Tamarrolandia

Ja tenim govern - 4 anys despres

2009-06-09T08:20:00.000+02:00

Fa 4 anys, en un blog que va ser tancat per censurar les meves intervencions, vaig escriure un post entitulat "Ja tenim govern". Escrivia aleshores "Si el nou impuls liberal i la manera de governar d'Albert Pintat estan reflectits en el proces de composicio i la composicio final del govern, els auguris son negatius, molt negatius. L'improvitzacio, la falta de lideratge, les influencies exteriors i la poca eficiencia semblen que estiguin gravades ja en l'essencia mateixa d'aquest govern.". El temps em va donar la rao. El govern Pintat va patir de tots els mals que auguraven el seu naixament i que han marcat el fracas de la legislatura amb el desgavell final que tots coneixem.

Ahir Jaume Bartumeu va donar a coneixer el seu primer govern. Per començar queda clar que el proces de composicio de govern ha estat portat personalment pel Cap de Govern, tal com marca la llei, i que ha elegit les persones que ell considera de la seva maxima confiança. Son 6 persones, 3 del PS i 3 independents, un govern reduït per temps de crisis i d'austeritat, pero d'un marcat perfil tecnic. La decisio de comptar amb un equip reduït conjuntament amb la de rebaixar els sous del govern i dels alt carrecs no deixa de ser simbolica a nivell d'estalvi economic, pero si que es un missatge fort cap als ciutadans que portara a terme la promesa de contensio de la despesa en que s'havia compromes durant la campanya.

L'inclusio de 3 independents, Rodriguez, Vela i Espot, demostra la voluntat d'obertura sumant al nucli dur del PS, Lopez, Alay i Naudi, persones mes al centre de l'espectre politic i que porten un cert consens en els seus noms tot i sent de la maxima confiança del Cap de Govern. Potser alguns poden preguntar-se el perque d'Espot, pero com deia ahir en els comentaris del post anterior, crec que respon a la necessitat de trobar algu de confiança que ja estigues dins del ministeri d'exteriors, un ministeri gairebe completament copat per persones de marcada militancia politica liberal. Aquesta necessitat respon al apretat calendari de negociacions que espera a la cantonada i que no hagues pogut dur a terme algu que s'hagues de familiaritzar amb el ministeri, el personal i els dossiers.

El perfil tecnic del govern deixa clar el que Jaume Bartumeu ha anat repetint des de que va ser elegit, vol tornar la centralitat politica al Consell General. No es un govern per fer politica sino per fer feina, la politica es deixa pels consellers generals. El consell de ministres sera un organ colegiat de treball i no un galliner politic com va a arribar a ser en alguns moments de la legislatura Pintat, amb comites locals o cacics liberals presionant al ministre de torn per influir en certes decisions. Potser alguns es sentiran decebuts perque no tindran acces directe al govern, pero han d'entendre que el funcionament de l'administracio socialdemocrata sembla que sera molt diferent del que s'ha viscut fins ara amb els subseqüents governs liberals. L'agenda politica es portara des del Consell General, on tots els corrents i territoris hi son representats, i el govern s'encarregara d'executar la politica que alli es decideixi.

Cal ara acabar de configurar l'organ executiu. Amb un govern d'aquesta talla, la segona linea de secretaris d'estat i directors agafara segurament moltes responsabilitats i suposo que tambe hi primaran les qualificacions tecniques per sobre de les consideracions politiques. Pero ja ha anunciat el Cap de Govern que no hi haura secretari d'estat per l'agencia 2020 com fins ara. L'agencia 2020 desapareix, una altre decisio que des d'aqui aplaudeixo amb força. La pena son els milions d'euros que s'han invertit en aquest caprici liberal i que no han portat gairebe cap fruit ni cap be al pais. Adeu doncs al pais McKinsey, benviguda de nou a la nostra Andorra.

Acabo doncs aquest escrit com el vaig acabar fa 4 anys. Si la manera de governar del PS i del Jaume Bartumeu estan reflectits en el proces de composicio i la composicio final del govern, els auguris son positius, bastant positius. Preparacio, lideratge, austeritat i eficiciencia sembla que estiguin gravats ja en l'essencia mateixa d'aquest govern. El temps tornara a jutjar.

Jaume Bartumeu, Cap de Govern d'Andorra

2009-06-03T12:38:00.003+02:00

Finalment despres d'una llarga espera de mes d'un mes, avui el Consell General ha elegit al Jaume Bartumeu com a nou cap de govern d'Andorra per 14 vots a favor, 11 pel Joan Gabriel i 3 abstencions.

Ha sigut un proces llarguissim i que potser s'hauria de revisar per evitar que es puguin perllongar situacions com les que s'han viscut durant aquesta transició, on el govern en funcions s'ha excedit en les seves funcions.

Estic convençut que s'obra una nova etapa pel pais com ja vaig escriure la nit de les eleccions. Toca felicitar al Jaume Bartumeu, el cap de govern de tots els andorrans, i espero que no nomes torni la centralitat de la politica al Consell General com ja ha anunciat, sino que torni la centralitat de la vida del pais als ciutadans i ciutadanes que durant els ultims anys han sigut menyspreuats pels governs liberals. Andorra per tots i entre tots!

Les funcions del govern en funcions

2009-05-20T11:13:00.004+02:00

Avui una noticia brilla per la seva absencia en els mitjans de communicacio del pais. Mentres pujen el nombre d'aturats, mentre baixa el PIB, mentres puja el deute nacional, mentres baixen els nombre de visitants, una dotzena de persones encapçalades pel ministre de cultura en funcions Flash Minoves han pujat les escales del palau de festival de Cannes per anar a veure la ministra de cultura francesa. L'objectiu admes d'aquesta trobada d'alt nivell durant el famos festival cinematografic es la proposta del nostre ministre mes mediatic d'organitzar un festival tipus "Sundance" de cinema independent frances a Andorra, amb una subvencio d'uns 300000 Euros, per l'any vinent.

Ves quines coses que es fan quan s'esta en funcions. T'agafes una empresa privada d'organitzacio d'esdeveniments, entre els quals el famos summit del mon mundial europeu, el cap d'Andorra Turisme i unes quantes persones mes proximes del teu ministeri i te les emportes de viatge al festival mes glamuros i mes car del planeta, a 1000 euros per nit i per cap. A mes compromets el proxim govern amb una suma considerable en un festival d'abast mes que discutible. Costa creure que a Andorra hi ha una crisi quan els dispendi del govern en funcions arriba a aquests nivells. El que fa el Flash nomes es la punta del iceberg en el que hi han les adjudicacions, els nomenaments, i altres actuacions d'etica i estetica completament reprehensibles.

En realitat, hi ha una ordre que ve del mes alt nivell del govern que diu que abans de marxar a mes d'arreglar els papers, fent desapareixer els que podrien ser problematics, s'ha de buidar totalment la caixa per deixar el futur govern del PS, si es que supera la barrera del bloqueig, en una posicio financera que els fiqui a la disposicio dels bancs, supeditant totes les futures politiques al ben-voler dels seus proprietaris. A mes a mes s'ha d'arreglar el futur laboral de tots aquells que han demostrat fidelitat politica als fins ara elegits, colocant-los en llocs claus sigui de l'administracio o de la seva esfera mes proxima i obligant al PS si vol governar amb tranquilitat i amb confiança, a fer una purga publica que podria ser utilitzada com a arma politica per denunciar la seva suposada intolerancia.

Les funcions del govern en funcions no son doncs de preparar una transicio de poder tranquila, sino de bon principi posar pals a les rodes del canvi obligatori que hi ha d'haver al pais. Els que marxen ho volen deixar lligat i ben lligat perque els que entrin ho tinguin ho mes dificil possible per tirar el pais endavant. Ens demostraran fins al final que no els interessa el mes minim la situacio de la poblacio, ni l'interes de l'estat, sino el seu propi i unic benefici personal. Ja no es una questio politica, sino una revenja gairebe d'estil mafios, propiciada per la derrota electoral que segueix provocant insomnis entre els governants en funcions, tot plegat molt platetic.

Avui comença el canvi

2009-04-27T00:31:00.005+02:00

Ha guanyat l'Alternativa, ha guanyat el PS, ha guanyat en Jaume Bartumeu, avui comença el canvi. 4 parroquies, 45% dels vots a la llista nacional, la victoria no fa dubte per molt que no obtingui la majoria absoluta.

Ara ve ho mes dificil, governar pel poble i amb el poble d'Andorra. Governar per redreçar el pais, governar per tornar cap el cami que es va traçar fa 16 anys i que mai haguessim tingut de deixar. La llum s'ha fet al final del tunel i pel nostre pais s'obre una via nova il·lusionant.

Les expectatives son altes, el repte es dificil, pero si treballem tots junts ho aconseguirem.

Ara si, finalment, Andorra depen de nosaltres!

La llum al final del tunel

2009-04-25T10:26:00.005+02:00

S'ha acabat la campanya. M'he llegit tots els programes, he escoltat i vist tots els debats, he anat a algun miting i he decidit el que votare dema. Res del que s'ha dit i han proposat les diverses opcions politiques que s'han presentat, m'ha fet canviar l'opinio que tenia abans de començar. Nomes hi ha una opcio preparada per governar i portar un canvi veritable en aquest pais, que ens permeti retornar pel cami del creixement, normalitzar les nostres relacions amb l'entorn europeu i donar l'esperança d'un futur per les generacions que pugen. Aquesta opcio es l'Alternativa amb el PS al seu capdavant.

El PS proposa un model de pais comparable al que podem trobar alrededor nostre, amb alguna petita peculiaritat andorrana. Es un model que el PS ja proposava fa 4 anys i que ha vingut defensant al Consell en contra de la majoria dels liberals i els seus socis. Al final el temps ha acabat donant la rao a Jaume Bartumeu i avui en dia fins i tot els liberals reconeixen que no hi ha volta de full,que s'ha de seguir el cami que marca el PS. Es un cami que no implica renunciar a res sino a sumar per acostar-nos als estandards europeus i dels paisos del primer mon. El PS ha fet els deures i s'ha notat en la seva campanya. No s'han sortit del guio, no han entrat en polemiques inutils i han sapigut respondre en tot moment als atacs que han rebut.

De l'altre costat, els liberals-mes-excentristes de CR no han parat d'improvisar models de geometria variable i populisme a tutiplen. Han arribat tard i s'ha notat, han volgut fer creure que entenien el que ha passat i segueixen insistin en els mateixos errors, han volgut desfer-se de l'herencia del Pintat i del Forne pero era impossible amb unes llistes farcides de ministres i secretaris d'estat en funcions. Per molt simpatic que hagi volgut apareixer Gabriel, no ha pogut amagar la seva nula preparacio i la seva falta de lideratge. S'ha passat la campanya dient que donara suport a qui guanyi, deixant clar que ell no pensa pas en governar sino en escalfar la cadira sense molestar a ningu. Ni aixo es mereixen!

D'ApC que es pot dir? La seva campanya ha sigut un desastre amb explosio final inclos en les confrontacions violentes incloses, quan ells es presentaven al principi com l'aposta pel consens i la nova forma de fer politica basada en el dialeg. L'Eusebi Nomen ha passat d'articulista respectat a candidat freaky amb tints totalitaris. La decepcio es palpable fins i tot en els que en teoria eren el seus seguidors, alguns dels quals admeten en privat que no pensen votar ApC despres del que han vist aquests darrers 11 dies. No auguro cap futur politic a ApC com tal ni al Eusebi Nomen, encara que segurament tindra un seient al Consell.

Els Verds han fet una campanya correcte, que ha defugit una mica de l'utopisme de fa 4 anys, pero que encara han caigut en el parany de voler erigir-se com a portaveus unics de certs col·lectius en lloc de buscar ser la veu de tota la ciutadania. Si un dia volen governar han d'entendre que es governa pel conjunt dels ciutadans i que s'ha de deixar de banda els missatges col·lectivistes.

Finalment d'UNP, l'unic que es pot dir es que han fet un servei al pais desenmascarant publicament al Eusebi Nomen pero poca cosa mes. Si fa 4 anys els Verds ja eren una opcio politica amb cara i ulls, UNP, per molt que diguin que fa 2 anys que estan treballant, segueixen sent un grup de tertulians de cafe amb propostes d'un nivell d'escola bressol.

Ara toca votar, som a D-1. Votare amb el cap, amb el cor i amb les dos mans per donar el meu suport al canvi veritable en el pais, el canvi que representa l'Alternativa amb el PS. Votare en consciencia pel meu pais i pel seu futur, esperant que dilluns, quan s'aixequi el sol, puguem veure finalment la llum al final del tunel que atravessem des de fa 14 anys.

Noms o idees?

2009-03-24T09:52:00.000+01:00

Avui pensava fer un post sobre la violencia de genere i el candidat que esta investigat per presumptes maltractaments a la seva dona i que ell mateix ha reconegut en un escrit al diari la setmana passada. Pero en obrir el Diari d'Andorra d'avui m'he trobat amb l'escrit habitual del Vicenç Mateu, un dels ideolegs del nou pensament politic d'Andorra, entitulat "Homes Bons" i en el que defensa les llistes obertes, la suma de talents en contra de l'enfrontament politic. Semblen molt bones paraules, pacifiques, obertes, conciliadores davant d'una campanya que s'anuncia tensa vista la situacio en que es troba el nostre pais.

Pero l'escrit del Vicenç Mateu amaga una perversitat inherent, fundamentada en una visio idealitzada de l'epoca pre-constitucional. Segons l'autor d'aquest escrit, abans de la constitució el Consell General el formaven homes bons que sumaven els seus talents per tirar endavant el pais en nom de l'interes general. Potser oblida que en realitat, el Consell General el formaven els representants de les cases de riques i de pota negra del pais, els cacics, que es repartien al seu gust les parceles, tant de poder com de terreny, del pais sense que ningu els podes discutir ja que la majoria no tenia possibilitats d'accedir al consell. No primava l'interes general, sino l'interes particular d'algun cacic sempre que no entres en conflicte amb l'interes particular d'un altre cacic del pais, on aleshores si que hi havien llargues discussions i conflictes.

El Vicenç Mateu contraposa la seva visio idealitzada del Consell pre-constitucional amb el que tenim avui en dia: un sistema de partits, vade retro, divisions del pais, vade retro, llistes tancades i bloquejades, vade retro, es nega possibilitats, horror, espectable politicomediatic, catastrofe! Ell voldria que sumessim talents, que es pogues barrejar noms, posar altre vegada homes bons al capdavant del pais. Quins homes bons? Esta clar, els de sempre, els que saben, els que tenen talent, els simpatics, els poderosos. Segurament pensa en gent com el Joan Gabriel, l'exemple de l'home bo, simpatic, representant d'aquella classe politica pre-constitucional en que erets al Consell perque erets de Cal X. Aixi ha fet la seva llista CR, la coalicio reformista, basant-se en aquests conceptes de fer politica ancorades en el passat idealitzat que propaguen persones com el Vicenç Mateu i que nomes ha permes que es perpetuessin els mateixos cacics al front del pais. La prova de que l'ideari politic, el model de pais no els importa es que avui en dia, a 1 mes de les eleccions encara s'estan reunint per veure quin sera el seu programa. Aquesta ha sigut la manera de fer del PPLA en els ultims 14 anys, un repartiment de les cadires constant que ha primat sobre qualsevol idea politica que es pogues tenir, ja que despres qui dia passa any empeny.

Perque el que ens diu el Vicenç Mateu es que son igual les idees, els projectes politics, els programes, la preparacio, l'evaluacio, el contraste, els consensos, tot aixo es igual, el que importa es els noms, les persones, que siguin LES bones. Perque perdres en enfrontaments ideologics? perque defendre un cert model de pais? Si el que necessitem son gent de be en el Consell, la seva gent de be es clar. Son coses que ja em sentit en boca d'altres "politics" liberals els ultims anys, com l'Albert Pintat o el Marc Forne. Doncs no senyors Mateu, Pintat o Forne, avui en dia el que jo vull son idees noves, projectes solids, models sostenibles i realistes. M'es igual si el candidat no cau simpatic, si no es de Cal X, encara que si que m'importa que sigui algu amb una experiencia contrastada, amb una preparacio demostrada i amb capacitat de lideratge i de treball. I aixo no es pot fer barrejan noms de llistes, no es pot fer perque aleshores no hi ha projecte que valgui, no hi ha model de pais que s'apliqui sino que tornem a repartir entre uns i altres les parceles de poder i de riquesa com s'ha volgut fer sempre.

No vull tornar a l'epoca pre-constitucional, una epoca que el PPLA ha intentat prolongar fins avui en dia, vull al contrari que avancem cap al present, cap on son la majoria de la resta dels paisos del nostre entorn, ja no demano cap el futur perque estem molts anys pel darerre de la resta pel que fa a normalitat democratica com ho demostra l'escrit del Vicenç Mateu. Aixo no es ser dogmatic, ni ser tancat, ni negar possibilitats, ni afavorir l'espectacle politicomediatic. Aixo es voler tindre la possibilitat de votar per un model de pais, un model que jo creure que es el millor, votar per la gent que ha concebit aquest model i que per tant es la millor preparada per tirar-lo endavant, votar per una llista que te el suport logistic i popular d'un partit que ha estat preparant el programa politica amb el que es presenta. Si toca, si les urnes aixi ho decideixen, despres el debat dels diferents models es faran al consell o al govern si es en coalicio. Potser no es un model perfecte, potser es pot tambe pervertir pero no te la perversio inherent que tenia l'anterior, on els noms primen sobre les idees. Jo vull idees abans que noms.

Trajectories continuistes per llistes reformistes

2009-03-10T09:11:00.010+01:00

Sempre he pensat que en una eleccio es mes important fixar-se en els programes que es presenten que no pas en les persones que es presenten. No es pot obviar pero qui son les persones que hauran de complir amb aquests programes. Hi ha d'haver una certa confiança de que les idees que hi han al darrere dels projectes vagin amb consonancia amb les persones a les llistes perque el tot tingui una credibilitat minima. Tambe s'ha de jutjar la capacitat de lideratge, la preparacio i l'experiencia que aporta el cap de llista nacional, candidat a cap de govern aixi com dels que van al darrere i que en suposit de victoria tindran la responsabilitat de govern.

Ahir es va presentar en societat la coalicio reformista. Una coalicio de la cual nomes sabem els noms que la composen ja que ni han presentat un minim full de ruta programatic que ens informaria sobre quina es la politica que volen aplicar. En tot cas l'unic que es pot fer fins ara es analitzar una mica la trajectoria de les persones que van a les llistes per saber una mica cap a on apunten.

El cap de llista nacional es el Joan Gabriel Estany. Ha sigut el sindic de l'ultima legislatura en la que s'ha fet notar un parell de cops per una certa desavinencia amb les formes en que ha actuat el Govern Pintat. Sempre han sigut desavinencies d'ordre formal perque en el moment de votar ha votat sempre tot el que li han manat. El de Cal Sastre es un home de partit, ha sigut secretari general del PPLA sota els governs Forné i ha sigut tambe consol menor de la Massana. Ha sigut un secundari tota la seva vida politica i ara finalment passa a ser l'actor principal, si be no te cap preparacio especifica per aquest rol. No te estudis superiors i mai ha destacat per tenir un talent especial per l'oratoria, ni una capacitat de treball notable. En la situacio en que es troba el pais sembla una eleccio molt fluixa, en quan el pais necessita d'algu que sigui capaç d'assumir decisions difficils i de saber comunicarles adequadament als ciutadans, algun amb una capacitat de lideratge i un minim de coneixements que li permetin discernir el millor pel pais. Sembla extrany que el PPLA i Nou Centre no trobessin ningu amb una preparacio millor per ser candidat a cap de govern. No es que a Andorra hi faltin enginyers, advocats, economistes, metges, doctors de tota mena amb titols que tinguin el perfil necessari per ser un candidat creible.

El mes curios per aixo es que ara es presenti com a reformista una persona que ha sigut sempre un conservador de les essencies del PPLA. O es que el Marc Forne i l'Albert Pintat ja eren reformistes i no ens ho van dir mai? Mes que reformista, el Joan Gabriel es un continuista. Sino nomes cal mirar una mica la resta de les llistes. Hi tenim la Olga Adellach, exministra de medi ambient del Forne, adjudicadora del forn juntament amb la Silvia Calvo, directora de medi ambient que tambe es presenta a la llista territorial dels liberals a Escaldes. Tambe hi tenim al Pere "Bulldog" Canturri, al Sergi Balielles, al Sergi Valdes i al Jaume Serra, quatre defensors del dogmatisme del PPLA mes extrem com han mostrat durant la legislatura Pintat. No podem oblidar tampoc al Jordi Torres, cap dels liberals d'Encamp i maxim exponent del seguidisme politic sense fissures o la Conxita Marsol, ma dreta del Pintat, ministra de la presidencia en funcions que es juga el seu seient al consell en la territorial d'Andorra-la-Vella.

Es clar que tenen tambe algunes sorpreses encara que no tant, com la presencia de la Conxita Mora, fins a les 11.47 d'ahir membre del PS pero que ja feia temps que per actes i declaracions es mostrava mes proxima al PPLA que no pas als socialdemocrates. I que pensar del retorn de gent com el Ladislau Baro o el Gilbert Saboya, que s'han carregat ja 2 partits de centre, experts en canvi de camisa ideologic, i antics opositors frontals dels seus nous companys de viatge.

En tot, les llistes de la coalicio reformista son llistes amb gent d'una trajectoria continuista. No veig en cap dels noms que han presentat la minima il·lusio de reforma, nomes veig la voluntat inequivoca de no permetre un canvi politic al pais, un canvi que comportaria per a tots ells la necessitat de canviar radicalment el seu modus vivendi. Es clar que aquesta coalicio com ens diu la definicio de l'enciclopedia catalana, te el fi de reduir la competencia, pero neix d'un engany perque no s'ha fet a partir d'un programa sino a partir dels interessos comuns de les persones que la conformen, oblidant les necessitats immediates del pais.

Confio en que els ciutadans no es deixaran encegar una altre vegada per una aliança de circumstancies, feta a corre-cuita a fins electorals. Andorra, per la situacio en que esta despres de tants anys de desgoverns liberals, es mereix que tinguem cura a l'hora d'anar a votar i de donar la nostra confiança a la gent que pot de veritat canviar les coses, amb trajectories contrastades, amb idees coherents i amb programes realistes. Han sigut masses anys d'experiments amb nous impulsos dels quals encara en pagarem les consequencies durant molt de temps. No hi ha volta de full, la veritable reforma passa per l'alternança en el poder.

Ni Pintat

2009-02-18T10:13:00.002+01:00

Sense voler semblar un profeta, fa un any escribia al final del post Sol contra tots: "espero que algu reaccioni en les files liberals, perque quan tot el mon et diu que es fan les coses malament, no pot ser que tu mantinguis que les fas perfectament. No podem continuar a ignorar, menysprear o enriuren's tant de les veus interiors com exteriors que ens demanen de fer les coses com cal, adaptar-nos al nostre entorn europeu i començar a ser un pais integrat dins del continent. No podem anar sempre sols contra tots, i sortir impunes. Som massa petits per voler anar pel mon com a unics defensors de la veritat, i si no volem que ens obliguin per les males s'han d'agafar mesures ja."

Avui ens trobem en la situacio que ja es podia preveure fa 1 any i fins i tot fa mes que aixo. Des del govern Forne, quan ja van començar a dir pero a no fer res per sortir de la llista de l'OCDE, escudats dins de les especificitats, moguts pels seus propis interessos davant dels interessos del pais, el PPLA ha portat el pais cap un carrero sense sortida. Pero la responsabilitat de l'Albert Pintat, del seu govern i dels partits que l'han mantingut al poder tota aquesta legislatura es majuscula. Ells tenien l'oportunitat de fer els deures, ells tenien la majoria suficient per moure el pais i no han fet RES. Ara el co-princep Sarkozy ens anuncia a traves del Sr. Fremont de que hem fet tard pero a l'Albert Pintat, el que li ha fet mes mal es que no el convoques com a cap de govern sino com a candidat.

Es creia Pintat de que anirien a veure el cap de govern d'un govern que no ha mostrat cap disposicio a cooperar a 2 mesos de les eleccions? Perque? Per donar-li un copet a l'esquena i dir-li ho maco que es Andorra? No el van voler rebre a Paris, no el van voler rebre a l'OCDE, es pensava de veritat que vindrien a donar-li una medalla? Pero alguna cosa bona ha passat. La bofetada publica que han donat al Pintat l'ha fet tornar a la terra i despres de recuperar la consciencia ha decidit que no tenia ganes d'encapçalar la mes que previsible debacle electoral PPLAtetica, que el marron s'el mengi un altre. Quin coratge, quin sentit d'estat, quina barra! Ni pintat!

Com sempre ell ho ha justificat, com ho ha justificat tot durant 4 anys. Tot s'explica. Com explica doncs la situacio on ens trobem ara? Altra vegada el que ell busca a salvar ara es el negoci familiar, no pas el de les canyes, sino el del banc verd i blanc. I es que ja seria ironic que despres d'una legislatura dedicada a arreglar el negoci particular al final s'esmorrones tot de cop sense assegurarse una jubilacio tranquila fora de la politica. El que faci el PPLA ara, poc interessa. El partit esta destrossat, ja s'en ha ocupat ell. Els antics amics ara fan costat al Nomen, darrere els diners de la Maria Reig. Els antics socis pseudocentristes, colaboradors i coresponsables del desastre, s'han reinventat en un partit nou darrere el Mateu, antic ambaixador a Paris que pel vist ha sigut tant util com una estufa al Sahara un dia de sol a les 12 del migdia. El PPLA te mes feina que trobar un candidat, ha de trobar una rao de ser perque el projecte que portava amb Pintat era continuar el que havien fet fins ara. Al desapareixer el candidat, desapareix el projecte ja que s'ha evidenciat el fracas total i absolut de tota la politica que s'ha fet fins ara amb la seva renuncia.

Al final el temps ha donat la rao al PS. Els que havien titllat als socialdemocrates de catastrofistes ara es fiquen les mans al cap. El PS ha avisat, ha aconsellat, s'ha mogut tant dins com fora del pais perque no s'arribes a aquesta situacio. Res no hi ha fet perque els PPLAtetics i els seus aliats necessaris s'han negat en tot moment a reconeixer la veritat que era del tot evident. Permeteu-me doncs que sigui un cop mes pessimista en quan als proxims dos mesos de Pintatisme. Ens esperem temps dificils, amb un ambient enrarit i una pressio externa insostenible.

Les eleccions s'anuncien com l'oportunitat de demostrar al mon que volem un altre model de pais, que no sigui el basat en l'especulacio, el diner negre, el secret bancari i tot el que el PPLA, els seus amics d'Andorra pel Canvi i els seus socis del Nou Centre han defensat i continuaran defensant. Els unics que podem salvar el pais d'on la ficat el Pintat som els andorrans amb els nostres vots. No es tracta d'unions politiques de circumstancies sino d'un missatge clar de la societat. Ara no toca la gran coalicio que nomes portaria a mitjes tintes i a compromisos inassumibles, s'ha de fer taula rasa i començar de nou amb els que han defensat un model alternatiu de pais. S'ha de donar una majoria clara a l'Alternativa i deixar enradere aquesta epoca negre pel pais.

PS: En principi aquest post tenia que ser per defensar la festivitat del 14 de Març. Espero que el PPLA recapaciti i vegi que, encara que ells no creguin en la constitucio com ho han demostrat durant els ultims anys, el pais ha d'estar per sobre de si es perd o no un dia de feina per celebrar aquesta constitucio que despres de tot es l'unic que ens quedara als andorrans com a instrument per reconstruir el pais despres de que ells deixin el poder.

El Flash que volia brillar mes que el sol

2008-12-02T00:54:00.002+01:00

Lliurement inspirat per l'esperit de Jean de La Fontaine

Amics lectors, vet aqui l'historia d'alta volada
d'el baco Flash, un porquet d'anomenada
a qui la fama i l'ambicio desmesurada
van dur a la seva desmesa anticipada

El nostre protagonista comença la seva historia
quan acabat els seus estudis d'oratoria
a una escola del pais dels helvetes
de cap als USA va fer les maletes

Alli la sort va picar a la seva porta
quan el seu pais va entrar amb força
i a la seu de les nacions el va reclamar
un tal Oscar, un vell llop de Sant Julia

Ell content va deixar una tesi començada
i a la ONU es va instalar sense cap anomenada
com a representant dels seus companys
prometent de posar-hi tots els seus afanys

Pero molt rapidament va tastar
la mena de vida que tenen alla
els qui amb els diners dels altres viuen,
molts viatges, coctels i alegries.

Aquesta vida, va pensar, es la que jo vull portar.
I la seva ment va fixar per aconseguir el que volia:
"Fama, Gloria, Poder i Riquesa",
perque un flash potser era, pero mes que el sol brillaria.

Mentrestant el consell dels animals, al llop va fer marxar
i en el seu lloc va governar un bou barbut del PPLA.
El Flash, veien l'ocasio, va començar a sortir al diari
i de representant va passar a ser ambaixador plenipotenciari.

No va transcorre gaire temps fins que es va presentar
l'ocasio que en la vida no es pot despreciar.
Quan el mico savi Pintadillo, ministre d'exteriors,
a Madrid el va cridar per arreglar alguns errors.

"Jo fare el que voleu, pero be que ho pagareu",
va llençar en Flash al bou i al mico associat,
"Si jo vaig cap a Espanya, vull un contracte amb molta canya".
Dit i fet, es van posar a lligar-ho ben lligat.

Diners, carrec, excedencies, assegurança i tot blindat,
aixi va quedar el contracte redactat.
Fora de la llei estava pero aixo no els aturava,
i per guardar les aparences, d'amagat tot es cuinava.

A Madrid s'en va anar, amb bona vida, millor sou i mes fotografies.
Pero aqui no es va aturar la carrera del baco de les noticies
perque poc temps va passar fins que el bou barbut al mico savi va jubilar
i per donar un cop mediatic, al amic Flash nou ministre va anomenar.

Un porquet tant jovenet nomes podia ser tendre
pero l'ambicio del baco nomes feia que encendre
els flaixos de les cameres dels periodistes
que amb tant gust degustaven els canapes que els preparaven.

Com no es podia quedar quiet en un pais tan petitet
el mon es va posar a recorrer sense fre i amb xofer.
En el PPLA va progressar i de vicepresident el van agafar
pero mai aconseguir que el poble a l'urna l'anes a votar.

Ell pensava que no es mereixia tal castig de la ciutadania
pero el que no entenia el bon baco, es que el poble entenedor
ja el tenia per un aprofitat que del cuento vivia
mentres pagava la padrina i no tenia cap rubor.

Quan d'exteriors el van canviar, pentaministre el van nomenar.
I el que un toc d'atencio debia ser, recompensa al seu parer.
De cultura i turisme, en un expert es va autoproclamar,
per continuar els seus dispendis de tocinet VIP (veïpe).

Els projectes megalomans van esdevenir quotidians
i dia no passava, sense que als diaris, a la radio o la tele,
apareixes el ministre mes mediatic que han vist els andorrans,
el baco Flash ben nomenat, perque amb llum propria els tenia encegats.

Pero com l'economia fluixejava, el seu estel s'apagava.
Els altres ministres no entenien perque a tots s'els retallava
el pressupost que tocava, mentres a ell li mantenien
una assignacio que cada dia engrandien.

I vet aqui que al volts d'una llei d'ultima hora, va apareixer
el contracte que li donava uns privilegis dignes d'un altre epoca,
quan el pais era feudal i els tenies nomes al neixer,
pero que els temps actuals eren algo que ja no toca.

El public no va entendre que el baco tingues
el que a tothom se li negues,
I el bou barbut i el mico savi, responsables del decosit
junt amb el Flash van esdevir la vergonya del partit.

Quan l'eleccio s'acosta, el poble donara resposta
i als platetics enviara un missatge sense dubtar.
Que si ens volen prendre el pel, es fotran una bona ostia
perque al Flash han apartar i al contracte fer renunciar.

Aqui s'acaba la carrera del Flash i la seva cartera.
Ja mai mes podra obtar a un carrec popular,
perque l'estigma del contracte sense dubte deixa rastre
i val mes que toqui el dos si no vol que el posin ros.

Reactivacio PLAtetica

2008-10-07T08:30:00.004+02:00

Diuen que hi ha una regla en politica que consisteix que en moments de crisi, abans d'unes eleccions, s'ha de desviar l'atencio del que veritat preocupa als votants cap al vols que preocupi als votants. Sembla que en l'ultim mes, el govern del PPLA ha aplicat aquest maxima i ha posat en mig de l'arena politica els funcionaris per obtenir-ne la lapidacio publica en lloc de preocuparse de com va el pais, desviant tant com pot l'atencio informativa de la seva inaccio i dels problemes creixents que apareixen al pais que no solucionen un pla de reactivacio economica tant inutil com la tensio que ha creat.

Des de que es va anunciar el famos pla de reactivacio economica, el govern i el partit que el mig-suporta, s'han esmerçat a culpar el funcionariat de tots els mals del mon. Si hi ha crisi, es culpa dels funcionaris; si hi ha deficit, es culpa dels funcionaris; si hi ha mal ambient, es culpa dels funcionaris; Si el pais va malament, es culpa dels funcionaris; Mireu que dolents que son, tenen PRIVILEGIS, cobren el 100% del sou en cas de baixa, tenen la plaça reservada. Nomes els hi ha faltat de dir en public el que diuen en privat o en petit comite, que si la legislatura del Sr. Pintat de groc ha sigut un fracas es per culpa de que els funcionaris, en majoria del PS, han sabotejat totes les grans iniciatives del PPLA. Pero ningu diu que si l'administracio no funciona com hauria de funcionar es culpa exclusivament dels responsables politics que han sigut incapaços de gestionar, engrassar, incentivar la maquinaria de manera correcte.

Es curios de veure com la maquina administrativa que el PPLA ha creat amb els seus 15 anys de govern ininterromput, encara que ens vulguin fer creure que ha aparegut per generacio espontanea, es ara l'enemic contra qui s'ha de lluitar, el focus dels problemes del pais. Es curios quan es notori el nombre de vots que s'han comprat per part del PPLA amb places de funcionari tots aquests anys. Es curios, pero no m'extranya, ja que en moments de crisi s'ha de crear un enemic sobre qui descargar les culpes per no assumirles, i el funcionariat es un culpable perfecte pels nostres governants. Qui no millor que ells, quan molta gent es veu en una situacio economica i laboral precaria, quan els funcionaris respiren estabilitat. O no? Mentres ningu parla de que l'economia cada dia va pitjor, que les botigues tanquen, que els bancs trontollen, que els ingressos baixen, que els gastos pugen, i que el PPLA i el seu govern estan completament paralitzats davant de la situacio, sense resposta, sense idees, sense impuls.

L'unic que els interessa ara es intentar limitar les perdues a les proximes eleccions per, com a minim, ser en el govern encara que sigui en coalicio amb alguna de les noves vies o alguns dels seus nous aliats renovadors. Tot s'hi val per treure's les culpes de sobre, quan ells son els maxims culpables de com es troba el pais. Tot s'hi val, fins i tot tensar la corda fins al final per intentar apareixer ells com els salvadors del pais. Aixi ahir, a ultima hora, van presentar una esmena al famos pla de reactivacio que mante la Mutua dels funcionaris i la reserva de places mes o menys com fins ara pero nomes fins a les eleccions. Evidenment, el PPLA ho va presentar com una gran victoria desafiant la logica i la rao com han fet durant els ultims anys.

En mig de tot aixo, la realitat es que la reactivacio platetica que ens ha cuinat el xef Mirapeix amb el vist i plau del seu cap ni serveix ni respon a la situacio en que ens trobem 1 mes despres de la seva presentacio, quan arreu d'Europa els estats es mouen en garantir el 100% dels estalvis per evitar la caiguda de les entitats financeres i la fuga dels capitals, no tiran pedres sobre la seva teulada. El gran credo liberal del lliure mercat ha fracassat, fins i tot als USA on el govern mes liberal del mon ha hagut d'empassar-se el dogma i intervenir en massa. Aqui tot segueix igual, es a dir cada dia molt pitjor. La culpa deu ser dels funcionaris.

Rumors?

2008-07-11T12:17:00.005+02:00

El rumor circula pel pais des de fa uns dies. Semblaria ser que el ministre de Finances, Ferran Mirapeix, abandonara l'executiu i el pais al setembre per anar-se a viure a Miami. La renuncia de Mirapeix no seria cap novetat, ja que el gener passat va presentar la dimissio que el Cap de Govern no va acceptar aleshores i que es va mantenir en secret per garantir l'estabilitat del govern.

Si es confirma aquesta noticia, potser estariem davant d'una situacio que podria provocar unes eleccions anticipades abans de final d'any. Sense Mirapeix es molt dificil que tiri endevant un nou pressupost i no hi hauria cap necessitat d'allargar la legislatura mes enlla del mes de desembre, deixant aixi les mans lliures al nou executiu que sortiria de les urnes per administrar els comptes de l'estat.

La caixa buida i les butxaques plenes

2008-06-16T18:01:00.005+02:00

Els metges andorrans estan molt preocupats ultimament perque a l'edifici administratiu de Prat de la Creu hi ha una brot molt virulent de sindrome de Pinocchio i sembla que no hi ha manera de curar als infectats. Aquesta malaltia que vaig descriure ja fa molt de temps en aquest post ha atacat molt particularment al pornoministre Mirapeix. Ja fa dies que nega una i altra vegada l'evident situacio critica en la que es troben les finances publiques amb la consequent crescuda de nas corresponent. Ho va fer al Consell fa unes setmanes, ho fa davant dels periodistes en entrevistes i compareixenses, ho fa en les reunions politiques liberals, i ho fa davant de qualsevol que li pregunti el perque de la retallada del 14% de les assignacions pressupostaries.

Pero la veritat es que la caixa de govern esta buida, buidissima, no hi han ni teranyines, no hi queda ni la pols. Alguns diuen que fins i tot ja no hi ha caixa, que se l'ha endut una empresa de consultors estrangers com a pagament d'un d'aquests meravellosos treballs d'assessorament que han circulat pels despatxos ministerials tota la legislatura. Els ingressos que ja eren altament exagerats en el pressupost d'aquest any per una questio estrictament d'estetica contable, no arriben ni als nivells minims secrets que tenien marcats a Finances. Les despeses, en canvi, superen ja en molts departaments el que tenien pressupostat. Algun ministeri s'ha gastat mes en menys de 6 mesos que tot el pressupost que tenia per tot l'any i encara tenen algunes partides pendents de pagar.

Es veritat que estem davant d'una crisis economica global, que afecta tots els paisos del nostre entorn, pero la situacio a Andorra es especialment greu per varies raons. Primer, perque mentres que durant les vaques grasses en els paisos del nostre entorn van anar fent una bosseta, preparant per les vaques magres, aqui nomes hem anat ampliant el nostre deficit de manera mes i mes accentuada. Els diversos governs liberals, pero especialment el govern Pintat amb Mirapeix al capdavant de Finances no han sabut, quan la situacio economica amb l'especulacio immobiliaria a ple rendiment omplia les butxaques d'uns quans aprofitats, emplenar les arques publiques amb els diners que tant ens fan falta ara.

En segon lloc, han seguit aumentant el tren de vida de l'estat a costa del motor economic del pais. En cap moment s'han preocupat per moderar la despesa de funcionament, ni limitar les activitats questionables d'alguns ministres entestats en omplir el pais i part de l'estranger amb coctels de xampany frances, escultures, frescos i museus d'arquitectes VIP. L'alegria amb la qual aquest govern ha disposat dels diners publics es inedita en l'historia del nostre pais. Mai s'havia gastat tant amb tant poc de criteri. I la tercera rao per la qual crec que la situacio es especialment mes greu aqui que en d'altres llocs es la cobardia de tot l'equip governamental, que aculat en un carrero sense sortida a nivell financer segueix negant la realitat. La mesura de la retallada d'un 14% de les despeses es una mesura de cobards perque no afronta en cap moment les causes del problema sino que es com voler aguantar un edifici en ruina amb un clau rovellat. L'edifici acabara caient si no s'apuntala com cal i es reconstrueix sobre uns fonaments solids amb materials de primera.

Aqui es on cou mes, ja que els liberals son els responsables directes de la ruina, amb els pseudocentristes com a co-responsables en haver votat tots els pressupostos presentats fins ara i en haver estat els mes fidels aliats del govern Pintat. No es pot esperar de cap d'ells que tingui la capacitat de reconstruir o apuntalar el que s'han entestat en destruir any rere any, dia rere dia. Han malgastat tot el credit que tenien i no nomes el bancari. Tampoc es pot esperar res dels que anomen la tercera via, la nova Unio Nacional de Centre, una associacio de circumstancies d'ex-ministres i barons liberals especuladors, pseudocentristes especialistes en els canvis de camisa rapids, renovadors conservadors eternament emprenyats amb qui no els digui amen de tot, i elements d'extrema dreta que s'anomenen progressistes pero que no dubten en amenaçar a qui no els hi riu les gracietes. Mentres les seves butxaques s'anaven emplenant gracies a l'especulacio o als favors d'alguns amics al poder ni piulaven, pero ara volen tant si com no veure si arrepleguen els ultims euros que algun funcionari guardava al calaix del despatx per anar a esmorzar a la cafeteria del davant.

La reforma ha de ser estructural, com han apuntat durant anys ja des del partit socialdemocrata, l'unic partit que ha demostrat una mica de criteri, de sentit de la previsio i de visio a llarg termini per la societat andorrana. S'ha de deixar de banda els pegats, els projectes faraonics, el "qui dia passa any empeny" que han caracteritzat els anys del liberalisme a l'andorrana. S'ha d'anar cap a la racionalitzacio, la justicia fiscal, la modestia, la transparencia i la coherencia. Hem de deixar de pensar unicament en buidar la caixa i emplenar les butxaques perque el pais s'esta jugant la seva supervivencia. Hem de pensar en el nostre capital huma, el nostre jovent, els nostres empresaris, els nostres treballadors siguin en la funcio publica o privada, els nostres cervells, els nostres artistes, els nostres padrins. Hem d'apostar per la tecnologia, pel coneixement, per les sinergies entre la societat civil i l'estat, pel benestar de tots i per tots. Ara que estem davant de la caixa buida, hem de repensar en el nostre model de societat. No podem seguir cap a l'egoisme i el materialisme sense fre, el liberalisme a l'estat salvatge. Hem de tornar cap a una societat mes humana, i que les forces que existeixen en el seu interior es despertin de nou per fer girar el motor del nostre petit pais.

PD. Els comentaris han tornat a superar els 200. Els comentaris nous es troben a partir d'ara en aquesta pagina - El mes nou.

Desamor

2008-04-07T17:10:00.005+02:00

Assistim tots plegats desde fa uns dies a l'esperpent nacional que s'ha montat alrededor de la nova llei de la CASS. D'un costat tenim el govern que per raons que ningu altre sembla entendre, ha emes un criteri negatiu, per molt que es negui oficialment, sobre la llei i la seva viabilitat. De l'altre tenim els grups parlamentaris que hi han treballat desde fa 3 anys en el si de la comissio Ad-hoc i que la defenen amb consens pero individualment. Ja es ironic que despres de tota una legislatura reclamant consens politic, al final vulguin destrossar l'unica llei elaborada en consens.

S'ha de recordar que si be el govern va beneir en el seu temps la comissio parlamentaria encarregada de formular la llei, no va mai veure amb bons ulls aquesta comissio que es va coure en el Consell General i en la que no va participar mai. En especial, el ministre de finances no va pair que no s'admetes un representant del govern en les converses. Han sigut diversos els intents durant aquest temps, per part de govern, de posar traves a la bona sintonia en la qual ha treballat la comissio. No es sorprenent doncs que ara, al final de la legislatura, intentin descarilar la llei una altre vegada, una llei que no es correspon al model de societat dels caps pensants del govern.

No es per aixo l'unica rao que ha dut govern a posicionar-se tant radicalment en contra de la llei. En realitat hi ha tambe l'enfrontament que existeix entre el govern i el grup parlamentari liberal que desde ja fa uns mesos navega per lliure. El criteri de govern s'ha de veure aleshores com un intent per afirmar la seva autoritat sobre el dels liders del grup parlamentari, tot i que el pais en pagui les consequencies amb una reforma de la CASS paralitzada. No es un secret que al govern i en particular a l'Albert Pintat no li queden gairebe defensors entre els parlamentaris liberals. Aquest enfrontament ja es va poder veure en la negociacio de la llei d'inversio estrangera en que, desobeint explicitament les ordres que provenien del bunker, els consellers liberals van acordar amb els centristes buidar de substancia el texte i deixar-lo molt lluny dels desitjos del cap de govern.

Les raons del desamor entre els liberals son diverses, pero molts assenyalen l'actitut soberbia, prepotent, personalista i dictatorial dels responsables governamentals que han menystingut durant tota la legislatura als consellers liberals, quan son aquests que molt sovint han tingut de sortir publicament per defensar i justificar les decisions de govern mentres els responsables de veritat s'amagaven darrere les portes dels seus despatxos. Alguns altres tambe pensen en el seu futur politic i creuen que es moment de desmarcar-se de l'Albert Pintat i sumar-se als vents renovadors del PPLA o als liders dels grups parroquials de color liberal que van tenir exit a les ultimes comunals si volen tenir esperances de seguir amb la seva comoda posicio de poder.

A la vista de la situacio, i com ja deia en algun post passat, la legislatura esta mes que agotada i al govern, per molta gesticulacio que faci, nomes li queda trobar la data mes favorable per la celebracio de les eleccions generals. Per aixo pero l'Albert Pintat i el seu equip de xoc tindrien pensar amb el pais i la seva gent que esperen un govern que executi les lleis que elabora el Consell General com marca la constitucio, pero que semblen entestats en ignorar. Ells ho entenen d'una altre manera, com a bons amos i senyors que es creuen del pais, ells manen i els altres a callar. Ara fins i tot els seus els hi diuen, ja n'hi ha prou.

PD. Sembla que alguns lectors no s'han adonat que quan es superen els 200 comentaris, els comentaris nous s'arxiven dins una segona pagina. Per accedir-hi s'ha de seguir l'enllaç -El mes nou- que tambe podeu trobar dins de la primera pagina de comentaris.

Deja Vu

2008-03-04T09:15:00.001+01:00

Aquest ultims dies si quan llegiu els diaris, veieu els des-informatius de telePPLA o escolteu les noticies a les radios us envaeix una sensacio potent de "Deja Vu" no us extranyeu. No esteu sols a experimentar aquesta sensacio perque a mi tambe m'esta passant. I es que en aquest ultim any de legislatura, hi han certes noticies que semblen ser repetides de les noticies del ultim tram de la legislatura Forne.

Per exemple, si feu memoria, us enrecordareu que a just abans d'acabar el seu terme com a cap de govern, el Sr. Forne, la seva esposa, el ministre Flash Minoves amb alguns altres privilegiats es van muntar un tour asiatic de despedida que en el seu dia s'ens va vendre com la panacea que permetria obrir Andorra als capitals i turistes xinesos, coreans o japonesos. Vet aqui que la setmana passada, el ministeri d'exteriors ens anunciava un tour similar, obert als empresaris que busquin invertir en els mercats asiatics. Potser s'esta instaurant la tradicio del viatge asiatic per finalitzar la legislatura i despedirse amb fastuositat, gastant els diners que encara hi queden a la caixa. Pel que fa els resultats, crec que aquesta excursio sera igual de productiva que l'anterior, es a dir que no servira de res sino es fer el merda a carrec nostra, cosa de la qual els nostre dirigents liberals son uns experts inigualables.

L'altre noticia que em provoca un "Deja Vu" potentissim es la de la nostra sortida imminent de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE, anunciada pel Cap de Govern i algun dels seus ministres. Es del tot similar amb els anuncis que van fer en el seu temps la Susagna Arasanz, la Mireia Maestre o el Marc Forne. Han passat els anys i els governs pero seguim a la llista i segueixen fent anuncis. No em cansare de repetir de que si no em sortit es perque no hi ha voluntat politica entre els liberals de sortir-ne. El negoci de molts d'ells es basa justament en que Andorra sigui un paradis fiscal, no els interessa doncs que ho deixem de ser per molt que aquesta etiqueta penalitzi a tota la resta de la societat, sobretot a la societat productiva que es l'inmensa majoria no l'especulativa que representen ells. Per molt que el cap de govern s'en empleni la boca, la llei de societats o la de comptabilitat, fins i tot la d'inversions estrangeres, no importen a l'OCDE. Fa anys que ens diuen el que volen, cooperacio fiscal amb intercanvi d'informacio bancaria, justament el que els liberals ni es plantejen.

Fa anys que sentim pero del nostre govern, abans amb Forne, ara amb Pintat, que saben exactament el que cal fer per sortir de la llista. Una llista en la que nomes quedem 3 paisos, Liechtenstein, Monaco i nosaltres. Son uns companys de categoria, amb molt de glamour. Pero nosaltres no teniem que inspirar-nos en Luxembourg? No us enrecordeu de com el aleshores candidat Pintat ens deia que seriem el Luxembourg dels Pirineus. El temps i els esdeveniments l'han desmentit repetidament. Per no ser no som ni Monaco, que a pesar de tot te la proteccio de la republica francesa mentres que nosaltres, amb la nostra superba, i la nostra falta de diplomacia, gracies als esforços dels nostres successius ministres de l'exterior, Minoves i Mateu, no tenim ni aixo. De França tenim un 33% de penalitzacio, i d'Espanya un 25% per les empreses andorranes que volen realitzar activitats en els nostres veins.

Han passat 3 anys, s'han omplert la boca d'excel·lencia, pero continuem anclats en el model de societat basada en l'especulacio, l'evasio fiscal, el diner de dubtosa procedencia i els xanxullos diversos. S'esta acabant la legislatura i el mes calent es a l'aiguera, igual que ho va deixar el govern Forne en un altre "Deja Vu". L'unic que els preocupa ara es adjudicar a tort i a dret, just com va fer el moribund govern anterior amb per exemple el tunel dels 2 valires. Ara sera l'ampliacio de la carretera fins la frontera del sud, la desviacio de St Julia o ves a saber quina altre obra que els permeti a ells i als seus amiguets assegurarse uns ingressos consequents pels proxims anys, sobretot davant de l'incertesa que comporten les proximes eleccions generals. Espero pero que aquest "Deja Vu" sigui l'ultim i que en la proxima nit electoral no en torni a experimentar un.

Sols contra tots

2008-02-14T10:15:00.003+01:00

Desde fa unes setmanes s'aculumen als titulars dels diaris i a certs despatxos del bunker una serie de resolucions, informes, valoracions i altres documents on la tasca del nostre govern no surt gens ben parada. Hi ha l'informe del GRECO sobre la corrupcio i el blanqueig, l'informe de l'OACI sobre l'aeroport i l'heliport, l'informe de l'ECRI sobre la nacionalitat i el racisme, les valoracions d'Espanya i França sobre les proves mediques en el trilateral o les resolucions de la justicia en contra dels expedients del cas Valora o les escoltes telefoniques entre molts altres. La posicio del govern ha sigut la mateixa pero en tots els casos, negar els problemes i seguir fent la seva. I es que sembla que el govern liberal estigui entestat en viure en una realitat paralela sense fer cas del entorn, protegit en una bombolla de mentides i de mitjes veritats que no el deixa percebre el que qualsevol ciutada d'aquest pais i els que ens miren desde fora veuen sense gaires dificultats.

Son en una situacio de negacio total de la realitat i res sembla que els pugui treure d'aquest malson en el qual ens estan posant a tots. Ells sempre, SEMPRE, tenen rao en tot i els que s'equivoquen son sempre els que els gosen criticar o simplement discrepar del que ells es pensen que es la veritat, una, sola i absoluta, de la que son sols possessors. No importa si la critica ve del Consell d'Europa, d'experts internacionals de l'aviacio civil o d'una confederacio de sindicats europeus. La resposta es sempre la mateixa, el govern del PPLA te rao i els altres s'equivoquen. No existeix mai ni l'ombra del dubte, ni un senzill matis. Cosa que els porta tambe a interpretar al seu gust els informes que ells tenen la tendencia a voler amagar pero que molt sovint surten a la llum publica perque tampoc no controlen tot el mon.

L'exemple del l'informe de l'OACI sobre l'aeroport i l'heliport es exemplar en aquest sentit ja que no nomes desaconsella la construccio d'un aeroport sino que critica les actuacions dels govern liberal titllant-les d'irreals. El govern i el grup liberal pero han fet cas omis, i han sortit ministres i parlamentaris defensant la posicio numantina a favor de l'aeroport que de segur, segons ells, es viable i factible. Amb l'informe de l'ECRI ha sigut 3/4 del mateix, o amb les queixes espanyoles i franceses en la reunio del trilateral sobre les proves mediques al inmigrants. Segons el govern liberal, o no saben del que parlen o no entenen el que ells fan. La questio es que ells sempre estan en la rao, i els altres sempre estan equivocats. Ahir mateix, les declaracions durant la roda de premsa posterior al consell de ministres del portaveu Flash Minoves, sobre les critiques de la confederacio de sindicats europeus son una prova mes d'aquesta situacio de negacionisme i fins i tot de victimisme dels liberals.

I parlo de victimisme perque existeixen persones, en l'entorn mes proxim del cap de govern, que mantenen a qui les vol escoltar que tot aquest allau de critiques i reversos, tant interiors com exteriors, esta organitzat pel Partit Socialdemocrata i els seus dirigents. Una gran teoria de la conspiracio mundial que buscaria en acabar d'una vegada per totes amb el regne del PPLA. No cal que us digui que el meu modest blog tambe esta ficat a la saca de la conspiracio mundial contra els liberals. En aquest punt vaig passar del riure ironic a la preocupacio, perque idees com aquestes nomes poden provenir de gent amb problemes mentals greus. I quan tens persones aixi en carrecs de responsabilitat en un pais, es una questio molt seriosa.

M'agradaria creure que tot aixo es nomes el producte de l'exageracio d'alguns, o de la voluntat d'altres d'amagar les vergonyes propries i no es correpon pas a una realitat. Espero que la posicio del govern, negant la realitat que tant desde fora com desde dins ens monstren, no correspon a una crisi paranoïca sino a la propria incapacitat en analitzar fredament la situacio en la que estem. Prefereixo de molt tenir a inutils dogmatics al govern que no pas malalts mentals, perque si un es dolent l'altre es pitjor.

En tot cas, espero que algu reaccioni en les files liberals, perque quan tot el mon et diu que es fan les coses malament, no pot ser que tu mantinguis que les fas perfectament. No podem continuar a ignorar, menysprear o enriuren's tant de les veus interiors com exteriors que ens demanen de fer les coses com cal, adaptar-nos al nostre entorn europeu i començar a ser un pais integrat dins del continent. No podem anar sempre sols contra tots, i sortir impunes. Som massa petits per voler anar pel mon com a unics defensors de la veritat, i si no volem que ens obliguin per les males s'han d'agafar mesures ja.

La no-llibertat

2008-01-17T11:55:00.000+01:00

El govern del nostre pais vol ignagurar amb el projecte de llei de llibertat sindical un nou concepte, la no-llibertat. En realitat crec que tindrien de canviar-li el nom per projecte de llei de no-llibertat sindical. Per definicio llibertat vol dir la possibilitat de fer el que es vulgui, en el cas sindical per exemple el de crear o afiliarse a un sindicat. Pero segons el nostre govern, els sindicats son casos molt especials i volen imposar un nombre minim d'afiliats ja d'entrada perque es puguin crear, esgrimint la rao de que sino no poden efectuar reivindicacions creibles.

Es un concepte curios ja de per si que nomes un colectiu amb un nombre minim d'afiliats tingui una certa credibilitat, pero es encara mes curios de que s'apliqui unicament als sindicats. Hi han per exemple partits politics que tenem molt menys que aquesta xifra tant subjectiva del 0,3% de la populacio que acreditaria segons el govern la seva credibilitat. Hi han associacions que ni tant sols arriben a les 10 persones i en canvi son rebudes, escoltades i subvencionades per govern. On radica doncs la diferencia? La resposta es que no n'hi ha, pero el govern del PPLA NO VOL sindicalisme a Andorra, vol una no-llibertat sindical perque tot segueixi igual com fins ara pero amb l'aparença, almenys a qui s'ho miri de lluny i sense coneixement de causa, de que s'ha legislat la materia.

Aquesta restriccio a la practica significa que es limita drasticament la possibilitat de formar un sindicat i es limita la seva influencia a sectors molt concrets com poden ser l'administració sempre i quan siguint generalistes. Ni parlar aqui de sindicats dels cossos especials que no arriben ni a la xifra magica de 123 persones. En el sector privat, començar amb 123 persones que estiguessin disposades a jugarse el lloc de treball per formar un sindicat de nou sembla utopic en les condicions actuals del pais. Ens trobem doncs davant d'una llei que, si no hi posa remei el consell general cosa que sembla poc probable, negara la llibertat sindical a la majoria de la populacio d'aquest pais. No es extrany doncs que tampoc es vulgui regular en aquest paquets de lleis, que els liberals mal-anomenen socials, el dret de vaga o suprimir l'acomiadament lliure. No cal fer-ho perque tampoc existira un sindicat per organitzar vagues o reclamar justicia per acomiadaments improcedents.

El govern liberal vol que a Andorra es segueixi negant uns drets que a casi tota la resta del mon existeixen desde fa mes de 100 anys. El PPLA vol que a Andorra, els treballadors continui vivin en una situacio d'indefensio davant dels amos que insisteixen en seguir a ser senyors feudals, amb dret a decidir sobre les seves vides. L'Albert Pintat vol que la por segueixi sent el motor de l'economia andorrana, una por que contribueix a l'explotacio salvatge dels treballadors, a la rotacio laboral i l'immigracio a precari. Quan a la resta del mon s'ha entes que la productivitat augmenta amb la llibertat, que l'economia creix quan creix el benestar dels treballadors, els liberals s'entesten en aplicar conceptes socials del segle XVIII que van fracassar al segle XIX i van desapareixer definitivament al segle XX, excepte aqui. Ells volen seguir amb el "als treballadors no s'els ha de donar ni aigua" i aixi ens va.

El PPLA que titlla continuament al PS de fer una oposicio destructiva, una politica del no, es el que en realitat segueix fent, una vegada i una altre, una politica negacionista dels drets i de les llibertats del ciutadans d'aquest pais. Aquests projectes de llei en son una prova mes. Si seguim en aquest cami es impossible que el nostre pais tiri endevant i s'enganxi al progres per donar aire a una economia cada dia mes feble. Es impossible que vinguin a instalarse a Andorra les persones amb el talent necessari per redinamitzar el teixit economic i social si no s'els hi garanteix el respecte a les llibertats que tenen 15km mes enlla en tot el nostre entorn europeu. Negar la llibertat sindical equival en negar el futur del nostre pais, la no-llibertat que proposa el govern es un cul-de-sac. Si no fan marxa enrere, potser que ens estimbem tots plegats.

PD. M'agradaria saber que passara si es crea un sindicat amb 123 afiliats ara, creix el nombre d'actius i el 0,3% passa a ser 150 per exemple. S'haura de dissoldre el sindicat si no creix el nombre d'afiliats? Una vegada mes es demostra que no hi ha limits al PPLAtetisme.

PD2. 20/01/08 El Diari d'Andorra informa que el grup parlamentari liberal vol esmenar la llei que va presentar el govern per eliminar el limit minim de 0,3%. Si es confirma aquesta noticia, felicito els parlamentaris liberals que demostren una mica mes de sentit d'estat que el govern a qui donen suport. Ara falta que s'elimini l'acomiadament lliure i es legisli sobre el dret de vaga, un dret reconegut per la constitucio encara que alguns sembla que no s'enrecordin, per tenir uns minims socials que serveixin de base al futur creixement del pais.

Any nou, miseries velles

2008-01-09T11:45:00.000+01:00

Bon any nou amics lectors, avui torno a reprendre els meus posts despres del parentesi nadalenc. Han passat moltes coses a nivell politic desde les eleccions. Hem vist la dimissio del Truitot amb les seves posteriors declaracions en contra de la politica del govern del qual feia part fins fa poc. Hem vist la desintegracio de la cupula del PPLA amb la dimissio del Bulldog Canturri, pagant els plats trencats de la desfeta electoral a Andorra-la-Vella i dels enfrontaments dins del PPLA de la capital. Hem vist com el director de TelePPLA dimitia per vergonya aliena despres de que el comissari politic blindat Besson imposat pel govern acaparava totes les funcions de direccio. Hem vist tambe com l'estudiant Tarrado, volen jugar a l'aprenent de politic, aconseguia que el museu que tenia d'anar a Santa Coloma s'envoles cap a la Massana per unir-se amb els arxius en un lloc a determinar (els rumors apunten al Prat del Colat). Hem vist com el Cap i el seu ministre Flash passaven del dia a l'endema a acceptar el que era innacceptable per tal de mantenirse a la cadira un any mes. Hem vist com els caps del grup parlamentari liberal, manipulats per interessos particulars, es saltaven el partit i el govern negociant els pressupostos pel seu compte. Hem vist com el ministre Jordana es postulava directament a candidat a cap de govern, 2 mesos despres d'haver estat nomenat.

Dema es votaran els pressupostos, pero el panorama d'aquesta votacio ja no es el mateix que quan es van entrar a tramit. Estem davant una situacio que mai s'havia vist en aquest pais a l'hora de votar uns pressupostos: Mai un cap de govern havia estat en una posicio tant feble publicament, sense control del seu partit, sense control del seu grup parlamentari i sense control del seu propri govern. Ara mateix, l'Albert Pintat es un cadaver politic ambulant i la seva legislatura esta demanant a crits que sigui escurçada quan mes aviat millor. No dubto pero que dema es votaran els pressupostos, pero tambe crec que aquestos seran els ultims pressupostos de l'era Pintat perque es el moment de que hi hagi un acte de responsabilitat politic entre els nostres representants.

En la situacio en que es troba el pais, no ens podem permetre per gaire temps de tenir un govern que no es dediqui a governar, un govern paralitzat per les lluites intestines, els problemes personals i particulars, les maniobres purament politiques, l'ego de certs ministres i l'enfrontament directe amb la societat civil. Tot el que hem vist aquestes ultimes setmanes es un resultat d'aquesta feblesa absoluta del cap de govern i del seu equip. Una situacio que ja es ve gestant desde fa temps, i que ja havia anunciat aqui, pero que despres de les eleccions ha esclatat obertament. Pero no volia centrar el meu primer post d'aquest any en el politiqueig sino en el que realment importa aquest pais, la gent que hi viu.

La situacio economica i social dels ciutadans d'aquest pais, com a resultat d'aquesta inaccio i del desori del govern, s'agreuja de dia en dia. Hi ha gent en aquest pais que viu en coves a la muntanya, sense llum, sense aigua, no gaire lluny dels atics de 300 metres cuadrats amb pantalles de plasma de 50", ADSL i jacuzzi. Hi ha gent en aquest pais que menja escombraries no gaire lluny dels grans supermercats on venen llagosta, foie-gras, caviar i xampany i dels restaurants amb estrelles Michelin. Hi ha gent en aquest pais que es renta a les fonts no gaire lluny de les perfumeries on venen perfums de luxe. Son gent de totes les edats, joves i vells, de tots els origens, andorrans, residents de fa molts anys o nouvinguts. Son gent com vosaltres o com jo dels quals la societat, el nostre govern s'ha oblidat, mentres discutiem eurovisions, museus, arxius, viatges a l'orient llunya o a california, tunels d'1 o 2 forats, i altres xuminades que davant de la miseria humana quotidiana que hi ha al pais apareixen d'una futilitat superba.

Es hora que el pais es posi a treballar per reconduir aquestes situacions, i per aixo es necessari que el govern torni a ser un organ que funcioni, amb poder per prendre les decisions que ja no poden esperar mes, i que el consell les discuteixi, les esmeni i les aprovi si cal. Si aixo ja no es possible, si ja el govern ja no pot governar, si el consell ja no pot aprovar cap llei, sigui qui sigui que la proposi, aleshores s'han de convocar eleccions i deixar que apareixi una nova majoria que ho pugui fer. Per molt feble que estigui politicament, a l'Albert Pintat li queda el poder de decidir si vol entrar en l'historia com un governant que, davant una situacio politica insostenible, va tenir el coratge de convocar eleccions buscant el be del pais, o be de mantenirse costi el que costi a la poltrona. Andorra ja no pot esperar mes que es resolguin els problemes interns del govern Pintat i del PPLA, ni els problemes del govern i del PPLA amb la resta de partits i de la societat civil. Es hora de que Pintat mogui fitxa i que permiti que aquest any nou no es continui amb les velles miseries dels ultims anys.

El dia despres

2007-12-03T10:48:00.000+01:00

Han passat les comunals i com sempre es hora de fer un balanç del nou panorama politic al pais. Primer de tot, no amagare la meva decepcio a la vista dels resultats de l'opcio que vaig votar a Escaldes. La desfeta del l'Alternativa liderada pel Francesc Casals ha sigut sonada, tant per l'amplitut de la diferencia amb el Toni Marti com per la perdua de centenars de votants en relacio tant a les generals del 2005 com a les comunals del 2003.

L'Alternativa d'Escaldes haura de fer una autocritica severa a la vista d'aquests resultats, pero probablement trobarant entre les causes de la derrota, l'oposicio massa respectuosa que han fet durant 4 anys i que el Toni Marti ha utilitzat habilment per presentarse com un candidat de consens, avalat fins i tot pel bandol contrari. Tambe segurament s'ha d'imputar la desfeta a una campanya decepcionant, com ja havia apuntat en el meu ultim post, marcada per l'absencia de Casals durant una bona part i l'inactivitat dels seus companys de llista. El missatge de l'Alternativa ha desaparegut a Escaldes i el porta a porta ja no es suficient per arribar a una majoria dels electors de la parroquia quan els efectius son tant limitats. Entre tot aixo, s'hauran de demanar tambe que ha passat amb la força que tenien a la parroquia els votants de RD, que sembla que s'hagin difuminat dins d'una Alternativa sense capacitat de mobilitzacio.

S'ha de felicitar al Toni Marti per la victoria, sense paliatius. Espero pero que el seu taranna variara i es posara a governar la parroquia per tots, cosa que no ha fet en el seu primer mandat. Tambe haura de demostrar que el seu allunyament del PPLA es real, i no nomes un acte de propaganda electoral per permetre la seva re-eleccio. Avui, el dia despres, amb el vot de confiança que li ha donat la parroquia, tambe s'ha de replantejar la situacio. Una victoria electoral no es un xec en blanc, i si de veritat vol ser el consol de tots, haura de fer canvis tant en el fons com en la forma, pel be de la parroquia i d'alguns dels barris, com la part alta i Engordany que es troben en una situacio molt desesperada despres de 12 anys de liberalisme escaldenc.

Els Verds tambe s'hauran de replantejar el seu futur. Els que s'enorgullien de ser els portadors del missatge de l'Andorra invisible han estat aixo, invisibles. La Jael Pozo, en teoria el seu candidat mes fort i mes preparat ha sortit escaldada de les comunals amb 124 vots, a penes 20 vots de mes que a les generals del 2005. Nomes a Encamp tenen un cert creixement, amb una llista fortament marcada cap al Pas de la Casa, pero no es suficient en cap cas per entrar a cap dels comuns en que es presentaven.

A nivell nacional, hi han 2 resultats que em criden l'atencio. Primer la derrota important del PPLA a la capital. Si be es presentaven amb els centristes, els quasi 1400 vots que obtenen nomes son 100 vots de mes que a les comunals del 2003 i les generals del 2005, i no es corresponen a la suma dels vots per separat del PPLA i del CDA. En canvi l'Alternativa obte 200 vots de mes i aumenta el seu suport. Segon la victoria de l'ACO a Ordino, gairebe inesperada, en contra del PPLA oficial que perd electors i d'una Alternativa que s'estanca. S'haura de veure el que passara en els consells de comu on hi seran presents totes 3 forces.

A la resta del pais no hi ha cap sorpresa. A la Massana, en absencia del GDP, els votants centristes sembla que s'hagin decantat cap al PPLA en mes nombre que cap a l'Alternativa, que triplica per aixo els seus votants del 2003. A Encamp, l'Alternativa es consolida amb 100 vots de mes sobre les comunals del 2003 tot i l'aparicio dels Verds, en canvi el PPLA es queda estancat en nombre de votants. A Canillo, l'Alternativa recupera la meitat dels vots de S21 mentre l'altre meitat va cap al PPLA, tot un alt nombre, 10%, de vots en blanc. Finalment a Sant Julia, el PPLA es consolida malgrat Naturlandia i el vial, davant d'un S21 que baixa comparat al 2003 i una Alternativa que no pot repetir els resultats de les generals del 2005.

En resum, tot ha quedat mes o menys igual que a les ultimes comunals. L'esfera liberal i afins continua controlant 5 comuns i l'esfera socialdemocrata i afins en controla 2, entre ells la capital. L'opcio que mes ha crescut no han sigut ni els Verds, ni cap dels 2 grans, sino l'abstencio. L'opcio que ha gairebe desaparegut ha sigut el CDA-S21, que nomes subsisteix en l'oposicio a Sant Julia i a Andorra la Vella. Ara toca tornar a preocuparse de com va el pais, que segueix governat per l'Albert Pintat i el PPLA i esperar la proxima cita electoral, a la primavera del 2009, si no hi han novetats. Des d'aqui, continuare a publicar les meves opinions i espero que els que han participat del debat d'aquestes comunals, tant els que ja eren habituals del blog com els que hi han vingut per l'ocasio, continuint exercint la seva llibertat d'expressio.

Eleccions

2007-11-30T18:40:00.000+01:00

He decidit el meu vot. He vist, he escoltat i he llegit el que tenien a dir els candidats de tots els partits que es presenten a Escaldes i finalment avui m'he decidit. He estat dubtant fins a l'ultim moment pero tenia clar desde el principi que no votaria en blanc, perque amb el sistema electoral que tenim els vots en blanc no son de cap utilitat, al contrari. Primer he descartat l'opcio del PPLA, en aquest cas sota les sigles d'Unio del Poble, que ni te res d'Unio i poc del Poble. Era l'opcio de la continuitat del model actual basat en el "Qui dia passa any empen" que es prodiga al govern i al comu d'Escaldes desde fa anys.

Es un model fallit i que ens porta a la fallida. Un model que renega pero no el Toni Marti, ja que en la seva llista apareixen bon nombre de membres del PPLA per molt que ell hagi escenificat una sortida teatral del parti que va ajudar a fundar. Un Toni Marti que continua en les seves promeses electorals entestat en basar el creixement de la parroquia en una activitat constructora desenfrenada en lloc de voler valoritzar i revitalitzar el que tenim. Un model que prioritza l'especulacio sobre la qualitat de vida, les obres continues sobre el creixement sostenible, els equipaments faraonics sobre el medi ambient, l'inversio privada sobre el benestar de tots els ciutadans, els cops politico-mediatics sobre el treball de fons. Un model que creu que en la caritat com a unica politica social, que creu en la perpertuacio de les castes socials existents en lloc de dinamitzar els ascensors socials. El Toni Marti ha sigut i es particip d'aquest model instaurat pel PPLA i que tant de mal esta fent al pais. A Escaldes tenim exemples molt clars del que ha portat aquest model, com per exemple la situacio en la que es troba tota la part alta del poble. Una situacio a la qual ni la Lydia Magallon, ni el Toni Marti han aportat cap solucio, al contrari, han sigut complices i responsables per les seves decisions i indecisions a que la part alta d'Escaldes sigui una zona en plena decadencia. Ara els assassins de la part alta diuen que la volen fer reviure, quina ironia.

Descartada l'opcio del PPLA em quedaven 2 altres opcions. He llegit amb interes el programa dels Verds i he escoltat atentament a la Jael Pozo i els seus companys de llista, que per cert han estat gairebe invisibles. Moltes de les propostes semblen interessants pero tambe semblen un senzill copiar i enganxar extret d'algun ideari ecologista sense ni adaptar a la particularitat del pais ni concretar en la seva aplicacio. D'altres son completament fora de lloc en unes eleccions comunals ja que toquen competencies que no tenen els comuns. Ja ni discutire la famosa proposicio d'una via rodada en la vall del Madriu que es indigne de un ecologista que es respecti. Tot plegat em fa pensar que els verds tenen una façana pero no tenen substancia. Potser tenen conviccions pero no n'hi ha prou, tambe s'ha de saber ser pragmatic i aplicar el que es pregona de manera realista i no traumatica. L'opcio dels verds no te per ara la capacitat ni de governar una comunitat de veins. Ho pitjor per aixo es que tampoc els hi veig les ganes de governar, sembla que s'acontentint amb aportar idees al debat politic i en criticar tant com poden a l'Alternativa pero poc al PPLA. Suposo que pensen que els votants dels verds nomes es poden trobar entre els descontents de l'Alternativa i que no en trobarant si van a pescar cap als electors descontents del PPLA pero pot ser que hi hagin altres raons mes amagades.

Els Verds doncs tampoc m'han convençut ni per el missatge que han enviat ni per les formes en que ho han fet. Em queda doncs l'opcio de l'Alternativa, l'opcio que havia votat ja a les ultimes generals. He llegit tambe atentament el programa i he provat d'escoltar al Francesc Casals i els seus companys de llista. El problema ha sigut que poc s'els ha pogut escoltar gaire. El Casals va estar ausent tota la primera setmana de campanya i els seus companys no van saber suplir aquesta ausencia de forma adecuada, fent que la campanya sigues bastant decepcionant. A la segona setmana han intensificat la campanya i han suplert la falta de missatge mediatic amb un porta a porta intens a tota la parroquia. Justament aqui es on mes m'ha agradat el missatge de l'Alternativa a Escaldes. Han defugit, com a les altres parroquies s'ha de dir, de grans projectes mediatics, anunciats darrere faristols com si es tractes de l'invasio d'Irak. Han anat a buscar les persones, el poble per implicar-lo en el futur de la parroquia. No es un missatge que va de dalt cap a baix com es el del Toni Marti, sino de baix cap a dalt, com ha de ser sempre. Es la veu del poble que s'ha d'escoltar no la del consol. Es veritat que hi han coses en el seu programa en les quals potser no hi estic completament d'accord, pero en les seves grans linees concorda amb el que jo faria, i en la seva filosofia, instaurant un ideari comu a totes les parroquies, buscant les sinergies, el consens i el dialeg, tambe correspon perfectament al que jo esperaria d'una força que governes al pais cap a un canvi decidit tant en el fons com en la forma.

He decidit doncs que votare a l'Alternativa a Escaldes. Es una eleccio personal i toca a cadascu de vosaltres de fer la vostra eleccio, en consciencia i elegint el que us sembli la millor opcio per la vostra parroquia els proxims 4 anys. Jo tinc clar que vull un canvi en la manera de fer a Escaldes-Engordany, i que a la resta del pais, una victoria clara de l'Alternativa ens portaria cap a una situacio de canvi a nivell nacional i podria impulsar cap a fora del poder al PPLA. Ara ens toca a tots els que tenim la sort de votar de posar la butlleta dins de l'urna. Els que no teniu aquesta sort pero espero que sabreu donar la vostra opinio als que la tenen i aixi potser els hi fareu entendre el que vosaltres creieu que es la millor opcio per la parroquia i pel pais. Que tingueu tots un bon cap de setmana electoral.

Reflexions de campanya

2007-11-26T12:44:00.000+01:00

La campanya de les comunals ha passat el seu ecuador i nomes queda la recta final d'aquesta setmana. La primera setmana de campanya ha sigut el que m'esperava, una ocupacio constant en tots els mitjans de comunicacio dels candidats del PPLA, oficials i amagats, seguits d'aprop pels Verds i una quasi inexistencia en els mitjans oficials i amagats de l'alternativa. Destaca de molt el partidisme de TelePLA amb la seva extensio en la xarxa www.informatius.ad en la que s'informa quasi exclusivament de la campanya dels liberals i afins. Fins i tot el PPLA ha reactivat la seva web que tenia mig oblidada i una epoca plena de enllaços pornografics. Una altre demostracio de que el PPLA nomes es recorda de les noves tecnologies quan es l'hora de les eleccions.

Si be la presencia mediatica del PPLA es important, no es pot dir el mateix de la seva presencia en els esdeveniments socials i politics. Ahir mateix en l'esdeveniment central de la campanya a la vall del nord no hi havia cap membre del govern, ni cap dels consellers importants del PPLA. Constrata i molt amb la presencia molt activa de tots els consellers de l'Alternativa i especialment de Jaume Bartumeu en les diferentes campanyes. I es que si l'Alternativa es sent forta i coratjosa d'un costat, el PPLA ha anat a aquestes eleccions mig amagat i amb la conviccio de que el partit esta en fase de desintegracio com ja ho admeten obertament certs candidats.

El PPLA te por del veredicte de les urnes, i els membres del PPLA tenen por del contacte directe amb els ciutadans. Qui no ha sentit aquests dies la frase de "que no s'acostin per casa perque a lo millor en surten mal parats" referint-se a una eventual visita de porta a porta dels candidats liberals. Aixo ha portat el PPLA ha dirigir la seva campanya exclusivament als mitjans de comunicacio, mes docils i menys critics que els ciutadans d'aquest pais. Pel que fa el contingut, tampoc no hi han grans sorpreses. Les promeses s'han anat multiplicant cada dia, i alguns cops freguen la fantasia en el seu estat mes pur. El cas que m'ha sobtat mes per aixo es el que em toca mes directament com a votant, la parroquia d'Escaldes-Engordany. El liberal disfrassat Toni Marti ha multiplicat les promeses electorals enlloc de defensar els 4 anys de consolat que ja porta, i els 12 anys de liberals a la casa comuna amb la Lidia Magallon i ell mateix.

Despres de tants anys de liberalisme exclusiu a Escaldes sembla ser que TOT esta per fer encara. No entenc que despres de tants anys manan a Escaldes no estigui ja tot solucionat i s'hagin de multiplicar les actuacions a cops de convenis urbanistics, acords amb privats, i actuacions particulars. Es que despres de 12 anys patim a la parroquia d'un deficit d'infraestructures? Que han fet doncs? I no parlem de la part alta, aquesta part que els liberals i el Toni Marti han matat completament. Ara diuen que s'ha de reactivar, pero porten 12 anys clavant-li punyalada darrere punyalada. Qui s'els pot creure? No crec pas que els habitants del barri que s'han queixat repetidament de la situacio, que han proposat repetidament solucions al comu sense que s'els escoltes estiguin disposats a creures el que ara, en periode electoral, els promet la mateixa persona que els ha menystingut durant tants anys.

La part alta i Engordany no son pas unes situacions uniques a la parroquia. Existeixen moltes zones on el comu fa anys que no hi ha fet res, ni s'en preocupa i alguns dels ciutadans de la parroquia es senten com ciutadans de segona o tercera per la falta d'interes dels responsables comunals. L'estrategia de Marti i dels seus assessors ha sigut clara desde el principi. S'han centrat en llocs ben visibles i transitats, com el Clot d'Emprivat i l'avinguda Carlemany, llocs mediatics per excelencia intentant de capitalitzar al maxim en vots l'interes que provoquen. Deixant de banda si les realitzacions estan ben o mal fetes, son clarament insuficients i sobretot son clarament discriminatories cap a la resta de la parroquia que ha quedat oblidada.

El Toni Marti es ben reprensetatiu de l'actitut dels liberals aquests darrers anys a Andorra. Es governa de cara a la galeria pero amb actuacions que nomes beneficien a uns quants. No es busca optimitzar ni valoritzar els recursos ja existents, no es busca solucionar els problemes dels mes desafavorits, no interessen les necessitats del poble, nomes es va a buscar a perpetuarse en la cadira per poder arreglar els seus propris interessos. Es una constant que es retroba en tots els programes dels liberals a les altres parroquies com els telecabines a Encamp, poliesportius a La Massana, Naturlandies St. Julia, golfs a Canillo. I el poble? com deia la Trinca.

Finalment m'agradaria opinar sobre el Sr. Marti i el seu faristol mobil. Sembla que es pensi que es presenta a president dels USA amb la seva posada en escena professional digne d'un Bush. Ell d'un costat del faristol, el poble de l'altre. Si aixo s'entendria en un politic d'entitat en unes eleccions nacionals en un pais important, aqui, en un poble al mig dels pirineus de uns 10000 habitants queda simplement ridicul, prepotent i pedant. Si no s'es capaç de fer passar els seus missatges sense l'ajut de posades en escena com aquestes, val mes que plegui.

D'aqui a divendres continuare mirant, escoltant i decidint quin sera el meu vot. Que fareu vosaltres?

Euro Visions

2007-11-09T12:55:00.000+01:00

Fa uns dies que ha sortit al carrer la noticia de la privatitzacio de la participacio de TelePLA en el concurs d'Eurovisio dels proxims anys. El diari d'Andorra va ser el primer en desvetllar el rumor que corria desde ja fa dies en els cercles del poder i de la communicacio. Sembla ser doncs que TelePLA es vendra la plaça a una empresa privada catalano-andorrana a canvi d'uns substancials dinerons. Aquesta empresa, segons sembla, participada pel Sr. Enric Canals, utilitzara el trampoli eurovisiu per promocionar una serie d'artistes de segona fila catalana en vistes al mercat nacional espanyol, tot cantant en angles, encara que tambe podria ser en castella, no m'extranyaria pas. Despres d'anys diguen-nos que la participacio a Eurovisio havia de servir per promocionar Andorra i els artistes del pais, ara es fa un espectacular gir a 180º i ens venem aquest recurs pel benefici d'interessos particulars.

Recordem que el Sr. Canals va esser tambe un dels guanyadors l'any passat del primer premi Innovadors, convocat pel govern a traves de l'agencia de l'inspector Gadget Jordi Robert-Ribes. El projecte d'empresa que va mereixer el primer premi compartit de 112.500 Euros, era d'una productora d'animacio audiovisual, en col·laboracio amb els estudis d'Ocon, i una escola de formacio d'animadors. Despres d'un any, aquest projecte continua sense materialitzar-se, pero desconeixo si els 112.500 Euros son a la butxaca del Sr. Canals o encara son al calaix de la OIE.

No se si una cosa guarda una relacio directa amb l'altre pero es curios que d'un any per l'altre el Sr. Canals apareixi en un altre tipus de concurs com a aparent vencedor. El que tambe torna a apareixer en aquestes dates es el mundialment famos "Future of Europe Summit" que tambe organitza el nostre super inspector Gadget Robert-Ribes. Per aquesta segona edicio de la cimera que fa que el mon sencer estigui pendent d'Andorra, tornaran a parlar mes o menys els mateixos ponents de talla mundial que en l'edicio anterior com el Flash Minoves o el Pornosinistre Mirapeix. El tema tampoc difera molt del any passat i s'ha d'esperar que algu fins i tot recicli la seva intervencio, com un gest de bona voluntat per la proteccio del medi ambient.

Sense ser vident, puc afirmar amb molta seguretat que la repercursio, tant mediatica com economica, d'aquesta cimera sera la mateixa de l'any passat, es a dir absolutament cap. Clar que Fimarge, aquesta empresa dedicada a l'evasio fiscal i que patrocina l'esdeveniment, espera del seu costat captar els fons d'alguna empresa o els estalvis d'algun empresari que vindra a caçar al pais aprofitant l'invitacio del nostre generos govern.

Tant pel concurs d'Eurovisio d'enguany, com per la cimera d'alta volada internacional, els diners publics hauran servit pel negoci d'unes empreses privades, les organitzadores, molt sovint estrangeres, i a beneficiar 3 o 4 amiguets del pais proxims al cercle dels promotors dels esdeveniment. Els anys passen, pero l'explotacio a benefici personal i particular de tots els recursos del pais pels governants del PPLA segueix i es multiplica. Despres de vendre tota l'obra publica futura gracies als peatges encoberts del Mirapeix, ara ja es venen fins i tot la minça projeccio internacional que pot tenir el pais, el que fa que em demani si al final d'aquest any ens quedara alguna cosa nostra al pais. Potser es aixi que els liberals entenen que hem de fer el nostre encaix amb Europa, un cop tot sigui ja d'empreses europees, podrem proclamar mes satisfets que mai que som part integre de l'Unio Europea. Visca l'Andorra amb Euro-visio liberal.

Tristor

2007-11-04T11:59:00.000+01:00

M'ha entristit molt la noticia de la mort sobtada del Antoni Calvo Armengol. Ens deixa massa jove una de les persones mes brillants que hi havia al pais. Des d'aqui el meu condol mes sentit a la seva familia. Descansa en pau, Toni.

Llistes comunals i altres

2007-10-17T10:00:00.000+02:00

Ahir es van oficialitzar les llistes per les comunals. No entrare en els detalls perque ja els trobareu als diaris avui, pero si vull fer unes valoracions globals. L'unica força realment nacional i que ha guardat una coherencia politica en totes les parroquies ha sigut l'Alternativa. A mes han aconseguit tenir llistes paritaries a nivell de gendre a tot arreu. Ara s'haura de veure si els programes a cada parroquia tambe tenen un marcat accent nacional i una coherencia entre si. Si es aixi, realment s'haura d'aplaudir aquest esforç per fer d'Andorra un pais molt mes coherent i sense privilegis parroquialistes.

Els Verds han fet els deures i es presenten a 3 parroquies amb llistes paritaries, ganes i energia. S'haura de veure quina estrategia adoptent, i sobretot si continuen amb el seu discurs centrat en l'obtencio del vot dels residents, que per molt valid que sigui s'ha de discutir a les generals i no a les comunals, o es dirigeixen mes cap a tematiques de govern comunal que es el que toca.

El PPLA per la seva part, i contrariament a tot el que s'havia anunciat amb bombo i plateret desde fa temps no ha pogut o volgut fer llista ni a Escaldes ni a Encamp, per molt que s'anunciin aquestes llistes com del partit. No es el mateix fer-ho amb les sigles del partit o no. El bulldog Canturri, que ha burdat molt que aixo no passaria, tindria d'assumir la responsabilitat del desgavell i dimitir ja ara del seu carrec al partit, com a maxim responsable de la seva organitzacio. Al mateix temps podria emportarse al nostre amic Gallardo, alias Galahad, que es co-responsable de la situacio. La realitat es doncs que d'unic partit d'implatancio nacional desde els seus inicis, el PPLA s'ha degradat a una força semi-parroquial, ja que a Andorra-la-Vella va de maneta amb el CDA. No espero que presentin programes coherents ja que les promeses que faran en un lloc seran tot el contrari del que dirant a un altre, sempre buscant la demagogia i l'oportunisme parroquialista.

El CDA ja ha oficialitzat la seva mort i la fusio de les seves restes amb el PPLA. La presentacio conjunta per Marsol i Tarrado de la llista d'Andorra-la-Vella es mes que simbolica, es esperpentica. Tant esperpentica com anomenar "Progres Comunal" aquesta llista que reuneix una colla de reconeguts conservadors rancis que no saben ni el que vol dir aquesta paraula. Ara nomes falta que Tarrado s'integri al grup parlamentari liberal per acabar-ho d'arrodonir. Com de totes maneres voten gairebe el mateix, no faria cap diferencia. Mencio a part mereix S21, l'unica formacio pseudocentrista que presenta una llista a correcuita a St Julia, quan a les generals va ser incapaç de fer-ho i quan no han fet cap oposicio al comu actual durant els ultims 4 anys. Quina credibilitat poden tenir ara?

El plat gros son les 2 llistes pseudo-independents d'Escaldes i d'Encamp. Son una burla a l'inteligencia dels electors. A ningu se li escapa que son els mateixos del PPLA, que avergonyts per com han estat governant desde fa anys i panys, ara s'amaguen sota noves sigles. Encara que les circumstancies siguin diferents per cada llista, l'objectiu es el mateix, l'engany. Una gran estafa que consisteix en enganyar els electors, no assumir el balanç del govern, o mes aviat desgovern, del PPLA i provar de perpetuarse a la cadira per continuar els negociets. Com a elector crec que s'ha de sancionar durament a les persones que no tenen el coratge suficient per assumir el que son i d'on venen. Especialment aquelles que han sigut unes de les principals responsables de la situacio que viu actualment el pais. Si el Sr. Marti no podia ja assumir el que fa el PPLA, el que havia de fer, per dignitat, per honradesa, era plegar de consol i deixar la politica.

El Sr. Marti pero ni te coratge, ni te dignitat i d'honradesa poca. A la vista dels resultats de les generals a Escaldes, desastrosos pel PPLA, va començar la seva operacio de cirurgia estetica politica, amb el seu assessor d'imatge pagat a preu d'or amb diners comunals. Una operacio destinada a perpetuar-lo costi el que costi, per ara ja portem 1 milio d'euros pel cap baix, al seient de consol maxim i plenipotenciari. La distanciacio amb el partit, la creacio de l'espectativa, el ara-si, ara-no, les escenificacions dels desacords i dels desamors amb el govern, els intents de consens parroquial, tot ha format part de l'estrategia electoral. Pero el Sr. Marti es mes PPLA que mai, disfrassat de corderet amaga un llop estafador que nomes busca el poder pel seu interes i benefici personal. No ens deixem enganyar mes.

Ara ve l'hora d'escoltar als candidats, als partits, llegir els programes i elegir en consciencia el que pensem que es millor per la nostra parroquia, sense oblidar el pais. Les comunals no son les generals, pero el comu es el primer nivell de l'administracio del territori i per un pais tant petit com el nostre, tenen una importancia cabdal que traspassa la frontera parroquial i te repercussions per tot el pais. Es important doncs que la veu del poble es faci sentir amb força un cop mes.

Llums i ombres

2007-09-14T09:02:00.000+02:00

Amics,

fa mes o menys 2 anys que des d'aquest blog, a partir de la censura que va patir al Bondia, comento l'actualitat del pais i expresso lliurement les meves opinions sobre els que tenen la responsabilitat de dirigir-lo. Tambe fa mes d'un any, s'entraven a tramit parlamentari el paquet de lleis economiques i que el cap de govern ens explicava que eren la clau de la legislatura, la seva obra mestre. Despres d'un any de paralisi total a nivell parlamentari, avui aquestes lleis continuen en el limb, lluny de ser aprovades per l'oposicio ferma de tot un sector del grup liberal.

Fa un any ja explicava el malestar que existia dins mateix de les files liberals per aquestes lleis i en general per la politica seguida per l'equip Pintat. que ha derivat cap a la prioritzacio de l'interes economic familiar en detriment de l'interes general. Fa un any que el malestar, fins i tot es pot dir el cabreig, continua per molta renovacio ministerial que s'hagi fet. Es culpa a Pintat de la davallada espectacular de popularitat del PPLA davant de la ciutadania i del clima de desfeta que es viu dins de les files del partit en vigilia dels comicis comunals. Alguns dels pesos pesants del partit en la seva fundacio com en Toni Marti o en Candid Naudi ja han abandonat el vaixell, molts d'altres estan a punt de fer-ho. El cap s'esta quedant cada vegada mes sol i el seu marge de maniobra cada vegada es mes limitat. Ara toca per ells començar el campi qui pugui i deixar lligat i ben lligat el pais per supeditar el nostre futur als interessos dels que manen ara quan ja no hi seran, el que podria ser una temporada ben llarga.

Amb tot aixo, la sensacio de la ciutadania es que el nostre pais continua anant sense rumb real, a les fosques i al marge de la legalitat internacional. Som un dels 3 ultims paisos que l'OCDE considera un paradis fiscal, una lacra que ens impedeix entrar de ple en els mercats globalitzats. Una lacra que els liberals fa anys que diuen que solucionaran, pero en realitat no fan res per solucionar. Encara recordo les declaracions de Susana Arasanz o Mireia Maestre fa uns anys que tenien molt clar el que s'havia de fer per sortir de la llista. Han passat els anys, els governs i els ministres, ha passat mes de mitja legislatura Pintat, i Andorra continua com paradis fiscal, sense perspectives de deixar-ho ser. En aquest moment ja no es pot dubtar de que l'interes del PPLA tots aquests anys ha sigut el de mantenir Andorra en aquesta posicio perque els interessa. Si de veritat hi hagues una voluntat real de sortir-ne, faria temps que ja estaria fet.

El mateix passa amb moltes de les promeses dels liberals que s'allarguen en el temps, com les famoses lleis socials o les reformes fiscals. No hi ha cap interes de que surtin a la llum, i es vol que el pais continui en la foscor medievalista de la cual ells no voldrien mai sortir, per molt que la constitucio ens obris les portes de la modernitat. I es que el problema continua sent aqui, el model de societat que va triar sobiranament el poble andorra quan va votar la constitucio, i el model dels Pintat i companyia son oposats i xoquen frontalment. Ells voldrien continuar disposant del pais i els ciutadans com si d'una proprietat privada es tractes, i ara ens anuncien que fins i tot les infraestructures ja no seran nostres sino de concessionaries, evidenment les lligades a la familia al poder.

Andorra no pot existir al marge del concert de les nacions, i no ens podem permetre el luxe de continuar tenint uns dirigents que ens mantenen al marge pels seus interessos personals. Es hora de sortir de l' ombra dels diners de procedencia dubtosa, de l'explotacio dels treballadors, de la destrossa del nostre ambient natural i de la venta dels actius del pais boci a boci. Pero es impossible que un govern com el que tenim ara, amb un marge de maniobra limitadissim, amb uns interessos particulars molt lligats a certes entitats financeres del pais, pugui impulsar els canvis necessaris i evidents. La llum no vindra d'un PPLA dividit, radicalitzat a l'extrema dreta, venut a certs capitalistes i sense lideratge.

On es el meu pais?

2007-08-21T16:38:00.000+02:00

Primer voldria demanar disculpes als lectors que he deixat sense post durant dos mesos llargs. He aprofitat aquest temps per visitar altres paisos i viure noves experiences. El xoc al tornar a la meva terra ha sigut fort per aixo. M'ha entrat una nostalgia terrible d'un pais que malauradament ja no existeix, el pais en que vaig neixer i creixer, l'Andorra de la meva infancia. No soc l'unic per aixo que ressen aquest sentiment de perdua a Andorra ara. No fa gaire, reunit amb uns amics de tota la vida, tots compartiem aquesta nostalgia d'un pais en que potser no tot era perfecte pero que tenia un caliu i una riquesa inigualable. Ara quan passejem pels carrers de qualsevol vila del pais, fins i tot les que pensavem que no canviarien mai, ja poc hi queda de tot el que vam coneixer.

I que dir de les muntanyes, de les valls que vam recorrer siguen joves? Poc racons queden on no puguis veure urbanitzacions i les seves inseparables grues de color groc, blau, verd o vermell. Vagis cap Incles o cap a Arcalis, de la Rabassa al Cercle dels Pessons, alli les tens, desafiant els cims i els rius. Desmunts i construccions de tota mena, la majoria sense cap gust o sensibilitat envers al terreny on creixen mes rapid que els rovellons. El ciment i el totxo, fonts de diners facils, blancs o negres, han guanyat la batalla del progres. Els andorrans ens hem venut el que teniem, la nostra terra i fins i tot la seva anima.

Una anima que no fa tant atraeia molts visitants de tot el mon, en busca d'un petit raco de natura encara intacta, potser tambe buscant els records del que ells van coneixer de jovenets, un lloc de natura i tradicio, salvatge pero civilitzat. Ara ens diuen per aixo, i es facil constatar-ho per qui vol obrir els ulls, que cada dia en venen menys. Els cartells "En venda" o "Es lloga" penjen de moltes d'aquestes contruccions, esqueletets buits d'habitants i de sentit, i al carrer ja no es viu cap allau de visitants que eren el nostre pa de cada dia durant molts mesos de l'any. Desde el govern liberal ens esgrimeixen tota mena de raons alienes pero no s'en adonen que la culpa la tenen ells que han deixat que el pais es malvengues en una espiral especulativa que van encendre i propiciar. Han deixat fer i s'han emplenat les butxaques sense preocuparse ni dels que viviem aqui ara, ni dels que tindran de viure-hi els anys veniders.

Que els quedara a ells? Dubto que molts dels fills dels que vivim ara voldran quedarse a viure en aquest pais si continuem com fins ara perque en l'era de la globalitzacio, hi han llocs al mon on fa mes patxoca viure-hi que en el nostre pais. Existeixen llocs en el mon on s'ha sabut guardar la tradicio, la natura amb la modernitat i l'avenç social i economic. Llocs on s'han conservat els valors que feien la riquesa de la terra sense sacrificar la riquesa dels seus habitants. Llocs que eren com el nostre pero que ara encara conserven el seu encant tot i mantenir un creixement constant. Llocs en que m'he retrobat en el pais de la meva infancia, tot i ser molt lluny de la meva terra.

Per aixo a les proximes comunals tindrem, els andorrans estem davant d'una nova oportunitat per decidir quin model de pais volem. Encara de que es tractin d'unes eleccions locals, la força que tenen els comuns en el nostre pais fa que el seu color politic, que les decisions que ells prenen, siguin de cabdal importancia, mes i tot que les decisions del govern. Podem seguir com ara, i expremer el pais fins l'ultima gota o decidir per maneres de fer diferents. Espero que els meus fills no hauran de demanarme on es el meu pais.

Abans i Ara

2007-06-11T12:25:00.000+02:00

Avui vull compartir algunes reflexions que m'inspira la nova campanya del 2020 i del ministeri de medi ambient "Pel nostre pais donem la millor cara". El joc de paraules ridicul del titol ja dona el to del proposit de la campanya, l'aparença. Es veu que per les ments pensants que ens dirigeixen des del bunker, el mes important al pais ara mateix es millorar l'aparença de les coses, sense millorar les coses en si mateixes. Maquillant els problemes, ens els volen fer desapareixer de la vista.

Tenim un exemple visual d'aquest plantejament en la foto del peu de la pagina 7 del Bondia d'avui. Es veu l'entrada al pais per la frontera del sud, la capella i l'escultura que ornamenten aquest lloc, en un montatge abans i ara, digne de les publicitats pels productes que fan aprimar, que fan creixer el cabell o per cliniques de cirurgia estetica. Evidenment ara dona mes goig que abans, pero pareu atencio. Abans els arbres tenen les fulles grogoses, es veuen els cotxes i part de la carretera, hi ha una compressora al fons, una parada de bus, una edifici, estan en obres, el cel es gris amb nuvols. Ara, els arbres son plens de fulles verdes, les flors estan florides, han fet una especie de pedestal i un banc per la capella, no es veuen ni la carretera ni els cotxes, ni la parada del bus, ni la casa i el cel es lluminos.

Com en totes les publicitats comparatives, abans i ara, estem davant d'una manipulacio flagrant. Es compara el mateix llocs en differents condicions, abans a la tardor o l'hivern sense fulles ni flors, ara a la primavera amb fulles verdes i flors. Es mostren differents coses, els cotxes, la compressora, la carretera abans, que no apareixen ara (potser la compressora es a l'altre costat de la carretera). Que han canviat de veritat els nostres governants entre els 2 fotos doncs? El pedestal el banc i una asfaltada arran de paret, res mes. Pedestal, banc i asfaltada que han necessitat les obres que ens han potser fotografiat en la foto d'abans. D'aixo s'en diu prendre el pel a la ciutadania, com en les publicitats de les que parlava abans.

Pero com deia al principi, tambe mostra la voluntat profunda d'aquest govern i dels liberals. No hi ha intencio de millorar el pais, sino nomes de donar l'aparença de la millora. Despres de casi 14 anys de govern liberal, ells son tant responsables del abans com del ara, i si no han sigut capaços de fer res per millorar el pais abans amb tot aquest temps, es inutil esperar una millora ara ni en el futur. Nomes els hi queda el recurs de la mentida, de la manipulacio, del maquillatge, per intentar convencer algu de que fan alguna cosa sense fer res. El 2020 es el maxim exponent d'aquesta voluntat del fer semblant, de les bones paraules pero sense accions reals, del marketing politic sense politica real al darrere.

Pero ja fins i tot amb aixo fracassen ara, perque els problemes son tant profunds i la gent esta tant desilusionada amb els liberals, que el que abans ens creiem, ara ja no cola. El ara es en realitat el mateix que l'abans, o fins tot pitjor en molts ambits, i s'haura d'esperar fins que marxin els que ens manen ara, perque s'afrontin de cara els problemes greus que hi han al pais i s'hi aportin solucions reals i durables perque poguem parlar de veritat d'un abans.

La Platacada

2007-05-23T13:20:00.000+02:00

Es veia a venir desde feia dies, s'ensumava en l'ambient, es palpava en els passadissos. L'economia del pais esta en pana, aturada en ben mig del millor creixement economic europeu desde fa 40 anys i sense perspectives de millora en el futur mes immediat. L'informe de conjunctura d'ahir de la Cambra de comerç posa en xifres el que tot el pais ja sabia. Tot? Potser no. Desde els seus despatxos del bunker, un grup reduit de fanatics, liderats pel cap de govern, continua negant la realitat economica i social del pais. Desde aquests despatxos es dediquen a fer remodelacions governamentals, no per redinamitzar l'economia, sino per guardar la poltrona el mes temps possible, per seguir abusant del pais i no per servir-lo.

I es que el fracas, el desgovern liberal d'Albert Pintat, es tant evident que ningu, fins i tot desde el seu propri partit, ja no hi confia. Aixi doncs per continuar al poder, per seguir fent la politica del qui dia passa any empeny s'ha hagut de resoldre a desferse d'algunes de les peces que tant li havien costat de posar el primer cop. La remodelacio es va imposar, desde dins, a partir de les esferes proximes d'un antic cap de govern, despres del mini-congres a l'hotel Fenix. S'havia donat com a limit el 1er de maig, era aixo o veure's abocat a perdre el suport del grup parlamentari al Consell. Els noms dels que debien sortir tambe estaven clars, el Tortell Pons, el ex-sherrif Cabanes, el esportista d'elit Font, i en Truitot Puigdellivol. Pintat pero volia guardar a qualsevol preu en Truitot: "si marxa ell, marxo jo", va dir. En canvi, volia fer fora al Flash Minoves, una peça que li ha costat molt car i que es podria trobar sota escrutini public ben aviat. La negociacio amb les esferes proximes va ser intensa pero curta: Minoves es queda pero no a exteriors, tambe es queda en Puigdellivol i a canvi es treu a Torres, un ministre que s'autosubvencionava i que vist el pes especific dels liberals encampadans tampoc no era una gran perdua. Els noms dels substituts tambe estaven clars. Les esferes ja s'havien ocupat de convencer a dos del seus proxims colaboradors: El nou sherrif Riberaygua i Jordana. Riberaygua va perdre estrepitosament a les ultimes eleccions juntament amb un dels impulsors de la remodelacio governamental. Jordana va sortir ejectat del ministeri d'ordenament territorial amb l'entrada de Pons i Pintat. Havien de ser el nou nou impuls, i permetre de reconduir la confiança del PPLA en el cap de govern. Pero la realitat ha sigut ben diferent.

Les picabaralles a l'interior del PPLA no han parat sino que van creixent de dia en dia: Consellers generals, com els d'Ordino, i ex-ministres, com el Tortell Pons, enfrentats amb els seus comites parroquials, comites parroquials, com el d'Andorra-la-Vella o el d'Encamp, enfrontats obertament amb la resta del partit, Consols, com el d'Ordino i el d'Escaldes, descontents enfrontats amb tothom, ministres, com la Gil i Gil, desdient-se dels acords passats pels seus consellers generals. Si durant molt de temps, sobretot en l'epoca Forne, el PPLA va voler donar l'image d'un partit unit i monolitic, ultimament no nomes ha ofert mostres de desunio sino que es veuen a la llum publica signes de desintegracio i de final de cicle.

No cal dir que si dins de casa les coses van mal dades per Pintat fora, la situacio del pais no pot ser pitjor ja que a part de la negre conjunctura economica tenim un forat en els pressupostos de l'estat en increment exponencial, els sindicats i les patronals descontents per la vergonya del que ells anomenen les lleis socials i economiques, els funcionaris a punt d'explotar, escandols com el de Valora publicitant el nostre sistema financer arreu del mon, tot un reguitzell d'escandols locals dels mes diversos que van de les escoltes telefoniques al us de la visa governamental per part del ex-cap de protocol. No hi ha res, absolutament res que inviti ja a l'optimisme. Els discursos plens d'excelencia, de sostenibilitat, de seguretat juridica s'esvaeixen davant la realitat de la situacio que es que el pais s'esta fotent una platacada monumental a tots els nivells.

Pero aixo no interessa a Albert Pintat. Ara demana ajuda al PS i al CDA-S21 perque li permetin seguir 2 anys mes (o menys) enganxat a la poltrona que tant s'estima. Ara vol els pactes d'estat que va refusar amb prepotencia fa 2 anys. Pactes pel que sigui pero amb l'objectiu d'assegurarli la seva continuitat. Malauradament, si fa 2 anys tenia algun credit arran de les eleccions, ara ja no li en queda cap. Si fa 2 anys podiem pensar que era un home d'estat, ha quedat clar que el seu unic interes es servirse de l'estat per ell, pels seus. No han sigut 2 anys perduts, sino 2 anys catastrofics que han ficat el pais en un forat del que costara molt treure'l, perque les consequencies d'aquesta PLAtacada es faran sentir per molts anys encara i l'unica cosa que es pot pactar ara es la seva sortida del govern pel be del pais.

Els liberals son de lletres - part 3

2007-04-27T12:15:00.001+02:00

71 millions d'euros de nou deficit, 333 milions d'euros de deficit acumulat molt majoritariament sino casi totalment pels governs liberals desde fa 13 anys, es el fred balanç de les xifres que es van fer publiques ahir. Voler trobar-hi una lectura positiva es un acte de cinisme inutil ja que no crec que hi hagi ningu al pais que es pugui creure que tenir una desviacio en el seu pressupost de mes del 25% es una cosa bona pel pais. Tampoc es bo pel pais que tinguem un deficit acumulat que superi ja per mes de 50 milions d'euros els ingressos anuals de l'administracio central.

Ens volen fer creure que aixo es bo, perque no son els limits que marquen els criteris de convergencia de Maastricht. Doncs be, no es veritat ! Uns dels criteris de convergencia de Maastricht es que el deficit anyal no ha de superar mai el 3% del PIB, i en aquest cas, amb un PIB estimat a 2200 milions d'euros, el nostre deficit de 71 milions representa el 3,22%. I aixo nomes representa el deficit de l'administracio central, no el deficit total de l'administracio que tindria d'incluir el deficit de tots els comuns, que es pot estimar vist les xifres que han surgit ultimament als diaris amb uns 15 milions mes. Aixo voldria dir que estem casi a 5% de deficit per, 2 punts percentuals per sobre el criteri de Maastricht.

El mes problematic es per aixo que ens volem comparar amb els paisos que han adoptat aquests criteris nomes quan es tracta dels deficits pressupostaris. Aquest paisos primer tenen una perfecta idea del PIB dels seus paisos perque els impostos sobre els cuals es basen els seus ingressos graven directament aquest PIB i son doncs proporcionals al PIB. Aqui a Andorra, que el PIB sigui 2200 milions o 100000 milions no te cap importancia, tampoc en sabem la xifra exacte, ja que els nostre sistema fiscal no es basa en gravar la riquesa que es crea en el pais, sino en gravar el consum de serveis i de certs productes com la gasolina, l'importacio de productes, i certes transaccions immobiliaries. Aixo NO fa el PIB, n'es potser una petita part, pero no es correspon en cap cas a la riquesa que es crea al pais. Els criteris de convergencia de Maastricht no es poden aplicar aqui sense un canvi del PIB per un altre indicador que sigui proporcional als ingressos.

Aixi doncs si ens basem amb el PIB, ja estem per sobre d'un dels criteris de Maastricht i de molt. Si ens basem en un indicador que sera nomes una part del PIB, segur que incomplim el segon criteri que es que el deficit cumulat sigui inferior al 60% del PIB. Pero al ritme com creix el deficit i que no hi ha manera de parar amb els liberals, aquest criteri l'incomplirem dins de ben poc tambe. No s'hi val culpar a els reconduits, perque ells tambe van reconduint i fent plurianuals, vol dir doncs que els governs que vindran despres s'hauran de menjar els deficits que ells han estat creant. El problema es de mala gestio, s'esta gastant en molts ambits el que no es te, i no es van a buscar els ingressos on es tindrien d'anar a buscar: beneficis bancaris i empresarials, plusvalues financeres, especulacio immobiliaria. S'aumenta la despesa de personal extraordinari, els assessors, els propagandistes, les maquines de vigilancia, en canvi es retalla el funcionament de l'estat i de l'administracio. Es fan malament les coses com amb el forn, la depuradora d'Anyos, l'edifici Albatros, pero es solucionen repartint milions d'euros sense pensar que son els diners de tots i tant alegres.

El govern liberal no pot enganyarnos ja amb unes xifres com aquestes. El estat que ens estan deixant i que deixarant als nostres fills i nets esta casi o ja en fallida tecnica. Ells fara temps que hauran desaparegut de la vida politica que a nosaltres, al pais, li tocara anar pagant la factura del desgavell liberal de tots aquest anys en que s'ha anat pillant sistematicament les caixes pel seu benefici i no pel benefici del pais. El pornosinistre, pot anar prometent el deficit 0 al 2009, que ja no es tal perque ens explica avui que nomes sera en el seu paper que presenta a final d'any que no serveix per res com ja s'ha vist, i no sera un deficit 0 real quan es facin de veritat els compte, jo i molts com jo no ens el podem creure ni un sol segon. Ha demostrat que es tant mag de les finances com la seva predecessora escaldenca, es a dir un 0 a l'esquerra. El fracas es sonat francament, i fins i tots els liberals es posen les mans al cap quan veuen els numeros vermells que ha aconseguit Mirapeix.

Em sembla doncs que pels liberals, aixo de les xifres, pressupostos, ingressos i despeses no va amb ells. Son de lletres, de lletres de credit que haurem de pagar per anar aixugant el deficit que ells van creant. El desastre continua, fins quan?

Pintat en escac

2007-03-28T11:25:00.000+02:00

Quin suport li queda a Albert Pintat? Es una pregunta que mes i mes gent s'esta fent a la vista dels ultims esdeveniments. Ja no es noticia que el govern Pintat s'ha caracteritzat per les seves maneres autoritaries i una manera de governar per la força, amb prepotencia i d'esquena al poble que estan provocant una crispacio generalitzada en tota la societat. Si ja sabiem que pels treballadors i ciutadans corrents del pais, el govern Pintat no aportaria cap nou impuls en respecte als governs Forne, era menys d'esperar que pels aliats naturals dels liberals es degrades tant la cosa.

I es que no hi queda un sol sector de la societat civil que el govern Pintat no hagi conseguit alienar: sindicats, patronals, col·legis professionals, associacions, grups d'opinio, funcionaris i partits de centre. Fins i tot dins del propri PPLA existeix tot un corrent extremadament critic a les maneres de fer de l'amo i senyor junt amb la seva cort. La divisio interna del PPLA es fa molt evident a Andorra-la-Vella, on ja no troben prou gent disposada a anar a les llistes de les comunals. L'enfrontament entre el Bulldog Canturri i la resta de l'oposicio comunal ja no es un secret, sino pels diaris que no volen publicar el que es vox populi i del qual no s'en amaguen ni els protagonistes. La situacio s'agrava a mes amb l'existencia d'unes enquestes que indiquen que el PPLA de la capital sortiria molt mal parat en les proximes comunals, sobretot si es presentessin certs candidats avalats pel corrent governamental com el ministre Tortell.

Amb aquesta situacio, s'enten millor la crida que feien fa uns dies per buscar independents que estiguessin disposats a anar amb la llista del PPLA d'Andorra-la-Vella. El problema es que ja no hi queda cap sector "independent" que tingui confiança amb el partit de l'amo i senyor. El govern esta isolat i no sembla que el taranna vulgui canviar, al contrari. Fins i tot els funcionaris, l'arma electoral sobre la qual el govern Forne es va sustentar durant anys, estan mes que farts de que s'els menystingui per sistema i per ordre directe de la cupula governamental. La situacio de tensio es palpable dins el bunker, fins i tot per gent que nomes hi va a fer tramits. Fora del bunker tampoc esta millor la situacio, algunes reunions recents d'alguns sectors amb representants del govern han acabat com el rosari de l'aurora, amb retrets, queixes, insults i ultimatums directes al cap de govern.

El credit del qual disposava el nou impuls Pintat fa temps que s'ha agotat. El govern no disposa actualment del suport suficient per continuar governant, ni dins del seu propri partit que ha posat a Pintat en escac. Varis pesos pesats i comites parroquials del PPLA han demanat per activa i per passiva el cessament de varis ministres actuals i un gir total de la politica governamental, pero el Cap continua pensant que com es amo i senyor aqui imperara el seu criteri. Com que les critiques dins del partit son molt fortes i es vol amagar tant com es pugui, tambe es va decidir postposar el congres del PPLA que s'anunciava mes que calent pels seus dirigents.. El que no podran fer pero es retrassar tambe la data de les comunals, quan la ciutadania expressara molt segurament el seu sentiment envers Pintat i el PPLA. No tinc cap dubte que un resultat desfavorable pel govern significaria un cop mortal a la legislatura, tant pel descredit electoral com per voler governar amb una oposicio ferma d'una majoria dels comuns.

Per molt que es vulgui manipular els ciutadans amb TelePPLA, o a traves de les columnes d'algun diari en el cual els articles s'escriuen directament en els despatxos de govern, sera dificil que es pugui minimitzar el nivell de descontentament generalitzat que existeix actualment. Per molt que vulguin desviar l'atencio cap a l'oposicio o els sindicats estrangers com han fet ultimament, la fractura entre el govern i el pais es tant important que no es pot tapar. Es hora doncs que l'amo i senyor faci balanç i decideixi: continuar fins a les comunals, enfrentarse a una campanya dificil i un vot de castig nacional que creara una crisi important, o plegar i deixar que Andorra eligeixi el seu futur en tota llibertat i serenitat. Li toca moure fitxa.

El Pacte

2007-03-12T17:38:00.000+01:00

Aquesta setmana, a mes de celebrar els 14 anys de la constitucio, s'hauria de sortir de dubtes sobre el pacte que porten negociant desde fa casi 6 mesos el CDA-S21 i el PPLA i que ha mantingut l'aprovacio del pressupost congelada fins ara. Per molt que diguin els uns i els altres, aquestes negociacions han sigut la rao principal del retard en que es fa l'aprovacio del pressupostos. I es que tant el PPLA com els pseudocentristes s'hi juguen molt i han pensat que valia la pena paralitzar economicament l'estat perque s'acabessin entenen.

Potser molt dels lectors no acaben d'entendre l'importancia d'aquest pacte de legislatura per aixo m'agradaria fer una mica d'analisi per aclarir la situacio. D'un costat tenim el PPLA, un partit en deriva constant cap a posicions d'extrema dreta i amb una majoria relativa al consell. Un partit liderat per un cap de govern amb actituds poc democratiques, que no accepta la critica, que no accepta el proces parlamentari i que promou una tensio politica maxima en defendre numantinament les seves decisions politiques. O s'esta amb ell o s'esta contra ell. Fins i tot els seus col·laboradors mes proxims han patit darrerament el seu ego exacerbat desde que va prendre possessio del seu despatx al bunker. Es evident que amb aquesta manera de governar, o mes aviat desgovernar, excloent a l'oposicio, ignorant les alternatives i radicalitzant les seves propies posicions, es fa molt dificil tirar endevant qualsevol politica amb cara i ulls si no es desde la posicio de força d'una majoria absoluta i incontestable. El PPLA necessita doncs del pacte per continuar en la via de la radicalitzacio i de l'exclusio. Per fer politiques mes i mes inacceptables per la majoria de la populacio, sense tenir que patir la censura de les institucions democratiques.

De l'altre costat tenim el CDA-S21, un partit en busca de poder. Un poder que la ciutadania li ha negat repetidament, ja que va obtenir els pitjors resultats electorals de la seva historia en les ultimes generals i en les ultimes comunals. Un partit sense ideologia, que nomes representa els interessos i les ambicions personals dels seus dirigents. Un partit en desconexio absoluta amb la majoria de la ciutadania i que busca a tot preu un protagonisme que ni te ni pot assumir. Despres de 2 anys de legislatura, saben que les proximes comunals poden marcar la desaparicio del CDA dels comuns on encara exerceix d'oposicio, nomes els quedaria aleshores representacio al Consell que es podria veure tambe eliminada si es convoquessin eleccions ara mateix. Es doncs urgent pels seus dirigents d'aprofitarse del pastis quan encara hi ha una possibilitat. Volen entrar al govern i recollir alguns beneficis durant 2 anys esperant que la situacio fara un tomb, i sino com a minim hauran salvat els mobles.

Es evident que tant pels uns com pels altres s'ha de pactar a qualsevol preu perque no queda cap mes sortida per la via en que s'han anat endinsant. Pero si el PPLA guanya 2 anys mes de legislatura i segurament encara sera una força a tenir en compte per les proximes generals, pel CDA-S21 aquest pacte pot marcar la fi. Un cop es faran particips oficialment de la politica liberal que esta portant el nostre pais cap a un pou on no es veu el fons, amb un desmembrament de l'estat de dret, una politica social inexistent, una politica economica cara i desfasada i sobretot una alienacio total dels ciutadans del pais per part del govern Pintat. Com podra posicionarse el CDA-S21 a les proximes generals si no es com a complice de la situacio? Els sera impossible desmarcarse del balanç que s'anuncia, dels 500 a 600 milions d'Euros de deficit als cuals s'arribara segons ens anuncia l'Eusebi Nomen. De veritat creuen que seguint el "programa" que estant marcant desde el PPLA arribarant a girar la truita de tal manera que d'aqui 2 anys el descontentament popular que ja existeix ara haura desaparegut.

Tots els indicadors estan al vermell desde ja fa mesos, al carrer es palpa quotidianament la voluntat de canvi radical amb el govern actual. Pel CDA-S21 pujarse al bus express del govern ara, es anar directes cap a la desaparicio del partit. Crec pero que aixo importa poc als que han estat negociant, primariament per poder obtenir temporalment una cadira i menjarse algunes molles del pastis abans que desapareixi. On es Andorra en tot aixo? On es l'interes del pais del que tant s'omplen la boca quan parlen aquests politics als cuals nomes els interessa el carrec que ocupen? Queda fora de vista, i prou s'ha evidenciat durant la negociacio que ja ha tingut l'estat paralitzat per interessos partidistes. Si al CDA-S21 els quedava una mica d'anima, el volen vendre per un tros de pastis, pero el que pot semblar un guany immediat els passara inevitablement factura com a Faust.

El que em preocupat de veritat no es tant el pacte i el futur tant del PPLA com del CDA-S21, sino els danys colaterals que aquest pacte tindra. Amb un Consell General encara mes sotmes a la voluntat de govern es molt probable que s'accelerin i es radicalitzin les tendencies que s'han observat els primers 2 anys. La manca de dialeg i la fractura entre els que governen i el poble s'aixemplara amb el consequent empitjorament de la situacio del pais. Seria molt millor per tots, ara que encara hi som a temps, de convocar eleccions, deixar que el poble digui la seva sobre cap on vol anar en el futur, en lloc que 4 politics despres de 6 mesos discutint com es reparteixen el poder, decideixin per tots nosaltres.

2007 o 1984?

2007-02-22T18:30:00.000+01:00

Ahir al mati, mentres llegia l'article del Ferran Goya m'entraven ganes de plorar. Plorar de desesperacio en veure com el PPLA i els seus dirigents estan reescribint l'historia. Plorar veient que despres de lluitar tant per tenir una constitucio que ens permetes esdevir un pais modern i democratic, les mateixes forces que durant anys van mantenir Andorra en un obscurantisme interessat, l'estant ara pervertint i buidant de substancia. Plorar en veure com volen imposar-nos un nou ordre politic i moral, un ordre on certs drets son mes importants que d'altres, un ordre on les llibertat individuals, les mateixes que desde el 1789 estan universalment reconegudes, es supediten ara a d'altres regles segons la conveniencia del moment.

Les declaracions del Sheriff Cabanes, del Pornosinistre Mirapeix i ahir de la Mateu m'han causat dolor, dolor fisic de veritat. Sento com es trenca alguna cosa dins de mi cada vegada que violen la veritat, la democracia, l'estat de dret i els drets humans. Sento com s'em petrifica la sang quan mostren el seu despreci total cap als principis que tindrien de regir el nostre pais i cap a tots els seus ciutadans. Ja ni s'en amaguen perque ja no poden recular, s'ha de tirar endevant amb la justificacio de l'injustificable i ningu hi posa fre. El seu pensament es l'unic valid, la seva interpretacio de les lleis es l'unica acceptable, la seva visio del pais es l'unica que funciona. No hi han alternatives segons ells, ens hem de resignar i acceptar el seu mandat, el seu dictat.

Que lluny queden els temps on el cap de govern parlava de consens, un consens que no s'ha vist enlloc i cada dia mes es governa per imposicio i per manament. Ara, els ciutadans del pais s'ens dona 2 opcions, acceptar el que el PPLA mana o atenerse a les consequencies. La policia del pensament ja esta en funcionament, costejada per tots nosaltres es clar. Tot es legal, qui en pot dubtar, ja que transformar una democracia en una estat repressiu i autoritari es pot fer en tota legalitat. Quan es comença anar per aquesta via, la de la vigilancia, la paranoia, el control sistematic de la societat, no hi ha aturador. Primer es controlen els mitjans de communicacio, col·lectius com els diaris, la radio, la televisio, i despres els individuals, els telefons, internet. Un cop veuran qu'encara s'escapen alguns del seu control, aleshores ens vigilaran al carrer, al despatx, al cafe, a casa. Sera legal i ens dirant que es per detenir pedofils, terroristes, mafiosos o rojos, els grans enemics de la societat. Mentres ells controlaran el que s'escriu, el que es diu, el que s'opina i el que es pensa en tota legalitat com en el 1984 d'Orwell.

Tantes similituts amb el mon de 1984 fan fredat. En el mon de 1984 tambe es reescriu l'historia segons bufa el vent, com fa el cap de Govern Albert Pintat i com be demostra en Ferran Goya en el seu article d'ahir. En el mon de 1984 s'aplica el doblepensament, el que avui es blanc dema es negre, el que avui es bo, dema es dolent, el que per a membres del partit es acceptable, es inacceptable pels oponents. A Andorra, amb el PPLA tenim innumerables exemples de doblepensament, i Tamarrolandia n'ha detallat uns quants desde fa casi 2 anys. En el mon de 1984, el que diu el Partit i els seus membre s'ha de considerar com la veritat absoluta, i a Andorra, nomes s'ha de veure les declaracions i actuacions dels ministres i consellers del PPLA que no deixen alternatives, com les declaracions del pornosinistre Mirapeix. Encara no estem en guerra permanent com en el mon de 1984, pero mes i mes sovint s'escolten declaracions en contra de suposades "intromissions estrangeres" i a favor d'un nacionalisme exacerbat i excloent.

Tot plegat es per demanarse si Orwell no s'inspiraria avui en dia de l'Andorra del 2007 per escriure 1984. El pas que ens queda per caure en la distopia orwelliana no es pas tant gran com alguns voldrien creure. Potser alguns dels ciutadans del pais ja els va be que el govern controli les seves vides, la seva manera de viure i de pensar. Potser es senten comodes en deixar que el govern s'ocupi de fer desapareixer la critica i les opinions que no els convenen. Potser necessiten la tranquilitat d'esperit que comporta saber que el govern vigila a tothom en tot moment, que la seguretat esta guarantida, encara que sigui a canvi de la perdua de les llibertats individuals. Vull creure per aixo que la majoria no esta d'acord amb tot aixo, que la majoria sent el mateix dolor i la mateixa pena que jo. Per aixo tambe vull fer-me echo de la crida del Ferran al final del seu article d'ahir: Davant d'aquest situacio, els ciutadans hem d'assumir un paper protagonista i lluitar amb tots els instruments democratics al nostre abast per defensar i ampliar les conquestes democratiques, els drets humans i les llibertats fonamentals. No deixem que guanyi Big Brother.

Caient pel forat del conill

2007-02-08T16:15:00.000+01:00

Ahir es va fer public l'informe del GRECO sobre l'estat de la lluita contra la corrupcio a Andorra i avui m'hagues agradat comentar detalladament sobre les seves 18 conclusions durissimes. Pero l'actualitat, l'intervencio per la batllia dels telefons dels periodistes del Diari d'Andorra, Toni Solanelles i Ricard Poy, a peticio de la policia, m'ha fet pero canviar d'opinio. Encara que un tema i l'altre no siguin tant separats com podria semblar.

Ja fa temps que desde Tamarrolandia denuncio l'estat precari en el cual es troben les nostres llibertats fonamentals al pais i alguns m'han titllat d'alarmista. Les llibertats d'expressio, d'opinio, d'informacio han estat i continuen sent maltractades pels mateixos poders que les tindrien de garantitzar i defensar. Avui el Diari d'Andorra destapa que Toni Solanelles i Ricard Poy, sense cap indici de delicte que ho fonamentes, han estat vigilats per ordre de la batlle Maria Angels Moreno i seguint les recomanacions de la policia. Tamarrolandia tambe ha sigut i continua sent vigilada, tambe s'ha intentat descubrir desde la mateixa batllia qui soc i qui escriu comentaris que molesten a certes persones que utilitzen la maquina judicial i policial del pais com a institucio de control politic partidista i fins i tot personal. Tambe fa poc el govern va portar a la fiscalia al PS per un presumpte delicte d'opinio en el seu butlleti trimestral PaperS. No oblidem la Noemi Rodriguez, que continua esperant la sentencia del judici intentat pel Sr. Castellet per donar la seva opinio sobre la manera de dirigir TelePLA en l'epoca Forne. Tampoc oblidem el Jaume Cabot, que va denunciar l'afer de les contrasenyes dels correus .ad de la STA i que el ministre Tortell Pons va acusar de ser el culpable de la filtracio i que l'informe de l'APDA ara exculpa completament. I com oblidar la noia acusada de furtar 400 Euros a l'edifici de govern i que va ser engarjolada injustament durant 2 mesos.

Aquestes derives, propries d'un estat totalitari, s'han fonamentat en l'inaccio politica del partit que ha governat, casi en exclusiva, desde l'aprovacio de la constitucio l'any 1993, el PPLA, i que queda ben reflexada en l'informe del GRECO. Aquest informe ens diu basicament que si be hi han accions legislatives que permetrien de garantir en certa mesura l'independencia de la justicia, la separacio dels poders i la lluita contra la corrupcio, en realitat no s'apliquen o no es volen aplicar, es minimitzen els problemes i s'emparen en el "aqui no passa res" o el "tothom es coneix" per justificarse. En quina mesura aquesta inaccio ha sigut/es volguda o en canvi, nomes es una consequencia de l'incapacitat dels dirigents que s'han succeit al capdavant dels ministeris, es una pregunta a la cual us deixo que vosaltres mateixos hi responeu segons el vostre criteri. Pero ja es innegable que els limits democratics s'han trespassat varis cops i que la situacio ha arribat a nivells extremadament preocupants.

Quin sera el proxim pas? Fins on tolerarem que es trepitjin els nostres drets i les nostres llibertats? No espero res de bo venin de govern, ja que son responsables de l'estat en que ens trobem. Demanarlos a ells de depurar responsabilitats es com demanar a algu que salti desde el pont dels Escalls. Tant si el cap de policia o la batlle han actuat amb o sense ordres, amb o sense denuncia, el maxim responsable de tots dos, el ministre d'interior i justicia, el Sheriff Cabanes queda retratat. I de la mateixa manera, el maxim responsable del ministre, el Cap de Govern, queda retratat tambe. Quina confiança podem tenir en aquests governants si deixen que la policia i la justicia ens vigili sense cap rao o si al contrari, ordenen que aixo es faci? Quina confiança podem tenir quan son ells que han nomenat tant al cap de la policia com a la batlle en questio? Quina confiança podem tenir quan son ells els primers en violar les regles basiques sobre les quals tindrien de vetllar? Tant que parlen de seguretat juridica i transparencia i un cop mes s'ha demostrat que passa tot el contrari.

Es hora ja de demanar que pleguin perque o son incapaços o son responsables. Perque s'ha d'exigir que es restorin i es garanteixin plenament els drets constitucionals dels ciutadans. Perque s'ha d'acabar amb aquest cicle d'escandols continuos que estan marcant els casi 2 anys de legislatura Pintat. Perque s'ha d'acabar amb la cultura de la paranoia, de la por, de la repressio que ha fomentat el partit liberal. Perque ningu es amo i senyor del poble andorra i s'ha de retornar la veu al poble perque digui la seva. Perque si no actuem ara, si no es posa fre a aquesta dinamica quan encara hi som a temps, potser aviat ens trobarem que al carrer hi ha el grup paramilitar antidisturbis creat pel Sr. Betriu (l'auditoria francesa sobre la policia demana de dissoldre'l perque no s'enten la seva existencia ni els mitjans que s'hi han posat) per imposar l'autoritat.

Tinc l'impresio de que estem caient pel forat del conill blanc, com Alicia al pais de les meravelles. Pero tinc por que al arribar al fons trobarem que l'estat de dret s'ha transformat en una dictadura de fet. Els democrates d'aquest pais no podem deixar que aquest nou afer desapareixi sense consequencies pels culpables i pels responsables de tot plegat perque ens hi juguem molt tots, s'hi juga molt el pais. Ara ha tocat al Toni Solanelles i al Ricard Poy, pero dema ens pot tocar a tots nosaltres.

L'escapada dels turistes

2007-01-30T18:10:00.000+01:00

Entre ahir i avui s'han fet publics 2 xifres força importants per coneixer la situacio d'una de les activitats mes importants del pais: L'hosteleria. Ahir es publicava al PLAriodic que tenim uns 38000 llits disponibles en els hotels del pais, una xifra que ha crescut en menor manera que d'altres anys, pero que no ha parat de creixer amb força desde el principi dels 90. Avui els diaris ens informen sobre la quantitat de visitants que hem rebut durant el 2006. M'agradaria compartir amb vosaltres algunes de les reflexions que aquestes xifres m'han provocat.

Primer haig de dir que continuo sense creurem la xifra d'excursionistes (persones que venen al pais sense pernoctar-hi) que es divulguen oficialment. Aquest any diuen que han sigut uns 10 milions pero no se com s'obte aquest resultat, si es contant el nombre de vehicles que passa la frontera i multiplicant-lo per una mitjana de persones per vehicle o si es utilitzant d'altres metodes. De totes formes, em sembla molt complicat estimar correctament aquest nombre d'excursionistes ja que tenim una quantitat important de fronterers que no s'han de comptabilitzar i no veig cap mecanisme de control adecuat. Mes credible es pero la xifra de pernoctacions que segons les dades del 2006 han sigut uns 2.2 milions, una baixada de casi el 8% en comparacio als 2.4 milions del 2005.

De per si es preocupant la baixada continua de les pernoctacions, sobretot en una conjunctura europea on aquesta xifra i la del turisme en general puja un 4%. Nomes en casos punctuals com Turquia o Israel, segurament degut a les circumstancies geopolitiques del moment, tenen xifres negatives pero no tant com Andorra. No es pot imputar doncs aquesta baixada a una situacio economica global, sino mes aviat a problemes propris del pais. La xifra es encara mes preocupant si a mes es calcula el potencial de pernoctacions que te el pais: 38000 llits podrien acullir uns 13 milions de pernoctacions l'any si tots funcionessin tota la temporada, 10 millions de pernoctacions si en posem la meitat nomes funcionant durant els 6 mesos de la temporada d'hivern. Aixo significa que nomes emplenem un 15-20% de la capacitat hotelera que tenim al pais.

Es sostenible per l'industria hotelera del pais mantenir aquests index d'ocupacio durant molt de temps o fins i tot pitjor si la tendencia a la baixa de les pernoctacions continua aquest any? Sembla dificil que un negoci, com un hotel, pugui seguir funcionant nomes al 20% i ser rentable pel seu proprietari per molt que nomes tingui els costos de personal i manteniment. El futur doncs no es presenta gaire agrescador pels hotelers i totes les persones empleades en el sector. Ja fa temps per aixo que desde organismes com la Unio Hotelera o la PIME s'avisa de la mala situacio pero el govern del PPLA ja fa anys que ha deixat de banda el turisme en el seu pla economic, disminuint els pressupostos any rere any, ara fins i tot privatitzant gairebe el ministeri de Turisme amb la creacio d'Andorra Turisme. Una de les poques propostes significatives que ha fet el ministeri encapcelat pel Truitot Puigdellivol desde el principi de la legislatura es la de revisar la classificacio hotelera i que els hotels que de veritat no cumpleixin els requisits perdin les estrelles que ara tenien adjudicades. Algu creu que aixo tindra una incidencia sobre el nombre de pernoctacions? Jo no crec pas.

Sembla doncs que s'anuncia a curt termini una crisi important del sector hoteler. Es possible que molts dels establiments mes modestos, gestionats de manera familiar, els hotels de tota la vida al pais, tinguin de tancar ja que son els que mes desprotegits estan davant d'aquestes situacions. Els hotels dels gran grups, en canvi, es poden permetre durant un temps de funcionar a perdua, fins que es reduexi el parc hoteler i recuperin clientela al estar menys repartida. Pero aquesta clientela que any rere any s'esta perdent la recuperarem algun dia? Mentres el pais estigui orientat en la direccio de l'especulacio immobiliaria i financera, es continui malmenten l'entorn natural de les nostres valls i no es posi fre a les salvatjades urbanistiques, sera força complicat, i encara mes si el calentament global redueix la temporada de l'esqui. Aleshores fins i tot els hotels dels grans grups es podrien plantejar desinvertir al pais.

Si Andorra als anys 80 va ser l'Escapada, ara veiem que mes aviat s'ens escapen els turistes. Per redressar la situacio, els poders publics han de jugar el seu paper, no desentenerse de la situacio i no deixar que es reguli el mercat per si mateix. Molts dels problemes estructurals que provoquen el descens de pernoctacions provenen d'aquest descontrol i de l'improvitzacio permanent que presideix les actuacions dels govern del PPLA durant tots aquests anys tant en l'ambit del turisme com el de les infraestructures i el medi ambient. Pero tampoc sera suficient que hi hagi un veritable nou impuls a nivell public si els empresaris del sector no entenen que el mercat turistic ha evolucionat, que no busca nomes el luxe o el hotel de gran cadenes, sino que tambe es necessari hotels mes modestos, familiars i mes especialitzats que fidelitzin la clientela. Tampoc no es pot continuar a oferir aqui el mateix producte que s'oferia fa 10 o 20 anys ni una oferta estandaritzada com la que es troba arreu, s'han de crear elements diferenciadors i potenciar els actius del pais. Si no entenen que s'han de pagar sous justos als seus empleats, promoure l'aprenentatge i la formacio continua, oferir qualitat en les instalacions i en els serveis, diversificar l'oferta i aumentar la presencia en les noves xarxes de venda i en nous mercats, prou em sembla que l'escapada dels turistes seguira sent en sentit contrari al que tots voldriem.

La seleccio

2007-01-23T13:25:00.000+01:00

Encara que el titol del meu post d'avui porti a confusio, no parlare d'esports, si be aquest pot ser un tema calent en les proximes setmanes. Avui hi han varis assumptes que m'han portat a demanarme en quina societat ens esta transformant el govern del PPLA. Fa uns anys, no fa tants, Andorra era coneguda arreu com una terra d'acolliment. Durant les guerres a Espanya i a Europa, i despres de les guerres, milers de refugiats van trobar a Andorra un pais, una societat que els va acollir i que els va permetre de prosperar. La seva aportacio tambe va permetre al pais en el seu conjunt i als andorrans de prosperar amb els nou vinguts, fent sortir el pais del seu ambit medieval cap a una societat moderna. No importava si eren vells, joves, prims o grossos, amb bona vista o myops, amb diabetis o completament sans. Tots van ser benvinguts i si som el que som ara, es molt gracies a ells.

La situacio ha canviat pero, Andorra ha deixat de ser la terra d'acolliment que era. El govern liberal ha elegit construir un mur invisible pero ben real que s'amaga sota la denominacio de proves mediques als immigrants. Aquest mur permet filtrar amb criteris economics emparats per excuses mediques, com mostrava l'exemple de la Nuria Franco ahir al PLAriodic, qui es apte per venir a treballar al pais i qui no ho es. El que fan ja no es simplement seleccionar qui sera amb tota seguritat una ma d'obra economicament rentable i qui no. Aquest tipus de seleccio ja em recorda terriblement d'altres de funesta memoria que van existir durant el segle XX. I es que quan ja refusen persones que han patit un cancer pero ja s'han curat, o myops o diabetics, els limits del que es moralment acceptable i economicament justificable s'han trespassat de molt. Ens hem de demanar si el govern no intenta imposar una mena d'eugenisme immigratori, una especie de purificacio en l'arribada de nous treballadors.

Ara, amics lectors, la cosa no es para aqui. La seleccio no es para als que volen entrar al pais, sino que tambe estan intentant imposarla als que ja hi som. Desde el govern no ens paren de dir que Andorra ha d'anar cap a l'excel·lencia, que els que no podran seguir el ritme del mon globalitzat han de desapareixer, que els que no s'adaptin no tenen lloc al pais. Fins i tot a nivell politic, segons els del PPLA hi han els que estan amb ells i tenen un lloc en el futur del pais a traves del 2020, i els que refusen d'anar amb ells i s'hauran de buscar la vida en un altre pais. Com be deia l'Eusebi Nomen en el seu article de dilluns al Diari d'Andorra, a traves de la llei d'inversions estrangeres, busquen a fer fora els obsolets per renovarlos amb persones que s'adaptin mes al seu concepte de societat. I es que tot l'ideari d'aquesta politica esta basat en un concepte de societat maniquea, on hi han els excel·lents i els obsolets, els que entenen la globalitzacio i els que no, els sans i els que no.

Vist aixi s'enten doncs la logica que ja existeix en les famoses proves mediques. El PPLA s'ha proposat crear una nova societat en el nostre pais per l'exclusio i no per l'integracio. Una societat on nomes el que cumpleixin els criteris que ells considerin adequats tenen lloc. Una societat basada en el que ells creuen que sera el futur del pais, amb la gent que ells creuen que seran el futur del pais, una societat seleccionada, docil, manipulada i manipulable. Creuen que aixi Andorra sera els que ells volen, el seu negoci particular, pero es el que nosaltres volem? Es el que correspon a un pais amb la nostra historia? Es ironic que alguns dels descendents d'aquesta vaga d'immigracio que es va refugiar al pais durant els anys de guerres i crisis dels paisos veins siguin impulsors d'aquesta politicia d'exclusio despreciable. Potser que es demanessin el que seria si quan els seus pares o avis van arribar al pais, s'els hagues refusat l'estada perque eren diabetics o myops o havien patit una malaltia qualsevol. Seria Andorra el pais que es ara? Tindrien ells el benestar del cual disfruten ara? Existirien simplement?

El PPLA esta jugant amb foc, esta jugant amb el futur de la nostra societat. Ningu pot dir, ningu es pot erigir com a coneixedor de l'evolucio futura de la societat, perque ningu sap com anira el futur per molt que s'encarreguin estudis a McKinsey. Qui sap si el immigrant que es refusa ara no seria el que tindria una idea que obriria nous horitzons de creixement pel pais? Qui sap si el resident que ha de marxar perque ara no s'adapta a les idees que tenen els liberals, no sera d'aqui uns anys el que hagues estat innovador? Una societat que vol caminar d'un pas segur cap al futur no es pot basar sobre l'exclusio de tota una part de la poblacio nomes perque no correspon als criteris del moment d'un partit politic, o d'unes persones dins d'aquest partit, tot al contrari. D'aquesta manera nomes s'anira cap a una esclerosi de la societat que esta destinada a fracassar indubtablement.

Andorra nomes continuara sent el que es siguen fidel als seus origens, a la seva historia i a la seva tradicio de pais d'acolliment i d'integracio. Un pais on tothom ha de disposar d'una oportunitat encara que no es correspongui al que ara esta de moda. Un pais on s'ha d'ajudar a tothom i no nomes als que alguns creuen que tenen possibilitats. Un pais obert, sense murs ni barreres economiques o altres. Un pais que no sigui de seleccio, sino d'eleccio.

L'enveja dels Pirineus

2007-01-12T17:10:00.000+01:00

Han passat les festes, s'ha celebrat com calia el Nadal i l'arribada del any nou i els nostres politics s'han tornat a posar a treballar de valent. Ara fa uns dies, el nostre amo i senyor va tornar a fer unes declaracions de la seva collita, a les cuals ja comencem a estar tots acostumats: "Andorra es l'enveja dels Pirineus", segons ell. Primer haig de dir qu'em sembla de molt mal gust i poc diplomatic que el Cap de Govern es dediqui a titllar d'envejosos, amb raons o sense, als nostres veins pirenaics. Que dirien els altres paisos europeus si per exemple Jacques Chirac declares publicament que França es l'enveja d'Europa?

Pero em sembla molt pitjor el dir aquestes coses quan a mes el dia a dia demostra que poca cosa es pot envejar a la situacio per la cual esta passant Andorra despres de 13 anys de govern del PPLA. Ens poden envejar potser de tenir una ministra portaveu que amaga informacio als mitjans de comunicacio en la roda de prensa posterior al consell de ministres, i que recorre a series policiaques dels anys 70 per explicarse? Ens poden envejar potser de tenir una cos de policia en el que el ministre esta enfrentat amb el director que al seu torn esta enfrentat amb la majoria del cos? Ens poden envejar que per organitzar tant la policia com els bombers, serveis essencials, s'hagi de recorrer sistematicament a assessors dels paisos veins, pagant-los tarifes faraminosos? Ens poden envejar de que el ministeri d'Esports hagi esdevingut la sucursal d'una empresa privada en la cual nomes falta que el ministre i el director entrin en nomina? Ens poden envejar de tenir una depuradora que no funciona i que costara 10 cops el que s'havia pressupostat? Ens poden envejar de tenir un dels tunels mes cars del mon si es mira el cost per metre de tunel? Ens poden envejar de tenir els nivells de polucio atmosferica mes elevats dels pirineus, dignes de les zones industrials de les grans metropolis, pero que es guarden secretissims per ordres governamentals? Ens poden envejar de tenir el preu per metre cuadrat mes car del Pirineu, el que obliga a bona part de la populacio a tenir que immigrar fora del pais per trobar un habitatge que s'adecua als ingressos? Ens poden envejar de voler fer una legislacio sobre l'inversio estrangera en contra del sentit comu i de la majoria de la populacio, dels empresaris, dels partits, fins i tot el que governa?

Francament, si ens envejen despres d'aixo, encara hi podem afegir un conseller general, el Sr. Verdaguer, que no se li ocurreix res mes en una tertulia, per contrarestar les critiques sobre la privatitzacio de l'esport escolar, que de dir que el Sr. Jaume Bartumeu va tallar la subvencio al Basket Club Andorra quan jugava a l'ACB, oblidant-se pero que aixo va passar sota el mandat del Sr. Forne, del PPLA, i que el Sr. Bartumeu ja feia temps que no era ministre. I es que amb un nivell aixi, de veritat, ens han de tenir enveja, pero enveja dels farts de riure que ens fem al escoltar els nostre dirigents.

Mes que l'enveja dels Pirineus, Andorra es la vergonya dels Pirineus i de bona part d'Europa. Continuem sent un paradis fiscal, sense perspectives de sortir de les llistes mes negres mentres governi el PPLA, ja que ells no tenen cap voluntat de sortir-ne, i aixi es segueix penalitzant qualsevol intent de diversificar l'economia del pais. Continuem sense tenir una legislacio europea a nivell laboral, ni lleis sindicals, ni de negociacio colectiva, ni seguretat en el treball i per molt que quan venen representants dels sindicats europeus, s'els prometi que es fara, continuarant sense fer-se perque el govern del PPLA no les vol. Continuem perden attractiu turistic cada dia que passa, el nombre de visitants baixa i el govern del PPLA prova de maquillar les xifres dels vehicles que passen la frontera que inclouen-t'hi tots els fronterers que van i venen cada dia i els camions. Continuem malmeten el patrimoni natural i cultural del pais, sino feu un tomb per Arinsal, La Margineda, Canillo, La Massana, Ordino per constatar com s'imcompleix continuament la llei. Continuem sense residencies pels padrins i els tenim que dur als paisos veins mentres que el govern del PPLA es dedica a bloquejar la construccio d'una residencia a Encamp per pur motius electoralistes i interessos particulars. Continuem exportant la nostra merda als nostre veins tant pels rius com per les carreteres i som incapaços de tenir una politica de residus moderna, sostenible, respectuosa del medi ambient i de la salut de les persones. Continuem sense saber res de qui va filtrar les contrasenyes del andorra.ad, ni perque un xines va assessinar a 2 persones al Roc de Caldes, ni que passa amb el Albatros o l'edifici TUC, ni dels negocis dolços, ni de les companyes d'aigua que funcionen sense les autoritzacions pertinents, ni perque les indemnitzacions per l'hepatitis C no es fan efectives, ni perque no es redacten els reglaments de certes lleis, ni perque continuen fent unes proves mediques seleccionant qui entra o no a treballar al pais.

Ara, Sr. Pintat de Groc, despres de llegir tot aixo, i rememorar tot el que encara m'he deixat, s'atreveix a tornar a dir que som l'enveja d'algu? Continuara la seva fuita endevant cap a un 2020 de fantasia que l'hi han venut a preu d'or, ignorant completament la situacio del pais i de les persones que hi viuen al 2007? He d'admetre que vist el panorama, l'enveja la tinc jo d'altres paisos on potser la situacio no es molt millor pero els dirigents tenen el coratge, quan les coses van aixi de malament, d'admetre els seus errors i/o incompetencia per resoldre els problemes, dimitir i demanar al poble que esculli un nou govern en unes eleccions democratiques.

Per 2007, mes Tamarrolandia

2007-01-02T12:20:00.000+01:00

Ja hem deixat enrere el 2006. Ha sigut un any de creixement per Tamarrolandia, que ha esdevingut un dels blogs mes llegits i participats en llengua catalana i no sols te resso dins del pais sino tambe a l'exterior. Aquest creixement tambe ha anat acompanyat amb l'aparicio d'una serie de personatges que han provat i continuen provant de desactivar i eliminar aquesta tribuna amb provocacions, insults i amenaces diverses. Aquestes actuacions i d'altres que s'han produit aquest darrer any en contra de mitjans de communicacio i alguns dels seus col·laboradors em porten a reflexionar sobre la realitat de la llibertat d'expressio al nostre estimat pais.

La llibertat d'expressio no sembla que sigui encara a Andorra un valor que es vulgui defensar desde totes les intancies politiques, socials i judicials per molt que sigui un dret fonamental reconegut per la nostra constitucio. La llibertat d'expressio sembla limitarse a dir el que conve al govern i al PPLA. Un govern i un partit que no suporten cap critica, que es creuen per sobre del be i del mal i que deslegitimen qualsevol altre manera de pensar que no sigui la seva. L'augment del nivell dels attacs i dels esforços que es fan per silenciar les veus discordants desde el govern i el PPLA nomes poden ser la prova de la feblesa de la seva posicio democratica i s'intenta utilitzar metodes totalitaris per mantenir l'opinio publica adormida.

Tamarrolandia pero continuara defensant que existeix una altre manera de veure les coses, que la transparencia i la lliure circulacio de l'informacio es primordial en un estat de dret modern. Continuara defensant que la llibertat de pensament i d'opinio es inalienable i s'ha de defensar amb tota la força que calgui per continuar a viure en democracia. Tamarrolandia es i continuara sent una tribuna lliure, oberta a tots i sense restriccions que no siguin les de opinar i dir la seva sobre el nostre pais. Per aixo tambe continuara a haver-hi gent que insultara i continuara demostrant que existeixen persones que no es mereixen cap mena de respecte i que supleixen la falta d'arguments legitims per defensar la seva opinio amb l'insult i l'amenaça.

Espero que el 2007 sigui un any de consolidacio per aquest blog, i que continui allotjat per Blogger, una empresa de Google. Espero que el 2007 sigui un any on els ciutadans d'aquest pais siguin mes i mes nombrosos a opinar sense por sobre el pais en el que volen viure i que volen deixar als seus fills, nets i besnets. Espero que al 2007, Tamarrolandia contribueixi a fomentar el debat entre les diferents opcions que s'ofereixen a nosaltres i que fins i tot els intolerants acceptint que sense un ull critic i un esperit obert no es possible el progres. Tambe espero que Tamarrolandia sigui al 2007 un dels actors en la campanya de les comunals que tindrem a finals d'any.

Finalment us voldria desitjar a tots, fins i tot als que em llegeixen per obligacio, als que m'han insultat a mi i a la meva famila, que em volen fer callar, que em volen empresonar, que m'han amenaçat fisicament i m'han desitjat la mort, un molt bon any 2007 per vosaltres, les vostres families i amics.

La cavalcada del rei

2006-12-20T11:00:00.000+01:00

Ahir el cap de govern Pintat de Groc va tornar a exercir d'amo i senyor del pais. No nomes va menystenir tota l'oposicio politica i social a la seva llei d'inversions estrangeres i a la manera com ell encara el futur del pais, sino que tambe, amb la seva prepotencia habitual, va defugir qualsevol interes i responsabilitat politica en les proximes eleccions comunals. "Les eleccions locals no son un pleibiscit", segons ell, pero es una manera curiosa d'entendre les comunals, ja que administrativament el nostre pais es basa en el conjunt de 7 corporacions "locals" que tenen una importancia cabdal en el funcionament del pais. Seria molt dificil pel govern de tirar endevant qualsevol politica amb cara i ulls amb l'oposicio frontal de la majoria dels comuns.

Per molt que digui l'amo i senyor que la cara del consol es el mes important, jo escolto al carrer i llegeixo aqui mes i mes sovint que no votaran a aquest o aquell senyor, per molt be que faci la seva feina, si es presenta amb segons quin partit. Aixo mostra que els andorrans potser han entes el funcionament del sistema democratic amb partits politics, despres de 13 anys de constitucio, i en canvi l'amo i senyor continua ancorat en el passat pre-constitucional, on el poder es limitava a les 4 families de sempre. Un passat que potser l'amo i senyor voldria fer reviure vist el poc tarrana democratic i autoritari que ens ha demostrat despres d'un any i mig de legislatura on el Consell General i altres institucions democratiques apareixen mes febles que mai i que totes les decisions ja ni es prenen en el consell de ministres sino directament entre els despatxos de l'amo i senyor i la seva ma dreta i veritable cervell de l'operacio, el pornosinistre Mirapeix.

Desde el principi de la legislatura s'han multiplicat els casos on les institucions democratiques han sigut curt-circuitades o ignorades per agafar decisions o fer actuacions, i aquests dies mateixos hi ha el cas de les proves a l'avinguda Meritxell on s'ha ignorat la taula de mobilititat, i en consequencia l'opinio del comu d'Escaldes. L'amo i senyor va decidir que es faria a la vigilia de Nadal i aixi es fara. Ell governa, ell mana i les seves ordres s'han d'acatar, sense discussio, sense oposicio. Aixi quan diu que ha entes el missatge dels "pseudo-centristes" es contradiu amb el que deia la nit mateixa de les eleccion generals quan entenia el missatge dels electors. Que lluny queden aquelles paraules ara. Perque si ens pensavem que l'amo i senyor governaria amb la recerca del consens amb l'oposicio com a maxim objectiu, s'ha evidenciat que l'unic que busca es la majoria absoluta al consell, amb els socis mes minoritaris, per poder fer i desfer segons la seva voluntat.

S'enten doncs tambe que l'amo i senyor no doni cap importancia al resultat de les proximes comunals. I es que per ell, les eleccions ja no importen, la voluntat del poble ja no importa, la democracia ja no importa. Poden tots anar en contra, pero ell te el poder i no pensa deixarlo, passi el que passi. Em temo doncs que el 2007 que ja s'acosta continuara essent un any de promeses incomplertes, de govern autoritari i esclerosat, d'adjudicacions i negociets entre amics, ja no del PPLA, sino de l'amo i senyor Pintat de Groc, que sembla voler començar una nova carrera com Albert 1er, rei d'Andorra. Un personatge que no governa pel poble, que no busca el consens politici i social amb la majoria dels agents i dels ciutadans del pais, sino que busca mantenir el seu poder amb totes les astucies politiques que pugui, fins i tot el donar 2 ministeris a uns partits que no representen junts ni un 11% dels electors.

Potser la proxima calvacada de reis es podria substituir a partir d'ara amb la gran cavalcada del rei Pintat i del seu paje Mirapeix per sobmeter-se a l'aclamacio popular, amb distribucio de caramels del PPLA a tots els que els aclamint i vigilancia intensiva amb tots els que gosin criticar o divergir del pensament unic que cada dia que passa intenta imposar-se. Pero si en una cosa te rao l'amo i senyor en les seves valoracions de finals d'any, es que a Andorra de mes magres n'em vist, i que no dubto jo que el poble d'aquest pais no deixara que continuint sequestrant la seva llibertat i la seva voluntat democratica, no deixara que continuint venent-se el pais, i al final el poble tornara a ser sobera.

Contes Xinesos

2006-12-11T12:15:00.000+01:00

Ja fa un temps que es parla molt de la Xina al nostre pais. La setmana passada mateix, en una entrevista el Ministre Flash ens explicava que no s'havia de descartar que la Xina volgues invertir al nostre pais. Es evident que en aquesta vida no s'ha de descartar mai res, pero ara per ara, i despres del fabulos viatge de final de curs del tandem Forne-Flash, no s'ha notat cap increment de l'afluencia de turistes xinesos i l'unica aparicio notable d'un ciutada xines al nostre pais es va produir en el doble crim del Hotel Roc de Caldes. Pero no deixen de sorprendre les continues referencies que es fan desde instancies oficials a la Xina, com per exemple durant la cimera fantasma sobre el futur d'Europa i la consequent entrevista al Flash. Fins i tot sembla que els nostres dirigents busquen inspiracio en el model xines pel model d'estat que volen instaurar. I es que analitzant algunes declaracions i esdeveniments que tenen lloc al pais ultimament s'hi troben bastantes similituts.

Per exemple quan el Sr. Canturri, en tant que secretari general del PPLA es queixa de les ingerencies estrangeres provinent dels sindicats espanyols i europeus, em recorda molt els oficials del partit comunista xines queixant-se de les ingerencies estrangeres en el tema dels drets humans. Quan s'amenaça o presiona de diversa manera desde el PPLA a certs comentaristes de la prensa escrita, fins i tots algun que es membre del propi, partit, nomes pel fet d'exercir lliurement el seu dret d'expressio recorda a la tant estricte censura xinesa. Tambe s'assembla molt la manera de funcionar per exemple de la STA que ha mogut fils per controlar mes estrictament el que els ciutadans d'aquest pais fem amb l'internet, al obligar totes les conexions a traves d'un proxy unic, aixi com a la Xina, podran saber que llegim, que escribim i si cal, bloquejarant a voluntat certes webs dissidents del pensament unic que potser voldrien instaurar desde el Partit al poder.

I es que ja fa temps, que desde aquesta tribuna denuncio que pel PPLA la paraula consens vol dir acceptar sense discutir tot el que ells proposen. Es una posicio dogmatica digne del pensament unic xines, pero que el Partit imposa a tots els seus i vol imposar tambe a tot el pais com s'ha volgut fer per exemple en la llei d'inversions estrangeres. A mes quan es promocionen o s'adjudiquen feines i treballs a certes persones no pels merits exhibits sino pel simpre fet de ser del PPLA o del seu entorn i en canvi es te sota vigilancia una part de l'administracio i de l'empresa privada per que son simpatitzants o militants de l'oposicio politica, aleshores ja son moviments que van cap a l'instauracio al pais del partit unic, del partit-estat, on les decisions de govern no se sap si es prenen en el consell de ministres o en l'executiva del partit. En el mateix sentit s'expressa avui el Sindic, quan diu sorprenenment que no veu els seus companys de partit al Consell General treballar gaire, i es que en els paisos com la Xina, els parlaments democratics no serveixen, i els consellers o diputats nomes hi van a fer figuracio com ja es veu molt sovint en les sessions de control al govern, on el PPLA rarament s'expressa i no fa la seva feina.

Aixi doncs, de la manera com el PPLA esta dirigint el pais, potser si que es creara a Andorra el ambient necessari perque els xinesos vinguin a invertir aqui. I es que es sentirant com a casa, en un pais sotmes a la voluntat dels seus dirigents, convertit en partit unic, com ja voldria el recent nomenat ministre de presidencia, on ningu es permet criticar i s'insta a tothom a servir sense discutir l'amo i senyor, que per voluntat popular ha estat escollit per guiarnos en el cami de la llum del liberalisme andorra. Jo nomes espero que abans de que ens enganyint amb mes contes xinesos, la voluntat popular tindra prou força com per fer fora del bunker aquests personatges poc respectuosos de la democracia, de la nostra constitucio i del dret fonamental de la llibertat d'expressio.

De Vacances

2006-12-08T15:40:00.000+01:00

Benvolguts lectors,

Com ja heu pogut comprovar, aquesta setmana no he fet el meu post habitual. La rao es senzilla, estic de vacances fins a la setmana vinent, recargant piles i visitant noves contrades. Com que veig que els comentaris a l'ultim post s'han disparat, us invito a deixarne de nous en aquest espai fins dilluns on trobareu la meva contribuccio ja mes habitual.

Pels que es preocupen del futur de Tamarrolandia, estigueu tranquils. Tamarrolandia estara aqui mentres sigui necessari.

Que passeu un bon cap de setmana i fins dilluns !

El Vol de l'Albatros

2006-11-28T01:30:00.000+01:00

Aquests dies l'ambaixada francesa organitza un cicle de pel·licules comiques entitulat "Esclats de riure". Sembla que el nostre govern es vol sumar a aquest homenatge a la comedia amb el seu propri titol, "El vol de l'Albatros", protagonitzat pel molt il·lustre humorista Pintat De Groc, el payaso de renom internacional Tortell (Poltrona) Pons, i el comic provinent del mon XXX Ferran "Nacho" Mirapeix amb el suport de la resta de ministres de govern, els assessors PPLAtetics i el grup parlamentari liberal.

L'historia gira alrededor d'un regal de 3.5 milions d'euros a uns famosos empresaris andorrans, fins fa poc proprietaris d'unes plantes de l'Edifici Albatros, inutilitzables comercialment a causa de la construccio d'un vial que venia a solucionar el nyap d'un film anterior, protagonitzat pel tandem Forne-Serra, "Agafa els diners del tunnel i a correr" del cual aquesta obra n'es la continuacio. Al principi de la pel·licula els nostres 2 protagonistes es troben reunits amb un grup d'assessors juridics que els hi expliquen que els famosos empresaris, proprietaris tant de l'edifici com de l'empresa que explota les 2 plantes, tenen totes les de guanyar en la demanda de 2.5 milions d'Euros que han interposat pels danys que el vial ha provocat i que ja han guanyat en primera instancia. Decideixen doncs que en lloc de defensar fins al final els interessos del estat, val mes quedar amics amb els empresaris i els seus advocats i a mes dels 2.5 milions, regalar 1 milio mes per les molesties.

Clar que quan fan numeros, s'en adonen que la valoracio de les plantes correspondria a un preu molt per sobre del que es paga per locals commercials en els millors llocs del pais com l'avinguda Meritxell o Carlemany, quan son uns locals que no tenen ja cap sortida commercial. Decideixen aleshores que val mes amagar la veritable rao del pagament i disfrassar-ho amb un excusa qualsevol. Apareix doncs el tercer protagonista, un home de l'ombra, veritable cervell de l'operacio, un ministre de tarrana molt poc democratic, molt mira al peix, pero amb valiosos recursos en el mon de les finances. Se l'hi acudeix proposar com excusa que el govern es vol estalviar un lloguer i que es poden allotjar en els locals en questio un dels seus departaments, les duanes. Clar que poc s'en adona que els locals son poc adequats a la funcio a la qual s'els vol dedicar i que amb el preu que es paga es podria construir nova de trinca una central de duanes moderna i funcional, i que potser encara en sobrarien.

No obstant, els nostres tres amics decideixen que val mes mantenir tot aixo en secret i redacten una proposicio de llei de suplement de credit argumentant-la evidenment amb la mentida del cual es senten del tot satisfets. "No s'en adonara ningu" pensen mentres ja es freguen les mans de la satisfaccio. Pero vet aqui que el pais es el que es i els rumors s'escampen mes rapid que la llum. Clar que com no trobar estrany que es pagui tant per unes plantes sense valor quan per un edifici sencer que es vol expropiar en el millor lloc del pais no s'en paga ni la mitat. Aixi doncs es passa al climax de la pel·licula, el consell general del passat dijous, on segurament sense ni adonarse, el nostre Tortell (Poltrona) Pons admet, al contestar una pregunta "ben" intencionada d'un conseller del PS, que existeix el famos plet que es volia amagar per aquestes plantes. Vet aqui el que ha dit ! El Pintat de Groc al adonarse de la relliscada prova amb el seu particular estil de recuperar la situacio, pero el mal ja esta fet. En les files del grup de la majoria liberal, la sorpresa es majuscula fins al punt que al final del Consell, els seus dos caps de fila es troben en secret amb en Pintat de Groc per dir-li que ells recomenaran que es voti a favor de l'esmena a la totalitat ja que no volen ser participits d'una mentida tant clamorosa als ulls de tot el pais. En Pintat de groc, visiblement tens i nervios te paraules majuscules pels consellers i els diu que ell es l'amo i senyor i que aqui es fa el que ell diu.

Despres de moments de veritable tensio comica, en que s'amenacen de part i d'altre, es decideix que l'endema es reuneixi el grup parlamentari i que es copsi l'opinio de tots els consellers del PPLA. Aixi doncs el divendres, en el secret mes absolut, es reuneixen els consellers liberals i acorden que ara que el Tortell ha destapat el pastel, la situacio es insostenible i que el suplement de credit no es pot aprovar si es que volen mantenir un minim de credibilitat davant de la ciutadania. En assabentarse de la decisio, en Pintat de groc entra en un enuig important i d'immediat convoca un consell de ministres extraordinari pel dilluns seguent. Durant tot el cap de setmana les telefonades dels uns als altres es segueixen en un joc del disbarat constant. Alguns es temen ho pitjor per les seves carreres politiques, mentres d'altres ja mouen fitxa per colocarse en una bona posicio per si s'acaba arribant a les ultimes consequencies.

Pero dilluns, en un moment d'hilaritat absoluta, el que es diu amo i senyor del pais, al final resulta que no s'atreveix a fer res i aconsellat per un Tortell i un Mirapeix mes comics que mai decideixen, amb l'aprovacio generalitzada de la resta dels ministres sempre obedients, retirar la llei tal com demana el grup parlamentari liberal pero tambe de tornar-la a presentar aquest cop accompanyant-la amb els motius reals del regalet. Tots els motius reals per aixo? Perque encara no s'enten, ni amb els plets, que es pagui el preu que es paga per una planta baixa i un primer pis. No sera que aquestes plantes estan fetes de marmol vermell de primera qualitat com diu tambe un rumor persistent? Acontentara aquesta solucio a certs consellers del PPLA que deien divendres passat que aquesta llei ja se la podien posar en un lloc poc apropriat el Tortell i el Pintat de Groc? Quantes altres mentides s'amaguen darrere d'altres lleis, com per exemple la llei d'inversions estrangeres, i d'altres actuacions dels nostres mosqueters de l'humor? No sera que pateixen tots del famos sindrome de Pinochio?

La resolucio de tot plegat sera en la sequela del Vol de l'Albatros, per la qual el titol encara queda per decidir. I si trobeu que l'historia d'aquest pel·licula es del tot increible, recordeu que de vegades la realitat supera a la ficcio.

L'any social

2006-11-20T21:45:00.000+01:00

Us enrecordeu de el que deien desde govern i la cupula del PPLA a principis d'any? Aquest tenia que ser l'any social, l'any en que finalment despres de 13 anys de govern liberal, fessin gala d'aquesta sensibilitat social i humana que sempre diuen tenir en front dels microfons, de les cameres o en les columnes dels diaris, pero que fins ara no havia aparegut en les actes del Consell General. Doncs be, quan ja acabem el 2006, les famoses lleis socials continuen sense entrar a tramit parlamentari i el govern ha continuat incomplint les promeses de legislar en materies que ells mateixos van reconeixer com urgents.

Tampoc es que esperes que despres de 13 anys de promeses incomplertes i de govern d'esquena al poble, finalment es decidissin a fer un gest, encara que sigues petit i entrar una llei, qualsevol de les que tenen al calaix, a tramit. No ha sigut aixi fins ara, i sembla dificil que occureixi abans de que acabi l'any. Ha quedat clar aquest any on son les prioritats dels liberals: McKinsey-2020, privatitzacions diverses i variades que van desde l'ITV al esport escolar, inversions estrangeres, sucres, dolços i altres coctels dins i fora del pais. Amb una agenda d'aquest calibre es dificil que es preocupin del benestar de la gran majoria de la populacio d'aquest pais, dels treballadors i treballadores que amb el seu esforç fan funcionar l'economia que els permet mantenir el ritme de vida sumptuos del qual fan gala quotidianament.

L'excusa es sempre la mateixa per aixo, l'economia prima, sense economia no hi ha benestar social. Pero es nomes aixo, una excusa, una excusa que permet de mantenir el status-quo, la relacio servil que la majoria de treballadors te amb els seus patrons ja que la sombra de l'acomiadament lliure plana constantment. Una situacio de confort patronal, arrelada en les mentalitats medievalistes i pre-constitucionals de la majoria liberal. Aquesta mateixa mentalitat que els empenyi a mantenir criteris economicistes per l'immigracio, denegant el treball al pais als obesos, als myops, als diabetics, perills unicament pel seu confort comparable als dels grans proprietaris del vell sud america quan refusaven als esclaus si no estaven en bona salud.

En la resta dels paisos avançats del mon han entes que progres social equival a progres economic i ja ningu discuteix el rol dels sindicats o l'eficiencia economica de les lleis de regulacio del treball i del contracte laboral. Un treballador protegit, amb llibertat de pensament i d'accio, implicat en el funcionament de l'empresa a traves de comites d'empresa, implicat en el funcionament social a traves de sindicats es un treballador que te un rendiment superior. A Andorra continuem estant a la cua del 1er mon i fins i tot en molts punts, pitjor que alguns paisos del tercer mon com es va demostrar recenment en una cimera iberoamericana. Es una situacio que en d'altres llocs del mon ja hagues provocat una explosio social important.

Perque no es produeix doncs aqui? Es facil d'entendre, quan la gent es queda sense feina o expressa algun descontentament s'els invita molt amablement a marxar del pais o s'els hi fa tant prohibitiu viure-hi que marxen naturalment. Francament, qui es quedaria aqui sense cobertura medica, social i sense uns ingressos consequents? I aquestes situacions es produeixen al pais cada dia. Estic segur que molts dels que em llegiu, sobretot desde les files del PPLA, continuareu a viure be sense que us preocupi el mes minim la situacio d'aquesta gent que cruseu cada dia, als supermercats, als restaurants, als carrers. Pero despres, siusplau, no feu cinisme parlant d'humanisme, de preocupacions socials, i de benestar. No voleu la societat del benestar, nomes us interessa la societat dels benestants i potser era aixo al que us referieu quan proclamaveu l'any social.

La Conferencia Gadget

2006-11-13T19:32:00.000+01:00

D'aqui uns 15 dies tindrem a Andorra la conferencia "The future of Europe Summit", organitzada per l'Oficina per l'Innovacio Empresarial encapçalada pel Inspector Gadget Robert i secundada pel David Salla. Aquesta conferencia, segons ells d'alt nivell, ha estat organitzada amb la col·laboracio d'una empresa suissa, Smadja & Associates, proprietat del ex-responsable de l'organitzacio de les trobades de Davos i que esta especialitzada en l'organitzacio d'aquests actes.

En un principi sembla una bona idea organitzar a Andorra conferencies de tot tipus, incloses conferencies economiques i politiques d'alt nivell. El problema radica molt mes en com s'organitzen i amb quines finalitats. Jo esperaria que l'OIE organitzes conferencies per promocionar les empreses andorranes cap a l'exterior, crear sinergies de col·laboracio entre empreses andorranes i estrangeres, en definitiva crear un benefici pel pais i pel seu teixit empresarial. En canvi ens trobem davant d'aquesta conferencia, en la qual s'invita 28 persones de fora per discutir del futur d'Europa, una Europa a la qual nosaltres continuem sent aliens ja que nomes lligats a ella per un ridicul accord de cooperacio del qual ja s'ha dit varies vegades que no serveix de gran cosa. Ara be, alguns em diran segurament que l'objecte de la conferencia nomes es una excusa per fer venir empresaris de fora i permetre de que coneixin empresaris del pais. Pero al preu que demanen per l'inscripcio, 1300 Euros per persona i per 1 dia i mig de conferencia, em demano si hi ha haura molts participants tant andorrans com de fora.

No ens enganyem, la majoria del teixit empresarial d'aquest pais esta compost per petites i mitjanes empreses que no es poden permetre de gastarse 1300 Euros en una conferencia aixi. I desde fora, m'extranyaria que alguna empresa es volgues gastar 1300 Euros + despeses de viatge i hotels per participar en una conferencia organitzada en l'ultim moment i en la que no hi han noms relletvants ni transcendents. S'ens havia anunciat la participacio d'un membre d'alt nivell de la comissio Europea, el Senyor Colin Wolfe, que apareixia com a ponent confirmat a principis d'octubre, pero ara ja no apareix. En canvi si que hi apareixen dos grans experts en economia internacional, els nostres molt estimats Ministre Flash (que participa en la sessio just abans del coctel i del sopar de gala) i el gran democrata Mirapeix. Em demano seriament quina figura poden fer aquest dos i quins merits tenen per parlar del futur d'Europa al "mes alt nivell" quan son incapaços de promoure un futur viable pel nostre pais.

Tambe m'extranyaria que es vulguessin gastar tants diners per participar en una conferencia que dona una imatge molt poc seriosa. En l'ultim mes, la llista dels participants confirmats ha variat ostensiblement, a mes del ja citat Sr. Wolfe, han desaparescut al menys 4 persones mes (suposadament confirmades a principis d'octubre). I quan estem a 15 dies vista, una bona part de les personalitats que estan en el programa no semblen confirmades, amb una falta evident de responsable politics i economics europeus importants. Es per demanarse de veritat de que servira aquesta conferencia i quin es el grau d'implicacio de les persones que l'organitzen i hi participen.

Finalment voldria cridar l'atencio sobre el cost de tot plegat. El nostre govern, a traves de la OIE ja ha aportat 250.000 Euros a l'organitzacio. En principi s'havien de cobrir 250.000 Euros mes a traves de esponsors, fundadors amb una aportacio de 40.000 Euros i col·laboradors amb aportacions de 12.000 Euros. Al final hi han nomes 4 esponsors fundadors, l'ABA, la STA, FEDA i Fimarge i un de col·laborador Ferba perque a aquests preus molt poques empreses del pais s'ho podien permetre. D'altre banda amb les aportacions dels participants s'esperaba cobrir 250.000 Euros mes, es a dir que s'espera una participacio de unes 200 persones i ja veurem si s'aconsegueixen.

Una altre vegada, la sensacio que es despren de les iniciatives que venen del govern del PPLA es que falta serietat, rigor, pero sobretot realisme. Aquesta conferencia dona tota la sensacio de ser una Conferencia Gadget per cubrir l'expedient, en aquest cas l'ordre que va vindre directament del Cap de Govern Pintat de Groc d'organitzar aquest event, pero sense cap substancia i amb un beneficis dubtosos pel pais tant a nivell economic com productiu. Una nova fantasmada, una nova curtina de fum per tapar moltes de les carencies del pais i molts dels problemes que els liberals refusen de resoldre i que gracies a que sera un gran exit, com segurament dirant desde el mitjans oficials, TelePLA, RadioPLA i el PLAriodic durant uns dies deixarant d'existir.

L'idiotsingracia liberal andorrana

2006-11-06T19:34:00.000+01:00

Amics lectors, ja em perdonareu que m'inventi una paraula nova pero en el titol del meu post d'avui. M'ha vingut al cap llegint i escoltant les declaracions dels dirigents liberals en aquesta setmana de viatge turistic a l'Uruguay. Es veritat que a Andorra som diferents, tenim una idiosincracia propia que ve del nostre fet diferencial com a micro-estat, vell de mes de 700 anys, enclavat al mig de les belles muntanyes pirenaiques. Una idiosincracia que ens hauria de permetre d'afrontar el futur amb una relativa serenitat i no pas amb el neguit constant al qual alguns ens someten dia si i dia tambe.

Tot va començar la setmana passada, durant la fira d'Andorra-la-Vella, quan el brillantissim ministre d'agricultura va proposar de reconvertir els nostres camps conreables al cultiu de la remolatxa per la produccio de biodiesel. En els comentaris del post anterior ja vaig discutir les "qualitats" de l'idea, que permetria amb molt d'optimisme produir suficient carburant per permetre el funcionament de 100 vehicles durant uns 6 mesos, aixo si cobrint el pais de remolatxes. Esta clar que algun liberal va trobar que l'idea es justificava en el fet de que aixo seria l'aportacio d'Andorra al tractat de Kyoto, tractat per cert del qual Andorra es absent. Pero el fet que es vulgui justificar una actuacio com la de reconvertir l'agricultura en la remolatxa pel biodiesel, emparant-se en Kyoto, es no ja idiosincracia pero si idiotsingracia, tipica del PPLA en aquests dies de tardor.

Tanta idiotsingracia la podem trobar avui en les declaracions del sempre comic ministre de medi ambient Tuitot Puigdellivol al diari d'Andorra d'avui. Per exemple, "Hauria estat millor posar el forn en un lloc mes planer i allunyat de la populacio", es una grandissima idiotsingracia. Ja em dira el senyor ministre on es aquest lloc al pais, perque ja he establert abans que vivim en un pais enclavat al mig dels magnifics pirineus. No tenim llocs planers lluny de la populacio. I si no existeix un lloc al pais per construir un forn de tractament de residus, no era millor explorar altres vies de tractament de residus que no comportessim tants incovenients? Clar que llegint l'entrevista mes endevant el ministre ens explica que "Podem veure com funciona, sense fum, i amb tots els paràmetres controlats" el que es força sorprenent ja que jo veig fums i passant per la Comella sento olors. Si els parametres estan controlats o no es impossible jutjar-ho ja que el senyor ministre no permet que hi hagi una evaluacio independent del funcionament del forn fins ara. Pero per les manifestacions de certes persones en la prensa de la setmana passada sembla que tot no funciona com tindria.

Ara, potser la pitjor idiotsingracia de totes ha sigut la justificacio del viatge a la Cimera Iberoamericana del Cap de Govern i la seva comitiva: Anar a buscar inversions estrangeres. Francament, algu es pot creure tant PLAtetica excusa? El capital estranger es a Iberoamerica ara? Estan invertint aquells paisos en massa cap Europa? Hem entrat en un univers parallel i no m'en he adonat? Evidenment el que busquen aquells paisos es tot el contrari, i les seves preocupacions estan molt allunyades de les nostres, sino nomes heu de llegir la declaracio final de la cimera que un comentarista anonim ha penjat en el post anterior. Altre vegada nomes hem anat a figurar a la foto, una especialitat del ministre Flash Minoves, pero amb l'aggravant que ens han tornat a exampar en ple exercici de cinisme politic per no dir paraules mes fortes.

No se exactament quina es l'imatge que els nostres dirigents, responsables de la politica d'exteriors del pais han anat difonent per alli on han passat, pero es molt greu que la representant de l'UsdA tingui que rectificarla i explicar als altres paisos de la cimera Iberoamericana que el nostre pais, en materia de legislacio laboral i sindical es troba no en el tercer mon sino en el quart, molt pitjor que els mateixos que ens volien posar en exemple. Com pot ser que els altres paisos no tinguin coneixement d'aixo? O es potser que el ministre Flash i el Cap de Govern no expliquen segons quines coses i no es dona una visio objectiva i realista a la resta del mon de la situacio del pais. Potser aixo tambe explicaria aquesta idiotsingracia que consisteix a admetre en segons quins ambits que som un paradis fiscal, i en d'altres a negar-ho rotundament.

Aquestes fantasies, aquestes mentides, aquestes idiotsingracies difoses pels membres del PPLA al poder desde fa 13 anys son el producte d'un sistema esgotat d'idees, de recursos i d'excuses. Ja no saben que fer per distreure l'atencio, per justificar l'injustificable i per mantenir un minim de semblança de govern. D'altres anys, amb els trens aeris, el jocs olimpics, l'oficina de patents i altres viatges a la Xina buscant inversions estrangeres, vam riure molt, jo el primer. Pero ara, veient com van les coses pitjor cada dia, les idiotsingracies ja no em fan ni gracia.

I el poble?

2006-10-27T12:04:00.000+02:00

Potser algun dels lectors es recorda d'una vella canço de la Trinca que es diu "El Califa". La canço es referia al nostre vei del sud, en l'epoca de la dictadura, pero si us l'escolteu ara us adonareu que no esta gaire lluny de la nostra realitat en el context andorra. El nostre pais va sobrat de califes i de vicereis, amb afany de poder i de protagonisme, reis de l'enganyfa i de l'article 26, tot a l'esquena del poble que ja el poden donar pel xubidubiwawa.

Com molt be deia la Trinca en la lletra de la canço, ens ha tocat la rifa. Vam tenir una nova demostracio del Califat andorra ahir mateix a la sessio del Consell General. El Gran Califa Pintat no te cap problema en faltar a la veritat, negant les seves propries declaracions en diaris estrangers. No, ell no les va fer ! Les va fer el seu doble diabolic que te el cap rentat pels informes de la cambra de comerç. Si no el creieu es que sou gent de poca fe. Tambe algun del seus vicereis es salta la llei a la torera "externalitzant" bocinet per bocinet el esport escolar d'andorra a diferentes companies que curiosament tenen el mateix administrador. Tant li val si a mes els monitors ja ni parlen en catala, i es fan les classes en castella. No estem a la cimera iberoamericana?

L'enganyfa mes gran per aixo continua essent el super-mega "Centre Termic de Tractament de residus", mes conegut com "El forn de les pudors". Aquest forn del qual el vicerei Truitot ens ha assegurat una i altra vegada que estava tot perfecte, que anava tot com previst i que començaria a funcionar al agost, perdo, al setembre, perdo, al octubre, perdo al novembre, perdo potser a finals de desembre o al gener. No es un retard, es la "complexitat" de l'obra i la "seriositat" en la qual s'estan produint les proves. Pero com que ningu pot visitar-ho i fer una avaluacio independent de el que esta passant al forn, ens tindrem de creure el vicerei, tant si com no. Ara, en quant a les cendres, per favor. El que a l'hivern aniran a Espanya i al estiu a França gracies al tractat de Basilea tambe ens ho tenim de creure? Jo tenia entes justament que el tractat de Basilea era per evitar els moviments transfronteres de residus toxics. Sera que m'he saltat algun punt, que pot ser, i si algu em pot aclarir quina clausula del tractat permet l'exportacio dels residus mes toxics que existeixen, cendres plenes de dioxines, ho agrairia.

De totes maneres, per transportar cendres, s'han de prendre un seguit de mesures, com vitrificarles per evitar que durant el transport es puguin escampar accidentalment ja que son altament volatils. Ja tenim una planta vitrificadora de cendres i els camions especials adequats pel transport? Perque si les posem en els camions volquets habituals que es veuen pel pais (amb o sense lona), quan arribin a la frontera ja no hi haura cendres dins, hauran volat totes repartides pel poble. Pero no crec que aixo els importi, perque quan a Canillo, la depuradora que no funciona ja vessa milers de litres de productes quimics al Valira, tot el que es diu es que no s'han vist peixos morts. I el poble? xubidubiwawa ! Que hi ha perill d'inundabilitat pel pont de Paris, es respon que ells tenen un tecnic super-mega-crack i que diu que no es veritat. Pero, i el poble? xubidubiwawa !

Pero la festa no seria complerta sense el Vicerei Flash Minoves, flamant governador del Madriu, futur ponent de la conferencia d'alt nivell "The Future of Europe Summit" (ja en parlare mes en detall en un futur post). Us recomano que aneu a la llampant nova web d'exteriors http://www.maecc.ad i que us llegiu la salutacio del Vicerei i les seves notes biografiques. Potser us quedareu com jo, entre la revolta i l'atac de riure histeric. La revolta per veure com altra vegada, als ciutadans d'aquest pais, el Vicerei ens tractat com uns pobrets que no podem entendre la gran complexitat de les relacions diplomatiques de les quals preten ser un expert. I el riure per veure ho ridicul que aquest personatge pot ser en l'inmensitat del seu ego. Pero el balanç continua sent el mateix, al poble que el donguin pel xubidubiwawa, perque ell, i els seus colegues, el Califa i tots els Vicereis, continuaran fent el que els surti dels dellonsis.

Un petit afegit: No us oblideu si visiteu la web d'exteriors de passar a veure la pagina dels embaixadors. Conteu quans n'hi han a la foto, quans n'hi han a la llista. Mireu tambe on son les embaixades i si corresponen als embaixadors. No siguis bestia califa que en podries sortir escaldat...

Progres Propagandistic

2006-10-19T16:45:00.000+02:00

Tinc un sentiment curios cada cop que surto del pais i veig com evoluciona el mon alrededor d'Andorra. Tinc la sensacio cada vegada, ens estem quedant mes i mes atrassats, ancorats en un mon d'il·lusions, o mes aviat de desil·lusions. Unes il·lusions que es fomenten desde el govern d'aquest pais, que intenta vendre cada dia que passa que les seves actuacions estan a la punta mes puntera del progres mundial i que s'enmarquen dins dels processos de globalitzacio. Pero em costa entendre quins dels progressos que veig fora del pais corresponen de veritat als que ens proposen els dirigents liberals.

Veig per exemple que ens els paisos veins el reciclatge ha arrelat i es encoratjat desde totes les instancies oficials. A tot arreu s'incentiva cada dia mes a separar les deixalles i s'esta construint una nova economia basada en el reciclatge. En canvi, a Andorra s'aposta per la incineracio. El ministre Truitot es dedica a vendre'ns que el forn es una instal·lacio de nivell internacional i que gracies al tractat que ha firmat amb Espanya i amb un misterios accord amb França, del qual no s'enten perque ja no s'ha fet ara si era tan senzill, protegirem la natura i el medi ambient segons marquen els estandards internacionals. Curiosament no son cap dels estandards que jo coneixo i que inciten mes aviat cap a la substitucio progressiva de les tecniques termiques d'eliminacio de residus domestics i cap a la desaparicio dels moviments transfronteres de materies toxiques provinents d'aquests residus.

Tambe veig que als paisos del nostre entorn, la velocitat d'internet i les ofertes (tipus TriplePlay) que es proposen van creixent de manera imparable, en canvi el preu baixa de manera inversament proporcional a aquest creixement. Pero a Andorra, ahir mateix el Tortell Pons i Don Salvatore ens anunciaven un pla per desplegar fibra optica al pais, per proposar serveis de televisio a la demanda i ameliorar la velocitat d'internet com es feia als 80 i als 90. No acabo d'entendre aquestes explicacions, ja que fa temps que a Espanya, per exemple, funciona Imagenio, amb servei de televisio a la demanda, per l'ADSL, sense necessitat de fibra optica. I d'altra banda tots sabem que els problemes de velocitat de l'internet no provenent d'una xarxa deficient a l'interior del pais sino mes aviat de la insuficiencia de les conexions cap a l'exterior que no poden absorbir tota la demanda de trafic que s'ha creat venen milers d'ADSL sense preveure les consequencies. Tambe ens volen vendre que Andorra sera el primer pais que fara l'apagada analogica, quan en regions d'Alemanya ja fa un parell d'anys que la van fer per una populacio de milions de persones no com aqui que som nomes 75000.

Finalment veig que a Europa s'aposta per la mobilitat sense restriccions dels treballadors, pel enfortiment dels drets socials, per la flexibilitat del treball i la formacio continua. Aqui, en canvi, el Sheriff Cabanes proposa endurir el reagrupament familial i continuar amb la politica de proves mediques per seleccionar nomes treballadors, o potser hauria de dir esclaus, en bona salut. Es curios que al mateix temps es digui que es vol atraure al pais gent altament qualificada, perque si no s'els permet venir amb la familia o tenen diabetis o son miops, prou que hi han llocs al nostre voltant que els hi obrirant les portes de bat a bat.

Hi han molts altres exemples i estic segur que molts dels que llegiu i participeu al blog en podeu citar uns quants mes. Per tot aixo, quan miro al nostre voltant, quan visito Berlin, Paris, Londres o Barcelona, em demano si el nostre pais pot aspirar a participar del progres col·lectiu. Quan retras acumularem en el moment inexorable en que els liberals deixarant el seu lloc al govern ? Ens ho podem permitir ? Quan de temps, quans esforços i quans diners ens costara recuperar el tren en marxa. Segurament es imposible de calcular ara mateix, pero de ben segur que la factura que ens deixara a tots nivells el PPLA sera de les que fan por.

53,25 Euros

2006-10-10T01:00:00.000+02:00

Ja fa temps que vaig denunciant que pels liberals, les persones no compten. El McKinsey-2020 ja ens ho demonstrava fa uns mesos, parametritzant el pais nomes de forma economica neo-liberal i olvidant totalment que aqui hi viu i hi treballa gent de carn i ossos. Ara tenim una nova demonstracio de la poca, sino nul·la sensibilitat que els liberals demostren per la populacio d'aquest pais en la mesquinitat amb la qual estan tractant els monitors de pati i menjador de l'escola andorrana.

Son 140 persones, 140 cors que bateguen, 140 fronts que suen cada dia perque els nostres fills no prenguin mal, perque els nostres fills mengin correctament, perque els nostre fills es trobin en les millors condicions d'estudi i que tinguin un futur millor que el nostre. Doncs be, a aquestes 140 persones, moltes ja empleades precariament per la nova empresa adjudicataria d'aquest servei "externalitzat", amb uns salaris de 9 Euros de l'hora, ara s'els vol fer pagar els apets, 53,25 Euros al mes. Es inexplicable, escandalos del tot, que l'estat els hi negui la gratuitat pels dinars. Son uns 60000 Euros a l'any, potser el preu d'un petit coctel del Flash Minoves, o el d'un informe d'un assessor que no es fara mai public. Pero el govern diu NO i NO, i no feu vaga que anireu al carrer i que hi ha molta cua per fer aquesta feina !

Es mesqui, es baix, es miserable que els diners dels nostres impostos no s'utilitzint per ameliorar el dia a dia d'aquesta gent que el necessita i en canvi es dilapidi sense limits en d'altres ambits. Els monitors no son mes que una variable comptable que s'ha d'eliminar per "reduir la despesa" de uns quants milers d'euros i en canvi algunes altres variables, com els costos de representacio de certs ministres nomes fan que pujar de manera exponencial. Pero aixo es el taranna dels liberals que ens governen, del Mirapeix com a guardia de la caixa, de la Bastida com a ministre irresponsable, del Pintat de Groc com a Cap d'aquesta colla que no tenen ni vergonya ni decencia per regatejar amb els mes debils amb amenaces incluides, i al costat reservar habitacions d'hotel a mes de 1000 Euros la nit amb tota la naturalitat del mon.

Quan veig aixo, no puc deixar de pensar que ho unic que es redueix cada dia es el poc Credit que tots aquests PPLAns tenen. Entenc perfectament la postura d'alguns que ja s'adonen que es impossible defensar el que aquest govern, aquest partit esta fent del pais i l'abandonen sense pensar-ho dos cops. No se si les persones responsables d'aquesta desgracia, contraria a tot el que aquest pais ha sigut i ha representat al llarg dels anys, tenen la consciencia tranquila darrere les parets insonoritzades dels seus despatxos, pero els hi puc assegurar que com no es faci JUSTICIA als monitors i s'els pagui integraments els apets, aquests 53,25 Euros els poden sortir molt i molt cars la proxima vegada que es presentin davant del poble.

Democracia en suspens

2006-09-29T06:33:00.000+02:00

La llei d'inversion estrangeres continua centrant l'actualitat del pais per molt que alguns continuin completament aliens a la polseguera que aquesta esta aixecant i que segueixin viatjant alrededor del mon, en una nova demostracio de que el sentit del ridicul no existeix en el govern liberal. Aquesta setmana algunes veus mes, com la de la cambra de comerç, s'han elevat contra aquesta llei que continua consensuant la societat civil en el sentit oposat del que els liberals esperaven.

La tossuderia sola no pot explicar que el govern, i sobretot el ministre de Finances, verdader cervell darrere tot aquest muntatge del paquet de lleis economiques, s'entesti a fer passar aquesta llei que una majoria de la societat jutja mal adaptada al pais, arbitraria, injusta, inutil per atraure inversors reals que millorarien el pais pero si molt util per legitimitzar els banquejadors i especuladors que han estat maniobrant en el nostre pais els darrers anys i fins i tot potser per atraure'n de nous. Com s'enten doncs que quan una bona part de la societat civil es manisfesta publicament, el govern l'hi giri l'esquena i vulgui una nova vegada mes imposar el seu criteri ? Nomes es pot entendre si els interessos personals es sobreposen als interessos generals cosa que en democracia es absolutament desastros.

El que aquesta llei ens esta demonstrant es que la democracia a Andorra esta en suspens. Sino nomes cal mirar el que esta passant al CDA, un partit suposadament democratic, pres en ostatge pels seus dirigents, l'estudiant Tarrado i Josep Duro, en contra de la voluntat dels seus militants, perque creuen que la D de CDA vol dir Dictatorial en lloc de Democratic. Quan la democracia ja no funciona a l'interior del partit, com es pot defensar-la al Consell General ? Al parell d'aprenents de dictadors, nomes els interessa una cadira ministerial, o potser dos, per sobre del partit, per sobre dels militants i per sobre de tots els habitants d'aquest pais. Tot te un preu en aquesta vida segons ells.

Tambe tenim cas del molt estimat ministre de Finances i com he dit abans cervell de la "nova reforma economica", Ferran Mirapeix. Una persona que confessa en private que la democracia no li va i que de vegades s'ha de tallar un braç, o fer marxar uns quants andorrans, perque el pais sobrevisqui. Aquesta persona ja ha demostrat els seus talants democrates, insultant repetidament a tota la ciutadania i alguns dels seus representants. Un ministre que no dubta en assumir les competencies d'altres ministeris, fins i tot quan no li pertoquen, sino nomes cal demanar-li al Forrest Font qui es qui mana a Economia. Tot un exemple de dirigent d'aquest partit tambe molt democratic que es diu PPLA. Quan ja no es respecta el joc democratic dins del govern, quan alguns sequestren el poder i maniobren per controlar l'administracio al seu benefici, com poden defensar el mandat democratic del Consell General i la Constitucio, el seu deure per jurament?

Ara som nosaltres que ens hem de demanar quan temps mes permetrem que la nostra democracia sigui presonera dels aprofitats que nomes miren pels seus beneficis personals. Pel nivell dels casi 700 comentaris que s'han fet aqui desde fa una setmana, crec que molta gent ja esta conscient de que no s'ha de permetre mes. Es moment que tots els que pensem que hi ha una altre manera de fer les coses, independement de les orientacions politiques de cadascu, siguem de detres, de centre o d'esquerres, ens unim per restablir el que mai s'hagues tingut de perdre: la nostra dignitat com a pais i com a societat.

Rebel.lio a bord

2006-09-20T16:35:00.000+02:00

Els anims dins de les files liberals estan molt i molt calents amb la llei d'inversio extrangera i en general amb l'actitud del lider maxim del PPLA, el amo i senyor Pintat de groc. Es veu que aprofitant aquesta setmana de compres a Nova York del cap i el seu fidel ministre Flash, alguns ja s'han començat a moure per preparar-li una sortida. Al corrent critic que s'ha organitzat aquests ultims dies aran de la posta en marxa del carril bus pero sobretot del paquet de lleis economiques i la llei d'inversion extrangeres en particular ja s'hi apunten fins i tot persones que eren dins del cercle de confiança del cap, fins i tot la que anava segona en la seva llista, la Conxita Marsol.

Fins ara nomes han sigut comentaris en privat, ja que en public continua fidel a la linea oficial del partit. Pero ella, com d'altres, s'ha adonat que la situacio es insostenible i que sera molt dificil que s'aprovin aquestes lleis en contra de la majoria de la societat civil, per molt que les raons dels uns i dels altres per oposar-s'hi no siguin les mateixes. El consens que tant reclamava Pintat ha arribat pero no en la forma que ell volia, sino que es un consens, un clam en contra de la seva actuacio politica. Un clam al que fins hi tot s'hi apunten els liberals. En aquest sentit molts temen que la situacio en la cual estan inmersos tingui consequencies terribles pel PPLA. Alguns comenten que si el cap vol fer un suicidi politic, no cal que s'emporti a la resta del partit pel davant.

Mentrestant a casa dels aliats pseudo-centristes la cosa ja esta que bull. L'estudiant Tarrado i el seu company de taula Josep Duro encara no han pait que el congres els obligues a demanar la retirada del projecte de llei d'inversions extrangeres i han maniobrat perque S21 es posicioni a favor del dialeg per forçar un replantejament per part de CDA si no volen que es trenqui la coalicio. Aixo demostra que S21 esta molt feble, ja que Tarrado els ha manipulat nomes per afavorir les seves ambicions personals i nomes pot provocar una ruptura traumatica ja que els opositors dins del partit no estan disposats a baixarse els pantalons. La poca subtilitat en la cual s'estan desarrotlant els esdeveniments fa per aixo que l'espectacle de cara a la ciutadania i els seus electors sigui patetic, i si ja es temien el pitjor en les proximes eleccions, pot ser que es quedin curts.

Tot aquests moviments no han impedit per aixo que el amo i senyor, amb el Flash, marxessin una setmaneta a Nova York de compres a mes de passarse per les diverses recepcions, dinars i sopars per la 61a assamblea general de l'ONU. Quan la majoria dels caps d'estat nomes hi van 2 o 3 dies, ells no, 5 que son pocs. Potser com algun altre cap de govern, es podria trobar que quan vulgui tornar al pais, el pais ja no vulgui d'ell, i que li passi com al Capita Bligh del Bounty, que tingui que pujarse amb el Flash en una canoa per tornar cap al pais.

Nova Temporada

2006-09-12T00:24:00.000+02:00

Amics,

Fa mes o menys un any ara, Tamarrolandia va tornar a apareixer desde aquesta pagina, despres de que el Bondia decides tancar els seus blogs aran del exit i de la polemica que el Tamarrolandia original va provocar. Aquesta censura original no em va desanimar en la meva intencio de continuar fent public el meu desencant en la manera com el pais ha estat governat els ultims anys pero dubtava que siguessim molts els que pensavem com jo. Despres d'un any, he vist a traves del creixement que el blog ha tingut en forma de comentaris i de colaboracions, que no soc l'unic que creu que ja fa massa temps que els que han tingut la responsabilitat de governar, el PPLA i els seus intims aliats pseudo-centristes, ens estan prenen el pel de mala manera.

Si al principi s'els podia donar com excusa de que eren amateurs i que feien ho que podien amb els recursos que tenien, aixo ja no s'aguanta despres de tots els anys que porten ocupant els carrecs. S'ha pogut veure a mes com en aquest primer any de govern Pintat, tots els defectes, els mals costums i les derives anti-democratiques que van començar a apareixer en els ultims anys del govern Forne s'han accentuat. Els amos i senyors del pais, com els hi agrada autodefinirse, han incrementat el control sobre els mitjans de comunicacio publics i privats. Tambe han incrementat els serveis de vigilancia, mes o menys secrets, sobre les comunicacions del ciutadans del pais, tant els contraris a la seva opinio politica com els afins. A mes, s'han multiplicat espectacularment els diners destinats a propaganda i desinformacio.

Pero quan el poble aixeca la veu, es molt dificil que el facin callar. Cada dia mes gent ha anat aixecant la veu en aquest blog, cada dia mes gent ha vingut a denunciar que no els agrada com va el pais. Alguns liberals han provat de desacreditar aquesta crida, atribuint-la a multiples raons. Totes menys la unica rao per la cual existeix: la gent esta descontenta amb el govern liberal, perque no governa pel poble, pel pais, sino que governa nomes pels interessos particulars de la gent que conforma el PPLA. No ha sigut mai questio de fer critica per criticar, ni per una obscura revenja particular, sino per denunciar que ja ni ha prou de veure el que veiem i viure el que vivim cada dia al sortir de casa, com les cues d'avui, o fins i tot sense sortir de casa.

En aquesta nova temporada es prepara la discussio del paquet de lleis economiques. Igual que quan el Forne ens va voler vendre l'ISI dient que el turisme pagaria els pressupostos de l'estat, i ara es demostra que en realitat son els treballadors andorrans i residents els que el financien, ens volen vendre que els inversors extrangers salvaran el pais. Pero algu es pensa que una gran companya vindra a invertir al pais per que ens em beneficiem els andorrans? Potser nomes els innocents o els que tenen el cervell rentat pel PPLA. Quins interessos esta doncs defensant el PPLA des del Govern? Els interessos d'alguns d'ells molts rics, o d'altres que especulen, o pot ser de tots els que els hi han venut els negocis i el pais.

En tot cas el paquet de lleis economiques, derivades del pseudo-nou informe McKinsey, no son lleis que busquin el benefici del pais i del seu poble. Tots aquells que no han especulat i han probat de guanyarse la vida honestament potser es veuran abocats a vener-se el fruit de molt anys de treball, a causa de la presio que exerciran els que la politica del PPLA defensa. Aixo si, ja no tindrem prestanoms sino socis andorrans, que es molt mes politicament correcte i alguns continuaran creient que el pare noel es vesteix de groc, ara potser amb algunes gotes de pseudo-centrisme. No ens deixem enganyar mes amics ! Tenim de continuar desde aqui a demostrar publicament que la societat andorrana no s'adorm amb les sirenes del PPLA i dels seus nous i benavinguts aliats. La nova temporada politica s'anuncia crucial pel futur del nostre estimat pais.

Servilisme

2006-08-23T13:00:00.000+02:00

No tinc per costum de contestar als comentaris que fan els lectors d'aquest blog en els meus articles, pero lectura de l'intervencio en l'article anterior del lider del PPLA a Escaldes, Alex Armengol, m'ha empes a redactar aquest post. Per començar Alex, no et penjare la teva (em permets que et tuteji oi?) llarga contribucio aqui. No ho he fet per ningu, i no veig perque tindria que donarte aquest privilegi. Tampoc et contestare punt per punt, no pas perque no ho pugui fer, sino perque no voldria desmontarte completament aquest realitat paralela en la que sembla que visquis. Se que es impossible, que nomes pot ser un canvi que ha de venir de tu mateix.

Com d'altres liberals que han intervingut al blog, demanes que fem pel pais els que ens queixem de com van les coses, com si ells fessin molt mes pel pais que els altres. Doncs be, jo pago els meus impostos, faig viure l'economia del pais amb el meu consum, netejo el meu tros, i participo en la vida cultural i associativa. Et sembla poc ? I com jo hi ha milers de persones, andorranes i residents, que fan mes i tot pel pais. Per aixo tinc el dret i el deure de queixarme quan veig que les coses no es fan be. Tinc el dret i el deure de criticar els nostres representants si considero que aquests no cumpleixen amb els seus deures. Criticar es fer pais, criticar i denunciar el que no va be es fer avançar les coses. Es l'esperit critic que ha mogut l'humanitat desde els seus principis i no el servilisme i el positivisme infantil.

Malauradament el que veig en molts liberals es aquest servilisme similar al d'una secta. Us han rentat el cervell potser ? Perque no m'acabo d'explicar que sigueu incapaços de veure la realitat. Parleu de liders, d'excel·lencia, quan els dirigents del PPLA es caracteritzen mes aviat per la seva falta de lideratge i la seva mediocritat. Agafem l'exemple del Flash, potser va esser un bon estudiant, no ho se pas, pel curriculum que li coneixo no em sembla res d'extraordinari. Pero el que si se de bon segur es, que com diplomatic primer i com ministre despres, ha sigut catastrofic pel pais i costara als que vinguin despres d'ell arreglar tots els nyaps que ha anat deixant. Ni lideratge, ni excel·lencia. Pero es que tampoc cal tenir Ronaldinhos per fer guanyar el pais. Nomes s'han de fer les coses ben fetes, amb transparencia, pel be de tots i no nomes pel be d'uns quans com ha fet desde fa molts anys el PPLA.

El PPLA va neixer del caciquisme i del parroquialisme mes ranci d'aquest pais, el que en altres llocs seria la dreta mes a la dreta. No cal doncs extranyarse que demanin una fe cega en aquesta realitat que volen vendre, un seguidisme politic sense preguntes, servilisme, submissio als liders, fins i tot culte a la personalitat. Pensava pero que hi havien joves dins del PPLA que volien moure les coses, que volien trencar amb aquesta tendencia del PPLA i que volien fer-ne un partit del segle XXI. Veig que m'he equivocat, que l'esperança que un dia els liberals andorrans siguin algo mes liberals i molt menys neo-cons es molt remota, ja que les generacions que pugen dins del partit son incapaces d'assumir aquest repte.

Seguireu culpant els mitjans de comunicacio, a Tamarrolandia dels problemes del pais, quan aquests nomes fan que posar-los a la llum publica, no crear-los. Seguireu negant la realitat del pais, seguireu trivialitzant, futilitzant els problemes del pais com fas tu amb els avis que no tenen pensions per viure dignament. Com pots comparar aixo amb els "problemes" de la teva avia que t'estimes tant ? Fins on arribareu ? Perque per el que escrius, trobes el model democratic i constitucional massa pesat, nomes s'ha de veure els problemes que ha causat en els paisos de la UE segons tu. Que propugnes doncs ? Un canvi cap a un pais on tot es fa al bon plaer dels liders, sense cap control ni cap critica, on les lleis es canvien segons l'aire del temps, on solucionar problemes personals dels dirigents esdeve el problema principal de l'estat ? Aixo es una dictatura fascista ! Aixo es el model de pais que es despren del teu escrit.

Quan es porta el servilisme a l'extrem, naturalment s'arriba la forma de govern mes extrema que es la dictatura. De veritat Alex, obra els ulls, reconecta les neurones i reconectet amb la realitat. Ser un bon estudiant no vol dir que seras un bon ministre. Que no tinguis diners per viure es milions de cops mes greu que siguis ric i et vinguin a parar la ma. El cap Pintat de groc i els dirigents del PPLA no tenen la veritat absoluta ni son la creme de la creme. El pais NO VA BE despres de 13 anys de PPLA al govern, i els culpables no som els que diem que NO VA BE, sino els que han estat governant d'esquena al pais, d'esquena al poble, pel seu i unic benefici personal. Alex, para de confiar en la gent, pensa per tu mateix, mira al teu voltant i no nomes dins dels hotels del grup Roc Blanc, i potser aleshores ho entendras.

Solidaris o hipocrites?

2006-07-26T15:59:00.000+02:00

Molt sovint els nostres dirigents, i una part de la populacio d'aquest pais, es vanaglorien de tenir un pais exemplar a tots nivells i critiquen aquest blog perque, segons diuen, no reflexa la realitat. Pero quan es veuen certes noticies apareixer als diaris em demano sobre que es basen per fer tals afirmacions. Ultimament s'ha fet molta publicitat alrededor del esperit solidari i huma que ha demostrat el nostre pais acollint 5 dels eritreus que va recollir un pesquer espanyol en front de la costa maltesa i que cap pais de la UE volia.

Primer de tot no em d'oblidar que no els vam acollir fins que Espanya ens ho va proposar molt amablement. Haguessim actuat igual sense la demanda espanyola ? S'hagues ofert Andorra per acollir aquestes persones sense l'urgencia humanitaria? No em d'oblidar que aquest acolliment s'ha fet en unes condicions excepcionals, ja que no s'els hi ha donat un estatus de refugiats al pais sino de visitants, i nomes per 3 mesos. El que passara d'aqui 3 mesos, ja ho comentare aqui pero sera segurament força important de cara al futur de casos similars. Pero tornant a ho que deia al principi, sembla curios que el mateix dia que posem davant dels projectors de l'actualitat als eritreus, expulsem cap a Espanya a 4 persones provinents dels paisos de l'Est perque no tenien de que viure al pais i feien musica i mendicitat al carrer. Em demano que passaria si en lloc d'estar al mig dels pirineus, fossim una illa en el mediterrani, tambe posariem la gent que no desitjem en pateres potser ?

Tenim sort que per ara els estats veins tanquen els ulls sobre aquestes expulsions, perque tambe ens podrien dir que ells no tenen perque fer-se carrec de la gent que els nostres dirigents consideren que no son bons pel pais, de la mateixa manera de que ens van dir que no s'havien de fer carrec de les nostres runes. Sembla doncs que hi ha 2 mides per la solidaritat i l'humanisme, depenen de qui demana, depenen d'on provenen. Si som un pais solidari i humanista, s'ha de ser-ho sempre i no nomes quan politicament pot interessar al govern. No es pot estar jugant aixi amb la vida de les persones, utilitzant-les com mercaderia politica.

Dilluns passat el Bondia publicava una entrevista a una responsable de Caritas on s'admitia que al pais existeixen sense sostre, indigents pero que s'amagaven per por a ser expulsats. Aixo ja ho vaig denunciar en un post del 6 d'abril titulat Miseries. En aquest post ja explicava com col.lectius com els nostres avis sobreviuen en el nostre pais en condicions infra-humanes a causa de pensions ridicules. Tambe posava de relleu l'existencia dels sense-sostre. La solidaritat i l'humanisme del nostre pais es tindria tambe d'aplicar en aquests casos i no nomes amb caritats, sino per posarse mans a l'obra i solucionar aquestes situacions. La qualitat de vida, la vida dels nostres avis val igual que la vida de qualsevol altre.

No podem vanagloriar-nos de salvar, que tampoc els hem salvat, a 5 eritreus pero deixar que al pais hi hagi gent que es mori de gana, o que es mori completament desatesa com ha passat en un parell de casos ultimament. No podem vanagloriar-nos de que som solidaris i humanitaris amb 5 eritreus, i anar expulsant als pobres, als sense-sostre, als indigents. Quan alguns es queixen de que denuncio un pais amb problemes quan aqui, contrariament als veins, no es veuen indigents, ni sense-sostres, aqui tenen la resposta, els fem fora per aixo no s'en veuen. Potser seria hora que ens deixessim d'hipocresies i que afrontessim com a pais els nostres problemes, assumint les nostres responsabilitats.

Flash Minoves, agent musical

2006-07-17T12:15:00.000+02:00

Avui apareix al diari d'Andorra una noticia en la seccio cultural que ha merescut la meva atencio. Es veu que el nostre gran ministre de cultura, Flash Minoves, ha convidat a la seva cosina americana, Kate Myers, a actuar a l'Auditori Nacional. La noticia no ho seria si no fos que la tal Kate Myers es una perfecte desconeguda en el mon de la canço. Em pregunto doncs quin son el merits d'aquesta persona per fer-se invitar desde els USA per participar a un concert a l'auditori nacional d'Andorra?

Mirant a la seva pagina web, no trobo cap merit especial o destacable. Es evident doncs que aquest noia cantara a l'auditori nomes perque es la cosina del ministre Flash. Cobrara per tant destacada actuacio? Li hem subvencionat el bitllet d'avio i l'estada al pais entre tots els andorrans? Son preguntes qu'em faig d'entrada. Pero tambe em demano com pot ser que un ministre d'un govern d'un pais que es preten SERIO, pot decidir amb tota la cara de fer venir la seva cosina i programar-la en la sala de concerts mes important del pais, tot i vanagloriant-se que vol potenciar els artistes del pais. No es delicte en aquest pais utilitzar la seva posicio publica per afavorir interessos propis o familiars? Aixo es mes propi d'un govern de republica bananera.

Mes curios resulta el diari que la cosina del Flash mante en la seva web. Es pot llegir textualment que en Flash li ha programat concerts a Espanya pero que no li ha indicat encara les dates. Tenim doncs un ministre que es dedica a fer d'agent musical de la seva cosina. Es compatible aquesta feina amb el carrec extremament ben remunerat que te? O es que ja es prepara per quan se li acabi? Utilitza els multiples viatges oficials, els contactes oficials, els cocktails i tuttiquanti per promocionar la carera musical de la seva cosina? En tot cas em sembla una aberracio, un escandol absolut que en qualsevol altre pais del nostre entorn seria un motiu de cessament immediat del ministre i fins i tot d'investigacio per part de la justicia per pressumpte delicte de trafic d'influencies.

Si jo fos un artista del pais avui mateix demanaria publicament la dimissio d'un ministre pel qual la qualitat i els merits d'un artista es mesuren pel nivell de parentesc amb ell. Si jo fos un conseller demanaria publicament la dimissio d'un ministre que utilitza, a vista de tothom, el seu carrec per promocionar la seva familia a mes de tenir activitats impropies del seu carrec. Si jo fos el fiscal engegaria una investigacio per determinar si el ministre ha utilitzat indegudament fons publics i la seva posicio per fins personals com la promocio de la seva cosina. Si jo fos el Cap de Govern cessaria ipso-facto al Flash per salvar el govern d'un escandol public.

Llegats liberals

2006-07-08T11:57:00.000+02:00

Fa dos dies, el nostre molt estimat cap de govern titllava de "patriotics" els socis andorrans de l'empresa del forn incinerador per vendre a preu de cost les accions que ells hi tenien. Pero vet aqui que avui, segons publica el Diari d'Andorra, se sap que aquesta empresa tindra que construir un diposit de cendres a corre-cuita. El cost d'aquest diposit pot ser fins i tot superior al del forn, degut a la perillositat de dites cendres, i sembla mes aviat que l'acte "patriotic" era una ganga per sortir d'una empresa que de totes totes no podia ser mai rentable. Els "patriotes" semblen ara mes aviat les empreses extrangeres que encara hi tenen capital. En d'altres paisos aixo s'en diu delicte d'iniciat ja que s'utilitza informacio privilegiada per vendre unes accions abans que baixi el seu valor.

S'entenen tambe mes clarament les declaracions del Pintat de groc sobre la gran experiencia tecnologica de les empreses extrangeres del forn, ja que els hi tocara ara investirla en la construccio del diposit, a carrec de la padrina es clar. Un cop mes es demostra que els tripijocs liberals nomes estan portant a la ruina del pais ja que quan el forn incinerador ja no funcionara, aqui tindrem PER SEMPRE, un diposit de residus altaments toxics (les dioxines i els furans son les substancies quimiques mes toxiques que es coneixen) que les generacions futures es tindran de menjar amb patates. Quina hipoteca mes pesada pel futur del pais ! Estava aixo previst en el pla de McKinsey ? No parlo ja de com es triara el lloc per fer-lo, si ja hi van haver problemes amb els abocadors de runes, podeu imaginar, amics lectors, com sera per acollir residus super toxics. Potser el podrien posar a dalt del pic de Carroi, junt amb el famos telecabina i aixi el transformem en una atraccio turistica.

Tot plegat arriba, i per molt que fem pena a Espanya i que per ara ens deixin baixar la nostra merda, en contradiccio amb totes les directives internacionals, al final ens la menjarem pels segles veniders. Quin llegat mes extraordinari que ens deixara el partit liberal i els seus responsables. Proposo que a l'entrada del diposit de cendres s'installi unes estatues de les persones responsables per la seva construccio, perque aixi les generacions futures els podran conmemorar en actes multitudinaris. Estic segur de que serien tant populars com les esculptures de la ruta del ferro, i permetrien no oblidar mai com el desgovern va permetre que es malmetes per sempre el nostre pais.

Ja es poden anar vanagloriant els liberals d'els seus suposats accompliments. L'estat en que esta el pais actualment i sobretot l'estat en el que el deixaran i que els seus successors tindran obligatoriament de gestionar no es ja penos, sino que es desesperant. Encara hi som a temps pero de canviar de ruta i d'oblidar el forn incinerador pel be del pais, per ara i pel futur. Si que seran uns quans milions d'euros llençats pero s'ha de saber veure quins serans els costos pel pais de les cendres per molts anys a venir. Insisteixo encara hi som a temps perque aquest llegat que els liberals ens volen deixar no existeixi mai, pero hi ha d'haver la visio i la voluntat de fer d'Andorra el pais que tots voldriem que sigues.

Espero que alguns dels politics que es llegeixen aquest blog s'adonara de que ho que esta en joc aqui ja no es la reputacio, els diners o les proximes eleccions. Sino que esta en joc la vida de les futures generacions, dels nostres nets, dels nets dels nostres nets. Nosaltres ja no hi serem, pero haurem deixat un heritatge molt feixuc per ells. I si be l'historia nombrara els culpables de tal disbarat, els responsables ho serem tots els que podiem haver fet quelcom i no vam fer res. No tenim que deixar que el llegat liberal, aquest regal enverinat de dioxines i furans sigui una realitat. S'ha d'aturar aquesta bogeria ara ja.

Govern de pandereta

2006-06-23T09:38:00.000+02:00

Quin espectacle que s'ha vist en aquesta doble sessio de Consell General de dimecres i dijous, amics lectors. Un espectacle ple d'ensenyaments pel present i pel futur del pais. Ja sabiem que el nivell dels membres de govern era baix, tirant a nul, pero es que en aquests dos ultims dies s'ha superat, de manera negativa, tot ho que hauria d'estar permes en democracia. La legitimitat d'un govern en el nostre pais es basa en dos punts: Una majoria al consell sorgida d'unes eleccions que li fa confiança i el compromis, el jurament sobre l'honor, de respectar i de fer respectar la constitucio i les lleis votades pel consell. Doncs be, en aquests dos dies hem vist i s'ha demostrat que aquest govern ja no te cap legitimitat.

D'un costat dimecres, el grup parlamentari que dona suport al govern, juntament amb el grup que va permetre l'investidura del Pintat de Groc, van votar en contra del govern en aprovar la proposicio de llei d'indemnitzacio pels infectats d'hepatitis C. Ja ho poden girar del costat que ho vulguin, aqui no hi ha complementarietats que valguin. El govern demanava el vot negatiu i el grup parlamentari liberal va votar positivament. Ja m'explicaran doncs com es que el cap de Govern no va presentar d'inmediat la seva dimissio i la dimissio del govern, ja que es ho que hagues passat en cualsevol altre pais democratic del mon. Esta clar que el govern Pintat ja no te la confiança del consell, ni del grup parlamentari liberal, i que esta a la deriva. El primer punt de legitimitat del govern, la majoria al consell, ja no existeix doncs.

Si no n'hi hagues prou, dijous es va demostrar que el segon punt en que es fonamenta la legitimitat del govern tampoc existeix. En les multiples preguntes que van mig respondre els ministres i el seu cap, va quedar pales que el govern ha incomplit i segueix incomplint tant la constitucio com les lleis del nostre pais. Quan la Gileta no lliure tots els informes que demana el consell, quan el Pintat de Groc no lliura l'informe de T-Systems, incompleixen directament la constitucio que tant van glorificar fa unes setmanes en el seu aniversari i que van JURAR servir el dia la seva presa de funcions. Quan el Xeriff Cabanes lliura autoritzacions de residencia passiva o denega permisos de treball al seu gust, quan el Flash i el Tortell permeteixen que es malmeti el patrimoni cultural del pais, incompleixen les lleis. Aixo nomes fa que sumarse als ja molts incompliments que s'han anat vivin els ultims mesos i que ja he comentat abundanment.

Del costat del grup parlamentari liberal els silencis i les cares parlaven tambe. Alguns increduls al que estaven vivint, altres vergonyosos de pertanyer al grup de la ex-majoria que donava suport a aquest govern de pandereta. Altres amb una cara completament tancada, segurament concients de l'espectacle que s'estava donant, retransmes per TelePPLA a tot el pais. Els 14 que conformen aquest grup tindrien de fer un repas a fons de consciencia i preguntarse si estan fent el que es millor pel pais desde les cadires en les que estan. Jo els hi voldria demanar de manera directa: Fins quan permetreu que al capdavant del pais, en el govern d'Andorra, tinguem una banda de delinquents que es permeten contravenir continuament la constitucio i les lleis del nostre pais sense ni inmutarse? I de veritat, si ho permeteu encara, poso en dubte el vostre patriotisme, poso en dubte que us preocupin els vostres conciutadans, poso en dubte que sigueu democrates, poso en dubte que sigueu persones amb cor, amb cap i amb consciencia.

Si vosaltres que teniu el poder en aquest pais, senyors i senyores consellers del PPLA, no actueu ja, el poble estara en tot el seu dret per fer fora aquest govern que ja no te cap legitimitat. En aquest blog ja es senten varies veus que crident a fer presio popular en la proxima sessio de Consell per demanar la dimissio del govern. Aixo ja va servir no fa pas tant de temps per fer caure un govern, ens enrecordem tots. Voleu, senyors i senyores del PPLA, tenir un final tant PLAtetic ? Es l'hora de prendre decisions, pero pensant en el pais, pensant en tots els ciutadans per un cop i no nomes, com fins ara, pensant en els vostres interessos particulars. Demostreu que no sou complices de la gran farsa quotidiana del govern del senyor Pintat de Groc, demostreu-li que ell no es amo i senyor d'aquest pais. La ciutadania us esta vigilant, ara us toca moure fitxa.

Amo i senyor

2006-06-12T17:10:00.000+02:00

L'amo i senyor del pais, el nostre estimat Cap de Govern, s'esplaia avui amb gust a la premsa. No es el sol, ja que el seu home de ma, el Pere Canturri, aquest clon andorra del gran politic popular Angel Acebes, tambe diu la seva en un article d'un nivell politic excepcional. Dona gust veure els liders del PPLA cridant al consens politic pel be del pais. Dona gust veure com proben de seduir els partits de l'Alternativa amb aquestes iniciatives tant encertades i atractives, insults inclosos.

El PPLA no ha parat en les ultimes setmanes de fer passos importants cap a la recerca del consens politic. Fixeu-vos, no van votar la proposta de llei de l'Alternativa per indemnitzar els que van contractar l'hepatitis C a l'hospital perque ja estaven ells redactant una llei molt mes general i aixi estalvien feina als consellers de l'oposicio. Amb menys feina, els consellers podran doncs assistir als coctels i a les recepcions organitzades pel mes famos representant del nostre pais a l'extranger, l'inigualable Flash. Perque fins ara, per molt que s'els inviti, els consellers de l'oposicio no van gaire sovint a probar l'exquisit xampany, pagat per tots els ciutadans, que ofereix casi quotidiament el nostre ministre.

I es que el consens amb el PPLA es bo, es ho millor pel pais i per la salut dels consellers de l'oposicio. Es molt millor per ells lloar l'accio del govern, en lloc de maltractar la seva salut criticant continuament els nostres infallibles i excel·lents ministres. Aixo es valid tambe per tots els que son tant negatius amb el govern i el partit que el suporta. Ilusos de nosaltres que no veiem la llum i persistim en criticarlos quan no s'ho mereixen. En realitat ens aniria molt millor si els hi besessim els peus i tirressim petals de rosa al seu pas, aclamant-los, i en especial l'amo i senyor, lider maxim e incuestionable, mestre del nostre pensament i director de les nostres vides. Aleluia, Aleluia !

Es veritat, s'ha de lloar ho que han fet els del PPLA en 12 anys de govern al pais. Ho podem veure tots, no hi han indigents o invalids pels carrers del pais gracies a les politiques socials efectives i nombroses. No hi han aturats, ni cues, ni problemes de parking. Els hotels son tots de 4 o 5 estrelles i els restaurants son tots gastronomics. Tothom viu be, feliç, sense cap necesitat que no estigui coberta. Quin exemple per la resta del mon ! Us ho dic, els del PPLA tindrien de dirigir el mon, i aixi extendrien la nostra felicitat a la resta del planeta que pateix les plagues exteses pels rojos crispadors i mentiders. Oh Albert Pintat, alabat sigui el teu nom, salvador de la patria i del nostre planeta. Crec que tindriem de començar a posar cartells gegants amb la seva foto, que deu tenir propietats miraculoses, a totes les cantonades del pais perque ens beneixi d'una prosperitat i una felicitat eternes.

He vist la llum, us ho asseguro, l'amo i senyor del pais m'ha il·luminat amb el seu intelecte superior insuperable. Crec en el Pintat salvador i en tots els seus apostols del PPLA, crec en la santitat de la seva paraula i l'eficacia de les seves accions. Si no hi creieu vosaltres, prepareu-vos perque us cauran a sobre tots els castigs del PPLA, us tractarant de tots els noms i us enviarant al infern dels rojos en les terres barbares. I ho pitjor de tot, no sereu mai invitats a degustar el xampany del Flash.

El pais McKinsey

2006-06-01T08:30:00.000+02:00

Us imagineu Andorra al 2020 ? Un pais on paraules com treball i solidaridat han estat reemplaçades per productivitat i competencia. Un pais on ja no hi han persones, sino unitats productives clasificades pel seu poder adquisitiu que sera equiparable a la City de Londres. Un pais on la qualitat de vida ha estat reemplazada pel PIB per capita que sera el doble del que es ara. Un pais on els sentiments no tenen lloc, on la felicitat no te sentit. Un pais on nomes es mira per un mateix i tant se val ho que els passa als altres. Aixo es el pais que ens volen vendre, el pais McKinsey. I jo em demano, es aquest el pais que vull ? Es aquest el pais que volem tots ?

Segons ells, els de McKinsey i els liberals que els hi segueixen els pasos, si. El subtitol del informe ho deixa clar: "El pais que volem tots". Doncs sento molt decebre'ls pero NO, NO es el pais que jo vull per a mi ni per la meva familia. No el desitjaria pas tampoc per cap dels meus amics i coneguts. Jo no vull d'un pais on la felicitat es mesura en funcio dels indicadors economics, perque no vol dir res un PIB, si es ja que es pugui mesurar correctament cosa que aqui a Andorra es impossible ja que no hi ha cap comptabilitat a nivell nacional per fer-ho. Mireu, ara mateix tenim un PIB superior a França i Espanya, i que ? Som mes feliços per aixo ? El pais va millor per aixo ? No, esta clar, es evident per tothom amb dos dits de seny que no. I un sou de 5000 Euros, ens fara viure millor ? No, si nomes hi queden a Andorra els que cobrin 5000 Euros perque la vida s'ha encarit tant no haura servit per res.

Seria molt facil, ja ara mateix, de conseguir el pais McKinsey, no cal pas esperar el 2020. Foten fora del pais per les bones o per les males tots els que cobren menys de 5000 Euros, doblaria mes que segurament el PIB per capita actual, i nomes es quedaria els que s'aprofiten del pais per continuar a enriquirse a costa de tots. Es aixo ho que volen, un pais nomes per a ells, els oportunistes. El pais McKinsey no es el pais de les oportunitats sino el pais dels oportunistes, dels especuladors, del diner facil, com molts dels que fan diners a la City de Londres. No es pas un lloc on es visqui millor perque sigui un lloc privilegiat, on es recompensi els merits al treball, on la gent sigui solidaria, on les persones s'estimin mes i estimin ho que fan i on viuen. Molts dels que treballen i resideixen durant la setmana a la City, marxen tots els caps de setmana perque alli no s'hi viu.

I jo vull VIURE al meu pais, no al pais McKinsey. Esta clar per aixo que vull que el pais vagi millor economicament, pero vull que la millora economica vagi de la ma de la millora social, en igualtat de condicions. No vull que es deixi els meus conciutadans a la cuneta, no vull que la precarietat sigui una consequencia normal d'un creixement economic que nomes pot afavorir als que ja estan mes afavorits. Vull que la millora economica vagi de la ma amb la millora de la qualitat de vida, la reduccio de la polucio, amb el reciclatge dels residus, amb el respecte dels recursos naturals, per tots i amb tots. Vull que es recompensi l'esforç, el treball de la gent del pais i no l'especulacio i l'oportunisme dels inversors, dels aprofitadors extrangers. Vull que pugui educar els meus fills, els meus nets en el respecte del seu entorn, amb els valors que vaig jo mateix ser educat, amb l'ensenyament que jo eligeixi, no que m'imposin uns valors liberals, una educacio on s'ha d'aprendre a ser competitiu.

No puc esperar d'un informe que va estar primer sobre els despatxos dels dirigents d'un banc força conegut del pais, client privilegiat dels senyors de McKinsey que els paga molt millor que el govern, i que coneix molt be el senyor cap de govern Pintat de groc, que ens porti cap al pais que jo vull. Quan veig que algu en aquell banc ja volia comprar les muntanyes del pais, alla cap a una parroquia alta, per fer-ne el seu coto privat era tambe sota els consells de McKinsey ? Eren potser les primeres pedres del pais McKinsey ? No em puc estar de tremolar nomes de pensar amb ho que son capaços aquesta gent per arribar als seus objectius. Costi ho que costi, campi qui pugui.

Estic segur per aixo que em titllaran de tot per ho que escric avui aqui. Nomes s'ha de veure l'editorial del PLAriodic d'Andorra d'avui per entendre que el que discrepi d'aquest (mal)somni liberal sera titllat de mal andorra, de malfiat, de pocasolta, de quinta-columnista, i tot ho que a ells s'els occureixi. Doncs que ho fagin, jo continuare defensant un pais diferent i continuare apoyant amb tota la força que tingui els que defensin un pais que NO es el pais McKinsey. Pero en una cosa concordo amb el que diuen els senyors de McKinsey, i es en dir que el pais no va be. Pero no son malaguanyats el milio d'Euros que s'han gastat quan nomes llegint el Tamarrolandia, gratuitament, s'en haguessin pogut assabentar ? No s'haurien pogut utilitzar per ameliorar la situacio del pais ARA i no al 2020 ? Perque s'ha de deixar de fer volar coloms, de lligar gossos amb llangonisses. El pais de McKinsey es com els famosos joc olympics del sr. Forne, o potser pitjor fins i tot. Perque si els jocs olympics ens prometien una millora global del pais, el pais McKinsey nomes ens promet una millora pels ja privilegiats.

Amics lectors, es molt facil deixarse enganyar per gent com els de McKinsey i els que tenen el seu llenguatje. Es ho que els hi ensenyen a l'escola. Be, no exactament a enganyar, sino a vendre el seu producte, cosa que es del tot llegitima pero que no pot en cap cas ser el futur d'un pais, del nostre pais. El nostre futur nomes el podrem construir entre tots, sense McKinseys, sense assessors que no saben qui som, ni com son, per molt que ens estudiin durant un any, o dos anys o 10 anys. Sabem ho que ha costat arribar on hem arribat com a pais, molts encara s'enrecorden de quant a Andorra es passaba gana. I es va tirar el pais endavant amb tots, junts amb la gent que va venir a treballar, no a especular, amb la gent que va a venir a construirse un futur, no a construir blocs de pisos buits per ubicar-hi empreses fantasmes. Aixo es Andorra, i ells volen una altre cosa, McKinseyLand. MAI !

L'esfondrament

2006-05-29T08:55:00.000+02:00

No se si heu vist la magnifica pel·licula de Oliver Hirshbiegel, "L'esfondrament" ("Der Untergang" en versio original), pero us la recomano. Aquesta pel·licula tracta dels ultims dies del Tercer Reich i els seus dirigents encapçalats pel Hitler refugiats dins del bunker de la cancelleria. Mentres el seu mon s'esfondra al seu alrededor, ells continuen amb les seves rutines, els seus ceremonials, ignorant ho que passa fora del bunker, negant la realitat de la situacio fins que aquesta mateixa realitat els acaba atrapant, acabant amb ells. Veien la pel·licula no he deixat de pensar, salvant les distancies, que aquestes situacions son les que estem vivim al nostre pais.

Aqui tambe tenim en un Bunker uns dirigents, encapcalats pel Sr. Pintat de Groc que semblen encaparats a negar la realitat del pais. Fins i tot quan tots els indicadors, que no siguin els del govern, mostren situacions alarmants, ells s'entesten de que la cosa no es tan greu i que Andorra va be, a ple rendiment cap un futur radiant i fabulos. Es dificil concebre en un altre pais, que els dirigents neguin les xifres que els transmet la societat civil, ja sigui desde organitzacions com Caritas o la Cambra de comerç, o desde institucions com l'Institut d'Estudis Andorrans, o desde experts que venen a analitzar el pais com Michel Camdessus. L'unic cas similar que hi trobo es l'entestament d'en Hitler a creure que encara podia guanyar la guerra, quan tenia l'exercit roig ja dins de Berlin.

I es que si hi haguessin matissos entre ho que diuen els uns i els altres, entendria que volguessin ser d'un optimisme generos. Pero tot ens indica de que el pais esta somergit en una crisi estructural profunda que te repercussions tant economiques com socials molt greus. Una crisi que no ha estat provocada per la conjunctura internacional, sino pel desgovern de tots aquests anys de liberalisme a l'andorrana. No es pot apelar a la conjunctura quan els nostres padrins malviuen amb unes pensions ridicules. No es pot apelar a la conjunctura quan els lloguers arriben a sostres astronomics que molta gent ja no pot pagar amb uns sous que s'han estancat. No es pot apelar a la conjunctura quan les despeses de l'estat creixent de manera exponencial. No es pot apelar a la conjunctura quan el turisme mundial esta a nivells maxims, mentre que al pais baixen el nombre de visitants. Tampoc es pot apelar a una hipotetica cinquena col·lumna que ha fet tot el possible perque els liberals fracassessin. El fracas es propri i exclusiu als que han estat al poder els ultims 10 anys. Els ciutadans d'aquest pais hem patit i hem treballat per que el pais tiri endavant, pero quan la direccio, o la falta de direccio, que es pren desde el govern i desde el seu cap es l'equivocada poc s'hi pot fer.

Clar que la culpa no es nomes del cap. Els seus generals, els seus ministres son els que tindrien d'insistir en fer-li veure la realitat, pero tampoc ho fan. El Flash es passeja pel mon de coctel en coctel, assegurant que ho soluciona tot quan no soluciona res. El Miralmeja s'entesta a perseguir infractors fiscals que ell mateix ha creat amb una llei de l'ISI que ja se l'hi va dir que era completament irreal. El Tortell (Poltrona) reparteix feixos d'Euros de la padrina entre els seus amiguets, tot i guardant-s'en algun per les vaques magres. El Forrest fa de Forrest anunciant lleis que no apareixen mai i que ni ell sap perque serveixen. El Xeriff selecciona economicament els immigrants, alts rossos amb ulls blaus i en bona salut, amb tota naturalitat a pesar de les protestes tant a dins com a fora del pais. El Truitot es ratlla i no te dubtes de que els paisos veins no deixaran de que ens menjem els residus del forn amb patates i punt, tot i que ja no han volgut les runes que generem a tonelades. La Gileta es vanagloria del millor sistema de salut del mon davant de l'OMS, mentres es incapaç d'atendre a les necessitats del pais mes elementals i 4 pobres diabetics extrangers podrien posarlo en perill. La Marsol, el Daban, el Canturri, el Galahad i tots els altres exerceixen de lloros i repeteixen a qui s'els vol escoltar de que tot va be i que no ens tenim que preocupar. Es tot el sistema que ha montat el partit liberal d'andorra en el poder que s'esta esfonsant, un sistema que s'ha podrit i que ha anat podrint el pais. No hi ha res doncs a esperar d'un partit, d'uns dirigents, d'un sistema que viu en una realitat il·lusoria, perque d'ells es impossible que vinguin solucions pel mon real.

Tal com va passar fa mes de 60 anys a Berlin, el despertador de la realitat tocara tard o d'hora a les portes del Bunker. S'ha d'esperar que aleshores encara hi quedara algo sobre el cual reconstruir i que no estarem davant un munt de runes, de cendres i d'escories. I es que la tasca que espera als que vinguin al darrere sera feixuga. Hi ha tanta cosa a fer, hi han tants problemes que es van acumulant cada dia que passa, cada dia que el PLA continua al poder, que sera dificil per qui els toqui dirigir el pais despres d'ells. Si volem superar aquesta situacio, com va passar a Alemania, TOTS, haurem d'afrontar la realitat brutal, posarnos la granota de treball i treballar, aprentant-se el cinturo. Nomes aixi podrem fer d'aquest pais una realitat de futur per les generacions venideres, i deixar de costat aquest periode del nostre pais que l'historia ja s'encarregara de jutjar.

Manipulacions aprofitades

2006-05-22T16:53:00.000+02:00

Com s'ha pogut comprovar en el post anteriori els seus comentaris, a certes persones de certs partits politics els hi agrada crispar el ambient, crear pors irracionals, sobretot quan estan en manca d'arguments. La desligitimacio d'una opcio politica, com pot ser la socialista, nomes perque es aixo, socialista, ha estat una de les constants de la retorica liberal desde sempre. Ja en les ultimes eleccions vam tenir dret la tactica de la por que consisteix en provar d'espantar una part de l'electorat amb fantasmes que no es corresponen a cap realitat.

Que aixo sigui present en temps de campanya electoral, sobretot quan s'acosta la data de la votacio i amb un resultat incert no es del tot sorprenent. Ho es mes quan s'utilitzen aquests metodes en plena legislatura. No es bon signe. La maquinaria liberal ja es troba esgotada quan nomes ha passat un any de les passades eleccions, i encara n'hi queden tres a fer. Amb quins arguments emplenarant el temps que els queda ? Perque de veritat, l'accio empresa fins ara es desastrosa en tot els sentits. M'hagues agradat trobar ni que sigues un minim on poder felicitar al govern liberal i als grups parlamentaris, liberal i CDA-S21 que el soporten. Pero la veritat es que no hi ha res. Els nyaps del reglament dels sex-shops i el nou contracte de l'ADSL de la STA en son els ultims exemples d'una gestio que es ridicula fins i tot en el dia a dia.

No es d'extranyar aixi que per desviar l'atencio s'utilitzi de mes en mes sovint la tactica de la crispacio, de la por i de la manipulacio. No es d'extranyar que s'aumentin cada vegada mes els pressupostos per Eurovisio i per TelePla. Diners publics que serveixen per l'enriquiment personal de certes persones implicades i que no compleixen els criteris de promocio turistica a nivell europeu que s'exigiria de la participacio en un festival d'aquesta mena. En canvi si que compleixen els criteris de crear falses expectatives, de desviar l'atencio dels mitjans de communicacio, i de donar temps de pantalla a personalitats que interessen politicament. Quantes persones necessitades s'haguessin pogut ajudar amb els diners que s'han embutxacat els aprofitats? Perque no es retallen aquests diners eurovisius en lloc de retallar els pressupostos del transport escolar? Estem tant sobrats de diners a nivell de l'estat per permetrens dispendis com el que em vist sense que hi hagi un interes politic al darrere?

Finalment, mes de 360 comentaris de tota mena en l'ultima entrada em semblen magnifics, encara que alguns m'han criticat perque he permes tot tipus de comentari. La critica es legitima, pero jo sempre he defensat que en aquest blog no censuraria, i ho continuare fent. Els que insulten, els que menteixen, els que volen fer por, es desqualifiquen per si sols. Mantenir els seus comentaris no es podrir el blog sino demostrar com son els uns i com son els altres. No som estupids per molt que alguns ens prenguin per aixo, i sabem d'on venen i perque es fan certs comentaris. Aquestes tactiques ja no funcionen perque la ciutadania jutja per ho que veu al carrer, al seu alrededor, per ho que veu al dia a dia i en el llarg termini. Nomes s'ha d'obrir els ulls per adornarse de com va el pais, i aqui seguire obrint-los.

Critica i crispacio

2006-05-12T00:28:00.000+02:00

El primer any de legislatura s'esta tancant amb una evident crispacio. Ha calgut molt poca cosa perque les mascares de consens i cordialitat dels liberals caiessin, fent evident el seu caracter intolerant i poc dialogant. El cumul de critiques internes i externes que hi han hagut desde fa unes setmanes ha desencadenat una reaccio en cadena prou evident cada dia als diaris. Es que la poca capacitat a encaixar les critiques ha sigut sempre una caracteristica del PLA. No es una questio de llibertat d'expressio solsament, sino que criticar es una base fonamental de la democracia. No acceptar les critiques, siguin internes o externes es doncs un comportament antidemocratic.

Per aixo, voldria dir a la Sr. Marsol que aquest blog no es antidemocratic, sino que ho es voste. Ho es voste que nega les seves propries contradiccions que estan documentades degudament. Ho es voste quan nega els drets dels homosexuals a donar sang, quan el poble andorra va demanar ja fa mes de 13 anys que es sigues respectuos dels drets humans i no es discrimines a ningu en ninguna circumstancia per rao d'orientacio sexual. Ho es voste quan no accepta les critiques dels sindicats extrangers quan vostes s'otorguen molt sovint el dret a criticar d'altres paisos o be els ciutadans d'altres paisos de manera publica i notoria.

Aquest blog, com les manifestacions del primer de maig, son l'expressio del malestar del poble envers dirigents com la Sr. Marsol, que es veu que ens llegeix desde fa un parell de dies. Dirigents que crispen el dialeg politic perque no son capaços d'acceptar que no ho fan be, perque no son capaços de copsar la realitat del pais. Una realitat que el seu negacionisme no fara desapareixer sino que l'exacerbara. Entenc que cabreja i molt que no es compleixin els compromisos que van passar amb la ciutadania quan van sortir elegits, i que ni tant sols son capaços de complir la promesa senzilla del Cap de Govern de fer una llei per indemnitzar les persones contaminades per hepatitis C, cosa que el PS ha proposat de fer amb una llei de 4 punts.

Calia esperar 6 mesos per aixo ? Jo crec que amb els recursos intelectuals i materials que s'els suposa, els liberals haguessin pogut ser capaços de fer-la amb una setmana. Clar que pel Sr. Daban, com va dir a la taula de redaccio d'ATV fa uns dies, no es tenia d'agafar les promeses del cap de govern al peu de la lletra. Ah noi, vet aqui ! M'agradaria doncs saber quines son dins de les declaracions del cap de govern ho que s'ha d'agafar al peu de la lletra i ho que no s'ha d'agafar al peu de la lletra. Quan diu que te un pla per sortir de la llista de paradisos fiscals, que passa per la transparencia i els impostos directes, m'ho tinc que prendre al peu de la lletra o no ? Potser nomes es dir per dir.

I que fara la UE de les promeses del Flash d'eliminar l'exportacio de sucre abans de final d'any. S'ho prendran ells al peu de la lletra ? O es que el Flash va posar una data nomes per dir alguna cosa com va fer el Cap. Ja veurem doncs si a final d'any encara s'exporta sucre o no. Ja sabem que el compliment dels terminis no ha sigut mai una especialitat liberal, ja que desde que son al poder no s'han complert mai. Recordem el tunnel del Grau de la Sabata, les depuradores, les lleis socials, les runes, l'afer de les contrasenyes de la STA, i tants altres.

Aixo crea crispacio, molta mes crispacio que no pas les critiques que venen de fora, perque tenim tots la sensacio de que ens estan enganyant, que ens prenen per rucs. I clar quan s'els demana ho que han fet realment, poca cosa tenen a posar sobre la taula. El PLA dedica mes temps a probar d'enganyar i a desviar l'atencio que no pas a solucionar els problemes o a millorar el pais. No es pot governar nomes de cara a la galeria i no embrutarse mai, no admetre mai que es cometen errors sense agafar responsabilitats. Potser que si acceptessim les critiques dels qui veiem clar en el seu joc del disbarat, aleshores ja hauriem fet un pas important cap un nou impuls real cap a un estat democratic, modern i social sense crispacions.

Cadires musicals liberals

2006-05-04T23:59:00.000+02:00

Es força curios el doble discurs que estan utilitzant els liberals ultimament. Ja ho vaig dir en un altre post, que els assessors els hi van dir que en public han de ser conciliadors, positius i sempre deixar entendre de que es preocupen del pais i que estan disposats a treballar amb qui sigui per millorar la situacio. Doncs be, sembla que alguns estan duent els consells politics fins a l'extrem de negar les evidencies ja dins del seu mateix partit.

Aquest 2 ultims dies ens han negat varis cops que el Truitot estigui en la corda fluixa quan la veritat es que bastants barons del PLA ja han fet saber al Pintat de Groc que en Truitot no pot sobreviure a la posada en funcionament del forn incinerador. El cessament, que sera amagat com una dimissio per raons personals, sera aprofitat pel Cap per fer neteja d'altres ministres. Alguns d'aquests que saben que no continuarant, ja estan utilitzant els seus ultims dies al ministeri per fer sortir totes les lleis que tenien al calaix. Aixi doncs, el nostre amic Forrest (com et trobare a faltar) ens anunciava avui que abans de finals de mes entrara a tramit 5 lleis. Si senyor, aixi es fa, per molt que algunes d'elles nomes ha calgut treure la pols que s'hi havia aculumat desde que les van redactar ja fa un cert temps.

Pero no nomes cambiaran ministres, sino que, al cap d'un any, es cambiaran fins i tot certs ministeris. Alguns ja han posat de manifest que no es poden ocupar de tot i d'altres que es voldrien ocupar de mes coses. Educacio podria veure's ampliat amb ensenyament superior i recerca, mentres que habitatge podria viatjar cap a benestar social. Aixi s'estalviaria un ministeri, i una ministra que va ser imposada en el seu temps pel Lider Maxim Escaldenc pero que aran de la seva perdua d'influencia es ara mes prescindible que mai. Les almoines seran doncs distribuides per d'altres i ja no s'haura de preocupar la Sra. Mateu de si els estudiants andorrans a Barcelona es poden pagar pisos propis a Andorra en acabar els estudis, cosa que no la deixava dormir ultimament.

Aquest estalvi ministerial, que no pas estalvi economic, pot permetre aleshores la creacio del ministeri de presidencia que a mes a mes alliberaria a la Gileta de la feixuga tasca de portaveu. El problema d'aquest ministeri es que la lluita interna del PLA per ocuparlo es terrible. Pero no seria sorprenent de veure un actual conseller general, força vocal ultimament, i nou proprietari d'una cadena d'optiques del pais, seure's a la poltrona. Pero be, aixo encara podria variar, ja que els comites de certes parroquies altes ja fa temps que van reclamant el lloc que es mereixen al govern.

Finalment, voldria comentar que el despatx del nostre estimat Pintat de groc pot tenir nova decoracio ben aviat, ja que seria el lloc escollit per guardar els frescos del mestre de Santa Coloma un cop s'hagin recuperat. Mentrestant, es veu que s'hi adequaran ja una serie d'esculptures d'un preu similar als frescos, com a mostra de ho que pot ser el futur museu nacional. Per sufragar els gastos, es preveu retallar els gastos superflus del funcionarat com poden ser les paneres nadalenques i altres gratuitats de les que disfruten a mes de la congelacio total de la contractacio d'eventuals. Tot sigui per la gloria del nostre pais que tant discutida es pels diabolics sindicalistes rojos dels paisos veins.

Col·lectius de riscs

2006-04-28T00:00:00.000+02:00

Aquesta setmana s'han produit varis aniversaris de l'era Pintat de groc. Per celebrarlos, avui hem tingut dret a una sessio de consell general esperpentica, on entre les no-respostes, les contradiccions i les declaracions incoherents dels membres de govern han conseguit fins i tot cabrejar els membres del grup parlamentari liberal.

Avui hem tingut dret a veure a l'Albert Pintat defendre el dret a la salut per davant dels altres drets humans. Cosa curiosa quan al mateix temps, sis mesos despres de prometre una legislacio per justament indemnizar una infermera que es va contaminar d'hepatitis C a l'hospital, no ha fet RES de RES. Es veu que el dret a la salut que tant defensa el senyor Pintat puja o baixa en importancia segons el moment. En canvi, la discriminacio per orientacio sexual ella resta present i ben present en les files dels ultrapuritans liberals. A qui vol enganyar Sr. Pintat ? A voste no li agraden els homosexuals i ja li va be ho que diuen a França, on tambe manen gent del seu color politic i amb qui combrega filosoficament. Te por potser que un dia li facin una transfusio de sang provinent d'una persona homosexual i que de cop i de volta li agradin les pelis de romans amb faldilleta o les estatues de mes de 50000 Euros? Be, les estatues potser ja li agraden ara, bastant mes que els sopars de nadal crec jo.

Tambe he sentit, un any despres de les eleccions que el van portar al govern amb un programa en que s'oposava taxativament a cualsevol imposicio de tipus directe, que ara resulta que ja no hi ha cap mes remei que de posar impostos directes com ha tornat a admetre avui. Votans liberals, no us sentiu enganyats tambe pel Cap de Govern ara ? Jo m'hi sentiria la veritat. Pero be, per un cop que el Sr. Pintat defensa ho que molts ja fa anys que reclamen, nomes puc que alegrarme. Potser que d'aqui uns mesos, veurem el Sr. Pintat demanant el seu ingres al PS que tenia en el seu programa aquests mateixos impostos que vol posar ara ? Be, no vull anticiparme. La veritat es que vull primer veure si aquestes declaracions d'intencions van seguides d'efecte i no es queden com les promeses fetes a l'infermera.

I que dir del Truitot ? Ell ho troba tot normal, fins i tot els insultos i les descualificacions a l'oposicio en ple consell. Respondre a una pregunta sobre perque s'ha titllat de demagogs als del PS i titllarlos de demagogs fins a 3 cops per fer la pregunta es vergonyos. Miri, ja se que esta cabrejat perque l'exclouen de totes les negociacions, com per les runes, perque el desqualifiquen en totes les seves declaracions, com pels pisos turistics, i perque en el seu partit i en el govern nomes s'el considera com un personatge folkloric que fa gracia de vegades. Pero passis el cabreig amb els del seu partit i estalviins els espectacles desoladors com el que ha protagonitzat avui. Es aixo el clima de consens que tant reclama el seu Cap ? Ha tingut fins a 3 ocasions de rectificar, pero voste deu estar assessorat pel seu amic Zaplana i s'ha fet el xulet com ell tant sap fer.

Al Tortell (Poltrona) l'he vist cansat, molt cansat. Les seves respostes no han superat el minut de temps i poques ganes teniar d'elaborar en els seus arguments. Despres de casi 1 any ocupant el prestigios despatx que ocupa, necessita unes llargues, llargues vacances. Fins i tot jo proposaria que l'hi donessin vacances permanents i que es tornes a dedicar a fer pastissos que es molt mes relaxat que no pas el ministeri. Sr. Pintat, tindria que vigilar per la salut dels seus ministres, recordi que el dret a la salut es el dret mes important de tots segons voste. I fins i tot els ministres hi tenen dret !

El Forrest i el Flaix han estat en les seves linies respectives, PLAtetisme absolut. Qui ha vist mai un camio multat per embrutar la calçada de terra ?? Jo voldria veure aquestes 15 sancions que ha dit en Forrest que s'han posat per aquesta rao desde principi d'any. Simplement no m'ho crec. I encara que fos cert, jo cada dia veig desenes de camions embrutant la calçada, roderes de terres a la sortida de tots els desmunts que floreixen pel pais. Les multes es tindrien de comptar per centenars o milers. Pero estar clar, no es pot posar un policia darrere cada camio del pais, ja estan tots prou ocupats tramitant les multes del unic radar fix del pais. En quan al Flaix, fa 5 anys que es ministre i fa 5 anys que diu que la pagina web del ministeri d'exteriors esta a punt de ser publicada. Deu ser que la fa ell personalment, que poc hi coneix en ordinadors pero com que es pianista toca el teclat de meravella, entre copes de xampany i viatgets de turisme. 5 anys de ser ministre i mireu cuanta feina feta, cualsevol amb menys d'1 any ja hagues fet 10 cops mes. Flaix, no et preocupis, a la UN encara no t'han borrat de representant permanent per si mai van mal dades...

Doncs be, la reflexio que m'inspira tot aixo es que l'unic col·lectiu de risc que hi ha a Andorra son vostes, membres del govern i consellers liberals. Son un risc enorme per aquest pais. Un risc que ja no ens podem permetre de seguir corrent. Perque ja son masses anys que hem perdut, ja son masses anys que les seves conductes irresponsables, les seves conductes de riscs ens estan duent cap a una crisi de la qual sera dificil sortir. Despres de la llet, els formatges i el tabac, ara tenim el sucre, materies diferents pero mateixos protagonistes, vostes. Despres de les runes, ara ens esperen les escories i les centres, materies diferents, pero mateixos protagonistes, vostes. Al cap d'1 any ha quedat clar que el risc que corre el pais no s'eliminara fins que vostes desapareixin del poder, quan mes aviat millor.

Per un pais millor

2006-04-20T18:07:00.000+02:00

M'han comentat ultimament que aquest blog es molt llegit entre els politics de tots colors del pais. Es veu que fins hi tot hi han diaris que creuen que esta amenaçant el seu poder d'influencia sobre la vida publica. Em sembla bo que finalment s'escoltin les veus que venen de baix enlloc de ser nomes receptors de les ordres que venen de dalt, especialment els dijous quan tots els diaris van plens de la propaganda governamental aran de la roda de prensa despres del consell de ministres. Entre el reglament dels sex-shops, que no volen veure proliferar i ja fan tot perque aixi sigui, i les modificacions de l'ISI, 4 mesos despres de la seva posada en funcionament, es per llogar-hi cadires.

Quan veig aixo, em dic que potser si que es llegeixen aquest blog pero no ho entenen o no ho volen entendre. Mes aviat diria que es que amaguen el cap sota l'ala, esperant que la gent no s'adonara que els hi estan prenen el pel dia si i dia tambe. Conciutadans politics, i molt especialment, conciutadants politics liberals, us faig una crida urgent: Es hora que us poseu a treballar pel pais JA ! Si voleu fer com a Ordino i deixar que sigui l'oposicio la que porti l'iniciativa governamental i legislativa doncs es facil, dimitiu, convoqueu eleccions i deixeu que el poble posi a persones mes adecuades al govern.

Compatriotes politics liberals, entenc que estigueu preocupats pel vostre futur i que es per aixo que us autoatribuiu subvencions consequents. Pero es que nosaltres tambe ho estem, i molt, pel nostre futur i pel futur dels nostres fills i dels nostres nets. Vetllar pels vostres interessos no es suficient, perque esteu al govern, i es el govern de tots els andorrans i residents al pais. Per aixo tambe, heu de vetllar pel respecte de les institucions i de la constitucio del pais, no pot ser que de tots els ambits us tinguem ho tinguem de recordar en permanencia. Potser seria bo tambe que ho recordessiu al coprincep episcopal de manera oficial, perque encara espero que el nostre cap de govern, el cap de govern de TOTS els andorrans, fins i tot els agnostics anarquistes, reaccioni de manera oficial i contundent a la carta medievalista, absolutista i anticonstitucional del seu representant permanent. Si no respecteu les institucions i no feu respectar la constitucio, es impossible que solucionin els problemes que tenim.

Altra vegada, si no us hi veieu amb cor, potser es hora que deixeu el pas a gent que ho pugui fer. Perque en aquest pais, el que no falta es voluntat popular de tirar les coses endevant com s'ha demostrat al llarg de tota la seva historia. Que la situacio no es facil ho veiem tots, o casi tots, perque sembla que vosaltres continueu pensant que la cosa va be. No entenc la vostre negativa a admetre per exemple que el turisme va de baixa, que per setmana santa hi han hagut menys visitants i que ja no es contraten tants empleats com abans als hotels. Per favor, no som nens a qui s'ha de tenir enganyats, fen creure al pare noel. El poble andorra es un poble madur. A mes quan s'expliquen les mentides de la manera que vosaltres ho feu, amb el senyor Daban, d'un costat president de l'ADHA i de l'altre cap de les relacions internacionals del PLA, ni una criatura s'ho podria empassar. Si no admeteu la realitat, es impossible que es puguin solucionar els problemes que tenim.

Si us llegiu aquest blog, us ho demano de nou. Teniu una responsabilitat davant de tots nosaltres, pero penseu tambe en la responsabilitat que teniu davant totes les generacions futures. Andorra no s'acabara al final d'aquesta legislatura. No podeu estar nomes pensant en passar com sigui els 3 anys que venen perque perdreu les proximes eleccions. No podeu deixar el pais fet un fangar, tant en el sentit propi com en el figurat. No podeu continuar aquest desgavell, negant l'evidencia, negant el sentiment, negant la realitat nacional i popular. Potser alguns dels vostres tenen altres llocs on anar viure, i viure be, pero jo i molt dels ciutadans d'aquest pais nomes tenim Andorra i volem que sigui el lloc on creixin el nostres fills i els nostres nets, en MILLORS condicions que no pas les que tenim nosaltres.

V de ...

2006-04-12T19:01:00.000+02:00

El senyor Joan Anton Rossell dedica el seu editorial del Plariodic d'avui a Tamarrolandia per molt que no ho digui explicitament. El senyor Rossell es queixa en el seu article que uns anonyms que ell no anomena mai ataquen difamatoriament a ell, al seu diari i als mitjans de comunicacio del pais en general. Com que el meu post de dilluns justament parlava dels deficits de molts mitjans de comunicacio del pais, i del Plariodic flamant runa d'or en particular, suposo que l'article del senyor Rossell es una resposta directa.

Doncs be, voldria dir-li que primer de tot s'equivoca quan em titlla d'anonym. Jo no soc pas anonym ja que firmo tots els meus posts com Tamarroman, com els podria firmar Jose Perez o Joan Anton Rossel (amb 1 L). Aixo s'en diu utilitzar un pseudonym, cosa força habitual a l'internet si no ho sabia. Perque utilitzo un pseudonym ? Com ja ho he dit alguns cops, no m'interessa la fama personal, no busco promocionarme, ni obtenir un carrec o una feina. No vull tampoc que s'especuli sobre la meva persona, sino que es debati sobre les idees que probo d'impulsar desde aquesta tribuna. La meva unica intencio, ben clara desde el principi, es la d'obrir els ulls d'una societat que sembla adormida desde ja fa anys. Una societat que s'ha conformat en veure com es van destruint i retallant, sense cap mena d'escrupols, el pais, les seves institucions i les seves llibertats. Darrere la mascara hi ha un home, pero ho important son les seves idees.

Senyor Rossell, voste demana que s'aportin proves de ho que es diu. Quantes n'ha aportat voste en les columnes del seu diari ? Jo no he vist mai cap prova, nomes paraules i mes paraules. Quan el seu diari, al mes de novembre, acusava al denunciant de l'afer de les contrasenyes de ser el culpable de la fuita, quines proves va aportar ? O potser es que nomes es va dedicar a reproduir els comentaris del ministre Tortell (Poltrona) fets tambe sense cap prova. No hagues tingut, senyor Rossell, de contrastar aquestes terribles acusacions, per la mateixa etica profesional que sembla que voste vulgui defendre ara. I si no ho ha fet es que voste es complice en un intent d'intoxicacio i de manipulacio de l'opinio publica. Es la meva opinio i deixi'm dir-li que tinc tant el dret d'opinar, com voste, sobre el pais, els seus dirigents i les seves institucions, i aquestes opinions son tant respectables com les seves. Si voste diu el que li dona la gana, jo tambe. S'en diu llibertat d'expressio.

Aixo no fa que m'erigeixi en acusador, com voste sembla deixar entendre en el seu article. Nomes soc un ciutada del carrer. Podria ser el seu vei, el seu company de feina, el que fa cua en el cotxe del darrere seu. Soc un entre molts altres. Com a ciutada d'aquest pais tinc el dret i el deure de denunciar publicament el que no em sembla correcte. Denunciar no es acusar. Les acusacions i les condemnes les deixo per la justicia. Una justicia que ha de fer la seva feina, perque si no la fa, aleshores potser haurem de ser els ciutadans que tindrem de tornar a agafar el dret que nosaltres hem donat als jutjes i als fiscals. Si voste, com a director d'un mitja de comunicacio, no es vol fer resso d'aquestes denuncies ciutadanes i nomes fa el joc dels que governen i exerceixen el poder, com es pot posar ara com defensor de la justicia i de la veritat ?

Lamento que voste estigui exercint la seva professio hipocritament. Lamento que la transparencia que voste tant clama defensar nomes el vulgui pels altres i no se l'apliqui ni a voste ni als del seu bandol politic. Lamento que voste vegi mitges veritats en d'altres llocs i no vegi les mentides en la seva casa. Lamento que s'empleni la boca d'etica i en canvi no la respecti quan arriba el moment. Abans d'atacarse a persones que es guanyen la vida honestament, que lluiten per arribar a final de mes, que veuen com es destrueix el que mes estimen i a mes a mes s'en enriuen d'ells cada dia, potser tindria de fer un examen de consciencia a fons. Com que encara guardo l'esperança de que entre tots podem canviar el pais, i per aixo vaig començar aquest blog, espero que voste tambe ho fagi, i alhora ho fagi el seu diari.

Mes Runes d'Or

2006-04-10T17:39:00.000+02:00

Ja tenim dos mes Runa d'Or 2006 despres d'una bona setmana de votacions. En la categoria pitjor andorrana de l'any ha sigut una lluita aferrissada entre Conxita Marsol i Montserrat Gil, pero al final s'ha imposat Marsol amb nomes 2 vots de marge i un 22% del total. La Gileta s'ha quedat en el segon lloc amb un 21% i en tercer lloc la seva predecessora en el ministeri, Monica Codina amb un 14%. En l'apartat de pitjor mitja de communicacio tambe ha sigut un colze a colze fins al final, pero el Plariodic d'Andorra ha resultat digne vencedor amb un 33% dels vots. En segon lloc ha quedat TelePla amb un 27% i ja bastant mes lluny la inexistent web del ministeri del Flash amb 17% (es que ja se sap que els diners no donen per fer una web i tants coctels a la vegada).

No puc dir que els vencedors de cada apartat hagin sigut sorprenents per mi. La Conxita Marsol s'ha caracteritzat desde la campanya electoral passada i la seva entrada al Consell General per ser una persona mestre en l'art del doble discurs. Mentres en public molt sovint vol apareixer com una persona força preocupada pels interessos generals, pel benestar del ciutadans, despres ens sorpren amb declaracions defenen les construccions en zones de perill d'allau o posant en dubte la precarietat en la qual viuen molts dels nostres padrins. Quan ha tocat defendre interessos la senyora Marsol nomes ha defensat els interessos del seu partit amb una disciplina exemplar.

Vist a mes la quasi nul·la activitat parlamentaria del grup que ella lidera, incapaços de participar a les sessions de control de govern, sense haver entrat cap iniciativa legislativa propria, i limitant-se a repetir els mateixos discursos que els membres de govern, no es d'extranyar que molts es demanin de que serveix el Consell General. I es que si el grup majoritari del Consell no fa la feina que li pertoca, el Consell General perd tot el seu sentit i la balança del poder queda desequilibrada. El nou impuls que tant ens prometien s'ha quedat doncs pel que fa al poder legislatiu, gracies al gran lideratge de la senyora Marsol, a nivell zero. El runa d'Or es ben merescut.

El runa d'Or pel Plariodic d'Andorra tambe es força merescut. Ja sabem tots que el govern liberal va subvencionar generosament al Grup Zeta per crear l'edicio andorrana del Periodico. Aquesta subvencio molt generosa s'ha vist desde aleshores corresposta amb una servilitat absoluta envers els poders liberals, tant economics com politics, cosa força curiosa per un diari que es caracteritza al pais vei per ser de corrent progressista i proxim al PSC. Esta clar que la figura del seu director, Joan Anton Rossell, persona molt lligada al PLA, tendencia Cucut, explica totalment la direccio editorial del rotatiu.

Es veritat que darrerament em va sorprendre amb la noticia dels intents de censura a TelePla per part del secretari general del PLA. Pero quan sabem que el director del Plariodic esta molt enfadat perque li van suprimir el seu programa de cinema, no es d'extranyar que li interessi filtrar aquest tipus de noticies, fins i tot quan va a l'encontre del seu partit. Pero be, jo puc entendre que un diari tingui afinitats politiques i una linea editorial, pero ho que no puc entendre es que es limitin a ser el botlleti de govern i del partit liberal, sense complir amb la seva missio periodistica.

Tot aixo em porta a fer una reflexio molt profunda sobre l'estat de la nostra democracia. Quan la balança de poders no funciona, com es en el nostre cas, i a mes el contra-poder dels mitjans de communicacio es molt feble, ja que una bona part esta en mans del partit al poder, aleshores ens hem de preocupar i molt de les derives autocratiques que pot tenir el nostre sistema democratic. Si volem continuar sent una societat democratica el Consell ha de tornar ha exercir el seu poder i el grup majoritari ha de posarse la granota de treball. Les multiples burles de debat i les repetides invasions de competencies desde govern son un reflexe clar de la feblesa del debat i control democratic. Els mitjans de communicacio del seu costat han d'exercir amb llibertat la seva feina periodistica i no limitarse a publicar o llegir els communicats que provenent del, cada vegada mes ben dotat pressupostariament, departament de propaganda de govern o del partit liberal. De veritat que m'agradaria que arribessim a un dia en que les noticies de la plana web del govern no siguessin reproduides paraula per paraula en els diaris, a la radio i a la tele.

Miseries

2006-04-06T19:02:00.000+02:00

Dema es votara al Consell General el seguit de mesures urgents de modificacio del reglament de la CASS. Una d'aquestes mesures consisteix en apujar les pensions mes baixes fins a la meitat del salari minim es a dir uns 400 Euros. Si, heu llegit be, 400 Euros al mes es ho que es mereixen alguns dels nostres pensionistes, despres d'haver-se passat una vida treballant, construint el pais amb la suor de seu front, contribuint a la fortuna de molts dels que ara estan al poder.

D'aquesta mesura, els nostres politics i especialment els liberals, en diuen que es un gran pas endevant. I si que es veritat que comparant-ho amb la situacio actual, on alguns padrins han de viure amb menys de 200 Euros al mes, es una progressio. Pero continua essent escandalosament insuficient. A mes a mes, aquest increment en les pensions no es assumit pel pressupost de govern, sino que esta financiat exclusivament per la CASS i doncs directament pels salaris de tots els treballadors del pais. Els impostos que govern recauda es dediquen a coses que ells consideren molt mes importants, com poden ser els coctels del ministre Flash o els emoluments dels cada vegada mes nombrosos assessors de govern, i no pas a solucionar la miseria que pateix molta de la gent que ha dedicat la seva vida al pais.

Aquest miseria es evident per tot el qui vulgui obrir els ulls i parar l'orella en aquest pais. Ahir mateix, al taula de redaccio de TelePla, va trucar una jubilada, que tot plorant, explicava com ella i el seu marit, despres de 40 anys treballant al pais, cobraven uns magres 211 Euros al mes de pensio, i que tenien que pagar de lloguer 400 Euros. Durant la trucada, la senyora Marsol s'amagava la cara. Es que li queia la cara de vergonya potser ? Perque no serveix de res que voste s'excusi dient que aquesta situacio ve de fa molt de temps i que voste nomes fa 1 any que es al Consell General. Aquesta situacio de miseria es fruit de la "politica" del PLA durant els ultims 11 anys, de la cual, senyora Marsol, voste n'es particip, complice i responsable tant com tots els seus companys de partit.

Durant aquest hivern em vaig trobar en un popular centre commercial del pais a un padri que m'explicava amb molta gracia que com que no tenia diners suficients per pagar la calefaccio, es passava el dia voltant dins del centre commercial per estar calent. De la mateixa manera vaig coneixer una avia primeta, nomes pell i ossos, que em va explicar que despres de pagar el lloguer li quedava nomes 100 Euros per passar el mes. Amb aixo nomes en tenia suficient per fer un apat al dia i passava la resta amb un got de llet o una galeta.

Us podeu pensar que aquestes son les pitjors situacions que es viuen al pais, doncs no. Si doneu una volta pels voltants del Monsa, de l'Escale o de Pyrenees, podreu veure com gent que podrien ser els vostres avis, els vostres pares o els vostres germans, remenen les escombraries i els cartrons en busca d'alguna cosa per menjar o que els hi pugui fer profit a casa. Aixo quan tenen la sort de tenir casa, perque nomes cal fer un tomb pels volts de l'estacio d'autobusos d'Escaldes o prop del parking de Pyrenees per exemple, per veure com alguns viuen sota unes teles de plastic enganxades a 4 branques, veritables sense sostre productes d'11 anys de liberalisme a l'andorrana.

Avui mateix, Caritas informava de nou que durant l'any 2005 els hi van demanar ajuda mes de 1000 persones i que existeixen bosses de pobresa preocupants. Pero sortira un ministre del govern liberal, un conseller o consellera del PLA, o un secretari d'organitzacio per minimitzar aquestes situacions i per repetir fins a l'infinit que "Andorra va be". Fins quan tolerarem que resoldre aquestes situacions de miseries no sigui LA prioritat de govern liberal? Fins quan tolerarem que en lloc de dedicar tots els diners necessaris a resoldre la miseria dels nostres avis pagant les pensions dignes que es mereixen sobradament, es dediquin a pagar sous milionaris a assessor i directors de parapubliques? Senyores i senyors del PLA, us tindria de caure la cara de vergonya, com a la senyora Marsol, nomes de sortir al carrer.

La marbellitzacio

2006-04-03T15:56:00.000+02:00

Bon dia doctor, miri ja fa dies qu'em fa mal el pais, pero molt de mal. El tinc tot butit i quan el toco una mica fa molt mal olor. Sembla fins i tot que estigui com podrit. No se pas qu'em passa doctor, em pot ajudar?

A veure Sr. Tamarroman, l'haure d'examinar.

Com voste vulgui doctor, examini'm tot.

Li fare unes quantes preguntes per afinar el diagnostic. Voste al seu pais hi te multiplicacio de pletes i urbanitzacions diverses ?

Si si, a mes moltes d'elles semblen buides. I algunes fins i tot creixen en zones que pensava que eren de risc, com zones d'allau, tarteres, conques de rius de muntanya. S'urbanitza sense criteri i alguns dels edificis no respecten cap de les normatives de construccio. Es fan mes alts de ho que es permet o massa llargs. Tambe es construeix malmeten molts paratges naturals que tindrien de ser protegits o prop de monuments historics. No es te cap respecte al medi ambient, ni sembla que hi hagi cap estudi dels recursos necessaris.

Diguim, al vostre pais els lloguers i els preus del sol i dels pisos s'han posat pels nuvols ?

Renoi ! Si i tant ! Es paguen preus que ni que siguessim al centre de Barcelona, Madrid o Paris. Cada any puja d'un 15%, un 20% o un 30%. Sembla a mes que res no pot aturar aquesta espiral inflacionista. A mes a mes, es venen els pisos sobre planols i cambien de mans 4 i 5 cops abans d'estar acabats, amb plusvalues molt importants cada cop.

Si, ja ho veig. Voste al seu pais hi te adjudicacions publiques opaques o a dit ?

Doncs tambe, fins i tot adjudiquen serveis publics i en diuen externalitzacio, com la ITV o la gestio dels residus. A mes les obres publiques sembla que s'atribueixen fins i tot abans que surtin els edictes.

Si, un simptoma molt frequent. A mes, no li passa que te sovint retrasos en els terminis d'execucio i sobrecostos de varies vegades els montants adjudicats?

Fins i tot diria que es la norma i que no hi ha obra publica que no s'acabi amb retard i amb uns sobrecostos faraminosos. Li podria citar exemples de tunnels, ponts, vials, escoles, telecabines. En tinc molts !

Molt interessant. Vejam, a mes al vostre pais hi han carrecs publics que sobtadament s'enriqueixen de sobre manera i que llueixen de casa nova i de cotxes de luxe ?

Doncs ara que ho diu, si que es veritat que n'hi han uns quants. Gent que quan van entrar al carrec no tenien res i que ara sembla que haguessin heredat del Bill Gates. Viuen en grans mansions, tenen cases a la costa, i un cotxe diferent per cada dia de la setmana. Tot i que nomes sembla que cobrin un sou normal per un carrec public o de funcionari. De veritat no entenc com pot ser, perque la majoria ens costa arribar a finals de mes amb uns sous normals.

Ja veig ja. I no hi ha tambe una multiplicacio d'equipaments inecessaris i de dubtosa viabilitat?

Ara que ho diu, justament llegia que volien posar un telecabina per anar al cim d'una muntanya on poca cosa s'hi pot fer i que la meitat del temps esta entre el nuvols. Tambe volen construir un camp de golf per sobre dels 2000m, que nomes funcionara 6 mesos l'any, que malmetra la biodiversitat i l'equilibri mediambiental i que costara milions entre la construccio i el manteniment. Com no fiquin els billets per l'un i l'entrada per l'altre a nivells milionaris, no se pas com podrien ser rentables aquestes coses, per molts turistes que puguin atraure, que de tota manera no son tants.

Be, no es preocupi que aixo no es important, ho important es el desenvolupament que es fa alrededor d'aquests equipaments, ja que aquests son nomes una excusa per construir en zones on normalment no es permetria. A Malaga ho coneixen be perque tenen 50 camps de golf, i ja veu no es que hi vagin milions de turistes mes a jugar al golf. I diguim, voste te al seu pais una multitut d'assessors de tota mena que sembla que de vegades manin mes que els carrecs electes ?

Efectivament. Hi han assessors per tot i de vegades no se sap ben be perque. I tots entren i surten de les diferentes administracions publiques com si siguessin els amos. Fins i tot alguns tenen despatx propri dins d'edificis publics i plaça de parking reservada. Estan lligats a empreses a les que despres els hi fan adjudicacions milionaries.

A veure, i tambe hi te algun assesinat, una criminalitat a l'alça, trafic de drogues, una multiplicacio d'afers que no s'aclareixen ?

Si senyor doctor. Cada dia n'hi ha mes ultimament. Maten russos i venen xinesos a fer de pistolers. Hi ha droga que circula lliurement i a la vista de tots en llocs ben publics. Pero la policia no hi interve gaire, i quan hi interve nomes s'agafen petits consumidors i mai als traficants.

Doncs una ultima pregunta per acabar-ho d'arrodonir. Voste veu que en el seu pais, a pesar d'aquest creixement espectacular, les arques publiques son mes buides que mai i que els poders publics demanen cada vegada mes diners dels ciutadans ?

Voste es un vident, te tota la rao. Si doctor. Els deficits son mes elevats que mai i miri que no es para de construir a tot arreu i que alguns cada vegada son mes i mes rics. Pero cada dia ens demanen mes i mes impostos que sembla que caiguin dins un pou sense fons i no serveixin per arreglar els problemes que pateix el pais.

Be, em sembla que tinc clar de ho que pateix el seu pais Sr. Tamarroman. El seu pais pateix de Marbellitzacio aguda en estat avançat.

Marbellitzacio ? I aixo es greu doctor ?

Doncs si, es molt greu. Es una malaltia que corromp a tota l'administracio publica i que destrossa el pais per sempre. Si no es tracta, esdevindra un tumor imparable que acabara matant el seu pais i bon nombre dels ciutadans que hi viuen. Miri lo que li recepto primer es anticorruptina de dosi eleveda que s'ha de prendre per la via judicial. Es un laxant molt potent que li ha de permetre d'eliminar una bona part dels portadors del virus. Pero s'ha d'aplicar amb les mans ben netes, sino fins i tot pot tenir efectes mes perversos.

Anticorruptina no en tinc per ara, pero si em dona la formula em sembla que la podre fabricar.

D'accord, no es gaire complicat, hi han models ja llestos a molts paisos del entorn del seu, la formula es força coneguda. A mes de l'anticorruptina, tambe ha de fer un regim, eliminant tota la ingestio de diner negre per via de rentat, es molt important per eliminar l'instal·lacio de mafies. Pero no es suficient, tambe necessita una injeccio de fiscalina per la via directa. Es l'unica manera d'aumentar la transparencia que es el pitjor enemic de la marbellitzacio. Tot aixo pot deixar el seu pais debilitat al principi pero no es preocupi perque despres, si voste fa un regim baix en liberalina i amb moltes omegasocialines recuperara forces vives. Amb aixo la marbellitzacio disminuira pero s'ha de fer molta atencio perque si en queda un brot, es pot tornar a refer i amb un pais debilitat, podria ser molt perillos. Tornim a veure d'aqui 1 any per les comunals per fer un balanç.

Gracies doctor, ja veig que s'ha de treballar i força per curar el pais pero amb la seva recepta tinc esperança de que ens em sortim d'una vegada.

Sera llarg i complicat Sr. Tamarroman, pero amb esforç i coratge encara s'en pot sortir el seu pais. No perdi temps per aixo, s'ha d'actuar ja.

Gracies de nou doctor, a reveure.

La STA es una runa

2006-03-27T16:14:00.000+02:00

Ja tenim els primers Runa d'Or 2006 despres d'una setmana de votacions. En la categoria pitjor andorra de l'any ha guanyat indiscutiblement el ministre Flash Minoves amb 52% dels vots, seguit a molt distancia pel Tortell (Poltrona) Pons i el Pornoministre amb 14% i 11% respectivament. En l'apartat de pitjor institucio andorrana de l'any ha dominat la STA amb un 39% dels vots, seguida de la Batllia amb un 17% i el ministeri del Tortell (Poltrona) amb un 13%. Els resultats no deixen dubte en quan al sentiment advers que han provocat ultimament tant el ministre Flash com la STA. Del ministre ja em vaig parlar dijous passat, doncs avui em centrare en la STA que a mes del premi d'aquest blog ha estat en el front de l'actualitat pel nomenament del nou director general, el Sr. Jaume Salvat dit Salvatore.

Fem una mica de memoria. El fins ara director, Don Xavier Palacios, va ser destituit arran de la protesta generalitzada que es va organitzar pel mal funcionament del ADSL. La seva situacio aleshores ja era perillosa despres del escandol dels correus andorra.ad, del cual encara s'espera que s'expliqui al pais el que va passar, i quins en son els culpables i els responsables. Quan l'escandol culejava a tots els diaris, l'unic a defendre dins de govern la posicio de Palacios va ser el ministre Tortell (Poltrona) i per aixo encara va aguantar uns dies fins que va surgir ho del ADSL. Aquesta defensa a utrança del director general va deixar el ministre en una posicio molt delicada, tant que, segons tinc entes, l'encarrec de fer una auditoria externa de la STA per T-Systems no va surgir d'ell sino del Inspector Gadget Robert, home de confiança del nostre Cap Pintat de Groc. Una auditoria que continua avui en dia amagada a la fiscalia, i de la cual, fins i tot l'ADPA no n'ha pogut saber els resultats.

Amb Palacios dimitit, i l'inspector Gadget Robert entran al consell d'administracio de la STA, la posicio del president del consell d'administracio, el ministre Tortell (Poltrona) quedava encara mes afeblida dins i fora de la STA. La nominacio del nou director general era clau per ell i s'ha decidit pel Salvatore, soci fundador d'una empresa prestadora de serveis a la STA, Aggaros. Pero no era suficient, aixi que amb l'amic Salvatore, el ministre ha afegit al consell d'administracio 3 nous assessors amb veu pero sense vot. Aixi doncs han entrat Emili Grau, France Telecom, Ricard Rodrigo, British Telecom, i Agusti Miro, Managing Partner d'Accenture retirat i fundador de l'empresa que ha facilitat el software de gestio de la facturacio a la STA (mes de 12 milions d'euros per un software que no funciona correctament), Sistemes i Consulting.

Be, pels qui no saben qui son Accenture, son els antics Andersen Consulting, una ex-branca d'Arthur Andersen, l'empresa que tan be va col·laborar en l'estafa i esfondrament d'Enron als USA, els apostols del capitalisme trampos, tant trampos que per evadir impostos, estan incorporats a les Bermudes, un paradis fiscal com Andorra. A nivell d'empresa fan servir les mateixes tactiques que ja empleava Arthur Andersen antiguament: infiltracio d'empreses per ex-empleats, subcontractacio i afavoriment de les seves empreses satel·lits, soborns a carrecs publics i amenaces a la competencia entre altres. Aixi doncs Accenture que va entrar a la STA de la ma de Don Palacios, ara despres de tot, veu reforçada la seva posicio amb l'entrada directa dins del consell d'administracio.

Com queda doncs el futur de la STA ? D'una banda un consell d'administracio on han entrat 2 empreses de telecomunicacions, competencia del partner tecnologic mes important de la STA que es Telefonica, i que podria debilitar molt a la parapublica en el moment de negociar a l'exterior amb d'altres companies que no siguessin aquestes dues. Es dificil de veritat entendre que a traves del consell d'administracio de la STA, dues companies de telecomunicacions puguin tenir acces a informacions estrategiques tant de la STA com de les companies amb qui treballa quan d'altra banda es prova de protegir sempre aquesta informacio amb clausules de confidencialitat o restrictives en els contractes.

D'una altre banda, una compania multinacional, Accenture, que agafa mes pes especific dins de la STA amb el beneplacit del ministre i que es podria posicionar per engullir tot l'aspecte comercial, molt rendible. A mes potser podria, a traves d'aquesta porta, proporcionar altres serveis dins de govern. Una multinacional que ja s'ha embutxacat una pila dels nostres diners en uns serveis i uns productes que deixen molt a desitjar i que va a buscar a el maxim rendiment fins que ja no raji mes.

Tambe ens queda un director general, el Salvatore, que no se sap ben be si mirara pel be de la STA (amb un contracte de 3 anys) o pel be de la seva empresa, Aggaros, en la cual encara que deixi els carrecs que hi te, continuara sent-hi uns dels socis. Potser aleshores començarem a veure a Andorra, proves dirigides per aquesta empresa, pel desenvolupament de tecnologies de tipus PLC (Power Line Communication) o comunicacions a traves de linies electriques, o be una explosio del FTTH, Fibra cap a casa, amb fibres optiques.

I finalment queda un ministre, president del consell d'administracio que s'ha recolocat davant del seu Cap de Govern dins de la STA, que s'ha donat de la ma amb el ex-director i els seus amics Accenture, tambe dits Arturitos, i que espera que els negocis aniran millor que mai (sobretot per ell) i s'acabara el soroll alrededor i dins de la parapublica. Perque es questio d'aguantar en el carrec fins a finals de la legislatura i no s'ha de permetre mes escandols, ni mes contestacions, ni mes invents.

Amb tot aixo no crec pas que la STA vagi cap on tindria d'anar, que es cap a esdevenir un dels impulsors de l'Andorra del futur, facilitant serveis a les empreses del pais perque siguin mes competitives, permeten als ciutadans del pais que entrin de ple en la societat del coneixement sense tenir-se que buidar les butxaques. Una STA que deixir de ser la vaca que alguns munyiessen perque esdevingui de veritat un centre d'excel·lencia tant tecnica com comercial pel nostre pais. I si dins d'Andorra, la STA esdeve un referent, aleshores potser es podra mirar cap fora i explorar nous camps internacionals, pero per aixo encara hi queda molta feina i no veig pas que l'estiguin fent, tot al contrari.

La farsa del Flash

2006-03-23T19:34:00.000+01:00

Avui m'han recomanat la lectura d'una pagina web força interessant. Es tracta d'una cronica de la visita del cap de Govern a Paris i la podeu trobar aqui: http://www.govern.ad/cap_de_govern/05albertpintat/varis/01viatgeparis.asp

Aquesta cronica esta escrita en un estil digne de les redaccions que es fan a l'escola primaria i la mestre demana d'explicar les ultimes vacances. Us en recomano la lectura perque es una mostra mes del nivell que esta tenint aquest govern en les seves actuacions. Els comentaris sobren de veritat.

Pero es una demostracio mes que la famosa politica exterior del nostre estat sobira es limita un cop mes a fer genuflexions davant la resta dels paisos i a sortir a la foto. Per exemple, la ministra de salut es felicitava ahir que França ens havia inclos en el seu pla en cas de pandemia de grip aviar. Pero senyora ministra, jo no vull que França ens vinguin a treure les castanyes del foc en cas de problemes, jo vull que voste, ministra del govern d'un estat sobira, faci ho que cal perque el pais estigui preparat per una pandemia sense dependre de ningu mes que de nosaltres mateixos. Per aixo vam votar una constitucio fa 13 anys, o no ? O es que nomes som una colonia mes ?

Pero es clar, quan veig que entrem a la cimera iberoamericana i a la francofonie, que son dos organitzacions que reagrupen ex-colonies de França, Espanya i Portugal, potser es que si que som una colonia i nomes aixo. Tambe s'enten aleshores el refus continu dels liberals de parlar de tu a tu amb les institucions europees, de continuar supeditats a anar a demanar favors als uns i als altres en llocs de poder ser membres de ple dret, amb veu i vot. Es aixo el pais que volem en el futur ? Un pais sotmes a la bona voluntat dels nostres veins i de la unio europea ? Estem renunciant a la nostra identitat quan la podriem reafirmar i la podriem reivindicar davant dels nostres veins i del mon. L'esperit que es va tenir quan es va entrar a la ONU s'ha esvait, ara fins i tot renunciem a la nostre llengua a canvi de les fotos.

Ja n'hi ha prou de dirigents que van a fer turisme a Paris, a Madrid o a Brusel·les. Ja n'hi ha prou d'ambaixadors que es dediquen als seus estudis en lloc de dedicarse a treballar pel pais. Ja n'hi ha prou de ministres que esperen que els altres paisos els hi facin la feina, quan la tindrien de fer ells. Ja n'hi prou! Apel·lo al orgull dels ciutadans perque aixequin la veu i demanin un punt i final a aquesta farsa enorme, dirigida desde ja fa massa temps pel Flash Minoves i que s'en diu politica exterior del govern liberal.

Ps. Un insert per parlar de les votacions. Ni jo soc l'institut d'estudis andorrans ni faig una enquesta cientifica, ni tinc la pretencio de fer-la. Es a dir que si hi ha gent que vota 100 cops, doncs pitjor pel que ha estat votat 100 cops. Es possible fer-ho, ja que gracies a la remarcable organitzacio de l'internet a Andorra per la STA, no es pot limitar els vots en funcio de les adresses perque tothom (o casi) surt per les mateixes. La proclamacio dels resultats es fara dilluns que ve.

Som els millors

2006-03-17T16:13:00.000+01:00

Si senyores i senyors, a Andorra som els millors. Te tota la rao del mon el nostre cap de Govern, el nostre pais es una mostra d'excel·lencia a tots els nivells. Us ho demostrare amb uns quants exemples:

A Andorra podem protegir tota la populacio d'una pandemia de grip amb nomes 50 capses de Tamiflu. Algun altre pais del mon pot fer millor ? Impossible, som els millors. Aixo es degut a que el govern te un pla d'accio contra la grip aviar preparat desde ja fa mesos. Aplaudeixin per favor a l'excel·lentissima ministre Gil per la seva tasca impecable al capdavant del ministeri que gestiona el millor sistema de salut del mon. Esta demostrat, dia redere dia, us ho asseguro. Som els millors !

A Andorra, el govern confia tant en els tecnics excel·lents que hi ha en l'administracio que per elaborar els plans nacionals d'energia i de salut es soliciten a administracions de paisos extrangers. Quina demonstracio d'inteligencia i d'aprofitament dels diners publics. Aixo no es fa a ningu lloc mes del mon ! Ja els hi agradaria als espanyols que el pla nacional d'energia els hi fessin els Estats-Units, o als francesos que el pla nacional de salut els hi fessin els Japonesos. Som els millors !

A Andorra, quan un comu encomana un estudi sobre la situacio de la tercera edat al Centre de Recerca Sociologica del Institut d'Estudis Andorrans, surt la cupula del partit liberal en força i diu que no es creuen els resultats. Es que l'estudi en questio conclou que la meitat dels jubilats viu amb menys de 720 Euros al mes, i aixo no pot ser. El partit liberal, que reagrupa l'excel·lencia del pais, sap millor que ningu que els jubilats viuen en cases de marmol amb banys d'or, i dormen entre saques de billets. Som els millors !

A Andorra, tenim una parapublica de telecomunicacions que es un exemple d'excel·lencia a tots els nivells, un exemple per tot el mon, perdo, per tot l'univers. Esta tant be gestionada que no hi ha mai cap problema i que tots els seus clients estan encantats amb els seus serveis. Es impossible que es questioni ho que fa o que se l'investigui. El ministre Tortell (Poltrona), expert inquestionable en tecnologies de l'informacio i la comunicacio (tics), ens ho va deixar ben clar en l'ultima sessio del Consell General, i es per aixo que l'Agencia de proteccio de dades es pot dedicar a facilitar la creacio de fitxers en lloc de perdre el temps en collonades informatiques. Som els millors !

A Andorra, tenim el mes gran diplomatic de l'univers. L'home que seria capaç d'establir relacions diplomatiques amb els primers visitants extraterrestres al nostre planeta a cops de coctels i d'apets en els millors hotels i restaurants. El nostre ministre Flash, gran escriptor, candidat a doctor, ex-plenipotenciari i ara excel·lentissim, ajudat pel seu equip encapçalat pel magnific Galahad, perdo, Gallardo, viatja pel mon, evangelitzant els infidels amb la bona paraula del liberalisme a l'andorrana entre copa i copa de xampany (frances i millesime si us plau). Som els millors !

Finalment a Andorra, tenim els mes grans vidents i futurolegs del mon agrupats dins del ministeri de Presidencia. Imagineu-vos que poden preveure com sera el mon a l'any 2020 ja ara i quins seran els negocis mes profitables aleshores. Tot sense bola de cristall per favor ! Ni en Rapel gosaria aquest exercici, i es que som els millors !

Espero que us heu convençut que Andorra es el pais de l'excel·lencia i que sota el lideratge lluminos del millor dels millors, el nostre cap de Govern, profeta liberal, i el seu equip de genis ens espera un futur brillant. No pot ser per menys i es que a Andorra som, sense cap dubte, sense cap critica possible, sense cap discrepancia acceptable, els millors !

La festa de la Constitucio

2006-03-14T06:46:00.000+01:00

Estimada constitucio, per molts anys ! Ja fas 13 anys ! Quan sembla ahir que esperançats et vam votar perque Andorra esdevingues un estat modern. Sembla ahir que vas obrir-nos les portes del mon i del conjunt de nacions, pero renoi ho que va costar. Tu no t'en deus enrecordar pero el teu naixement va ser força difficil, ja que moltes de les forces mes reaccionaries del pais van probar d'abortarte fins al final. Pero en un exercici de seny i d'habilitat al final es va arribar a un gran accord entre totes les forces politiques i socials del pais perque veiessis la llum.

Estimada constitucio, la joia inicial s'ha esvait des d'aquells dies de gloria. En aquest 13 anys en que haguessis tingut de desenvoluparte, d'esdevenir una doneta amb totes les de la llei, t'has quedat una criatura que encara en molts punts sembla una recent nascuda. En particular pel teu titol 2 no s'ha fet res, estem igual que al primer dia. I es que d'aquests 13 anys d'existencia, mes d'11 han manat els liberals i aquest titol tan important no els ha fet mai gracia. Si per ells sigues, segur que te l'haguessin extret com si d'un tumor es tractes.

Tu no en tens cap culpa per aixo. Hem sigut nosaltres mateixos els que ens hem adormit sobre els nostres llaurers. Haguessim tingut d'exigir amb mes força els drets que ens corresponien pero, durant molts anys, hem cregut les promeses buides dels que ens governaven, que aquest any si, que aquest any segur. Mentres ells anaven fent com si tu no hi siguessis. Et prometo per aixo que ara ja som conscients de ho que et tenim de fer, pel nostre be, pel be dels nostres fills i dels nostres nets. Sabem que tenim de ferte creixer, i de que tens d'esdevenir la constitucio plena i adulta que prometies de ser, i que Andorra que va entrar amb força dins del concert de les nacions, torni a ser un llum brillant i no un punt negre dins de les llistes dels estats.

Tambe sabem que si no diem res, de que si continuem deixant que els que han estat governant tants anys facin com fins ara, no arribarem mai a aquests objectius. Per aixo ja veus que desde fa casi un any, primer al Bon Dia i ara aqui, aquest modest blog, aquest petita tribuna ha aplegat, en mes de 50 articles i de milers de comentaris, les opinions de molts dels ciutadans d'aquest pais. Jo soc el primer sorpres en l'exit, indubtable i indiscutible, que ha tingut l'iniciativa. El darrer article ha tingut mes de 100 comentaris i diumenge passat Tamarrolandia ser objecte d'un insert molt especial en el article sobre blogs del Informacions.

En un pais on molt sovint l'opinio de la gent del carrer ha tingut molt poc de pes en les decisions dels governants, ara finalment, aquesta opinio es llegida, comentada, criticada i de vegades insultada, pero ja no deixa indiferent fins i tot en els despatxos on es talla el bacalla del pais. Aixo, estimada constitucio, es una victoria que ens ha de permetre a tots de ser optimistes de cara al futur. Et prometo que no ens adormirem mes, que aqui seguire fent sentir la meva veu i que els amics lectors i comentaristes continuarant fent creixer la caixa de resonancia amb la seva participacio tant important.

Bona festa constitucio. Bona festa amics.

Com es llencen els diners

2006-03-07T18:00:00.000+01:00

Avui apareixia en el Diari d'Andorra que el deute del govern a finals del 2005 era de mes de 261 milions d'Euros. Aixo correspon a un deute net (nomes per govern) de uns 3500 Euros per habitant (600.000 de les antigues pessetes). No puc dir que es una xifra que em soprengui, vist com els liberals han governat els ultims anys. I es que la politica mes aplicada desde fa temps en l'edifici administratiu es la de "gasta tot ho que puguis i no miris les factures". El que pagara al final sera sempre l'obligat tributari, es a dir el pobre ciutada. Pero el nou impuls promes a les ultimes eleccions, en lloc de redressar la situacio, afegira uns 60 milions mes al deute al finals d'aquest any. A mes, ens va anunciar el pornoministre que fins a final de la legislatura no es podria arribar a tenir un balanç equilibrat dels pressupostos.

Aixo ens pot dur, d'aqui a 3 anys, si no s'hi posa remei, a un forat governamental de mes de 500 milions d'Euros, o uns 6500 Euros per habitant. Aquest deute nomes es el de govern, ja ni hi poso els comuns dels quals alguns estan en una situacio molt critica actualment com el de La Massana. Mentres nosaltres ens posem les mans al cap pel deute que creix, al govern continua havent-hi un desgavell impresionant. No es pot entendre de cap manera que despres de gastarse mes de 40 milions d'Euros en el tunel del Grau de la Sabata, amb tot ho que ha comportat a mes d'impacte pels veins i per tot el pais, ara surtint el consol-flautista d'Escaldes i el ministre Tortell (Poltrona) diguen-nos que cal un vial per desdoblar Fiter i Rossell. I es que segons ells, el tunnel no servira de gran cosa !!! 40 milions d'Euros, ho que debia ser la solucio del transit en aquella zona i ara aixo no es suficient ?

Em sembla escandalos que ja s'anuncii que es destinara una partida en els pressupostos per aquest vial l'any que ve, abans d'obrir el tunnel multimilionari i de veure'n els resultats. Es una confessio de que el que s'ha fet fins ara amb aquest tunnel era llençar els diners. Be, potser no s'han llençat per tothom perque segur que n'hi ha que s'han fet d'or amb aquest obra, i ara ho faran tambe amb el nou vial. D'exemples com aquest en tenim per tot el pais, no nomes en carreteres i tunnels, sino en depuradores sota dimensionades i que no funcionen, forns subvencionats i dels quals no tenim ni un lloc per les cendres i les escories, etc..etc..etc... La llista podria ser inacabable.

Ja ho em vist tots molts cop, el carrer que s'acaba de tancar i que al cap de dos dies tornar a estar obert, i el pais segueix en un estat d'obra permanent i inacabable, que s'autoalimenta i que s'autoreprodueix. Es fan tunnels perque despres s'han de fer mes vials, i mes tunnels, i mes vials. Mentres el forat es va fent mes gros i posem en perill la subsistencia mateixa del pais per les generacions que venen. Perque un dia o un altre s'haura de tapar el forat i els tunnels no ens els podrem vendre i les carreteres no les podrem menjar. Amb tot aixo, surt el Forrest Font i ens anuncia que cal llimpiar les calderes per estalviar energia, pero on anem ? Si aixo es l'ultim dels nostre problemes actualment. Mes valdria que les llimpiessin ells que es gasten casi 1.5 millions d'Euros en gasoil de calefaccio cada any. No cal fer un pla estrategic de l'Energia, que ves a saber tu quan costara, per saber que al pais no produim casi cap energia i que som, i serem SEMPRE dependents de l'exterior (i encara mes si volen 175000 habitants al pais) pel que fa electricitat i productes pretolifers.

No cal cap estudi particular, ni cal cap llibre blanc per saber que s'han seguir les mateixes directrius que els altres paisos de la UE, que es poden trobar aqui. Forrest, si us plau, si no pots llegir l'angles, m'ho demanes i ja t'ho traduire tot, i t'ho fare de gratis ! A veure si estalviem una mica, pero no nomes energia, sino tambe els diners. Es que es facil per favor. Fins i tot, et puc fer una proposicio que permetria estalviar molt carburant i millorar el medi ambient: Obligar tots els funcionaris perque vagin de casa a la feina amb transport public o en bicicleta. A mes segur que milloraria el transit tambe entre altres coses ! Per favor, no es gaire dificil, nomes una mica de sentit comu i deixem de llençar diners a tort i a dret inutilment, pel be del pais ara i en el futur.

Vendre fum

2006-03-01T17:06:00.000+01:00

Ahir es va presentar l'Oficina de l'Innovacio Empresarial, dirigida pel ara omnipresent comissari de les noves tecnologies Jordi Robert Ribes. Aquesta oficina sembla que sigui una iniciativa positiva per tirar endevant una modernitzacio de l'economia andorra i sobretot una diversificacio del teixit empresarial. Pero quan s'examina en mes detall quin son els objectius i les actuacions que es proposen ens trobem davant unes vaguetats força inquietants per no dir mes.

Per començar, segons el cap de govern, l'oficina esta lligada a la legislatura pero el seu objectiu d'actuacio es establir les bases economiques pel 2020. Sembla sorprenent que una oficina que vol desarrotlar innovacio en el camp de les tecnologies de punta, apunti a una data tant llunyana quan sabem ho rapid que ha canviat i que canvia el panorama en aquest ram. Ningu pot preveure ara com sera el mon del 2020, ni serveix de res preparar les empreses pel mon del 2020, quan ho mes segur es que les tecnologies que podriem utilitzar o crear ara seran obsoletes per llavors. I si fins al 2020 no podem veure els efectes d'aquesta oficina, mal anem, perque que farem mentres ? Viurem del aire del cel ?

Les actuacions que preveu aquesta oficina no son tampoc gaire esperançadores: Esmorzars d'innovacio bimensuals, un nou nom pels esmorzars digitals que nomes han aportat algo als organitzadors i als confereciants que han cobrat per venir a explicar ho que el que governen volen sentir; Una xarxa d'assessorament tecnologic, com si al pais no existissin ja unes empreses que ofereixen assessoraments de tota mena; uns premis a l'innovacio per fer tornar un andorra amb una idea al pais i permetre a una empresa innovadora i sostenible de començar, juntament amb una conferencia per atraure empreses extrangeres al pais. Aquest ultim punt es el mes curios, ja que d'una part es vol potenciar que els joves emprenedors puguin entrar en el mon economic i al mateix temps es vol fer entrar empreses extrangeres dins del pais per fer-los la competencia. En que quedem ?

De totes maneres, si mirem alrededor nostre, sense necessitat de demanar assessoraments milionaris, podem veure que tot aixo nomes es vendre fum. Continuem sent un paradis fiscal, on resulta gairebe impossible exportar serveis.Tenim unes infrastures de comunicacions deficients i atrassades tant pel transport de persones com pel transport d'informacio. Tenim una administracio extremament burocratica i costosa, un preu del sol elevadissim i un cost de la vida que ja supera els dels paisos veins. A mes a mes, el mercat interior es limitadissim per una empresa que no es dediqui al turisme. Quines empreses poden doncs estar interessades a venir a Andorra quan no es te cap incentiu per atraureles ? Nomes poden ser empreses que els interessi venir aqui per evadir fons, o per blanquejar diners.

Es totalment impossible en la situacio actual plantejar que Andorra esdevingui una mena de Silicon Valley dels pirineus. Les idees no son suficients avui en dia per moure l'economia, s'ha de tenir al darrere infraestructures i condicions socio-economiques favorables. En lloc d'oficines com la creen, mes valdria que es gastessin els diners publics en millorar el pais en els dominis que ho necessita per crear aquestes condicions absolutament necessaries. Nomes sera aleshores que podrem mirar cap al 2020 amb alguna esperança de que aquest pais pugui efectuar la transformacio necessaria cap una economia diversificada i moderna, la resta, com ja ho he dit, es nomes vendre fum.

Espiral criminal

2006-02-24T18:50:00.000+01:00

El doble assessinat mes el suicidi d'ahir representa una nova etapa criminal franquejada pel nostre pais. Ja fa una mica mes d'un any, l'assessinat d'un turista rus a Soldeu ens indicava que el mon del crim organizat internacional actuava amb tanta tranquilitat al pais que ja es permitia liquidar els seus comptes aqui. Pero aleshores la victima era extrangera, aquest cops les victimes son andorranes. Ja sabem que molts andorrans han estat els ultims anys fen negocis amb mafies de tot arreu, netejan el seu diner brut a traves d'operacions immobiliaries, negocis ficticis, i facanes commercials entre d'altres activitats. Per molt que la policia i la seva branca dedicada al blanqueig ho negui, es vox-populi que aixo existeix.

Ultimament va sortir ho de Marmol Rojo, operacio de la policia espanyola en la que van detenir uns ukranians i uns empresaris del pais vei que es dedicaven a blanquejar diner. Aqui sembla que hi eren implicats els proprietaris d'uns grans magatzems del pais, un buffet d'advocats ben conegut, a mes dels grans bancs. Aquest cop les victimes estaven lligades al mon de les immobiliaries, que han florit al pais els ultims anys amb l'especulacio i el diner negre pero tambe al mon de la politica ja que un dels morts era numero 9 de la llista comunal del PLA a La Massana.

Tot sembla apuntar que la mafia xinesa tenia comptes pendents amb les dues victimes, una de les cuals era conegut de la policia i fins i tot processat a França pero vivia i feia negoci amb tota tranquilitat aqui. Em fa por pensar que aixo nomes es el principi de ho que ens espera perque ja se sap que quan es tracta amb criminals, tard o d'hora es passen comptes i aquesta gent no te mira de la vida humana. Andorra es pot convertir si no hi posem remei, en el terreny de joc macabre de gangsters de tota mena.

La nostra policia i la nostra justicia han demostrat ultimament una ineficacia preoccupant que contrasta amb el missatge de tranquilitat que es va difondre ahir desde la policia i el govern. On son els atracadors de la joyeria Cartier ? On es l'assessi del rus de Soldeu ? Quan vaig sentir al director de la policia, Lluis Betriu, a la tele em van entrar ganes de riure de la poca seriositat que demostrava davant de fets tant greus. Es aixo el missatge que volem fer passar a les mafies ? No s'esta a l'altura que es requereix en circumstancies aixi, i si aqui decideixen entrar amb bandes de pistolers no veig pas que els puguin aturar abans de cometre els seus crims.

I que fem dins del pais ? Perque no posem ordre dins de casa, començant per investigar i processar en serio els negocis i els personatges obscurs ? Potser es que aquests estan massa lligats al mon politic, i en concret a un partit que ha estat al poder l'ultim deceni. Si es aixi, aleshores prou em temo que nomes estem assistint al principi d'una espiral imparable i que el "tot esta resolt" que ens van voler vendre ahir nomes sera l'ultim error dels que es creuen en control de la situacio quan els esta sobrepassant ja de molt. Prou em temo que aquests no seran els ultims morts i que no tardarem gaire a batre el trist record que es va establir ahir.

PS: Sense relacio amb l'article d'avui, si algu es creu l'IPC anunciat pel Pornoministre ahir, es que realment no viu al pais. La mentira esdeve mes grossa i mes grossa cada mes que passa.

SimCity Andorra

2006-02-21T16:15:00.000+01:00

Ahir el comu de St. Julia va aprovar el pla d'urbanisme de la parroquia. Es el segon que un comu aprova i per ho que llegeixo situa el sostre potencial de poblacio en uns 260.000 habitants i preveu pel 2020 una populacio de 15.000 (quan ara son poc mes de 9.000). Es realment dificil d'imaginar que St. Julia casi dobli la populacio en menys de 15 anys, pero a Andorra ja s'en han vist de mes grosses. Pero ho que m'es dificil imaginar es com podran conviure tanta gent en un espai tant reduit, afegint-hi a mes una afluencia turistica diguem que comparable a l'actual.

Quan veiem que amb la populacio actual, l'especulacio immobiliaria esta menjant-se el pais i que esta forçant molts andorrans i residents a marxar cap a terres mes al seu abast. Quan veiem que amb la populacio actual, hi han problemes gravissims de mobilitat. Quan veiem que amb la populacio actual, no tenim ni equipaments ni recursos naturals suficients ni adequats (collectors, suministre d'aigua, escoles...). Els plans d'urbanisme posen en evidencia que els nostre dirigents no estan fent ordenament del territori sino que estan planejant una gran urbanitzacio.

Es podran fer tants i tants pisos, hi podran viure tantes i tantes persones. Pero que beuran ? que es fara amb les deixalles ? com circularan ? com aparcaran ? en definitiva, com viuran ?? Si algu de vosaltres ha jugat mai al SimCity, sap que totes aquestes coses s'han de tenir en compte per no acabar amb un Game Over precipitat. Ordenar el creixement, ordenar el territori no es pot limitar a dir que en cert terreny s'hi podra edificar tants metres quadrats i en aquest altres s'hi fara un vial o una escola. Ordenar el creixement i el territori es tambe estimar els recursos i repartirlos, estimar les necessitats i anticiparles.

Pero aixo no ho contemplen els plans d'urbanisme, es limiten a ser mers instruments d'especulacio immobiliaria, d'urbanitzacions (i encara força incomplets) no d'urbanisme. Si no s'haguessin begut l'enteniment, els comuns, tots els comuns haguessin tingut de demanar a govern de replantejar la demanda dels plans d'urbanisme, per que esdevinguessin realment instruments utils. No es tant questio d'estimar on sino d'estimar com i que. Aleshores si que podriem parlar de creixement ordenat, saben quin son els limits, saben quin son els criteris pels cuals ens tenim de regir a partir d'ara.

Aquest plantejament nomes es pot fer de manera conjunta amb tots els ciutadans del pais, no nomes amb els que es troben afectats perque aqui es podra edificar o aqui hi farem un centre esportiu o aqui hi passara un vial. Tots hi tindriem de pendre part perque ho que esta en joc es el futur del nostre pais, el pais que deixarem als nostres fills i als nostres nets i als nostres besnets. Senyors politics, ja es hora que deixeu de jugar amb el pais.

Estat de dret

2006-02-15T18:50:00.000+01:00

Avui he decidit que quan anire a prendre el cafe per esmorzar cada mati a la granja o al bar, no pagare el 4% d'ISI sino que pagare el 2,8%. Si el proprietari del establiment em diu alguna cosa, doncs li dire que si el govern que es el que va fer la llei dels impostos indirectes, ara ha decidit que ell nomes pagaria el 2,8% jo no puc ser menys i fare la mateixa cosa. Perque el govern podria incomplir les lleis que ell mateix promulga i jo no ?

Si em protesta encara mes el proprietari li dire que he sentit dir al porno-ministre que igualment, si pagaven per moduls nomes estaven gravats al 2%. Aixi que encara que jo nomes li pagui el 2,8% d'ISI, ell hi fara un guany fiscal del 0,8%. Home, ja esta be d'acudits, a veure si es faran rics els empresaris d'aquest pais a costa dels pobres treballadors. I si te algun problema, que acudeixi al ministeri de finances que ja l'informaran.

Be, aixo depen del dia que hi vagi. Perque a lo millor si hi va un dilluns li diran una cosa, i si hi va el dimarts, li diran una altre, tot responen a la mateixa pregunta. I per cert, com se jo que el proprietari de la granja o el bar te el seu NRT ? No el te pas penjat als murs. A lo millor es un dels casi 40% que no ha anat a buscarlos, i per lo tant no pensa pagar el tribut. O potser es un dels 8 que ja han expedientat pero que no sabem qui son, ves que no atavalessim al personal. Aleshores potser m'han apujat massa el cafe o potser em fan pagar el que no debia.

Si encara te algo a dir, li dire que com que no vaig preveure que el cafe s'apuges d'un 4% en el meu pressupost de l'any passat, doncs que tampoc he dut els diners suficients per pagarlo. Amb tots aquest arguments, estic segur que no em podra dir res, i si encara per casualitat es queixa, li tinc reservat el que diu que ell nomes sap queixarse i que en ves d'un proprietari de granja s'assembla mes a un politic del PP o un periodista famos de la COPE, incendiari, mes que incendiari. Aixi ens va el pais amb gent que nomes es queixa !

Visca l'estat de dret, de dret de fer el que ens dongui la gana, gracies al govern liberal. Quin exemple que ens doneu !

Jocs de mans

2006-02-09T16:34:00.000+01:00

Dema comencen els jocs olympics d'hivern de Tori, i el nostre cap ja hi ha marxat. Ell sera a la cerimonia d'obertura mentres aqui, al pais, els seus amics treballadors de la construccio i del transport de runes disfrutaran de les seves vacances. Perque ves, despres de tants mals de caps, crits, manifestacions silencioses, reunions, gabinets de crisi i altres, avui el govern ha vist la llum declarant que els abocadors provisionals que fins ara eren millores de finca esdevenent centres de transferencia, i que ja no caldra esperar fins el dia 15 sino que dilluns 13, ja estaran llestos. Es una mostra dels dots de prestidigitador del Cap, que desde que ha agafat el problema personalment ha aconseguit fer desapareixer en 2 dies, ho que ningu havia pogut fer en 2 anys.

Perque recordem una mica, ja fa 2 anys que es sabia que a finals del 2005 es tancava la frontera a la nostra runa, fins i tot, al novembre el ministre que es fa dir del medi ambient, ens havia promes que tots tranquils, que ja estaria llest a principis de gener. Pero ara si, va de debo, ens ho asseguren de govern. Amb un joc de mans, digne del Magic Andreu, i canviant el nom de les zones on s'abocaran les runes, tot s'ha arreglat. Que contents, que feliços, i tot aixo sense que tingui que anular el seu viatge a Tori el Cap, perque ja seria desgraciat que es perdes l'antorxat per culpa de una camionada anunciada pero que ara, segur que sera cancel.lada.

De la mateixa manera ahir es van arreglar miraculosament els problemes dels taxistes amb l'ISI. Una reunio amb en Forrest, que deu tenir poders hypnotics, va servir perque retiressin el recurs que havien posat a la batllia i per que sortissin lloant els dots dialogants del ministre amb el QI mes baix de la historia d'aquest pais. Ara estan disposats a menjarse el ISI, i perque el mentalista Mirapeix pugui complir les seves prediccions del IPC d'aquest any no es descarta que es convoquint a d'altres colectius per convercerlos que ho millor per ells es mengin el famos impost indirecte per molt que la llei digui una altre cosa.

Tambe vam tenir l'honor d'assistir ahir a un gran numero de desaparicio i de re-aparicio. Aixi el cos de bombers va desapareixer del ministeri del Tortell (tambe conegut per Coca) per reaparetre en el ministeri del Sheriff Cabanes. Pero durant el seu viatge en la dimensio desconeguda del canvi de ministeri, els bombers van perdre el seu cap que va ser transformat en un flamant director de departament, el Francesc Areny que fins ara s'ocupava del temps que feia al pais amb el Forrest, i que deu tenir una gran experiencia amb el cos de bombers pel nombre de cops que els deu haver cridat. Del antic cap, no se sap res, ja que fins que no li van demanar de pujar al escenari no sabia de que anava el numero.

I encara no acaba aqui, ja que avui en Flash (ho sento, jo continuo a escribir-ho aixi) s'ha tret 10000 Euros de la manega com si d'un conillet es tractes i ha salvat quan ja estava condemnada la mostra de teatre Jove. Be, jo aplaudeixo, com gran amant de la magia que soc, perque on n'hi havien 70000 per fer concerts a Kiev, segur que en quedaven 10000 per que la canalla del pais podes fer el seu teatre. Sort que ens havien dit que es tenien que retallar despeses i que aqui ja no es donarien els diners tan alegrement com ho feien aquells que manaven abans, que si be eren del mateix partit dels que hi han aran, no hi tenen res a veure, o aixo ens volen fer creure.

Fins ara no m'havia adonat que en realitat no son politics ho que tenim en el govern, sino que son una colla de mags, hypnotisadors i mentalistes. Perque ja se sap que en el mon de la magia, tot es il.lusio, tot son trucs per fer-nos creure que fan algo excepcional, quan en realitat nomes fan que enganyarnos.

Forrest Font II, el ministre contra-ataca

2006-02-06T16:40:00.000+01:00

Al mes de juliol passat el ministre d'economia Joel "Forrest" Font va donar una entrevista al Diari d'Andorra que va ser digne d'un dels articles mes populars d'aquest blog. Tant popular va ser, que en un acte de rabieta governamental van exigir desde l'edifici administratiu, el tancament del blog que aleshores es trobava al Bondia. Avui, justament al Bondia trobem una altre entrevista d'en Forrest, que com la del mes de juliol es digna d'un analisi detallat:

Hem sentit a parlar de la propera reforma de la Llei de Societats. Quins canvis representarà per al comerç?
La nova Llei de Societats preveu l’obertura de capital estrager al 100% al Principat en alguns casos i sempre preservant el sector tradicional andorrà. La llei encara no està madura i no puc concretar quins sectors són aquests.

Vaja Forrest, desde el mes de juliol on prometies que tenia que estar enllestida i presentada al principi del 2006, la llei no ha madurat prou ? I prou que ens deies que els sectors aquests eren els d'alt valor afegit. Vaja, ara no pots concretar. Ho que tens clar per aixo es que es preservara el sector tradicional, be vols dir els son del PLA oi ? En canvi tots els que han fet esforços aquests anys en altres sectors que no us interessin, que els donguin. Aixo es una llei molt equitativa, certs sectors si, d'altres no. Sempre ho millor per que us repartiu el pastel.

L’objectiu, però, és dotar d’un marc jurídic que doni el màxim de garanties per a tots els inversors, siguin d’allà on siguin. Volem donar facilitats per crear empreses a Andorra i que es tracti d’una llei transparent i homologable. Tenim previst fer-la entrar en vigor durant el segon període de sessions.

A mi ja no em sembla gaire transparent ni homologable que nomes obriu certs sectors, que no sabeu quins, pero que en tot cas no son els que teniu interessos. Que diran a fora del pais ? Quan us diguin, obriu el sector bancari, els dels seguros, els del tabac, els del importadors de cotxes, els dels transports...no crec que aixo ho trobin molt transparent ni molt homologable.
Be, com deia ja vas prometrela pel principi del 2006. Ara vols que estigui en vigor ? (suposo que vols dir entrada a tramit parlamentari, perque sino ja vol dir que et passes el consell per un lloc) durant el segon periode de sessions. Em sembla que si ets tu la que l'esta fent, tardara encara bastant de temps

Què suposarà per a les empreses de capital andorrà aquesta reforma?
La reforma de la Llei de Societats busca que les nostres empreses andorranes - i no només les que puguin venir de fora a treballar aquí - tinguin un marc legal que els hi permeti anar a fora a prestar els seus serveis amb les mateixes condicions que tenen els francesos o els espanyols, per exemple. Sé que el Govern andorrà haurà de treballar de valent amb els països veïns per aconseguir-ho. Una altra de les novetats és que es faran auditories de comptes i comtabilitat.

Francament tu creus que els països veins us diran, si nois, obriu 4 sectors d'alt valor afegit i nosaltres us deixarem exportar serveis fins i tot als sectors que no obriu. S'ha de ser passarell per creure semblant cosa. Ni amb molt de cocktails i de recepcions podra en Flash convencer als veïns. Ho que aconsiguireu es esfonsar alguns dels sectors economics mes dinamics del pais amb l'entrada de competencia deslleial extrangera. Pel que fa les auditories i la comptabilitat deu ser nou per tu, perque em sembla que existeix desde fa molts anys. Pero es clar, al Miralmeja o Lookfish, li interessa que aixo es multipliqui al pais, que ell treballara encara mes.

Què passarà amb la figura del prestanoms, que ha estat i és present encara al teixit empresarial del país?
La reforma d’aquesta llei proporcionarà eines per lluitar amb més força contra aquesta pràctica, que és il·legal. Volem acabar amb la figura del prestanoms i sabem que hi ha empreses aquí a Andorra que la fan servir. La nova Llei de Societats, així, disposarà de mesures on tothom haurà de fer front a les seves responsabilitats pel que fa a aquest hàbit. Reformar-la és una necessitat donat que la d’ara és de l’any 83 i ja s’ha quedat enrere. Cal modernitzar-la.

Si saps que hi ha empreses que a Andorra ho fan servir i ja es il.legal, com es que no he vist encara MAI cap procediment judicial contra prestanoms ? No servira de res una nova llei perque la gent que incumpleix l'actual la continuara incomplint ja que vosaltres i la justicia tanqueu els ulls, segurament perque sino haurien de processar alguns ministres, ex-ministres, alts funcionaris i membres del PLA. Forrest, tu saps millor que ningu que ho que dius aqui es nomes un gran bluff, ja que pels sectors que no voleu obrir continuaran a existir els prestanoms i continuareu cobrant com fins ara.

Està internacionalitzada l’empresa andorrana?
L’empresa andorrana està molt poc internacionalitzada. Amb l’agravant que, a més, quan una empresa andorrana se’n va a fora a obrir una activitat ha de pagar els impostos, com tothom, i fer front a la doble imposició.

Tu creus que si una empresa andorrana s'en va a fora, no tindria de pagar impostos ? Faltaria mes, per que som mes macos no ?! Ho que passa es que ara tenen una penalitzacio perque Andorra continua sent un paradis fiscal. A mes com que no heu sigut capaços de passar cap conveni (per la situacio en la que estem) tenen que pagar alli i aqui. Pero aixo no es soluciona amb la llei de societats, es soluciona sortint de la llista de l'OCDE, de posarse a negociar convenis de doble imposicio i de complir els convenis que ja tenim pactats pero que resten paper mullat moltes vegades.

És competitu el sector comercial andorrà?
El sector comercial andorrà és competitiu i ho està demostrant. És veritat que pot passar per moments més o menys crítics, però els comerciants estan demostrant que reaccionen a qualsevol canvi, com hem vist en els darrers anys i així ho reflecteixen els estudis de la Cambra de Comerç. Andorra està creixent molt a nivell de comerços. S’estan creant moltes societats darrerament, entre les quals destaquen les que tenen l’activitat en l’àmbit de l’immobiliària.

Les societats immobiliaries son comerços ? Perdona pero jo ho posaria en activitat immobiliaria que es una cosa molt diferent d'un comerç. Em sembla que barrejes una mica tot aqui. Com ja em vist amb el comerç del tabac o de l'electronica, aqui a Andorra ja no tenim competitivitat a nivell de preus (a nivell de qualitat ja fa anys que no la tenim). No cal cap estudi per saber ho que diuen molts dels turistes que venen al pais, que en molts ambits ja no val la pena venir a fer les compres aqui, perque els productes valen ho mateix i l'atencio al client i el serveis post-venda son inexistents.

L’ISI tindrà un impacte negatiu sobre aquesta competitivitat?
El nou impost indirecte està portant molts canvis. Fins l’1 de gener, un comerç podia dur a terme moltes activitats però ara, amb l’ISI, s’està modulant l’activitat que realment fa. Tot i així, Andorra ha de mantenir en el futur uns preus significativament més baixos que els dels comerços dels països veïns donat que som un país de turisme però també vivim del comerç. Quan Govern parla de transformar l’ISI en un IVA ho fa sempre tenint això en compte.

Modulant el que fa el comerç ? Vols dir, posar encara mes trabes als petits comerços i afavorir les grans empreses. Com vols mantenir preus mes baixos, si pujen els lloguers de manera espectacular, pujent els serveis publics, i ara voleu pujar els impostos (perque es ho que deixes entendre). No fa ni 2 mesos que els heu posat i ja parleu de modificarlos, deu ser que us heu adonat que no solucionaran els vostres problemes de pressupost. Pero el que pagaran la factura com sempre seran els petits. La famosa modulacio de que parles es eliminar els petits i que nomes quedin els grossos.

Quines propostes farà el Ministeri d’Economia als comerciants durant aquest any?
Els pressupostos del 2006 ja recullen una dotació específica per dur a terme el Pla de millores per als petits comerços. Estem muntant una taula per parlar amb tots els comerços de manera que puguin accedir a ajudes econòmiques i això suposa donar un pas endavant. A més, volem que a aquesta taula hi hagi representació per part de l’Associació de Consumidors i Usuaris, l’Associació de la Petita i la Mitjana Empresa, i la Cambra de Comerç, a banda del propi Ministeri.

Montes una taula ? Has cridat a un ebenista ? del pais o de fora ? Tot aixo em recorda la taula de la construccio que ja veiem com ha acabat. Es una altra manera d'ensarronar els petits. Voleu fer la mateixa jugada suposo. Com ja vaig dir en un altre lloc, es impossible que els amos es fiquin a defensar els interessos dels esclaus. Les taules aquestes son nomes cortines de fum per mantenir la gent quieta.

En què consistirà la Llei del comerç?
La llei del comerç és una demanda del comerç andorrà i pensem fer-la entrar en vigor a partir del segon període de sessions. Aquesta llei regularà els períodes de rebaixes. Així, es marcaran unes dates concretes i iguals per a tots els comerços per començar a vendre els seus productes a preu reduït. És molt important que Andorra ofereixi tranparència durant les temporades de rebaixes i així ens ho ha fet arribar tant la Cambra de Comerç com els diferents actors empresarials andorrans. D’altra banda, la Llei del Comerç també agilitzarà els tràmits d’obertura dels nous establiments comercials per donar una resposta més ràpida a l’hora de donar d’alta un comerç.

Vols dir entrar a tramit parlamentari suposo ? La teva insistencia en fer entrar les coses en vigor sense passar pel consell començar a preocuparme. I tambe repeteixes molt ho de la transparencia, suposo que els teus assessors t'han dit que es una paraula que sona be. Pero implica que ara no hi ha transparencia, despres de 12 anys de liberalisme vivim en una societat opaca. Renoi, quin descubriment ! No hi ha transparencia en les societats, no hi ha transparencia en el comerç i les rebaixes. I mira que fa 12 anys que mana el PLA ! Fabulos ! I tambe voleu agilitar els tramits, renoi, que important, aixo sobretot pels que volen crear comerços fantasmes per blanquejar diner es una proposicio fabulosa.

Quines novetats aportarà la Llei del Transport?
La Llei del Transport regularà el transport de mercaderies, de passatgers i també dels taxis.

Home, teoricament aixo es ho que fa una llei del transport, aqui i a Mongolia. Aixo es una novetat?

Tanmateix, es remodelaran les línies urbanes d’autobusos. Des de Govern, volem donar un nou impuls al transport públic i fer que els autobusos siguin més efectius i accessibles per a la gent que té mobilitat reduïda. A més, farem els preus dels viatges més atractius i, juntament amb els comuns de cada parròquia, volem remodelar les parades dels autobusos.

Remodelareu els autobusos, les parades, els preus (mes attractius vol dir que els baixareu, perque fins ara nomes sabeu que pujarlos !). Fa 12 anys que maneu i ara voleu remodelar ? I per qui ? els de mobilitat reduida, i els altres ? Aixo es un nou impuls ? em sembla mes que es nomes una pintada de cara.

Quins canvis cal esperar en el transport arran de l’entrada en vigor d’aquesta llei?
Posarem en funcionament un bus express que cobrirà el recorregut que va des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella o Escaldes, tot i que segurament s’acabarà allargant fins a altres llocs com Encamp i la Massana. L’interval de passada d’aquest nou autobus serà de cinc minuts, amb la qual cosa el transport regular serà molt més efectiu. Això vol dir que, a més, haurem de reestructurar les noves línies internes d’Andorra. Tindrem autobusos que passaran per les línies molt més sovint.

Per favor, ho que cal Forrest es que a les hores puntes hi hagin prous autobusos i que a mes n'hi hagin fins mes tard. Tambe cal que a l'hora del transport escolar, Andorra no es quedi sense transport public com passa ara. Fer un transport efectiu no vol dir aumentar la frequencia de pas. Et diria fins i tot que es molt possible que sigui encara menys efectiu en un pais com aquest l'aument de la frequencia de pas ja que si hi han masses autobusos alhora fent el mateix trajecte nomes faran que estorbarse els uns als altres. Per ser efectiu s'ha de flexibilitzar les linies, no sempre sortir desde Andorra-la-Vella, fent linies de transit mes curtes.

Fins a quin punt aposta Govern pel transport públic? El Prinicipat té infraestructura suficient?
Volem impulsar moltíssim el transport públic perquè la gent deixi el cotxe a casa seva i faci ús dels autobusos. Sé que això es tradueix en molts esforços per part de Govern durant molt de temps. Veurem si hi ha infraestructura suficient quan tinguem el carril construït i per aquest tema hem de treballar plegats amb el Ministeri d’Ordenament Territorial i Urbanisme. D’altra banda, i pel que fa al transport privat, la concessió de l’ITV sortirà el primer semestre d’aquest 2006.

El carril solucionara tot ? Ja em vist que el carril reversible no ha solucionat res. Mig millio d'Euros llençats per la finestra altra vegada. Si baixeissiu les tarifes, si fiqueussiu abonos com deu mana, si tinguessiu la mentalitat de servei public en el transport public, potser la gent l'utilitzaria mes. No es nomes una questio d'infraestructures. Tornes a dir ho mateix que al juliol, pero de baixar els preus, racionalitzar l'us, no en parles mai....perque sera?

Està fora de lloc la demanda dels transportistes perquè el preu dels carburants sigui més baix per a ells donat que és una eina de treball?
No està fora de lloc ni molt menys, peró sí tenim clar que nosaltres no serem els primers en posar-hi remei. L’Estat espanyol ha dit que el 2007 prendria mesures i crearia, juntament amb Europa, un carburant professional. Nosaltres, al Principat, ens afegiríem a aquesta iniciativa. És important, però, que ho fem de manera conjunta amb Europa ja que els vehicles andorrans i les empreses andorranes també surten d’Europa i, si nosaltres creessim un producte específic, els nostres transportistes tindrien problemes a l’hora de sortir a l’exterior.

Quins productes podeu crear al principat que posarien problemes a l'hora de sortir a l'exterior ? Teniu una refineria a lo millor ? El problema son la gent com tu Forrest ! Esta clar que aqui a Andorra ho unic que es pot fer es baixar les tarifes pels professionals. No es poden crear carburants aqui perque no hi han infraestructures per fer-ho. Forrest, la teva resposta es de comic professional, aixo si.

Un altre tema que provoca malestar entre els funcionaris és la gestió d’acompliments. Està el Govern disposat a cedir i efectuar-hi canvis?
Estem disposats a dialogar amb ells i a modificar certs aspectes de la gestió d’acompliment. En aquests moments, són els sindicats els qui han de fer les propostes que creguin oportunes. De fet, ja s’han iniciat contactes amb els funcionaris del cos de l’ensenyament, però voldríem també parlar amb tots els actors implicats i fer les modificacions que calguin, si és que en calen. Estem treballant en una taula a la qual volem integrar-hi tothom.

Una altre taula...l'ebenista tindra feina ! Ja t'he dit que ens hem adonat que aixo de les taules nomes serveix per guanyar temps i prou. Els amos no defenen mai els drets dels esclaus. I amics funcionaris que em llegiu, per si no ho savieu, els que manen us consideren a molts de vosaltres com els seus esclaus personals. Quantes vegades os han mentit, quantes vegades os han explotat, quantes vegades han abusat de vosaltres ? Ja diu prou el Forrest, que no veuen clar que calguin canvis a la gestio d'acompliment.

I en l’àmbit energètic, en què consisteix el Pla Energètic Nacional?
El Ministeri d’Economia està preparant el Pla Energètic Nacional juntament amb altres actors implicats i tenim previst fer-ne la presentació pública en les següents setmanes. No hem de descuidar que el 80% de l’energia que consumeix el Principat són gasolis i calefaccions. Aquest pla vol buscar les maneres alternatives de subministrament. Per exemple, Govern posarà de relleu a les empreses del sector que disposar de calderes o cremadors moderns suposa un estalvi del 30% de l’energia. A més, en l’estalvi també té molt a veure l’aïllament dels edificis, l’estat de les calderes i el tipus de noves construccions, públiques i privades. En l’elaboració del Pla Energètic hi participarà, a banda del Ministeri d’Economia i el Govern, sectors privats andorrans, la parapública Forces Elèctriques d’Andorra, enginyers del Principat i els governs dels països veïns. Aquests últims, però, hi col·laboraran a nivell d’aportació d’informació i els contactes encara no s’han establert.

Forrest, saps ho que es l'energia ? el 80% es gasolis i calefaccions ? quina energia es les calefaccions ? Els gasolis es un carburant, no una energia, pero be, encara t'el passo, pero les calefaccions ? De quina manera alternativa suministres l'energia calefaccio ? Dius que el Pla es presentara en les seguents setmanes i encara no has establert contactes...que esperes ? Esta clar que si vas als paisos veins i els hi dius que vols que participin en un pla per regular l'energia calefaccions, potser t'enviaran al manicomi. Al juliol deies d'aprofitar les energies renovables, ara ja nomes parles de posar cremadors moderns i fer isolacio. Aixo fa 30 anys que es fa a França, 20 que es fa a Espanya, i vosaltres fa 12 que maneu. Home, a mes, em sembla d'una ambicio increible, si es nomes per aixo no cal fer cap pla, escolta els consells de Fecsa-Endesa que surten a la radio i ja n'hi ha prou !

En fi, segur que hi ha encara molt per comentar, i us deixo que digueu la vostra (i compareu amb ho que va dir fa 6 mesos). Una vegada mes en Forrest Font es llueix com a ministre d'economia. Amb gent aixi anem arreglats pero com a minim ens fem un bon fart de riure cada 6 mesos.

Ajuts per riure o per plorar

2006-02-02T22:55:00.000+01:00

S'ha anunciat a gran reforç de publicitat, perdo, de propaganda governamental els ajuts a l'habitatge per aquest any (Encara em demano perque s'han d'otorgar en una epoca determinada, no es podria fer en continuu tot l'any?). Us reprodueixo aqui el comunicat orgullos del ministeri de Meritxell Mateu extret de la web de govern:

2/1/2006 -- El Govern atorga 286 ajuts a l’habitatge de lloguer durant el 2005

Andorra la Vella és la parròquia que rep més subvencions en la segona convocatòria, amb un total de 143

El Gabinet de Premsa informa que el Departament d’Habitatge del Govern ha atorgat 286 ajuts a l’habitatge de lloguer. S’hi van presentar 366 sol·licituds, de les quals 79 van ser rebutjades. Pel que fa als col·lectius, se n’han atorgat 84 a monoparentals i 79 a persones grans. En l’apartat de parròquies, la que ha rebut més subvencions és Andorra la Vella, amb 143, seguida d’Escaldes – Engordany, amb 59. El preu mig del lloguer (net de serveis de calefacció, aigua, etc.) de les llars subvencionades és de 432,35 euros.

Es força interessant constatar 2 coses. Primer que els que han escrit aquest comunicat no saben sumar, ja que 286 ajuts acordats + 79 rebutjats = 365 sol.licituds i no 366 com ells escriuen. Segon, es que el subtitol del comunicat subratlla que Andorra la Vella es qui reb mes subvencions. Curiosament el Comu d'Andorra la Vella ha anunciat la construccio de pisos socials i tot un programa d'ajuts a l'habitatge i aleshores es podria llegir aquest subtitol com una especie "Veieu com nosaltres, els liberals, som els que fem mes i millor per la parroquia dels socialdemocrates".

Pero be, aquest breu comunicat no ha sigut la sola communicacio del govern. Els diaris en van plens, pero de manera ben curiosa. En efecte, el Periodic ens anuncia que s'han otorgat 366 ajuts ! Renoi, quina passada, han confos ajuts i sol.licituds. Pero diuen que les families monoparentals han sigut 89 (84 segons govern). I ens expliquen que govern hi ha dedicat 1 millio d'Euros en total...pero si jo faig numeros, agafan un maxim de 150 Euros mensuals que es ho que marca la llei: 286 x 150 x 12 = 514800 Euros... La meitat del millio !
Sort que l'any que ve dedicaran 2 millions.

El diari d'Andorra ens dona unes quantes informacions mes. Segons ells son 287 ajudes, de les quals la majoria (89) no corresponen a cap de les categories a les quals anaven destinades (joves nomes 32..., vells 79, monoparentals 84, i discapacitats 3). Pero qui son aquests 89 que no entren dins d'aquestes categories ? El Bondia es el que ens dona la resposta en el seu article. Els 89 son persones de classe mitja ! Si jo tenia entes que per accedir a aquestes ajudes s'havia de tenir un sou maxim de 900 Euros mensuals. Amb aixo al mes ets de la classe mitja ??? Ja em direu ho que deuen ser les classes mes baixes !!!

"Seria mentir si diem que no estem satisfets" deia la ministra Mateu, seria mentir si dies que tot aixo no em fa gracia, pero la veritat es que la situacio es per plorar. L'intoxicacio informativa es tal que ens volen fer creure que estan fent una gran obra social, la base del programa de politica social del nou impuls liberal, molt millor que el que poden organitzar els socialdemocrates. Pero de veritat veiem que organitzen un ball de xifres per amagar que en realitat nomes destinen mig millio d'Euros a ajudar a ho que ells denominen la classe mitja i que no sabem ben be a qui es correspon. Mig millio d'Euros es la meitat del pressupost del gabinet de propaganda del cap de govern, es el 1/3 de ho que tindra el departament de noves tecnologies per viatjar pel mon buscant empreses que vinguin a carregarse tota l'iniciativa empresarial del pais en informatica, telecomunicacions i tecnologies de punta. Pero una cosa es ben segura, Senyora Mateu, ho que fan no es per estar satisfet, es per estar escandalitzat.

El mon dels liberals

2006-01-30T17:21:00.000+01:00

Ultimament un amic liberal ha estat participant en el blog fent comentaris molt interessants. Aqui us reprodueixo part de dos dels comentaris que ha fet:

I és clar que pot fer el que li doni la gana! Per això l'han votat el suficient nombre de gent com perquè governi. Hostia, és que de vegades titlleu el PLA de fatxa i vosaltres feu servir les mateixes tàctiques que el Libertaddigital o la Cope. Pot fer el que li doni la gana que no sigui il·legal. Allà el partit i la seva responsabilitat amb qui l'ha posat al poder. I de veritat, tan desastrós no serà quan porta 12 anys governant.

Repeteixo per si no m'heu entès. La majoria de votants d'aquest país ha triat un model econòmic liberal. I el tria des de fa tres legislatures i el voten des de fa 12 anys. De vegades sembla que critiqueu l'acció del Govern com si fos una dictadura i no ho és.

Quan llegeixo aixo, em queda clar que els liberals viuen en un mon parallel. Un mon en que guanyar unes eleccions significa una especie de carta blanca per fer ho que volen. Un mon on les nocions de dialeg i critica no tenen sentit. On la majoria, o la suposada majoria, imposa a la minoria o suposada minoria. On es governa d'esquena al poble i els que critiquen son fatxes quan ells son els que restringeixen la llibertat d'expressio.

Voldria recordar als liberals que el fet de que fa anys que governin no vol dir que ho facin be, ni que tots tinguem de combregar amb el seu model. Tambe els voldria recordar que criticar l'accio de govern es un exercici de salut democratica i que els fatxes son els que impideixen aquesta critica. Voldria recordar als liberals que una de les promeses del cap de govern va ser la de dialogar, no de fer ho que li dones la gana. Voldria recordar als liberals que a Andorra som potser 80000 persones (com que es dificil de saber el xifre exacte) i que a les ultimes eleccions nomes els van votar 5100 (A l'Alternativa els van votar 5483, i hi havien mes de 16000 votants registrats).

Es a dir que en el mon real, menys d'1/3 dels possibles votants, menys d'1/15 dels habitants, son els que han triat el govern, el model politic i el model economic. Vist aixo, si jo fos liberal, no aniria dient que aqui fem ho que ens dona la gana perque la gent del pais ens ha triat, sino que faria el maxim per governar com es mereix una democracia: Respectan els drets fonamentals de les persones, com el dret d'expressio i d'informacio; respectan les lleis, perque ja fa temps que veiem que el Govern es el primer a incomplir les lleis que vota el Consell General; respectan a TOTS els ciutadans del pais, escoltant ho que tenen que dir, sigui bo o dolent, i mantenint amb l'oposicio parlamentari el dialeg i la col.laboracio que es mereixen.

Finalment, comparar aquest blog a la COPE o a LibertatDigital em sembla al limit del insult. Primer perque aixo es una tribuna lliure i aqui es lliure de participar-hi tothom, sigui del partit que sigui o fins i tot que no sigui de cap partit (jo no faig part de cap partit per molt que alguns ho pensin). Segona perque quan dono xifres o quan dono alguna noticia, sempre es contrastada, verificada, verificable (i no soc periodista, que consti tambe) o publicada en algun altre mitja, doncs jo no manipulo. I tercera, perque per molt que als liberals els hi sembli, a mi m'es igual que governi el PS o el PLA o els Verds o el CDA, jo ho que vull es que el meu pais vagi be, que les coses es facin de manera correcte, i que Andorra sigui una illa de llibertat i de qualitat de vida, aixi com de prosperitat economica per TOTS i no nomes per uns quans aprofitats, no nomes pels que creuen que aqui es pot fer el que els dona la gana perque manen. Pero per ho que veig, el meu mon esta molt i molt allunyat del mon dels liberals i per aixo continuare dient la meva.

Censura a ATV

2006-01-27T07:14:00.000+01:00

El Periodic d'Andorra d'avui recull una noticia esfareidora per tots els andorrans. El Partit LIBERAL Andorra, a traves secretari general Pere Canturri, ha demanat que es CENSURI les trucades dels espectadors al programa "Taula de Redaccio" d'Andorra Televisio i que es doni mes veu als patetics invitats que el partit LIBERAL envia al programa. El director d'Andorra Televisio, Gualbert Osorio, nomenat directament pel Cap de Govern, ja ha accedit a aquesta demanda i s'en han pogut veure els efectes, segons l'article, en l'ultim programa del dimecres on nomes hi van haver 2 trucades.

Es una vergonya que uns autodenominats LIBERALS restringeixin a Andorra la llibertat d'expressio de la ciutadania en un mitja de comunicacio com la televisio publica que paguem TOTS els andorrans a traves dels impostos. La llibertat d'expressio i d'informacio es un dret fonamental recollit en la declaracio universal dels drets humans, ratificada per Andorra dins de la seva constitucio, i el partit LIBERAL acaba de passarsela pel forro amb tota tranquilitat i naturalitat.

Aquest acte es digne d'un regim totalitari. Si senyors, ja no s'amaguen que aqui manen ells, que la tele es d'ells i que nomes hem de sentir les seves alabances i sobretot CAP CRITICA. Mutis i a la gabia !!! Aqui ningu pot felicitar als socialdemocrates o altres que els LIBERALS. I despres volen que Andorra surti de la llista dels paradisos fiscals ? Jo crec que amb aquest acte ens tindrien de ficar en la llista dels regims totalitaris contra els quals es fan boicots en altres llocs del mon i en els que els unics que tenen veu i vot son el LIDER MAXIM i els seus LLEPACULS. El partit LIBERAL ha mostrat la seva cara veritable altre vegada, la d'un PARTIT FASCISANT, la d'un partit que no admet ni dialeg ni crititca, la d'un partit en el que els seus membres es creuen els amos del pais, l'expolien i esclavitzen la seva populacio pel seu benefici i sobretot que NINGU DIGUI RES !

L'indignacio que em provoca aquest atemptat contra els drets fonamentals dels andorrans es inmens. I ho pitjor es que aixo nomes es la part visible del iceberg de la CENSURA LIBERAL i el control que exerceixen sobre els mitjans de communicacio. Aixi estem, aixi va el pais. Jo espero poder mantenir aqui aquest minim espai de llibertat que encara gaudim. Es una petita veu dins de la foscor i el silenci que es va instalant dins el pais, pero espero que es continui fent sentir i que li doneu mes i mes resso fins que es torni ensordidora pel poder fascista que ens esta ofegant. Deu meu, fins on poden arribar....

Fi de regnats

2006-01-25T18:31:00.000+01:00

Ja es oficial. En Xavier Palacios ha estat dimitit com a director general de la STA. Ho que us donava a entendre ja feia uns dies s'ha oficialitzat aquesta tarda. Es patetic veure com fins i tot a l'hora dels adeus el ex-director general no acaba d'entendre ho que ha fet malament i continua queixant-se de les queixes dels usuaris. Pero que no es preoccupi, perque aviat estara colocat dins de govern, probablement dins del departament de noves tecnologies encarregat de les relacions internacionals. Podra doncs viure molt tranquil i continuar a viatjar molt arreu del mon.

D'altra banda, en Ramon Cereza, director fins ara de FEDA pasa a ser el director del SAAS. Ja es curios colocar un enginyer industrial en aquest carrec. Pero es que Govern necessitava algu de molta confiança per ferse carrec d'un servei que esta en un estat de caos i anarquia casi total desde ja fa un cert temps i que el canvi constant en les politiques sanitaries de govern nomes fa que empitjora. L'hi espera una tasca ben ardua al futur director del SAAS.

Al cap de FEDA, es col.loca Albert Moles, un home de la casa que fins ara era la ma dreta a nivell tecnic de Cereza. Sembla doncs una sol.lucio de continuïtat, pero atencio perque a FEDA s'anuncien curves tambe amb una demanda electrica sempre creixent i un govern que continua ficant ma a la caixa com a la STA.

Uns ultims apunt sobre la STA: es contracten 3 linies mes de 156 Mbs, pujan la capacitat del pais en conexions exteriors a 900Mbs. Pero atencio, tenim al pais 10000 usuaris d'ADSL, a una mitja de 512Kbs (soc conservador), fa una demanda de uns 5000Mbs si tots estiguessin conectats al mateix temps. Queda clar que fins i tot amb aquesta mesura, els problemes continuaran ja que hi ha un embut important si tothom utilitza el seu servei d'ADSL. Tambe, nomes es tornaran els diners si l'usuari es dona de baixa i aixo estava cantat. Com sempre, els liberals son mes que previsibles.

Quasi tota la veritat sobre la STA

2006-01-19T18:10:00.000+01:00

Si us heu llegit avui els diaris del pais segur que heu vist el comunicat d'excuses de la STA pels problemes de l'ADSL. Segur que tambe heu llegit que el govern esta elaborant un pla per solucionar aquest problemes de la parapublica. Davant d'aquest esforç de communicacio, voldria jo tambe colaborar exposant algunes de les veritats que no surten mai a la llum publica.

Si be en Xavier Palacios es el director general de la STA, ell nomes es un executiu en la parapublica. L'organ de direccio es el consell d'administracio presidit pel ministre d'ordenament territorial de torn, ara mateix en Manel Pons. Totes les decisions que concerneixen la STA passen doncs per mans del ministre que te que donar el seu vistiplau a totes les accions del director general. Ultimament per aixo hi ha hagut un canvi en el consell d'administracio. Ha entrat en ell un "assessor tecnic" que es ni mes ni menys que el cap del departament de noves tecnologies (dins del departament de Presidencia, doncs dependen directament del cap de govern), en Jordi Robert. Com veieu el cap de govern te lligat i ben lligat ho que passa dins de la STA i les decisions que s'hi prenen. Es a dir que si es va decidir de limitar el transit p2p, la decisio es va prendre a nivell de govern. Si hi havia problemes amb els ADSL, el govern n'estava sobradament al corrent.

Ara potser podeu entendre que desde govern es digui que s'esta arreglant la cosa i que desde la STA es facin excuses publiques el mateix dia. Es que les decisions venen del mateix lloc, i els problemes tambe venen del mateix lloc. I perque dic els problemes? Doncs be, perque la STA te dos funcions principals en aquest pais i cap de les dues son les telecommunicacions per decisio politica. La funcio primera de la STA es de ser una de les mamelles de l'estat.

En efecte, la STA fa uns beneficis anuals d'un 40% dels seus ingressos, o que correspon mes o menys a uns 40 millions d'euros pel 2005. I com es doncs que a Andorra NOMES tenim 3 sortides al exterior en materia d'internet (Telefonica, Ono i France Telecom) i diuen que 1 ja esta saturada? Perque es talla el mobil cada 2 per 3? Perque la TDT nomes pot tenir 15 canals que es congelen sovint quan a França o Espanya en tindran mes de 50, i l'analogica cada dia es veu pitjor? Perque surt tant car trucar a qualsevol lloc, no tenim ni les trucades dins del pais gratis ni res de ho que existeix a d'altres paisos amb aquestos beneficis? Doncs perque els diners de la STA no es queden dins de la STA, no serveixen per fer inversions. S'en van via transferencia cap a Govern i alla son utilitzats en viatges del ministre Flash i la seva cort, en tunnels que mai s'acaben, en regalets pels amics, etc..etc...etc...

Be, si ja us heu espantat, encara queda la segona funcio principal de la STA que es la de colocar a la gent que no es pot colocar enlloc mes. Si senyors, la STA es una guarderia d'enxufats de tota mena i de tot genere. Us asseguro que el 90% dels empleats de la STA hi han entrat enxufats politicament. Queda clar doncs que el nivell de l'empresa es bastant lamentable, tot i que molts d'ells es pensen que son de ho millor que hi ha al mon, il.lusio que continua sent publicitada per la direccio de la parapublica a cada roda de premsa. L'anunci de una rebaixa de 20% per les trucades a 5 numeros fixes si pagues 6 euros n'es un exemple, ja que es la copia de ho que ofereix Movistar a Espanya desde ja fa bastant de temps. No s'han cansat gaire per trobar aquest tipus d'oferta !

Una ultima reflexio: Si en Xavier Palacios es encara director general de la STA a data d'avui es que despres del afer de les contrasenyes del andorra.ad, algu dins del govern el va defendre davant l'opinio generalitzada. Despres del enrenou que s'ha organitzat aquests dies, no crec que la persona en questio pugui continuar aquesta defensa, ja que cada dia esta mes clar que l'unica manera de calmar els anims dels internautes indignats es de cessar en Palacios (i no us penseu que tornin un sol centim de ho que ja han cobrat). Pero ja us dic ara que els que son responsables reals de la STA i dels seus disbarats continuaran als carrecs i continuaran xumant de la mamella mentres nosaltres continuarem pagant i patin.

Crispacio, prepotencia i ADSL

2006-01-17T17:52:00.000+01:00

Fa dies que estic molt crispat i no es culpa del PS com volen fer creure desde les files liberals. El ADSL va lent i, com molts dels 10.000 usuaris que hi ha, segons la STA, en aquest pais, em queixo repetidament sense que es solucioni el problema. Pero vet aqui que la STA, en lloc de disculparse, de emprendre accions per compensar els seus clients a qui religiosament cobra les quotes cada mes, tira pilotes fora, desprioritza les transaccions P2P i diu que ells no tenen la culpa de res.

Es mes, ahir el senyor Palacios va arribar a criminalitzar els seus clients, dient que utilitzant programes de P2P es il.legal. Em demano en quina legislacio ha trobat aixo, perque aqui a Andorra, el codi penal no diu pas que la utilitzacio de programes P2P sigui legal o no. Aixo es prepotencia, i una prepotencia que crea crispacio social. Nomes us teniu que sentar en qualsevol bar per sentir com tothom es queixa de la STAFA. Perque es una estafa comercialitzar un producte amb unes certes prestaccions, i la velocitat de l'ADSL es una de les prestacions, per trobarte despres que no compleix amb ho que has signat en el contracte.

Aquesta manera de fer es tipica dels liberals. Us en explicare una altre que vaig saber fa ben poc: Us enrecordeu del cas de les contrasenyes del andorra.ad ? Doncs es veu que l'agencia de proteccio de dades va demanar a Govern, el famos informe que van encarregar a T-systems per investigar el cas. Doncs be, el govern ha denegat a l'agencia de proteccio de dades l'access a aquests informe pagat amb diners publics i adjudicat a ull (potser tindrieu de saber que el maxim assessor del cap de govern en noves tecnologies va treballar a una epoca per T-systems). Altra vegada la prepotencia i la crispacio son les 2 armes dels liberals per eliminar tota possibilitat de protesta i amagar els problemes sota les alfombres de govern.

Si Govern no fa cas a l'agencia de proteccio de dades, que es un organisme independent pero oficial, per l'assumpte dels emails, creieu que fara cas a l'associacio de consumidors, l'ACU, en el cas de l'ADSL ? Esta clar que no ! Nomes la pressio popular en forma de manisfestacions o protestes multitudinaries podria aixecar la manta sobre alguns dels responsables. Potser la proteccio politica que tenen alguns dels directors, ingenyers i ganduls que treballen a la STA es podria aixecar d'aquesta manera. Pero quan caiguin aquests, que passara ? No s'estaran preparant per privatitzar la parapublica sota l'excusa de millorar el servei ? Ja ho deia en el meu conte de Nadal...aixi que no us agafi per sorpresa.

Per cert, si voleu veure una mica quin es l'ambient de la ciutadania per la questio de la STA, us recomano que entreu en el seguent foro: http://staemule.forum.ijijiji.com/foro-4-staemule.html

Un Conte de Nadal - Quarta Part i Final

2006-01-11T16:56:00.000+01:00

L'esperit dels Nadals futurs no era com els altres dos esperits, no portava cadenes pesades, no feia cap sorroll i fins ara no havia dit res. L'esperit va penetrar dins el despatx, amb la falç per endevant, com amenaçant el Cap de Govern. En Pintat va poder veure que sota els draps negres que el cubrien, l'esperit era un esquelet descarnat d'ossos poderosos i blancs. La falç s'acostava cada cop mes del cap del Cap i es sentia cada cop mes el tremolor de les dents d'en Pintat. "No em fassi mal", va implorar en Pintat, "jo no he fet res de dolent, nomes soc cap de Govern desde fa 9 mesos, tot ho que passa es culpa d'en Forne, es a ell que tindrieu de tallar el cap, jo soc innocent, fins i tot no volia ser cap de govern pero m'hi van forçar. Jo vull fer un nou impuls. No voldria pas un pintallavis groc?". L'esperit va parar de cop, amb la falç nomes a milimetres del coll del Cap de Govern. En Pintat casi podia sentir la fredor del metall sobre la seva pell.

"Soc l'esperit dels Nadals futurs", va dir una veu que no tenia res d'humana, "Vina amb mi pobre mortal, vina amb mi o desapareix per sempre". "Vinc, vinc esperit, no m'hi resisteixo", va respondre entre claques de dents en Pintat. Una ma esqueletica va agafar pel cap en Pintat i una boira espessa els va envoltar. "On anem?" va demanar el Cap de Govern. "Cap un futur ben proxim, mortal, al nadal del 2008. Ja hi som casi", va respondre l'esperit. La boira es va esvair i la familiar plaça de la STA va anant apareixent. Les estructures ja no hi eren i havien estat reemplaçades per petits lluminaris. Una cosa per aixo cridava l'atencio, l'edifici de la STA lluia un llempant rotul lluminos "Telecomunicacions d'Andorra, S.A.". Havien doncs privatitzat la STA, es va demanar Pintat. "Totes les parapubliques van ser privatitzades a finals del 2007 quan va ser evident que l'ISI no serviria per cubrir el forat mes i mes gran del pressupost" va dir l'esperit com si li hagues llegit el pensament, "segueix-me mortal". Tot semblava molt fosc, les decoracions tipiques de nadal no estaven enceses, els aparadors de les botigues estaven apagats, no es veia ningu circulant pel carrer. "Despres de privatitzar FEDA, la pujada de les tarifes juntament amb la degradacio del servei han fet que es decidis de no posar il.luminacions, sino seria molt car i podria provocar talls en el suministrament electric", va dir l'esperit. "I els turistes? on son?" va demanar en Pintat. "El turisme va baixar molt a partir del 2006. Els impostos indirectes van tenir un efecte molt negatiu sobre els preus que es van disparar, a mes la posada en marxa del forn amb els seus fums negres i les obres amb les seves cues de mes en mes permanents tampoc van ajudar. Moltes botigues van tancar, sobretot els petits comerços. Ara la gent ve encara per esquiar, pero a la nit ja no son al pais, pero aixo tambe va cada dia pitjor perque l'escalfament del planeta fa que cada any hi hagi menys neu", va respondre l'esperit.

Van recorrer els carrers deserts, passant davant de botigues amb el cartell de liquidacio total per cessament d'activitat. Els carrers eren bruts i coberts com d'una capa de cendres. "Les cendres venen del forn incinerador. Es veu que no esta ben construit i per la ximeneia s'escapen cendres toxiques amb dioxines, pero el teu govern no ho reconeix oficialment perque han pagat a uns inspectors de l'OMS perque diguin que no hi ha cap perill", va dir l'esperit. Finalement van arribar a la plaça de les arcades. Alli, sota les arcades, hi havien dotzenes d'indigents amb petites fogueres que els servien per escalfarse. "Que son aquesta gent", va preguntar inquietat en Pintat. "Son els andorrans, mortal. Alguns d'els que no han volgut marxar del pais perque els lloguers son inabordables. Alguns que el nou impuls ha impulsat al carrer a buscarse la vida. Reconeixes aquest home?".

Era el pare de la familia que li havien ensenyat els dos altres esperits, no hi havia dubte, pero anava brut i mal arreglat, tenia la cara butida pel fred i els ulls plens de llagrimes. "Si, es ell, la seva nena petitia va morir fa 2 anys perque no li van poder pagar les despeses medicals ja que no va aconseguir mes una feina estable i cotitzar a la CASS. El seu fill gran es va posar a treballar com a contrabandista per ajudar a la familia, pero el va agafar un allau mentre pasava contraban cap França. Com que no hi havien prou efectius en el grup de rescat dels bombers, no van arribar a temps per salvar-lo. El fill mitja, va culpar-lo a ell de les desgracies de la familia, va desapareixer i no en sap res. Ell va anar fent petites feines, va probar de fer sobreviure la seva dona amb la caritat del govern, pero no n'hi va haver prou i fa dos mesos la policia els va fer fora del pis per ordre del Batlle. La seva dona no ho va poder resistir i es va llençar al buit desde la plaça del poble fa uns dies". "Pero no s'han fet pisos socials?", va demanar en Pintat. "Si, pero es van distribuir als funcionaris perque amb l'especulacio que feia pujar els lloguers ni ells els podien pagar. Molts per aixo ara viuen a la Seu o mes enlla. La majoria dels pisos estan buit i serveixen per rentar diner negre", va respondre l'esperit.

"No pot ser que aixo hagi passat amb les meves politiques. Els meus assessor de McKinsey m'havien promes una nova edat d'or pel pais si seguia amb les politiques liberals", va exclamar en Pintat. "Per alguns privilegiats si que es una edat d'or, s'en enriquit a costa de la majoria del pais com mai en la historia. Molts per aixo ja ni viuen aqui, perque Andorra ha esdevingut un pais on no s'hi pot viure", va contestar fredament l'esperit "Ara tu mateix has vist ho que passara a Andorra si aneu pel cami que voleu anar. Encara hi sou a temps perque aixo no passi, pero heu de fer un canvi radical, heu de recuperar el sentit comu, heu de treballar pel be general i no nomes pel be d'uns quants amiguets", va sermonejar l'esperit. "Sembles un socialista, esperit", va replicar el Cap de Govern. "Mortal, jo no soc ni socialista, ni liberal, soc l'esperit dels nadals futurs, i ho que veus es ho que esdevindra aquest pais si continues com ara. I aleshores, la teva cadena sera tan llarga que et condemnara per sempre. Tu tens que elegir", va respondre ofuscat l'esperit.

De cop i de volta la boira els va envoltar de nou. "Pensa en ho que has vist mortal, pensa-hi be perque de tu depen!", va resonar mentres l'esperit desapareixia. En Pintat es va retrobar sentat en el seu despatx, sol, i tocaven les 4 del mati. "Renoi quina nit" va pensar, "quantes emocions, quin nadal ! Potser es hora d'anar al llit". L'endema al mati va trucar al ministre Minoves: "Juli, despres de dinar, us vull veure a tots al edifici administratiu, tinc que explicar-vos una cosa molt important". En Minoves es va encarreguar de reunir tots els ministres i cap els vols de les 5 entraven tots a la sala del consell de ministres. En Pintat va arribar amb el seu somriure tipic, els va fer seure mentre tots li demanaven el perque d'aquesta reunio urgent. "Companys, Companyes, Bon nadal a tots, avui es un dia gran pels liberals", els hi va dir, "aquesta nit he tingut la confirmacio de que anem pel bon cami !!!".

Final

Un Conte de Nadal- Tercera Part

2006-01-09T17:11:00.000+01:00

"Es pot entrar?" va repetir la veu a l'altra banda de la porta del despatx del Cap de Govern. Sense esperar la resposta, es va obrir de bat a bat la pesada porta de fusta i una altre figura negre, amb llargues cadenes va fer la seva aparicio davant del petrificat Pintat. Les cadenes eren molt mes llargues que les del anterior esperit, segurament perque durant la seva vida va fer faltes encara mes grosses. Al acostarse, la cara del esperit es va precisar i en Pintat va reconeixer el vell Tod Timar, un dels fundadors del seu partit. "Timar, ets tu? Pero com es que estas aixi?", va preguntar d'una veueta feble en Pintat. "Mestre, soc el esperit del nadal present. Perdoni l'intrusio, pero tinc la missio de fer-li veure la realitat del nadal d'avui en dia i arrossegar aquestes pesades cadenes com a penitencia dels meus pecats. No perdem mes el temps i vingui amb mi, mestre Pintat", va respondre l'esperit.

Sobre aquestes, altre vegada es va esvair el despatx i es van trobar aquest cop dins del piset de la familia que havia vist anys abans. Les coses no havien cambiat gaire, pero aquest cop no hi havien les descoracions de nadal, ni cantaven nadales. No es respirava joia, no es respirava esperança en la familia. Els nens havien crescut, el pare havia perdut els cabells i la mare els tenia ja ben blancs. No veia la petita per enlloc. "Son els mateixos que m'han fet veure abans?", va preguntar en Pintat per confirmar l'impressio. "Si mestre, son els mateixos, pero els veu com estan passant el nadal avui en dia", va respondre l'esperit. La mare estava llegint una carta i es va ficar a plorar. "Que li passa a aquesta bona mare?" va demanar el Cap de Govern. "Ha rebut una carta en la cual els nous proprietaris del pis li dieun que pujaran el lloguer de 500 Euros i no tenen els diners per pagarlo. Ultimament els hi han estat fent mobbing perque marxessin del pis, pero el pare va perdre la feina fa 9 mesos quan el petit comerç en el que treballava desde fa 20 anys va tancar perque l'amo va preferir fer llençarse a rentar diners ukrainesos. Des d'aleshores no ha pogut trobar feina, ja que a l'edat que te i siguen andorra, no el volen enlloc." , va respondre l'esperit. "La mare fa feines per les cases d'amagat, perque la majoria de gent que l'emplea no vol pagar les cotitzacions a la CASS i amb aixo sobreviuent. A mes la nena petita esta greument malalta i com que no tenen cobertura de la CASS, els pocs diners que havien economitzat tots aquests anys s'en van per pagar els metges i les medicines"

"Pero com pot ser tot aixo? I els fills, no ajuden als pares?" va exclamar tot preocupat en Pintat. "El gran estava estudiant per metge, pero ja no li poden pagar els estudis, i no podra acabar la carrera. No li han volgut dir res fins ara que ha tornat a casa per Nadal, pero ja no podra tornar a l'universitat i tindra que posarse a treballar. El petit aquest any acaba el batxillerat i tambe es posara a treballar de qualsevol cosa per ajudarlos. Pero ho molt que poden esperar es cobrar el salari minim de 800 Euros, i amb aixo no aniran gaire lluny els uns i els altres" va replicar l'esperit. "Com ho veu mestre, la situacio no es gens bona per ells. Les ilusions que tenien fa anys s'han esvait despres dels anys de govern liberal que han permes una societat ultra-capitalista on els drets socials no tenen cabuda, on l'economia es basa en l'especulacio, amb fons de procedencia dubtosa, i nomes uns quans privilegiats s'han enriquit a costa de tot el pais. El cas d'aquesta familia no es unic.". Despres d'aixo, l'esperit va agafar en Pintat de la ma i van començar a planejar per sobre les cases. "Miri mestre, miri", va dir l'esperit i per magia les teulades i els murs va esdevenir transparents. En Pintat va poder veure pares que pegaven a mares, nens que ploraven, gent que trucava a les portes reclaman els diners del lloguer, i mes, i mes, miseria molta miseria. "Veu en que s'esta convertint el pais, un pais que podria ser un paradis, i ara es cada dia mes aprop de l'infern i no es perque hi han estructures o no a l'avinguda Meritxell que la situacio canviara" es va lamentar l'esperit.

"No pot ser, nosaltres, el nostre govern treballara per que aixo canvii, t'ho prometo esperit, nomes fa uns mesos que soc cap de Govern, tot aixo es culpa del Forne. No deixare que aixo continui aixi. Oi que em creus Timar, ja saps que els liberals ens preocupem de tota la societat, passarem lleis socials, amb l'ISI tindrem mes diners a dedicar a ajudar a tota aquesta gent" va exclamar en Pintat amb la seguretat d'el governant recenment elegit. "Aixo ho podra veure voste mateix, perque aviat el visitara l'esperit dels Nadals futurs, i constatara l'accio que la politica seu govern tindra sobre el pais i la familia que li he mostrat." va respondre l'esperit i sobre aixo es van retrobar dins del despatx. "Atencio mestre, perque la seva cadena potser mes llarga i mes pesada que la meva...." va avisar l'esperit i va desapareixer com l'esperit anterior. Aquest avis va espantar encara mes al Cap de Govern. Li tocaria a ell tambe ser un esperit tormentat com aquestos si no ho feia be ? Pero aleshores va pensar que la seva politica era molt diferent d'aquella que havien dut els ultims anys amb el Forne, per molt que ell tambe hi va ser particip. Ell era diferent, ell sabia dialogar, tenia un altre taranna i es preocupava pel futur d'Andorra. Be, quan aquest futur era coincident amb els interessos del partit i del negoci. De totes maneres, amb els liberals, no es podia equivocar, el nou impuls ho posaria tot en ordre.

Van tocar les 3 del mati i en Pintat encara esperava l'ultim esperit. Estava impacient per veure ho que donava la seva obra, el seu govern, pero l'esperit es feia esperar. De sobte va començar a tremolar el terra, un aire gelid li va recorrer el cos, pero no es sentia cap sorroll, res. Era un silenci ensordidor, d'aquell que fa xiular les orelles. Era com si tot el mon hagues deixat d'existir de cop fins que la porta es va obrir i la figura imposant i tetrica amb una enorme falç va apareixer davant el Cap de Govern.....

Continuara !