5.10.05

ISI o no ?

Falten menys de 3 mesos per la posada en funcionament del ISI i el debat sobre aquesta arrencada esta fent les portades dels diaris. Fa uns dies el PS va demanar retardar entre 6 mesos i un any l'entrada en vigor, ja que a 3 mesos vista encara no s'ha vist el reglament d'aplicacio necessari. Pero vet aqui que ho que semblava llogic, vist el retard de l'administracio, ha estat rebutjat de pel grup parlamentari liberal i pels pseudo-centristes del CDA-Segle21.
La rao principal darrere aquest rebuig es que la caixa del govern esta buida i sembla que l'ISI sigui l'unica manera de poder-la omplir quan es podria abans mirar com parar de malgastar diners en les administracions publiques.

En qualsevol pais civilitzat, el reglament d'aplicacio d'un nou impost es conegut al menys 1 any abans de la seva entrada en funcionament. Aixo permet als obligats tributaris de familiaritzar-se amb l'impost i de poder-lo analitzar per prepararse com cal. Aqui no es aixi, en el millor dels casos, el reglament arribara al desembre, potser portat pel Pare Noel (o sera Joel) que vindra amb la nova linea de bus circumvalatoria entre Andorra la Vella i el Pol Nord.

Pero aixo no es el principal problema de l'ISI. El problema es l'ISI mateix: un impost injust, que en la seva versio de moduls s'assembla mes a una demanda d'extorsio mafiosa. Un impost que es posara en funcionament sense saber quin sera l'impacte del mateix sobre l'economia andorrana.
Un impost que favoritza les empreses fantasmes, les no-registrades, ja que introdueix una competencia deslleial en forma d'un 4% o mes de pujada de les seves tarifes als empresaris que respecten la legalitat i treballen honestament.

En fi, l'ISI es una monstruositat i les consequencies de la seva posada en funcionament de la manera que ho vol fer el PLA pot dur a una catastrofe economica a nivell nacional, com molt be es va dir ahir al programa Taula de Redaccio d'Andorra Televisio. A mes de les intervencions dels invitats, sobretot de president de la PIME, les moltes trucades telefoniques van posar de manifest el estat de preocupacio maxim de la ciutadania davant de ho que s'acosta sense que ningu ho vulgui o ho pugui aturar.