Noms o idees?
Avui pensava fer un post sobre la violencia de genere i el candidat que esta investigat per presumptes maltractaments a la seva dona i que ell mateix ha reconegut en un escrit al diari la setmana passada. Pero en obrir el Diari d'Andorra d'avui m'he trobat amb l'escrit habitual del Vicenç Mateu, un dels ideolegs del nou pensament politic d'Andorra, entitulat "Homes Bons" i en el que defensa les llistes obertes, la suma de talents en contra de l'enfrontament politic. Semblen molt bones paraules, pacifiques, obertes, conciliadores davant d'una campanya que s'anuncia tensa vista la situacio en que es troba el nostre pais.
Pero l'escrit del Vicenç Mateu amaga una perversitat inherent, fundamentada en una visio idealitzada de l'epoca pre-constitucional. Segons l'autor d'aquest escrit, abans de la constitució el Consell General el formaven homes bons que sumaven els seus talents per tirar endavant el pais en nom de l'interes general. Potser oblida que en realitat, el Consell General el formaven els representants de les cases de riques i de pota negra del pais, els cacics, que es repartien al seu gust les parceles, tant de poder com de terreny, del pais sense que ningu els podes discutir ja que la majoria no tenia possibilitats d'accedir al consell. No primava l'interes general, sino l'interes particular d'algun cacic sempre que no entres en conflicte amb l'interes particular d'un altre cacic del pais, on aleshores si que hi havien llargues discussions i conflictes.
El Vicenç Mateu contraposa la seva visio idealitzada del Consell pre-constitucional amb el que tenim avui en dia: un sistema de partits, vade retro, divisions del pais, vade retro, llistes tancades i bloquejades, vade retro, es nega possibilitats, horror, espectable politicomediatic, catastrofe! Ell voldria que sumessim talents, que es pogues barrejar noms, posar altre vegada homes bons al capdavant del pais. Quins homes bons? Esta clar, els de sempre, els que saben, els que tenen talent, els simpatics, els poderosos. Segurament pensa en gent com el Joan Gabriel, l'exemple de l'home bo, simpatic, representant d'aquella classe politica pre-constitucional en que erets al Consell perque erets de Cal X. Aixi ha fet la seva llista CR, la coalicio reformista, basant-se en aquests conceptes de fer politica ancorades en el passat idealitzat que propaguen persones com el Vicenç Mateu i que nomes ha permes que es perpetuessin els mateixos cacics al front del pais. La prova de que l'ideari politic, el model de pais no els importa es que avui en dia, a 1 mes de les eleccions encara s'estan reunint per veure quin sera el seu programa. Aquesta ha sigut la manera de fer del PPLA en els ultims 14 anys, un repartiment de les cadires constant que ha primat sobre qualsevol idea politica que es pogues tenir, ja que despres qui dia passa any empeny.
Perque el que ens diu el Vicenç Mateu es que son igual les idees, els projectes politics, els programes, la preparacio, l'evaluacio, el contraste, els consensos, tot aixo es igual, el que importa es els noms, les persones, que siguin LES bones. Perque perdres en enfrontaments ideologics? perque defendre un cert model de pais? Si el que necessitem son gent de be en el Consell, la seva gent de be es clar. Son coses que ja em sentit en boca d'altres "politics" liberals els ultims anys, com l'Albert Pintat o el Marc Forne. Doncs no senyors Mateu, Pintat o Forne, avui en dia el que jo vull son idees noves, projectes solids, models sostenibles i realistes. M'es igual si el candidat no cau simpatic, si no es de Cal X, encara que si que m'importa que sigui algu amb una experiencia contrastada, amb una preparacio demostrada i amb capacitat de lideratge i de treball. I aixo no es pot fer barrejan noms de llistes, no es pot fer perque aleshores no hi ha projecte que valgui, no hi ha model de pais que s'apliqui sino que tornem a repartir entre uns i altres les parceles de poder i de riquesa com s'ha volgut fer sempre.
No vull tornar a l'epoca pre-constitucional, una epoca que el PPLA ha intentat prolongar fins avui en dia, vull al contrari que avancem cap al present, cap on son la majoria de la resta dels paisos del nostre entorn, ja no demano cap el futur perque estem molts anys pel darerre de la resta pel que fa a normalitat democratica com ho demostra l'escrit del Vicenç Mateu. Aixo no es ser dogmatic, ni ser tancat, ni negar possibilitats, ni afavorir l'espectacle politicomediatic. Aixo es voler tindre la possibilitat de votar per un model de pais, un model que jo creure que es el millor, votar per la gent que ha concebit aquest model i que per tant es la millor preparada per tirar-lo endavant, votar per una llista que te el suport logistic i popular d'un partit que ha estat preparant el programa politica amb el que es presenta. Si toca, si les urnes aixi ho decideixen, despres el debat dels diferents models es faran al consell o al govern si es en coalicio. Potser no es un model perfecte, potser es pot tambe pervertir pero no te la perversio inherent que tenia l'anterior, on els noms primen sobre les idees. Jo vull idees abans que noms.
Etiquetes de comentaris: coalicio reformista, eleccions, Gabriel, Mateu, PPLA
posted by Tamarroman @ 9:52 a. m.
<< Home