17.1.08

La no-llibertat

El govern del nostre pais vol ignagurar amb el projecte de llei de llibertat sindical un nou concepte, la no-llibertat. En realitat crec que tindrien de canviar-li el nom per projecte de llei de no-llibertat sindical. Per definicio llibertat vol dir la possibilitat de fer el que es vulgui, en el cas sindical per exemple el de crear o afiliarse a un sindicat. Pero segons el nostre govern, els sindicats son casos molt especials i volen imposar un nombre minim d'afiliats ja d'entrada perque es puguin crear, esgrimint la rao de que sino no poden efectuar reivindicacions creibles.

Es un concepte curios ja de per si que nomes un colectiu amb un nombre minim d'afiliats tingui una certa credibilitat, pero es encara mes curios de que s'apliqui unicament als sindicats. Hi han per exemple partits politics que tenem molt menys que aquesta xifra tant subjectiva del 0,3% de la populacio que acreditaria segons el govern la seva credibilitat. Hi han associacions que ni tant sols arriben a les 10 persones i en canvi son rebudes, escoltades i subvencionades per govern. On radica doncs la diferencia? La resposta es que no n'hi ha, pero el govern del PPLA NO VOL sindicalisme a Andorra, vol una no-llibertat sindical perque tot segueixi igual com fins ara pero amb l'aparença, almenys a qui s'ho miri de lluny i sense coneixement de causa, de que s'ha legislat la materia.

Aquesta restriccio a la practica significa que es limita drasticament la possibilitat de formar un sindicat i es limita la seva influencia a sectors molt concrets com poden ser l'administració sempre i quan siguint generalistes. Ni parlar aqui de sindicats dels cossos especials que no arriben ni a la xifra magica de 123 persones. En el sector privat, començar amb 123 persones que estiguessin disposades a jugarse el lloc de treball per formar un sindicat de nou sembla utopic en les condicions actuals del pais. Ens trobem doncs davant d'una llei que, si no hi posa remei el consell general cosa que sembla poc probable, negara la llibertat sindical a la majoria de la populacio d'aquest pais. No es extrany doncs que tampoc es vulgui regular en aquest paquets de lleis, que els liberals mal-anomenen socials, el dret de vaga o suprimir l'acomiadament lliure. No cal fer-ho perque tampoc existira un sindicat per organitzar vagues o reclamar justicia per acomiadaments improcedents.

El govern liberal vol que a Andorra es segueixi negant uns drets que a casi tota la resta del mon existeixen desde fa mes de 100 anys. El PPLA vol que a Andorra, els treballadors continui vivin en una situacio d'indefensio davant dels amos que insisteixen en seguir a ser senyors feudals, amb dret a decidir sobre les seves vides. L'Albert Pintat vol que la por segueixi sent el motor de l'economia andorrana, una por que contribueix a l'explotacio salvatge dels treballadors, a la rotacio laboral i l'immigracio a precari. Quan a la resta del mon s'ha entes que la productivitat augmenta amb la llibertat, que l'economia creix quan creix el benestar dels treballadors, els liberals s'entesten en aplicar conceptes socials del segle XVIII que van fracassar al segle XIX i van desapareixer definitivament al segle XX, excepte aqui. Ells volen seguir amb el "als treballadors no s'els ha de donar ni aigua" i aixi ens va.

El PPLA que titlla continuament al PS de fer una oposicio destructiva, una politica del no, es el que en realitat segueix fent, una vegada i una altre, una politica negacionista dels drets i de les llibertats del ciutadans d'aquest pais. Aquests projectes de llei en son una prova mes. Si seguim en aquest cami es impossible que el nostre pais tiri endevant i s'enganxi al progres per donar aire a una economia cada dia mes feble. Es impossible que vinguin a instalarse a Andorra les persones amb el talent necessari per redinamitzar el teixit economic i social si no s'els hi garanteix el respecte a les llibertats que tenen 15km mes enlla en tot el nostre entorn europeu. Negar la llibertat sindical equival en negar el futur del nostre pais, la no-llibertat que proposa el govern es un cul-de-sac. Si no fan marxa enrere, potser que ens estimbem tots plegats.

PD. M'agradaria saber que passara si es crea un sindicat amb 123 afiliats ara, creix el nombre d'actius i el 0,3% passa a ser 150 per exemple. S'haura de dissoldre el sindicat si no creix el nombre d'afiliats? Una vegada mes es demostra que no hi ha limits al PPLAtetisme.

PD2. 20/01/08 El Diari d'Andorra informa que el grup parlamentari liberal vol esmenar la llei que va presentar el govern per eliminar el limit minim de 0,3%. Si es confirma aquesta noticia, felicito els parlamentaris liberals que demostren una mica mes de sentit d'estat que el govern a qui donen suport. Ara falta que s'elimini l'acomiadament lliure i es legisli sobre el dret de vaga, un dret reconegut per la constitucio encara que alguns sembla que no s'enrecordin, per tenir uns minims socials que serveixin de base al futur creixement del pais.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

posted by Tamarroman @ 11:55 a. m.