Any nou, miseries velles
Bon any nou amics lectors, avui torno a reprendre els meus posts despres del parentesi nadalenc. Han passat moltes coses a nivell politic desde les eleccions. Hem vist la dimissio del Truitot amb les seves posteriors declaracions en contra de la politica del govern del qual feia part fins fa poc. Hem vist la desintegracio de la cupula del PPLA amb la dimissio del Bulldog Canturri, pagant els plats trencats de la desfeta electoral a Andorra-la-Vella i dels enfrontaments dins del PPLA de la capital. Hem vist com el director de TelePPLA dimitia per vergonya aliena despres de que el comissari politic blindat Besson imposat pel govern acaparava totes les funcions de direccio. Hem vist tambe com l'estudiant Tarrado, volen jugar a l'aprenent de politic, aconseguia que el museu que tenia d'anar a Santa Coloma s'envoles cap a la Massana per unir-se amb els arxius en un lloc a determinar (els rumors apunten al Prat del Colat). Hem vist com el Cap i el seu ministre Flash passaven del dia a l'endema a acceptar el que era innacceptable per tal de mantenirse a la cadira un any mes. Hem vist com els caps del grup parlamentari liberal, manipulats per interessos particulars, es saltaven el partit i el govern negociant els pressupostos pel seu compte. Hem vist com el ministre Jordana es postulava directament a candidat a cap de govern, 2 mesos despres d'haver estat nomenat.Dema es votaran els pressupostos, pero el panorama d'aquesta votacio ja no es el mateix que quan es van entrar a tramit. Estem davant una situacio que mai s'havia vist en aquest pais a l'hora de votar uns pressupostos: Mai un cap de govern havia estat en una posicio tant feble publicament, sense control del seu partit, sense control del seu grup parlamentari i sense control del seu propri govern. Ara mateix, l'Albert Pintat es un cadaver politic ambulant i la seva legislatura esta demanant a crits que sigui escurçada quan mes aviat millor. No dubto pero que dema es votaran els pressupostos, pero tambe crec que aquestos seran els ultims pressupostos de l'era Pintat perque es el moment de que hi hagi un acte de responsabilitat politic entre els nostres representants.
En la situacio en que es troba el pais, no ens podem permetre per gaire temps de tenir un govern que no es dediqui a governar, un govern paralitzat per les lluites intestines, els problemes personals i particulars, les maniobres purament politiques, l'ego de certs ministres i l'enfrontament directe amb la societat civil. Tot el que hem vist aquestes ultimes setmanes es un resultat d'aquesta feblesa absoluta del cap de govern i del seu equip. Una situacio que ja es ve gestant desde fa temps, i que ja havia anunciat aqui, pero que despres de les eleccions ha esclatat obertament. Pero no volia centrar el meu primer post d'aquest any en el politiqueig sino en el que realment importa aquest pais, la gent que hi viu.
La situacio economica i social dels ciutadans d'aquest pais, com a resultat d'aquesta inaccio i del desori del govern, s'agreuja de dia en dia. Hi ha gent en aquest pais que viu en coves a la muntanya, sense llum, sense aigua, no gaire lluny dels atics de 300 metres cuadrats amb pantalles de plasma de 50", ADSL i jacuzzi. Hi ha gent en aquest pais que menja escombraries no gaire lluny dels grans supermercats on venen llagosta, foie-gras, caviar i xampany i dels restaurants amb estrelles Michelin. Hi ha gent en aquest pais que es renta a les fonts no gaire lluny de les perfumeries on venen perfums de luxe. Son gent de totes les edats, joves i vells, de tots els origens, andorrans, residents de fa molts anys o nouvinguts. Son gent com vosaltres o com jo dels quals la societat, el nostre govern s'ha oblidat, mentres discutiem eurovisions, museus, arxius, viatges a l'orient llunya o a california, tunels d'1 o 2 forats, i altres xuminades que davant de la miseria humana quotidiana que hi ha al pais apareixen d'una futilitat superba.
Es hora que el pais es posi a treballar per reconduir aquestes situacions, i per aixo es necessari que el govern torni a ser un organ que funcioni, amb poder per prendre les decisions que ja no poden esperar mes, i que el consell les discuteixi, les esmeni i les aprovi si cal. Si aixo ja no es possible, si ja el govern ja no pot governar, si el consell ja no pot aprovar cap llei, sigui qui sigui que la proposi, aleshores s'han de convocar eleccions i deixar que apareixi una nova majoria que ho pugui fer. Per molt feble que estigui politicament, a l'Albert Pintat li queda el poder de decidir si vol entrar en l'historia com un governant que, davant una situacio politica insostenible, va tenir el coratge de convocar eleccions buscant el be del pais, o be de mantenirse costi el que costi a la poltrona. Andorra ja no pot esperar mes que es resolguin els problemes interns del govern Pintat i del PPLA, ni els problemes del govern i del PPLA amb la resta de partits i de la societat civil. Es hora de que Pintat mogui fitxa i que permiti que aquest any nou no es continui amb les velles miseries dels ultims anys.
Etiquetes de comentaris: andorra, dimissio, liberal, pobresa
posted by Tamarroman @ 11:45 a. m.
<< Home