26.11.07

Reflexions de campanya

La campanya de les comunals ha passat el seu ecuador i nomes queda la recta final d'aquesta setmana. La primera setmana de campanya ha sigut el que m'esperava, una ocupacio constant en tots els mitjans de comunicacio dels candidats del PPLA, oficials i amagats, seguits d'aprop pels Verds i una quasi inexistencia en els mitjans oficials i amagats de l'alternativa. Destaca de molt el partidisme de TelePLA amb la seva extensio en la xarxa www.informatius.ad en la que s'informa quasi exclusivament de la campanya dels liberals i afins. Fins i tot el PPLA ha reactivat la seva web que tenia mig oblidada i una epoca plena de enllaços pornografics. Una altre demostracio de que el PPLA nomes es recorda de les noves tecnologies quan es l'hora de les eleccions.

Si be la presencia mediatica del PPLA es important, no es pot dir el mateix de la seva presencia en els esdeveniments socials i politics. Ahir mateix en l'esdeveniment central de la campanya a la vall del nord no hi havia cap membre del govern, ni cap dels consellers importants del PPLA. Constrata i molt amb la presencia molt activa de tots els consellers de l'Alternativa i especialment de Jaume Bartumeu en les diferentes campanyes. I es que si l'Alternativa es sent forta i coratjosa d'un costat, el PPLA ha anat a aquestes eleccions mig amagat i amb la conviccio de que el partit esta en fase de desintegracio com ja ho admeten obertament certs candidats.

El PPLA te por del veredicte de les urnes, i els membres del PPLA tenen por del contacte directe amb els ciutadans. Qui no ha sentit aquests dies la frase de "que no s'acostin per casa perque a lo millor en surten mal parats" referint-se a una eventual visita de porta a porta dels candidats liberals. Aixo ha portat el PPLA ha dirigir la seva campanya exclusivament als mitjans de comunicacio, mes docils i menys critics que els ciutadans d'aquest pais. Pel que fa el contingut, tampoc no hi han grans sorpreses. Les promeses s'han anat multiplicant cada dia, i alguns cops freguen la fantasia en el seu estat mes pur. El cas que m'ha sobtat mes per aixo es el que em toca mes directament com a votant, la parroquia d'Escaldes-Engordany. El liberal disfrassat Toni Marti ha multiplicat les promeses electorals enlloc de defensar els 4 anys de consolat que ja porta, i els 12 anys de liberals a la casa comuna amb la Lidia Magallon i ell mateix.

Despres de tants anys de liberalisme exclusiu a Escaldes sembla ser que TOT esta per fer encara. No entenc que despres de tants anys manan a Escaldes no estigui ja tot solucionat i s'hagin de multiplicar les actuacions a cops de convenis urbanistics, acords amb privats, i actuacions particulars. Es que despres de 12 anys patim a la parroquia d'un deficit d'infraestructures? Que han fet doncs? I no parlem de la part alta, aquesta part que els liberals i el Toni Marti han matat completament. Ara diuen que s'ha de reactivar, pero porten 12 anys clavant-li punyalada darrere punyalada. Qui s'els pot creure? No crec pas que els habitants del barri que s'han queixat repetidament de la situacio, que han proposat repetidament solucions al comu sense que s'els escoltes estiguin disposats a creures el que ara, en periode electoral, els promet la mateixa persona que els ha menystingut durant tants anys.

La part alta i Engordany no son pas unes situacions uniques a la parroquia. Existeixen moltes zones on el comu fa anys que no hi ha fet res, ni s'en preocupa i alguns dels ciutadans de la parroquia es senten com ciutadans de segona o tercera per la falta d'interes dels responsables comunals. L'estrategia de Marti i dels seus assessors ha sigut clara desde el principi. S'han centrat en llocs ben visibles i transitats, com el Clot d'Emprivat i l'avinguda Carlemany, llocs mediatics per excelencia intentant de capitalitzar al maxim en vots l'interes que provoquen. Deixant de banda si les realitzacions estan ben o mal fetes, son clarament insuficients i sobretot son clarament discriminatories cap a la resta de la parroquia que ha quedat oblidada.

El Toni Marti es ben reprensetatiu de l'actitut dels liberals aquests darrers anys a Andorra. Es governa de cara a la galeria pero amb actuacions que nomes beneficien a uns quants. No es busca optimitzar ni valoritzar els recursos ja existents, no es busca solucionar els problemes dels mes desafavorits, no interessen les necessitats del poble, nomes es va a buscar a perpetuarse en la cadira per poder arreglar els seus propris interessos. Es una constant que es retroba en tots els programes dels liberals a les altres parroquies com els telecabines a Encamp, poliesportius a La Massana, Naturlandies St. Julia, golfs a Canillo. I el poble? com deia la Trinca.

Finalment m'agradaria opinar sobre el Sr. Marti i el seu faristol mobil. Sembla que es pensi que es presenta a president dels USA amb la seva posada en escena professional digne d'un Bush. Ell d'un costat del faristol, el poble de l'altre. Si aixo s'entendria en un politic d'entitat en unes eleccions nacionals en un pais important, aqui, en un poble al mig dels pirineus de uns 10000 habitants queda simplement ridicul, prepotent i pedant. Si no s'es capaç de fer passar els seus missatges sense l'ajut de posades en escena com aquestes, val mes que plegui.

D'aqui a divendres continuare mirant, escoltant i decidint quin sera el meu vot. Que fareu vosaltres?