28.3.07

Pintat en escac

Quin suport li queda a Albert Pintat? Es una pregunta que mes i mes gent s'esta fent a la vista dels ultims esdeveniments. Ja no es noticia que el govern Pintat s'ha caracteritzat per les seves maneres autoritaries i una manera de governar per la força, amb prepotencia i d'esquena al poble que estan provocant una crispacio generalitzada en tota la societat. Si ja sabiem que pels treballadors i ciutadans corrents del pais, el govern Pintat no aportaria cap nou impuls en respecte als governs Forne, era menys d'esperar que pels aliats naturals dels liberals es degrades tant la cosa.

I es que no hi queda un sol sector de la societat civil que el govern Pintat no hagi conseguit alienar: sindicats, patronals, col·legis professionals, associacions, grups d'opinio, funcionaris i partits de centre. Fins i tot dins del propri PPLA existeix tot un corrent extremadament critic a les maneres de fer de l'amo i senyor junt amb la seva cort. La divisio interna del PPLA es fa molt evident a Andorra-la-Vella, on ja no troben prou gent disposada a anar a les llistes de les comunals. L'enfrontament entre el Bulldog Canturri i la resta de l'oposicio comunal ja no es un secret, sino pels diaris que no volen publicar el que es vox populi i del qual no s'en amaguen ni els protagonistes. La situacio s'agrava a mes amb l'existencia d'unes enquestes que indiquen que el PPLA de la capital sortiria molt mal parat en les proximes comunals, sobretot si es presentessin certs candidats avalats pel corrent governamental com el ministre Tortell.

Amb aquesta situacio, s'enten millor la crida que feien fa uns dies per buscar independents que estiguessin disposats a anar amb la llista del PPLA d'Andorra-la-Vella. El problema es que ja no hi queda cap sector "independent" que tingui confiança amb el partit de l'amo i senyor. El govern esta isolat i no sembla que el taranna vulgui canviar, al contrari. Fins i tot els funcionaris, l'arma electoral sobre la qual el govern Forne es va sustentar durant anys, estan mes que farts de que s'els menystingui per sistema i per ordre directe de la cupula governamental. La situacio de tensio es palpable dins el bunker, fins i tot per gent que nomes hi va a fer tramits. Fora del bunker tampoc esta millor la situacio, algunes reunions recents d'alguns sectors amb representants del govern han acabat com el rosari de l'aurora, amb retrets, queixes, insults i ultimatums directes al cap de govern.

El credit del qual disposava el nou impuls Pintat fa temps que s'ha agotat. El govern no disposa actualment del suport suficient per continuar governant, ni dins del seu propri partit que ha posat a Pintat en escac. Varis pesos pesats i comites parroquials del PPLA han demanat per activa i per passiva el cessament de varis ministres actuals i un gir total de la politica governamental, pero el Cap continua pensant que com es amo i senyor aqui imperara el seu criteri. Com que les critiques dins del partit son molt fortes i es vol amagar tant com es pugui, tambe es va decidir postposar el congres del PPLA que s'anunciava mes que calent pels seus dirigents.. El que no podran fer pero es retrassar tambe la data de les comunals, quan la ciutadania expressara molt segurament el seu sentiment envers Pintat i el PPLA. No tinc cap dubte que un resultat desfavorable pel govern significaria un cop mortal a la legislatura, tant pel descredit electoral com per voler governar amb una oposicio ferma d'una majoria dels comuns.

Per molt que es vulgui manipular els ciutadans amb TelePPLA, o a traves de les columnes d'algun diari en el cual els articles s'escriuen directament en els despatxos de govern, sera dificil que es pugui minimitzar el nivell de descontentament generalitzat que existeix actualment. Per molt que vulguin desviar l'atencio cap a l'oposicio o els sindicats estrangers com han fet ultimament, la fractura entre el govern i el pais es tant important que no es pot tapar. Es hora doncs que l'amo i senyor faci balanç i decideixi: continuar fins a les comunals, enfrentarse a una campanya dificil i un vot de castig nacional que creara una crisi important, o plegar i deixar que Andorra eligeixi el seu futur en tota llibertat i serenitat. Li toca moure fitxa.

posted by Tamarroman @ 11:25 a. m.