El Pacte
Aquesta setmana, a mes de celebrar els 14 anys de la constitucio, s'hauria de sortir de dubtes sobre el pacte que porten negociant desde fa casi 6 mesos el CDA-S21 i el PPLA i que ha mantingut l'aprovacio del pressupost congelada fins ara. Per molt que diguin els uns i els altres, aquestes negociacions han sigut la rao principal del retard en que es fa l'aprovacio del pressupostos. I es que tant el PPLA com els pseudocentristes s'hi juguen molt i han pensat que valia la pena paralitzar economicament l'estat perque s'acabessin entenen.Potser molt dels lectors no acaben d'entendre l'importancia d'aquest pacte de legislatura per aixo m'agradaria fer una mica d'analisi per aclarir la situacio. D'un costat tenim el PPLA, un partit en deriva constant cap a posicions d'extrema dreta i amb una majoria relativa al consell. Un partit liderat per un cap de govern amb actituds poc democratiques, que no accepta la critica, que no accepta el proces parlamentari i que promou una tensio politica maxima en defendre numantinament les seves decisions politiques. O s'esta amb ell o s'esta contra ell. Fins i tot els seus col·laboradors mes proxims han patit darrerament el seu ego exacerbat desde que va prendre possessio del seu despatx al bunker. Es evident que amb aquesta manera de governar, o mes aviat desgovernar, excloent a l'oposicio, ignorant les alternatives i radicalitzant les seves propies posicions, es fa molt dificil tirar endevant qualsevol politica amb cara i ulls si no es desde la posicio de força d'una majoria absoluta i incontestable. El PPLA necessita doncs del pacte per continuar en la via de la radicalitzacio i de l'exclusio. Per fer politiques mes i mes inacceptables per la majoria de la populacio, sense tenir que patir la censura de les institucions democratiques.
De l'altre costat tenim el CDA-S21, un partit en busca de poder. Un poder que la ciutadania li ha negat repetidament, ja que va obtenir els pitjors resultats electorals de la seva historia en les ultimes generals i en les ultimes comunals. Un partit sense ideologia, que nomes representa els interessos i les ambicions personals dels seus dirigents. Un partit en desconexio absoluta amb la majoria de la ciutadania i que busca a tot preu un protagonisme que ni te ni pot assumir. Despres de 2 anys de legislatura, saben que les proximes comunals poden marcar la desaparicio del CDA dels comuns on encara exerceix d'oposicio, nomes els quedaria aleshores representacio al Consell que es podria veure tambe eliminada si es convoquessin eleccions ara mateix. Es doncs urgent pels seus dirigents d'aprofitarse del pastis quan encara hi ha una possibilitat. Volen entrar al govern i recollir alguns beneficis durant 2 anys esperant que la situacio fara un tomb, i sino com a minim hauran salvat els mobles.
Es evident que tant pels uns com pels altres s'ha de pactar a qualsevol preu perque no queda cap mes sortida per la via en que s'han anat endinsant. Pero si el PPLA guanya 2 anys mes de legislatura i segurament encara sera una força a tenir en compte per les proximes generals, pel CDA-S21 aquest pacte pot marcar la fi. Un cop es faran particips oficialment de la politica liberal que esta portant el nostre pais cap a un pou on no es veu el fons, amb un desmembrament de l'estat de dret, una politica social inexistent, una politica economica cara i desfasada i sobretot una alienacio total dels ciutadans del pais per part del govern Pintat. Com podra posicionarse el CDA-S21 a les proximes generals si no es com a complice de la situacio? Els sera impossible desmarcarse del balanç que s'anuncia, dels 500 a 600 milions d'Euros de deficit als cuals s'arribara segons ens anuncia l'Eusebi Nomen. De veritat creuen que seguint el "programa" que estant marcant desde el PPLA arribarant a girar la truita de tal manera que d'aqui 2 anys el descontentament popular que ja existeix ara haura desaparegut.
Tots els indicadors estan al vermell desde ja fa mesos, al carrer es palpa quotidianament la voluntat de canvi radical amb el govern actual. Pel CDA-S21 pujarse al bus express del govern ara, es anar directes cap a la desaparicio del partit. Crec pero que aixo importa poc als que han estat negociant, primariament per poder obtenir temporalment una cadira i menjarse algunes molles del pastis abans que desapareixi. On es Andorra en tot aixo? On es l'interes del pais del que tant s'omplen la boca quan parlen aquests politics als cuals nomes els interessa el carrec que ocupen? Queda fora de vista, i prou s'ha evidenciat durant la negociacio que ja ha tingut l'estat paralitzat per interessos partidistes. Si al CDA-S21 els quedava una mica d'anima, el volen vendre per un tros de pastis, pero el que pot semblar un guany immediat els passara inevitablement factura com a Faust.
El que em preocupat de veritat no es tant el pacte i el futur tant del PPLA com del CDA-S21, sino els danys colaterals que aquest pacte tindra. Amb un Consell General encara mes sotmes a la voluntat de govern es molt probable que s'accelerin i es radicalitzin les tendencies que s'han observat els primers 2 anys. La manca de dialeg i la fractura entre els que governen i el poble s'aixemplara amb el consequent empitjorament de la situacio del pais. Seria molt millor per tots, ara que encara hi som a temps, de convocar eleccions, deixar que el poble digui la seva sobre cap on vol anar en el futur, en lloc que 4 politics despres de 6 mesos discutint com es reparteixen el poder, decideixin per tots nosaltres.
posted by Tamarroman @ 5:38 p. m.
<< Home