22.2.07

2007 o 1984?

Ahir al mati, mentres llegia l'article del Ferran Goya m'entraven ganes de plorar. Plorar de desesperacio en veure com el PPLA i els seus dirigents estan reescribint l'historia. Plorar veient que despres de lluitar tant per tenir una constitucio que ens permetes esdevir un pais modern i democratic, les mateixes forces que durant anys van mantenir Andorra en un obscurantisme interessat, l'estant ara pervertint i buidant de substancia. Plorar en veure com volen imposar-nos un nou ordre politic i moral, un ordre on certs drets son mes importants que d'altres, un ordre on les llibertat individuals, les mateixes que desde el 1789 estan universalment reconegudes, es supediten ara a d'altres regles segons la conveniencia del moment.

Les declaracions del Sheriff Cabanes, del Pornosinistre Mirapeix i ahir de la Mateu m'han causat dolor, dolor fisic de veritat. Sento com es trenca alguna cosa dins de mi cada vegada que violen la veritat, la democracia, l'estat de dret i els drets humans. Sento com s'em petrifica la sang quan mostren el seu despreci total cap als principis que tindrien de regir el nostre pais i cap a tots els seus ciutadans. Ja ni s'en amaguen perque ja no poden recular, s'ha de tirar endevant amb la justificacio de l'injustificable i ningu hi posa fre. El seu pensament es l'unic valid, la seva interpretacio de les lleis es l'unica acceptable, la seva visio del pais es l'unica que funciona. No hi han alternatives segons ells, ens hem de resignar i acceptar el seu mandat, el seu dictat.

Que lluny queden els temps on el cap de govern parlava de consens, un consens que no s'ha vist enlloc i cada dia mes es governa per imposicio i per manament. Ara, els ciutadans del pais s'ens dona 2 opcions, acceptar el que el PPLA mana o atenerse a les consequencies. La policia del pensament ja esta en funcionament, costejada per tots nosaltres es clar. Tot es legal, qui en pot dubtar, ja que transformar una democracia en una estat repressiu i autoritari es pot fer en tota legalitat. Quan es comença anar per aquesta via, la de la vigilancia, la paranoia, el control sistematic de la societat, no hi ha aturador. Primer es controlen els mitjans de communicacio, col·lectius com els diaris, la radio, la televisio, i despres els individuals, els telefons, internet. Un cop veuran qu'encara s'escapen alguns del seu control, aleshores ens vigilaran al carrer, al despatx, al cafe, a casa. Sera legal i ens dirant que es per detenir pedofils, terroristes, mafiosos o rojos, els grans enemics de la societat. Mentres ells controlaran el que s'escriu, el que es diu, el que s'opina i el que es pensa en tota legalitat com en el 1984 d'Orwell.

Tantes similituts amb el mon de 1984 fan fredat. En el mon de 1984 tambe es reescriu l'historia segons bufa el vent, com fa el cap de Govern Albert Pintat i com be demostra en Ferran Goya en el seu article d'ahir. En el mon de 1984 s'aplica el doblepensament, el que avui es blanc dema es negre, el que avui es bo, dema es dolent, el que per a membres del partit es acceptable, es inacceptable pels oponents. A Andorra, amb el PPLA tenim innumerables exemples de doblepensament, i Tamarrolandia n'ha detallat uns quants desde fa casi 2 anys. En el mon de 1984, el que diu el Partit i els seus membre s'ha de considerar com la veritat absoluta, i a Andorra, nomes s'ha de veure les declaracions i actuacions dels ministres i consellers del PPLA que no deixen alternatives, com les declaracions del pornosinistre Mirapeix. Encara no estem en guerra permanent com en el mon de 1984, pero mes i mes sovint s'escolten declaracions en contra de suposades "intromissions estrangeres" i a favor d'un nacionalisme exacerbat i excloent.

Tot plegat es per demanarse si Orwell no s'inspiraria avui en dia de l'Andorra del 2007 per escriure 1984. El pas que ens queda per caure en la distopia orwelliana no es pas tant gran com alguns voldrien creure. Potser alguns dels ciutadans del pais ja els va be que el govern controli les seves vides, la seva manera de viure i de pensar. Potser es senten comodes en deixar que el govern s'ocupi de fer desapareixer la critica i les opinions que no els convenen. Potser necessiten la tranquilitat d'esperit que comporta saber que el govern vigila a tothom en tot moment, que la seguretat esta guarantida, encara que sigui a canvi de la perdua de les llibertats individuals. Vull creure per aixo que la majoria no esta d'acord amb tot aixo, que la majoria sent el mateix dolor i la mateixa pena que jo. Per aixo tambe vull fer-me echo de la crida del Ferran al final del seu article d'ahir: Davant d'aquest situacio, els ciutadans hem d'assumir un paper protagonista i lluitar amb tots els instruments democratics al nostre abast per defensar i ampliar les conquestes democratiques, els drets humans i les llibertats fonamentals. No deixem que guanyi Big Brother.

posted by Tamarroman @ 6:30 p. m.