La seleccio
Encara que el titol del meu post d'avui porti a confusio, no parlare d'esports, si be aquest pot ser un tema calent en les proximes setmanes. Avui hi han varis assumptes que m'han portat a demanarme en quina societat ens esta transformant el govern del PPLA. Fa uns anys, no fa tants, Andorra era coneguda arreu com una terra d'acolliment. Durant les guerres a Espanya i a Europa, i despres de les guerres, milers de refugiats van trobar a Andorra un pais, una societat que els va acollir i que els va permetre de prosperar. La seva aportacio tambe va permetre al pais en el seu conjunt i als andorrans de prosperar amb els nou vinguts, fent sortir el pais del seu ambit medieval cap a una societat moderna. No importava si eren vells, joves, prims o grossos, amb bona vista o myops, amb diabetis o completament sans. Tots van ser benvinguts i si som el que som ara, es molt gracies a ells.La situacio ha canviat pero, Andorra ha deixat de ser la terra d'acolliment que era. El govern liberal ha elegit construir un mur invisible pero ben real que s'amaga sota la denominacio de proves mediques als immigrants. Aquest mur permet filtrar amb criteris economics emparats per excuses mediques, com mostrava l'exemple de la Nuria Franco ahir al PLAriodic, qui es apte per venir a treballar al pais i qui no ho es. El que fan ja no es simplement seleccionar qui sera amb tota seguritat una ma d'obra economicament rentable i qui no. Aquest tipus de seleccio ja em recorda terriblement d'altres de funesta memoria que van existir durant el segle XX. I es que quan ja refusen persones que han patit un cancer pero ja s'han curat, o myops o diabetics, els limits del que es moralment acceptable i economicament justificable s'han trespassat de molt. Ens hem de demanar si el govern no intenta imposar una mena d'eugenisme immigratori, una especie de purificacio en l'arribada de nous treballadors.
Ara, amics lectors, la cosa no es para aqui. La seleccio no es para als que volen entrar al pais, sino que tambe estan intentant imposarla als que ja hi som. Desde el govern no ens paren de dir que Andorra ha d'anar cap a l'excel·lencia, que els que no podran seguir el ritme del mon globalitzat han de desapareixer, que els que no s'adaptin no tenen lloc al pais. Fins i tot a nivell politic, segons els del PPLA hi han els que estan amb ells i tenen un lloc en el futur del pais a traves del 2020, i els que refusen d'anar amb ells i s'hauran de buscar la vida en un altre pais. Com be deia l'Eusebi Nomen en el seu article de dilluns al Diari d'Andorra, a traves de la llei d'inversions estrangeres, busquen a fer fora els obsolets per renovarlos amb persones que s'adaptin mes al seu concepte de societat. I es que tot l'ideari d'aquesta politica esta basat en un concepte de societat maniquea, on hi han els excel·lents i els obsolets, els que entenen la globalitzacio i els que no, els sans i els que no.
Vist aixi s'enten doncs la logica que ja existeix en les famoses proves mediques. El PPLA s'ha proposat crear una nova societat en el nostre pais per l'exclusio i no per l'integracio. Una societat on nomes el que cumpleixin els criteris que ells considerin adequats tenen lloc. Una societat basada en el que ells creuen que sera el futur del pais, amb la gent que ells creuen que seran el futur del pais, una societat seleccionada, docil, manipulada i manipulable. Creuen que aixi Andorra sera els que ells volen, el seu negoci particular, pero es el que nosaltres volem? Es el que correspon a un pais amb la nostra historia? Es ironic que alguns dels descendents d'aquesta vaga d'immigracio que es va refugiar al pais durant els anys de guerres i crisis dels paisos veins siguin impulsors d'aquesta politicia d'exclusio despreciable. Potser que es demanessin el que seria si quan els seus pares o avis van arribar al pais, s'els hagues refusat l'estada perque eren diabetics o myops o havien patit una malaltia qualsevol. Seria Andorra el pais que es ara? Tindrien ells el benestar del cual disfruten ara? Existirien simplement?
El PPLA esta jugant amb foc, esta jugant amb el futur de la nostra societat. Ningu pot dir, ningu es pot erigir com a coneixedor de l'evolucio futura de la societat, perque ningu sap com anira el futur per molt que s'encarreguin estudis a McKinsey. Qui sap si el immigrant que es refusa ara no seria el que tindria una idea que obriria nous horitzons de creixement pel pais? Qui sap si el resident que ha de marxar perque ara no s'adapta a les idees que tenen els liberals, no sera d'aqui uns anys el que hagues estat innovador? Una societat que vol caminar d'un pas segur cap al futur no es pot basar sobre l'exclusio de tota una part de la poblacio nomes perque no correspon als criteris del moment d'un partit politic, o d'unes persones dins d'aquest partit, tot al contrari. D'aquesta manera nomes s'anira cap a una esclerosi de la societat que esta destinada a fracassar indubtablement.
Andorra nomes continuara sent el que es siguen fidel als seus origens, a la seva historia i a la seva tradicio de pais d'acolliment i d'integracio. Un pais on tothom ha de disposar d'una oportunitat encara que no es correspongui al que ara esta de moda. Un pais on s'ha d'ajudar a tothom i no nomes als que alguns creuen que tenen possibilitats. Un pais obert, sense murs ni barreres economiques o altres. Un pais que no sigui de seleccio, sino d'eleccio.
posted by Tamarroman @ 1:25 p. m.
<< Home