L'any social
Us enrecordeu de el que deien desde govern i la cupula del PPLA a principis d'any? Aquest tenia que ser l'any social, l'any en que finalment despres de 13 anys de govern liberal, fessin gala d'aquesta sensibilitat social i humana que sempre diuen tenir en front dels microfons, de les cameres o en les columnes dels diaris, pero que fins ara no havia aparegut en les actes del Consell General. Doncs be, quan ja acabem el 2006, les famoses lleis socials continuen sense entrar a tramit parlamentari i el govern ha continuat incomplint les promeses de legislar en materies que ells mateixos van reconeixer com urgents.Tampoc es que esperes que despres de 13 anys de promeses incomplertes i de govern d'esquena al poble, finalment es decidissin a fer un gest, encara que sigues petit i entrar una llei, qualsevol de les que tenen al calaix, a tramit. No ha sigut aixi fins ara, i sembla dificil que occureixi abans de que acabi l'any. Ha quedat clar aquest any on son les prioritats dels liberals: McKinsey-2020, privatitzacions diverses i variades que van desde l'ITV al esport escolar, inversions estrangeres, sucres, dolços i altres coctels dins i fora del pais. Amb una agenda d'aquest calibre es dificil que es preocupin del benestar de la gran majoria de la populacio d'aquest pais, dels treballadors i treballadores que amb el seu esforç fan funcionar l'economia que els permet mantenir el ritme de vida sumptuos del qual fan gala quotidianament.
L'excusa es sempre la mateixa per aixo, l'economia prima, sense economia no hi ha benestar social. Pero es nomes aixo, una excusa, una excusa que permet de mantenir el status-quo, la relacio servil que la majoria de treballadors te amb els seus patrons ja que la sombra de l'acomiadament lliure plana constantment. Una situacio de confort patronal, arrelada en les mentalitats medievalistes i pre-constitucionals de la majoria liberal. Aquesta mateixa mentalitat que els empenyi a mantenir criteris economicistes per l'immigracio, denegant el treball al pais als obesos, als myops, als diabetics, perills unicament pel seu confort comparable als dels grans proprietaris del vell sud america quan refusaven als esclaus si no estaven en bona salud.
En la resta dels paisos avançats del mon han entes que progres social equival a progres economic i ja ningu discuteix el rol dels sindicats o l'eficiencia economica de les lleis de regulacio del treball i del contracte laboral. Un treballador protegit, amb llibertat de pensament i d'accio, implicat en el funcionament de l'empresa a traves de comites d'empresa, implicat en el funcionament social a traves de sindicats es un treballador que te un rendiment superior. A Andorra continuem estant a la cua del 1er mon i fins i tot en molts punts, pitjor que alguns paisos del tercer mon com es va demostrar recenment en una cimera iberoamericana. Es una situacio que en d'altres llocs del mon ja hagues provocat una explosio social important.
Perque no es produeix doncs aqui? Es facil d'entendre, quan la gent es queda sense feina o expressa algun descontentament s'els invita molt amablement a marxar del pais o s'els hi fa tant prohibitiu viure-hi que marxen naturalment. Francament, qui es quedaria aqui sense cobertura medica, social i sense uns ingressos consequents? I aquestes situacions es produeixen al pais cada dia. Estic segur que molts dels que em llegiu, sobretot desde les files del PPLA, continuareu a viure be sense que us preocupi el mes minim la situacio d'aquesta gent que cruseu cada dia, als supermercats, als restaurants, als carrers. Pero despres, siusplau, no feu cinisme parlant d'humanisme, de preocupacions socials, i de benestar. No voleu la societat del benestar, nomes us interessa la societat dels benestants i potser era aixo al que us referieu quan proclamaveu l'any social.
posted by Tamarroman @ 9:45 p. m.
<< Home