Democracia en suspens
La llei d'inversion estrangeres continua centrant l'actualitat del pais per molt que alguns continuin completament aliens a la polseguera que aquesta esta aixecant i que segueixin viatjant alrededor del mon, en una nova demostracio de que el sentit del ridicul no existeix en el govern liberal. Aquesta setmana algunes veus mes, com la de la cambra de comerç, s'han elevat contra aquesta llei que continua consensuant la societat civil en el sentit oposat del que els liberals esperaven.La tossuderia sola no pot explicar que el govern, i sobretot el ministre de Finances, verdader cervell darrere tot aquest muntatge del paquet de lleis economiques, s'entesti a fer passar aquesta llei que una majoria de la societat jutja mal adaptada al pais, arbitraria, injusta, inutil per atraure inversors reals que millorarien el pais pero si molt util per legitimitzar els banquejadors i especuladors que han estat maniobrant en el nostre pais els darrers anys i fins i tot potser per atraure'n de nous. Com s'enten doncs que quan una bona part de la societat civil es manisfesta publicament, el govern l'hi giri l'esquena i vulgui una nova vegada mes imposar el seu criteri ? Nomes es pot entendre si els interessos personals es sobreposen als interessos generals cosa que en democracia es absolutament desastros.
El que aquesta llei ens esta demonstrant es que la democracia a Andorra esta en suspens. Sino nomes cal mirar el que esta passant al CDA, un partit suposadament democratic, pres en ostatge pels seus dirigents, l'estudiant Tarrado i Josep Duro, en contra de la voluntat dels seus militants, perque creuen que la D de CDA vol dir Dictatorial en lloc de Democratic. Quan la democracia ja no funciona a l'interior del partit, com es pot defensar-la al Consell General ? Al parell d'aprenents de dictadors, nomes els interessa una cadira ministerial, o potser dos, per sobre del partit, per sobre dels militants i per sobre de tots els habitants d'aquest pais. Tot te un preu en aquesta vida segons ells.
Tambe tenim cas del molt estimat ministre de Finances i com he dit abans cervell de la "nova reforma economica", Ferran Mirapeix. Una persona que confessa en private que la democracia no li va i que de vegades s'ha de tallar un braç, o fer marxar uns quants andorrans, perque el pais sobrevisqui. Aquesta persona ja ha demostrat els seus talants democrates, insultant repetidament a tota la ciutadania i alguns dels seus representants. Un ministre que no dubta en assumir les competencies d'altres ministeris, fins i tot quan no li pertoquen, sino nomes cal demanar-li al Forrest Font qui es qui mana a Economia. Tot un exemple de dirigent d'aquest partit tambe molt democratic que es diu PPLA. Quan ja no es respecta el joc democratic dins del govern, quan alguns sequestren el poder i maniobren per controlar l'administracio al seu benefici, com poden defensar el mandat democratic del Consell General i la Constitucio, el seu deure per jurament?
Ara som nosaltres que ens hem de demanar quan temps mes permetrem que la nostra democracia sigui presonera dels aprofitats que nomes miren pels seus beneficis personals. Pel nivell dels casi 700 comentaris que s'han fet aqui desde fa una setmana, crec que molta gent ja esta conscient de que no s'ha de permetre mes. Es moment que tots els que pensem que hi ha una altre manera de fer les coses, independement de les orientacions politiques de cadascu, siguem de detres, de centre o d'esquerres, ens unim per restablir el que mai s'hagues tingut de perdre: la nostra dignitat com a pais i com a societat.
posted by Tamarroman @ 6:33 a. m.
<< Home