26.7.06

Solidaris o hipocrites?

Molt sovint els nostres dirigents, i una part de la populacio d'aquest pais, es vanaglorien de tenir un pais exemplar a tots nivells i critiquen aquest blog perque, segons diuen, no reflexa la realitat. Pero quan es veuen certes noticies apareixer als diaris em demano sobre que es basen per fer tals afirmacions. Ultimament s'ha fet molta publicitat alrededor del esperit solidari i huma que ha demostrat el nostre pais acollint 5 dels eritreus que va recollir un pesquer espanyol en front de la costa maltesa i que cap pais de la UE volia.

Primer de tot no em d'oblidar que no els vam acollir fins que Espanya ens ho va proposar molt amablement. Haguessim actuat igual sense la demanda espanyola ? S'hagues ofert Andorra per acollir aquestes persones sense l'urgencia humanitaria? No em d'oblidar que aquest acolliment s'ha fet en unes condicions excepcionals, ja que no s'els hi ha donat un estatus de refugiats al pais sino de visitants, i nomes per 3 mesos. El que passara d'aqui 3 mesos, ja ho comentare aqui pero sera segurament força important de cara al futur de casos similars. Pero tornant a ho que deia al principi, sembla curios que el mateix dia que posem davant dels projectors de l'actualitat als eritreus, expulsem cap a Espanya a 4 persones provinents dels paisos de l'Est perque no tenien de que viure al pais i feien musica i mendicitat al carrer. Em demano que passaria si en lloc d'estar al mig dels pirineus, fossim una illa en el mediterrani, tambe posariem la gent que no desitjem en pateres potser ?

Tenim sort que per ara els estats veins tanquen els ulls sobre aquestes expulsions, perque tambe ens podrien dir que ells no tenen perque fer-se carrec de la gent que els nostres dirigents consideren que no son bons pel pais, de la mateixa manera de que ens van dir que no s'havien de fer carrec de les nostres runes. Sembla doncs que hi ha 2 mides per la solidaritat i l'humanisme, depenen de qui demana, depenen d'on provenen. Si som un pais solidari i humanista, s'ha de ser-ho sempre i no nomes quan politicament pot interessar al govern. No es pot estar jugant aixi amb la vida de les persones, utilitzant-les com mercaderia politica.

Dilluns passat el Bondia publicava una entrevista a una responsable de Caritas on s'admitia que al pais existeixen sense sostre, indigents pero que s'amagaven per por a ser expulsats. Aixo ja ho vaig denunciar en un post del 6 d'abril titulat Miseries. En aquest post ja explicava com col.lectius com els nostres avis sobreviuen en el nostre pais en condicions infra-humanes a causa de pensions ridicules. Tambe posava de relleu l'existencia dels sense-sostre. La solidaritat i l'humanisme del nostre pais es tindria tambe d'aplicar en aquests casos i no nomes amb caritats, sino per posarse mans a l'obra i solucionar aquestes situacions. La qualitat de vida, la vida dels nostres avis val igual que la vida de qualsevol altre.

No podem vanagloriar-nos de salvar, que tampoc els hem salvat, a 5 eritreus pero deixar que al pais hi hagi gent que es mori de gana, o que es mori completament desatesa com ha passat en un parell de casos ultimament. No podem vanagloriar-nos de que som solidaris i humanitaris amb 5 eritreus, i anar expulsant als pobres, als sense-sostre, als indigents. Quan alguns es queixen de que denuncio un pais amb problemes quan aqui, contrariament als veins, no es veuen indigents, ni sense-sostres, aqui tenen la resposta, els fem fora per aixo no s'en veuen. Potser seria hora que ens deixessim d'hipocresies i que afrontessim com a pais els nostres problemes, assumint les nostres responsabilitats.