6.4.06

Miseries

Dema es votara al Consell General el seguit de mesures urgents de modificacio del reglament de la CASS. Una d'aquestes mesures consisteix en apujar les pensions mes baixes fins a la meitat del salari minim es a dir uns 400 Euros. Si, heu llegit be, 400 Euros al mes es ho que es mereixen alguns dels nostres pensionistes, despres d'haver-se passat una vida treballant, construint el pais amb la suor de seu front, contribuint a la fortuna de molts dels que ara estan al poder.

D'aquesta mesura, els nostres politics i especialment els liberals, en diuen que es un gran pas endevant. I si que es veritat que comparant-ho amb la situacio actual, on alguns padrins han de viure amb menys de 200 Euros al mes, es una progressio. Pero continua essent escandalosament insuficient. A mes a mes, aquest increment en les pensions no es assumit pel pressupost de govern, sino que esta financiat exclusivament per la CASS i doncs directament pels salaris de tots els treballadors del pais. Els impostos que govern recauda es dediquen a coses que ells consideren molt mes importants, com poden ser els coctels del ministre Flash o els emoluments dels cada vegada mes nombrosos assessors de govern, i no pas a solucionar la miseria que pateix molta de la gent que ha dedicat la seva vida al pais.

Aquest miseria es evident per tot el qui vulgui obrir els ulls i parar l'orella en aquest pais. Ahir mateix, al taula de redaccio de TelePla, va trucar una jubilada, que tot plorant, explicava com ella i el seu marit, despres de 40 anys treballant al pais, cobraven uns magres 211 Euros al mes de pensio, i que tenien que pagar de lloguer 400 Euros. Durant la trucada, la senyora Marsol s'amagava la cara. Es que li queia la cara de vergonya potser ? Perque no serveix de res que voste s'excusi dient que aquesta situacio ve de fa molt de temps i que voste nomes fa 1 any que es al Consell General. Aquesta situacio de miseria es fruit de la "politica" del PLA durant els ultims 11 anys, de la cual, senyora Marsol, voste n'es particip, complice i responsable tant com tots els seus companys de partit.

Durant aquest hivern em vaig trobar en un popular centre commercial del pais a un padri que m'explicava amb molta gracia que com que no tenia diners suficients per pagar la calefaccio, es passava el dia voltant dins del centre commercial per estar calent. De la mateixa manera vaig coneixer una avia primeta, nomes pell i ossos, que em va explicar que despres de pagar el lloguer li quedava nomes 100 Euros per passar el mes. Amb aixo nomes en tenia suficient per fer un apat al dia i passava la resta amb un got de llet o una galeta.

Us podeu pensar que aquestes son les pitjors situacions que es viuen al pais, doncs no. Si doneu una volta pels voltants del Monsa, de l'Escale o de Pyrenees, podreu veure com gent que podrien ser els vostres avis, els vostres pares o els vostres germans, remenen les escombraries i els cartrons en busca d'alguna cosa per menjar o que els hi pugui fer profit a casa. Aixo quan tenen la sort de tenir casa, perque nomes cal fer un tomb pels volts de l'estacio d'autobusos d'Escaldes o prop del parking de Pyrenees per exemple, per veure com alguns viuen sota unes teles de plastic enganxades a 4 branques, veritables sense sostre productes d'11 anys de liberalisme a l'andorrana.

Avui mateix, Caritas informava de nou que durant l'any 2005 els hi van demanar ajuda mes de 1000 persones i que existeixen bosses de pobresa preocupants. Pero sortira un ministre del govern liberal, un conseller o consellera del PLA, o un secretari d'organitzacio per minimitzar aquestes situacions i per repetir fins a l'infinit que "Andorra va be". Fins quan tolerarem que resoldre aquestes situacions de miseries no sigui LA prioritat de govern liberal? Fins quan tolerarem que en lloc de dedicar tots els diners necessaris a resoldre la miseria dels nostres avis pagant les pensions dignes que es mereixen sobradament, es dediquin a pagar sous milionaris a assessor i directors de parapubliques? Senyores i senyors del PLA, us tindria de caure la cara de vergonya, com a la senyora Marsol, nomes de sortir al carrer.