21.2.06

SimCity Andorra

Ahir el comu de St. Julia va aprovar el pla d'urbanisme de la parroquia. Es el segon que un comu aprova i per ho que llegeixo situa el sostre potencial de poblacio en uns 260.000 habitants i preveu pel 2020 una populacio de 15.000 (quan ara son poc mes de 9.000). Es realment dificil d'imaginar que St. Julia casi dobli la populacio en menys de 15 anys, pero a Andorra ja s'en han vist de mes grosses. Pero ho que m'es dificil imaginar es com podran conviure tanta gent en un espai tant reduit, afegint-hi a mes una afluencia turistica diguem que comparable a l'actual.

Quan veiem que amb la populacio actual, l'especulacio immobiliaria esta menjant-se el pais i que esta forçant molts andorrans i residents a marxar cap a terres mes al seu abast. Quan veiem que amb la populacio actual, hi han problemes gravissims de mobilitat. Quan veiem que amb la populacio actual, no tenim ni equipaments ni recursos naturals suficients ni adequats (collectors, suministre d'aigua, escoles...). Els plans d'urbanisme posen en evidencia que els nostre dirigents no estan fent ordenament del territori sino que estan planejant una gran urbanitzacio.

Es podran fer tants i tants pisos, hi podran viure tantes i tantes persones. Pero que beuran ? que es fara amb les deixalles ? com circularan ? com aparcaran ? en definitiva, com viuran ?? Si algu de vosaltres ha jugat mai al SimCity, sap que totes aquestes coses s'han de tenir en compte per no acabar amb un Game Over precipitat. Ordenar el creixement, ordenar el territori no es pot limitar a dir que en cert terreny s'hi podra edificar tants metres quadrats i en aquest altres s'hi fara un vial o una escola. Ordenar el creixement i el territori es tambe estimar els recursos i repartirlos, estimar les necessitats i anticiparles.

Pero aixo no ho contemplen els plans d'urbanisme, es limiten a ser mers instruments d'especulacio immobiliaria, d'urbanitzacions (i encara força incomplets) no d'urbanisme. Si no s'haguessin begut l'enteniment, els comuns, tots els comuns haguessin tingut de demanar a govern de replantejar la demanda dels plans d'urbanisme, per que esdevinguessin realment instruments utils. No es tant questio d'estimar on sino d'estimar com i que. Aleshores si que podriem parlar de creixement ordenat, saben quin son els limits, saben quin son els criteris pels cuals ens tenim de regir a partir d'ara.

Aquest plantejament nomes es pot fer de manera conjunta amb tots els ciutadans del pais, no nomes amb els que es troben afectats perque aqui es podra edificar o aqui hi farem un centre esportiu o aqui hi passara un vial. Tots hi tindriem de pendre part perque ho que esta en joc es el futur del nostre pais, el pais que deixarem als nostres fills i als nostres nets i als nostres besnets. Senyors politics, ja es hora que deixeu de jugar amb el pais.