Un Conte de Nadal - Quarta Part i Final
L'esperit dels Nadals futurs no era com els altres dos esperits, no portava cadenes pesades, no feia cap sorroll i fins ara no havia dit res. L'esperit va penetrar dins el despatx, amb la falç per endevant, com amenaçant el Cap de Govern. En Pintat va poder veure que sota els draps negres que el cubrien, l'esperit era un esquelet descarnat d'ossos poderosos i blancs. La falç s'acostava cada cop mes del cap del Cap i es sentia cada cop mes el tremolor de les dents d'en Pintat. "No em fassi mal", va implorar en Pintat, "jo no he fet res de dolent, nomes soc cap de Govern desde fa 9 mesos, tot ho que passa es culpa d'en Forne, es a ell que tindrieu de tallar el cap, jo soc innocent, fins i tot no volia ser cap de govern pero m'hi van forçar. Jo vull fer un nou impuls. No voldria pas un pintallavis groc?". L'esperit va parar de cop, amb la falç nomes a milimetres del coll del Cap de Govern. En Pintat casi podia sentir la fredor del metall sobre la seva pell."Soc l'esperit dels Nadals futurs", va dir una veu que no tenia res d'humana, "Vina amb mi pobre mortal, vina amb mi o desapareix per sempre". "Vinc, vinc esperit, no m'hi resisteixo", va respondre entre claques de dents en Pintat. Una ma esqueletica va agafar pel cap en Pintat i una boira espessa els va envoltar. "On anem?" va demanar el Cap de Govern. "Cap un futur ben proxim, mortal, al nadal del 2008. Ja hi som casi", va respondre l'esperit. La boira es va esvair i la familiar plaça de la STA va anant apareixent. Les estructures ja no hi eren i havien estat reemplaçades per petits lluminaris. Una cosa per aixo cridava l'atencio, l'edifici de la STA lluia un llempant rotul lluminos "Telecomunicacions d'Andorra, S.A.". Havien doncs privatitzat la STA, es va demanar Pintat. "Totes les parapubliques van ser privatitzades a finals del 2007 quan va ser evident que l'ISI no serviria per cubrir el forat mes i mes gran del pressupost" va dir l'esperit com si li hagues llegit el pensament, "segueix-me mortal". Tot semblava molt fosc, les decoracions tipiques de nadal no estaven enceses, els aparadors de les botigues estaven apagats, no es veia ningu circulant pel carrer. "Despres de privatitzar FEDA, la pujada de les tarifes juntament amb la degradacio del servei han fet que es decidis de no posar il.luminacions, sino seria molt car i podria provocar talls en el suministrament electric", va dir l'esperit. "I els turistes? on son?" va demanar en Pintat. "El turisme va baixar molt a partir del 2006. Els impostos indirectes van tenir un efecte molt negatiu sobre els preus que es van disparar, a mes la posada en marxa del forn amb els seus fums negres i les obres amb les seves cues de mes en mes permanents tampoc van ajudar. Moltes botigues van tancar, sobretot els petits comerços. Ara la gent ve encara per esquiar, pero a la nit ja no son al pais, pero aixo tambe va cada dia pitjor perque l'escalfament del planeta fa que cada any hi hagi menys neu", va respondre l'esperit.
Van recorrer els carrers deserts, passant davant de botigues amb el cartell de liquidacio total per cessament d'activitat. Els carrers eren bruts i coberts com d'una capa de cendres. "Les cendres venen del forn incinerador. Es veu que no esta ben construit i per la ximeneia s'escapen cendres toxiques amb dioxines, pero el teu govern no ho reconeix oficialment perque han pagat a uns inspectors de l'OMS perque diguin que no hi ha cap perill", va dir l'esperit. Finalement van arribar a la plaça de les arcades. Alli, sota les arcades, hi havien dotzenes d'indigents amb petites fogueres que els servien per escalfarse. "Que son aquesta gent", va preguntar inquietat en Pintat. "Son els andorrans, mortal. Alguns d'els que no han volgut marxar del pais perque els lloguers son inabordables. Alguns que el nou impuls ha impulsat al carrer a buscarse la vida. Reconeixes aquest home?".
Era el pare de la familia que li havien ensenyat els dos altres esperits, no hi havia dubte, pero anava brut i mal arreglat, tenia la cara butida pel fred i els ulls plens de llagrimes. "Si, es ell, la seva nena petitia va morir fa 2 anys perque no li van poder pagar les despeses medicals ja que no va aconseguir mes una feina estable i cotitzar a la CASS. El seu fill gran es va posar a treballar com a contrabandista per ajudar a la familia, pero el va agafar un allau mentre pasava contraban cap França. Com que no hi havien prou efectius en el grup de rescat dels bombers, no van arribar a temps per salvar-lo. El fill mitja, va culpar-lo a ell de les desgracies de la familia, va desapareixer i no en sap res. Ell va anar fent petites feines, va probar de fer sobreviure la seva dona amb la caritat del govern, pero no n'hi va haver prou i fa dos mesos la policia els va fer fora del pis per ordre del Batlle. La seva dona no ho va poder resistir i es va llençar al buit desde la plaça del poble fa uns dies". "Pero no s'han fet pisos socials?", va demanar en Pintat. "Si, pero es van distribuir als funcionaris perque amb l'especulacio que feia pujar els lloguers ni ells els podien pagar. Molts per aixo ara viuen a la Seu o mes enlla. La majoria dels pisos estan buit i serveixen per rentar diner negre", va respondre l'esperit.
"No pot ser que aixo hagi passat amb les meves politiques. Els meus assessor de McKinsey m'havien promes una nova edat d'or pel pais si seguia amb les politiques liberals", va exclamar en Pintat. "Per alguns privilegiats si que es una edat d'or, s'en enriquit a costa de la majoria del pais com mai en la historia. Molts per aixo ja ni viuen aqui, perque Andorra ha esdevingut un pais on no s'hi pot viure", va contestar fredament l'esperit "Ara tu mateix has vist ho que passara a Andorra si aneu pel cami que voleu anar. Encara hi sou a temps perque aixo no passi, pero heu de fer un canvi radical, heu de recuperar el sentit comu, heu de treballar pel be general i no nomes pel be d'uns quants amiguets", va sermonejar l'esperit. "Sembles un socialista, esperit", va replicar el Cap de Govern. "Mortal, jo no soc ni socialista, ni liberal, soc l'esperit dels nadals futurs, i ho que veus es ho que esdevindra aquest pais si continues com ara. I aleshores, la teva cadena sera tan llarga que et condemnara per sempre. Tu tens que elegir", va respondre ofuscat l'esperit.
De cop i de volta la boira els va envoltar de nou. "Pensa en ho que has vist mortal, pensa-hi be perque de tu depen!", va resonar mentres l'esperit desapareixia. En Pintat es va retrobar sentat en el seu despatx, sol, i tocaven les 4 del mati. "Renoi quina nit" va pensar, "quantes emocions, quin nadal ! Potser es hora d'anar al llit". L'endema al mati va trucar al ministre Minoves: "Juli, despres de dinar, us vull veure a tots al edifici administratiu, tinc que explicar-vos una cosa molt important". En Minoves es va encarreguar de reunir tots els ministres i cap els vols de les 5 entraven tots a la sala del consell de ministres. En Pintat va arribar amb el seu somriure tipic, els va fer seure mentre tots li demanaven el perque d'aquesta reunio urgent. "Companys, Companyes, Bon nadal a tots, avui es un dia gran pels liberals", els hi va dir, "aquesta nit he tingut la confirmacio de que anem pel bon cami !!!".
Final
posted by Tamarroman @ 4:56 p. m.
<< Home