Un Conte de Nadal- Tercera Part
"Es pot entrar?" va repetir la veu a l'altra banda de la porta del despatx del Cap de Govern. Sense esperar la resposta, es va obrir de bat a bat la pesada porta de fusta i una altre figura negre, amb llargues cadenes va fer la seva aparicio davant del petrificat Pintat. Les cadenes eren molt mes llargues que les del anterior esperit, segurament perque durant la seva vida va fer faltes encara mes grosses. Al acostarse, la cara del esperit es va precisar i en Pintat va reconeixer el vell Tod Timar, un dels fundadors del seu partit. "Timar, ets tu? Pero com es que estas aixi?", va preguntar d'una veueta feble en Pintat. "Mestre, soc el esperit del nadal present. Perdoni l'intrusio, pero tinc la missio de fer-li veure la realitat del nadal d'avui en dia i arrossegar aquestes pesades cadenes com a penitencia dels meus pecats. No perdem mes el temps i vingui amb mi, mestre Pintat", va respondre l'esperit.Sobre aquestes, altre vegada es va esvair el despatx i es van trobar aquest cop dins del piset de la familia que havia vist anys abans. Les coses no havien cambiat gaire, pero aquest cop no hi havien les descoracions de nadal, ni cantaven nadales. No es respirava joia, no es respirava esperança en la familia. Els nens havien crescut, el pare havia perdut els cabells i la mare els tenia ja ben blancs. No veia la petita per enlloc. "Son els mateixos que m'han fet veure abans?", va preguntar en Pintat per confirmar l'impressio. "Si mestre, son els mateixos, pero els veu com estan passant el nadal avui en dia", va respondre l'esperit. La mare estava llegint una carta i es va ficar a plorar. "Que li passa a aquesta bona mare?" va demanar el Cap de Govern. "Ha rebut una carta en la cual els nous proprietaris del pis li dieun que pujaran el lloguer de 500 Euros i no tenen els diners per pagarlo. Ultimament els hi han estat fent mobbing perque marxessin del pis, pero el pare va perdre la feina fa 9 mesos quan el petit comerç en el que treballava desde fa 20 anys va tancar perque l'amo va preferir fer llençarse a rentar diners ukrainesos. Des d'aleshores no ha pogut trobar feina, ja que a l'edat que te i siguen andorra, no el volen enlloc." , va respondre l'esperit. "La mare fa feines per les cases d'amagat, perque la majoria de gent que l'emplea no vol pagar les cotitzacions a la CASS i amb aixo sobreviuent. A mes la nena petita esta greument malalta i com que no tenen cobertura de la CASS, els pocs diners que havien economitzat tots aquests anys s'en van per pagar els metges i les medicines"
"Pero com pot ser tot aixo? I els fills, no ajuden als pares?" va exclamar tot preocupat en Pintat. "El gran estava estudiant per metge, pero ja no li poden pagar els estudis, i no podra acabar la carrera. No li han volgut dir res fins ara que ha tornat a casa per Nadal, pero ja no podra tornar a l'universitat i tindra que posarse a treballar. El petit aquest any acaba el batxillerat i tambe es posara a treballar de qualsevol cosa per ajudarlos. Pero ho molt que poden esperar es cobrar el salari minim de 800 Euros, i amb aixo no aniran gaire lluny els uns i els altres" va replicar l'esperit. "Com ho veu mestre, la situacio no es gens bona per ells. Les ilusions que tenien fa anys s'han esvait despres dels anys de govern liberal que han permes una societat ultra-capitalista on els drets socials no tenen cabuda, on l'economia es basa en l'especulacio, amb fons de procedencia dubtosa, i nomes uns quans privilegiats s'han enriquit a costa de tot el pais. El cas d'aquesta familia no es unic.". Despres d'aixo, l'esperit va agafar en Pintat de la ma i van començar a planejar per sobre les cases. "Miri mestre, miri", va dir l'esperit i per magia les teulades i els murs va esdevenir transparents. En Pintat va poder veure pares que pegaven a mares, nens que ploraven, gent que trucava a les portes reclaman els diners del lloguer, i mes, i mes, miseria molta miseria. "Veu en que s'esta convertint el pais, un pais que podria ser un paradis, i ara es cada dia mes aprop de l'infern i no es perque hi han estructures o no a l'avinguda Meritxell que la situacio canviara" es va lamentar l'esperit.
"No pot ser, nosaltres, el nostre govern treballara per que aixo canvii, t'ho prometo esperit, nomes fa uns mesos que soc cap de Govern, tot aixo es culpa del Forne. No deixare que aixo continui aixi. Oi que em creus Timar, ja saps que els liberals ens preocupem de tota la societat, passarem lleis socials, amb l'ISI tindrem mes diners a dedicar a ajudar a tota aquesta gent" va exclamar en Pintat amb la seguretat d'el governant recenment elegit. "Aixo ho podra veure voste mateix, perque aviat el visitara l'esperit dels Nadals futurs, i constatara l'accio que la politica seu govern tindra sobre el pais i la familia que li he mostrat." va respondre l'esperit i sobre aixo es van retrobar dins del despatx. "Atencio mestre, perque la seva cadena potser mes llarga i mes pesada que la meva...." va avisar l'esperit i va desapareixer com l'esperit anterior. Aquest avis va espantar encara mes al Cap de Govern. Li tocaria a ell tambe ser un esperit tormentat com aquestos si no ho feia be ? Pero aleshores va pensar que la seva politica era molt diferent d'aquella que havien dut els ultims anys amb el Forne, per molt que ell tambe hi va ser particip. Ell era diferent, ell sabia dialogar, tenia un altre taranna i es preocupava pel futur d'Andorra. Be, quan aquest futur era coincident amb els interessos del partit i del negoci. De totes maneres, amb els liberals, no es podia equivocar, el nou impuls ho posaria tot en ordre.
Van tocar les 3 del mati i en Pintat encara esperava l'ultim esperit. Estava impacient per veure ho que donava la seva obra, el seu govern, pero l'esperit es feia esperar. De sobte va començar a tremolar el terra, un aire gelid li va recorrer el cos, pero no es sentia cap sorroll, res. Era un silenci ensordidor, d'aquell que fa xiular les orelles. Era com si tot el mon hagues deixat d'existir de cop fins que la porta es va obrir i la figura imposant i tetrica amb una enorme falç va apareixer davant el Cap de Govern.....
Continuara !
posted by Tamarroman @ 5:11 p. m.
<< Home