30.12.05

Un Conte de Nadal - Primera Part

La nit de nadal es una nit magica, una nit d'il.lusions i d'esperances, una nit de retrovalles i de familia, una nit de regals i de sorpreses. Aquesta nit de nadal, el nostre cap de Govern, l'Albert Pintat, es sentia una mica indisposat. Potser havien sigut els turrons o potser les ostres, pero la questio era que el seu estomac no el deixava dormir. Havia tingut una llarga jornada, amb reunions i mes reunions, preparant el proxim consell de ministres i el seu missatge de cap d'any. Va decidir que com els regiraments dels seus intestins eren massa sorollosos per anar al llit, pasaria un moment al seu despatx de casa, revisant algun dels papers pendents.

Va encendre un bon foc a la ximeneia, es va sentar al seu sofa preferit i va agafar una carpeta de sobre un munt. "Actuacions pel transport de cendres" va dir, llegint en veu alta el titol de la carpeta. "Aquesta ja anira be" va pensar. Va anar passant pagines fins que un soroll molt difus va cridar la seva atencio. Hi hauria algu espiant darrere la porta del despatx. Es va aixecar ho mes silenciosament que va poder i va obrir la porta de cop. Ningu ! "No sere un mica paranoic?" va pensar. I es que desde l'afer de l'andorra.ad i el regirament de papers al govern, nomes faltava que l'espiessin a casa.

Al tornar cap al sofa va notar un corrent d'aire que li va gelar l'anima. "Renoi quin fred i aixo que tinc la ximeneia encesa" va pensar i va continuar la seva lectura del dossier. Pero el soroll es va fer sentir de nou, aquest cop mes aprop. Es podia distinguir aquesta vegada com unes cadenes que s'arrossegaven pel terra. "Que pot ben ser aixo, la dona esta dormint i no hi ha ningu mes a casa" es va dir en veu alta com per espantar la por que començava a apareixer. "Deuent ser imaginacions meves, deu ser a causa del sopar de nadal que no l'estic digerint be", pero el soroll es va fer mes precis. De sobte es va obrir la porta del despatx de cop i un vent gelit va bufar, al mateix temps que una figura negre apareixia al seu llindar. "Qui es voste?" es va exclamar tot poruc el Cap de Govern. La figura va avançar i la porta es va tancar al darrere seu de cop. La seva imatge era ara mes precisa. Com si d'un monjo es tractes, portava una capa negre amb caputxa que no li deixava veure la cara a part de 2 ulls que brillaven en la foscor. La capa s'arrosegava per terra i es podia veure un seguit de cadenes que sortien de sota ella. No era una figura molt humana, ja que no es distinguia ni cos ni brassos ni cames.

"Soc el nunci dels esperits del Nadal" va resonar en l'habitacio amb una veu d'ultratumba. "Vinc a avisarte Albert Pintat, ja que aquesta nit rebras la visita dels meus amos", va afegir la figura negre. "Com ? Que ? Qui ? Que hi fa voste aqui ? Que es aquesta farça?" va babiejar el Cap de Govern amb veu tremolosa. "No es cap farça Albert, els 3 esperits de Nadal ja estan en cami per veure't i res no els podra aturar" va tornar a exclamar poderosament la figura del nunci. "Mira que crido al Sherrif Cabanes i et fotra a la Comella" va replicar en Pintat. "Aquesta nit, l'esperit dels Nadals passats, l'esperit del Nadal present i l'esperit dels Nadals futurs et visitaran, estigues preparat Albert, si no ho estas, el castig pot ser terrible" va tronar la veu dins el despatx d'en Pintat, mentres es difuminava vaporosament com un malson a l'alba.

El Cap de Govern estava petrificat en el seu sofa. Estava somiant potser ? o era el ditxos estomac que li feia veure miratges ? "Ara mateix truco al Cabanes que vinguin a investigar aixo" va dir d'una veu mes segura. La seva ma mentres buscava el telefon movil dins de la butxaca del bati que portava posat, quan de sobte un nou soroll de cadenes es va fer sentir de l'altre costat de la porta del despatx. Era mes fort que el soroll precedent, com si les cadenes fossin mes nombroses aquest cop. L'Albert Pintat es va adonar que no es podia moure, estava com paralitzat. Era la por o era una força magica que el mantenia en aquest estat. Dintre seu, notava el cor com se li embalava. "Que em passara ara ?" va pensar, "Com pot estar passant aixo?". Un lament es va sentir que venia de l'altre costat de la porta, "Aaaalbeeeerrrttt....Aaaaaaalbeeeeerrrrt....Aaaaaalbeeeeerrrrrrrrtttttt"...

Continuara !