Un Conte de Nadal - Segona Part
"Aaaalbeeeerrrttt....Aaaaaaalbeeeeerrrrt....Aaaaaalbeeeeerrrrrrrrtttttt" resonava desde darrere la porta com un lament tetric. El cap de govern estava com enganxat al sofa pero li tremolaven les dents sorrollosament. Finalment, despres d'un instant que va sembla etern, es va obrir la porta i una figura imposant es va avançar en silenci cap dins el despatx. Tambe duia una cadena als peus com el nunci, pero molt mes llarga i espesa, que l'esperit semblava arrosegar amb molta pena. El Cap de Govern no va gosar dir res aquest cop. La figura es va anar precisant a mesura que s'acostava al sofa i finalment en Pintat va poder veure-li la cara.I no era una cara desconeguda, era la cara del Julia Gier. "Aaaaaalllbeeeerrt, soc l'esperit dels Nadals passats, vina amb mi per veure ho que era i ja no es, vina amb mi" va clamar la veu de l'esperit. "No puc enviar-hi el ministre Flash, vull dir en Minoves, al meu lloc ? que a ell li agrada molt mes viatjar i jo tinc altres coses a fer ara que soc Cap de Govern" va contestar en Pintat. "Noooooooo" va respondre l'esperit, "Tu i nomes tu, has de venir amb mi per veure ho que era i ja no es". Dit aixo, l'Albert va notar com començava a flotar i l'esperit l'agafava pel bras sense que ell podes fer-hi res. L'habitacio es va començar a dissoldre i es va sentir com xuclat per una força irresistible. La por li va fer tancar els ulls un segon i quan els va obrir era al mig de l'avinguda Meritxell, davant de la STA.
Pero no era l'avinguda com era ara. No hi havien estructures, hi havien voreres elevades. Semblava una imatge treta d'alguna postal antigua. "Que ha passat aqui? On som?" va demanar en Pintat a l'esperit. "Som a Andorra, pero a la vigilia de nadal del 1993, just despres de que s'aproves la constitucio" va respondre l'esperit, "segueix-me Aaaaalllbeeeerttt, et tinc que ensenyar moltes coses". Enganxat per l'esperit dels nadals passats l'Albert flotava per sobre d'Andorra fins que es va acostar cap a la finestra d'un pis. Era un pis qualsevol, el pis d'una modesta familia d'andorrans. "El pare treballa en un petit comerç i la mare esta a casa perque s'ocupa dels dos fills i de la nena nou nascuda. Va neixer fa 9 mesos, just al mateix moment que s'aprovava la constitucio", va explicar l'esperit. "Semblen molt feliços" va dir en Pintat. "Si que ho son, el treball va força be, i amb la constitucio s'obren noves esperances de que Andorra esdevingui un pais modern com ho son els paisos veins. Esperen que hi haura seguretat de la feina, que hi haura una legislacio que protegeixi els drets dels treballadors i tambe protegeixi els empresaris honestos. Esperen que el pare ja no tingui de treballar 50 i 60 hores a la setmana sense que pugui dir res per por de que l'acomiadin. Esperen que amb els andorrans ara mestres del seu futur, l'economia vagi cap amunt i potser podran comprar el pis en el que viuen desde fa 10 anys ja quan es van casar." va afegir l'esperit.
"Eren altres temps si. Ho malament que es vivia abans de la constitucio !", va exclamar en Pintat. "No eren temps facils no, pero va neixer una gran esperança per tots. Una promesa de temps millors i la gent veia com una nova epoca començava aleshores, una epoca on el poble era sobera totalment, on els drets dels modestos serien respetats. Tot i els seus defectes, tothom sentia que l'oportunitat per fer d'Andorra un pais modern, on s'hi pogues viure i no nomes per matarse a treballar era massa bona perque els politics la deixeissin passar. Una oportunitat perque Andorra esdevingues un pais de veritat i no una illa, un paradis fiscal enmig d'Europa on tot s'hi val i res no es respecta, ni la natura, ni els homes" va explicar l'esperit. "Mira be, aquesta familia, mira els ulls dels nens, mira els somriures dels pares, Aaaaaalllbeeeeerttt". I en Pintat s'hi va fixar, i una llagrima se li va escapar al sentir com cantaven nadales...el 25 de desembre fum fum fum....
La visio es va esvair, i l'Albert i l'esperit tornaven a ser al despatx de la casa del Cap de Govern. "On es ara la familia que m'has fer veure esperit?" va demanar. "Aaaaaalllbeeeeeerrtttt, aixo t'ho mostrara l'esperit del nadal present. Paciencia, perque aviat estara aqui i preparet per tornar a viatjar Aaaaaalbeeeeeerrrttt. No oblidis ho que has vist, no ho oblidis mai Aaaaaalbeeeeeerttt". I dit aixo, l'esperit es va esfumar com els malsons a l'alba. En Pintat estava com petrificat al sofa. Era veritat tot allo que li passava o era nomes un malson provocat per una digestio dificil? Sense temps per pensar mes, un nou sorroll de cadenes arroseguant-se pel terra va resonar de l'altre costat de la porta del despatx. Era un so encara mes fort que el de l'esperit que acabava d'esfumarse, i anava creixent i creixent. De sobte es va parar i 3 cops van resonar a la porta "Es pot entrar mestre?" es va sentir provinent de l'altra banda, "Es pot entrar?".....
Continuara
posted by Tamarroman @ 4:41 p. m.
<< Home