Vendre fum
Ahir es va presentar l'Oficina de l'Innovacio Empresarial, dirigida pel ara omnipresent comissari de les noves tecnologies Jordi Robert Ribes. Aquesta oficina sembla que sigui una iniciativa positiva per tirar endevant una modernitzacio de l'economia andorra i sobretot una diversificacio del teixit empresarial. Pero quan s'examina en mes detall quin son els objectius i les actuacions que es proposen ens trobem davant unes vaguetats força inquietants per no dir mes.Per començar, segons el cap de govern, l'oficina esta lligada a la legislatura pero el seu objectiu d'actuacio es establir les bases economiques pel 2020. Sembla sorprenent que una oficina que vol desarrotlar innovacio en el camp de les tecnologies de punta, apunti a una data tant llunyana quan sabem ho rapid que ha canviat i que canvia el panorama en aquest ram. Ningu pot preveure ara com sera el mon del 2020, ni serveix de res preparar les empreses pel mon del 2020, quan ho mes segur es que les tecnologies que podriem utilitzar o crear ara seran obsoletes per llavors. I si fins al 2020 no podem veure els efectes d'aquesta oficina, mal anem, perque que farem mentres ? Viurem del aire del cel ?
Les actuacions que preveu aquesta oficina no son tampoc gaire esperançadores: Esmorzars d'innovacio bimensuals, un nou nom pels esmorzars digitals que nomes han aportat algo als organitzadors i als confereciants que han cobrat per venir a explicar ho que el que governen volen sentir; Una xarxa d'assessorament tecnologic, com si al pais no existissin ja unes empreses que ofereixen assessoraments de tota mena; uns premis a l'innovacio per fer tornar un andorra amb una idea al pais i permetre a una empresa innovadora i sostenible de començar, juntament amb una conferencia per atraure empreses extrangeres al pais. Aquest ultim punt es el mes curios, ja que d'una part es vol potenciar que els joves emprenedors puguin entrar en el mon economic i al mateix temps es vol fer entrar empreses extrangeres dins del pais per fer-los la competencia. En que quedem ?
De totes maneres, si mirem alrededor nostre, sense necessitat de demanar assessoraments milionaris, podem veure que tot aixo nomes es vendre fum. Continuem sent un paradis fiscal, on resulta gairebe impossible exportar serveis.Tenim unes infrastures de comunicacions deficients i atrassades tant pel transport de persones com pel transport d'informacio. Tenim una administracio extremament burocratica i costosa, un preu del sol elevadissim i un cost de la vida que ja supera els dels paisos veins. A mes a mes, el mercat interior es limitadissim per una empresa que no es dediqui al turisme. Quines empreses poden doncs estar interessades a venir a Andorra quan no es te cap incentiu per atraureles ? Nomes poden ser empreses que els interessi venir aqui per evadir fons, o per blanquejar diners.
Es totalment impossible en la situacio actual plantejar que Andorra esdevingui una mena de Silicon Valley dels pirineus. Les idees no son suficients avui en dia per moure l'economia, s'ha de tenir al darrere infraestructures i condicions socio-economiques favorables. En lloc d'oficines com la creen, mes valdria que es gastessin els diners publics en millorar el pais en els dominis que ho necessita per crear aquestes condicions absolutament necessaries. Nomes sera aleshores que podrem mirar cap al 2020 amb alguna esperança de que aquest pais pugui efectuar la transformacio necessaria cap una economia diversificada i moderna, la resta, com ja ho he dit, es nomes vendre fum.
posted by Tamarroman @ 5:06 p. m.
<< Home