L'esfondrament
No se si heu vist la magnifica pel·licula de Oliver Hirshbiegel, "L'esfondrament" ("Der Untergang" en versio original), pero us la recomano. Aquesta pel·licula tracta dels ultims dies del Tercer Reich i els seus dirigents encapçalats pel Hitler refugiats dins del bunker de la cancelleria. Mentres el seu mon s'esfondra al seu alrededor, ells continuen amb les seves rutines, els seus ceremonials, ignorant ho que passa fora del bunker, negant la realitat de la situacio fins que aquesta mateixa realitat els acaba atrapant, acabant amb ells. Veien la pel·licula no he deixat de pensar, salvant les distancies, que aquestes situacions son les que estem vivim al nostre pais.Aqui tambe tenim en un Bunker uns dirigents, encapcalats pel Sr. Pintat de Groc que semblen encaparats a negar la realitat del pais. Fins i tot quan tots els indicadors, que no siguin els del govern, mostren situacions alarmants, ells s'entesten de que la cosa no es tan greu i que Andorra va be, a ple rendiment cap un futur radiant i fabulos. Es dificil concebre en un altre pais, que els dirigents neguin les xifres que els transmet la societat civil, ja sigui desde organitzacions com Caritas o la Cambra de comerç, o desde institucions com l'Institut d'Estudis Andorrans, o desde experts que venen a analitzar el pais com Michel Camdessus. L'unic cas similar que hi trobo es l'entestament d'en Hitler a creure que encara podia guanyar la guerra, quan tenia l'exercit roig ja dins de Berlin.
I es que si hi haguessin matissos entre ho que diuen els uns i els altres, entendria que volguessin ser d'un optimisme generos. Pero tot ens indica de que el pais esta somergit en una crisi estructural profunda que te repercussions tant economiques com socials molt greus. Una crisi que no ha estat provocada per la conjunctura internacional, sino pel desgovern de tots aquests anys de liberalisme a l'andorrana. No es pot apelar a la conjunctura quan els nostres padrins malviuen amb unes pensions ridicules. No es pot apelar a la conjunctura quan els lloguers arriben a sostres astronomics que molta gent ja no pot pagar amb uns sous que s'han estancat. No es pot apelar a la conjunctura quan les despeses de l'estat creixent de manera exponencial. No es pot apelar a la conjunctura quan el turisme mundial esta a nivells maxims, mentre que al pais baixen el nombre de visitants. Tampoc es pot apelar a una hipotetica cinquena col·lumna que ha fet tot el possible perque els liberals fracassessin. El fracas es propri i exclusiu als que han estat al poder els ultims 10 anys. Els ciutadans d'aquest pais hem patit i hem treballat per que el pais tiri endavant, pero quan la direccio, o la falta de direccio, que es pren desde el govern i desde el seu cap es l'equivocada poc s'hi pot fer.
Clar que la culpa no es nomes del cap. Els seus generals, els seus ministres son els que tindrien d'insistir en fer-li veure la realitat, pero tampoc ho fan. El Flash es passeja pel mon de coctel en coctel, assegurant que ho soluciona tot quan no soluciona res. El Miralmeja s'entesta a perseguir infractors fiscals que ell mateix ha creat amb una llei de l'ISI que ja se l'hi va dir que era completament irreal. El Tortell (Poltrona) reparteix feixos d'Euros de la padrina entre els seus amiguets, tot i guardant-s'en algun per les vaques magres. El Forrest fa de Forrest anunciant lleis que no apareixen mai i que ni ell sap perque serveixen. El Xeriff selecciona economicament els immigrants, alts rossos amb ulls blaus i en bona salut, amb tota naturalitat a pesar de les protestes tant a dins com a fora del pais. El Truitot es ratlla i no te dubtes de que els paisos veins no deixaran de que ens menjem els residus del forn amb patates i punt, tot i que ja no han volgut les runes que generem a tonelades. La Gileta es vanagloria del millor sistema de salut del mon davant de l'OMS, mentres es incapaç d'atendre a les necessitats del pais mes elementals i 4 pobres diabetics extrangers podrien posarlo en perill. La Marsol, el Daban, el Canturri, el Galahad i tots els altres exerceixen de lloros i repeteixen a qui s'els vol escoltar de que tot va be i que no ens tenim que preocupar. Es tot el sistema que ha montat el partit liberal d'andorra en el poder que s'esta esfonsant, un sistema que s'ha podrit i que ha anat podrint el pais. No hi ha res doncs a esperar d'un partit, d'uns dirigents, d'un sistema que viu en una realitat il·lusoria, perque d'ells es impossible que vinguin solucions pel mon real.
Tal com va passar fa mes de 60 anys a Berlin, el despertador de la realitat tocara tard o d'hora a les portes del Bunker. S'ha d'esperar que aleshores encara hi quedara algo sobre el cual reconstruir i que no estarem davant un munt de runes, de cendres i d'escories. I es que la tasca que espera als que vinguin al darrere sera feixuga. Hi ha tanta cosa a fer, hi han tants problemes que es van acumulant cada dia que passa, cada dia que el PLA continua al poder, que sera dificil per qui els toqui dirigir el pais despres d'ells. Si volem superar aquesta situacio, com va passar a Alemania, TOTS, haurem d'afrontar la realitat brutal, posarnos la granota de treball i treballar, aprentant-se el cinturo. Nomes aixi podrem fer d'aquest pais una realitat de futur per les generacions venideres, i deixar de costat aquest periode del nostre pais que l'historia ja s'encarregara de jutjar.
posted by Tamarroman @ 8:55 a. m.
<< Home