Mes Runes d'Or
Ja tenim dos mes Runa d'Or 2006 despres d'una bona setmana de votacions. En la categoria pitjor andorrana de l'any ha sigut una lluita aferrissada entre Conxita Marsol i Montserrat Gil, pero al final s'ha imposat Marsol amb nomes 2 vots de marge i un 22% del total. La Gileta s'ha quedat en el segon lloc amb un 21% i en tercer lloc la seva predecessora en el ministeri, Monica Codina amb un 14%. En l'apartat de pitjor mitja de communicacio tambe ha sigut un colze a colze fins al final, pero el Plariodic d'Andorra ha resultat digne vencedor amb un 33% dels vots. En segon lloc ha quedat TelePla amb un 27% i ja bastant mes lluny la inexistent web del ministeri del Flash amb 17% (es que ja se sap que els diners no donen per fer una web i tants coctels a la vegada).No puc dir que els vencedors de cada apartat hagin sigut sorprenents per mi. La Conxita Marsol s'ha caracteritzat desde la campanya electoral passada i la seva entrada al Consell General per ser una persona mestre en l'art del doble discurs. Mentres en public molt sovint vol apareixer com una persona força preocupada pels interessos generals, pel benestar del ciutadans, despres ens sorpren amb declaracions defenen les construccions en zones de perill d'allau o posant en dubte la precarietat en la qual viuen molts dels nostres padrins. Quan ha tocat defendre interessos la senyora Marsol nomes ha defensat els interessos del seu partit amb una disciplina exemplar.
Vist a mes la quasi nul·la activitat parlamentaria del grup que ella lidera, incapaços de participar a les sessions de control de govern, sense haver entrat cap iniciativa legislativa propria, i limitant-se a repetir els mateixos discursos que els membres de govern, no es d'extranyar que molts es demanin de que serveix el Consell General. I es que si el grup majoritari del Consell no fa la feina que li pertoca, el Consell General perd tot el seu sentit i la balança del poder queda desequilibrada. El nou impuls que tant ens prometien s'ha quedat doncs pel que fa al poder legislatiu, gracies al gran lideratge de la senyora Marsol, a nivell zero. El runa d'Or es ben merescut.
El runa d'Or pel Plariodic d'Andorra tambe es força merescut. Ja sabem tots que el govern liberal va subvencionar generosament al Grup Zeta per crear l'edicio andorrana del Periodico. Aquesta subvencio molt generosa s'ha vist desde aleshores corresposta amb una servilitat absoluta envers els poders liberals, tant economics com politics, cosa força curiosa per un diari que es caracteritza al pais vei per ser de corrent progressista i proxim al PSC. Esta clar que la figura del seu director, Joan Anton Rossell, persona molt lligada al PLA, tendencia Cucut, explica totalment la direccio editorial del rotatiu.
Es veritat que darrerament em va sorprendre amb la noticia dels intents de censura a TelePla per part del secretari general del PLA. Pero quan sabem que el director del Plariodic esta molt enfadat perque li van suprimir el seu programa de cinema, no es d'extranyar que li interessi filtrar aquest tipus de noticies, fins i tot quan va a l'encontre del seu partit. Pero be, jo puc entendre que un diari tingui afinitats politiques i una linea editorial, pero ho que no puc entendre es que es limitin a ser el botlleti de govern i del partit liberal, sense complir amb la seva missio periodistica.
Tot aixo em porta a fer una reflexio molt profunda sobre l'estat de la nostra democracia. Quan la balança de poders no funciona, com es en el nostre cas, i a mes el contra-poder dels mitjans de communicacio es molt feble, ja que una bona part esta en mans del partit al poder, aleshores ens hem de preocupar i molt de les derives autocratiques que pot tenir el nostre sistema democratic. Si volem continuar sent una societat democratica el Consell ha de tornar ha exercir el seu poder i el grup majoritari ha de posarse la granota de treball. Les multiples burles de debat i les repetides invasions de competencies desde govern son un reflexe clar de la feblesa del debat i control democratic. Els mitjans de communicacio del seu costat han d'exercir amb llibertat la seva feina periodistica i no limitarse a publicar o llegir els communicats que provenent del, cada vegada mes ben dotat pressupostariament, departament de propaganda de govern o del partit liberal. De veritat que m'agradaria que arribessim a un dia en que les noticies de la plana web del govern no siguessin reproduides paraula per paraula en els diaris, a la radio i a la tele.
posted by Tamarroman @ 5:39 p. m.
<< Home