1.6.06

El pais McKinsey

Us imagineu Andorra al 2020 ? Un pais on paraules com treball i solidaridat han estat reemplaçades per productivitat i competencia. Un pais on ja no hi han persones, sino unitats productives clasificades pel seu poder adquisitiu que sera equiparable a la City de Londres. Un pais on la qualitat de vida ha estat reemplazada pel PIB per capita que sera el doble del que es ara. Un pais on els sentiments no tenen lloc, on la felicitat no te sentit. Un pais on nomes es mira per un mateix i tant se val ho que els passa als altres. Aixo es el pais que ens volen vendre, el pais McKinsey. I jo em demano, es aquest el pais que vull ? Es aquest el pais que volem tots ?

Segons ells, els de McKinsey i els liberals que els hi segueixen els pasos, si. El subtitol del informe ho deixa clar: "El pais que volem tots". Doncs sento molt decebre'ls pero NO, NO es el pais que jo vull per a mi ni per la meva familia. No el desitjaria pas tampoc per cap dels meus amics i coneguts. Jo no vull d'un pais on la felicitat es mesura en funcio dels indicadors economics, perque no vol dir res un PIB, si es ja que es pugui mesurar correctament cosa que aqui a Andorra es impossible ja que no hi ha cap comptabilitat a nivell nacional per fer-ho. Mireu, ara mateix tenim un PIB superior a França i Espanya, i que ? Som mes feliços per aixo ? El pais va millor per aixo ? No, esta clar, es evident per tothom amb dos dits de seny que no. I un sou de 5000 Euros, ens fara viure millor ? No, si nomes hi queden a Andorra els que cobrin 5000 Euros perque la vida s'ha encarit tant no haura servit per res.

Seria molt facil, ja ara mateix, de conseguir el pais McKinsey, no cal pas esperar el 2020. Foten fora del pais per les bones o per les males tots els que cobren menys de 5000 Euros, doblaria mes que segurament el PIB per capita actual, i nomes es quedaria els que s'aprofiten del pais per continuar a enriquirse a costa de tots. Es aixo ho que volen, un pais nomes per a ells, els oportunistes. El pais McKinsey no es el pais de les oportunitats sino el pais dels oportunistes, dels especuladors, del diner facil, com molts dels que fan diners a la City de Londres. No es pas un lloc on es visqui millor perque sigui un lloc privilegiat, on es recompensi els merits al treball, on la gent sigui solidaria, on les persones s'estimin mes i estimin ho que fan i on viuen. Molts dels que treballen i resideixen durant la setmana a la City, marxen tots els caps de setmana perque alli no s'hi viu.

I jo vull VIURE al meu pais, no al pais McKinsey. Esta clar per aixo que vull que el pais vagi millor economicament, pero vull que la millora economica vagi de la ma de la millora social, en igualtat de condicions. No vull que es deixi els meus conciutadans a la cuneta, no vull que la precarietat sigui una consequencia normal d'un creixement economic que nomes pot afavorir als que ja estan mes afavorits. Vull que la millora economica vagi de la ma amb la millora de la qualitat de vida, la reduccio de la polucio, amb el reciclatge dels residus, amb el respecte dels recursos naturals, per tots i amb tots. Vull que es recompensi l'esforç, el treball de la gent del pais i no l'especulacio i l'oportunisme dels inversors, dels aprofitadors extrangers. Vull que pugui educar els meus fills, els meus nets en el respecte del seu entorn, amb els valors que vaig jo mateix ser educat, amb l'ensenyament que jo eligeixi, no que m'imposin uns valors liberals, una educacio on s'ha d'aprendre a ser competitiu.

No puc esperar d'un informe que va estar primer sobre els despatxos dels dirigents d'un banc força conegut del pais, client privilegiat dels senyors de McKinsey que els paga molt millor que el govern, i que coneix molt be el senyor cap de govern Pintat de groc, que ens porti cap al pais que jo vull. Quan veig que algu en aquell banc ja volia comprar les muntanyes del pais, alla cap a una parroquia alta, per fer-ne el seu coto privat era tambe sota els consells de McKinsey ? Eren potser les primeres pedres del pais McKinsey ? No em puc estar de tremolar nomes de pensar amb ho que son capaços aquesta gent per arribar als seus objectius. Costi ho que costi, campi qui pugui.

Estic segur per aixo que em titllaran de tot per ho que escric avui aqui. Nomes s'ha de veure l'editorial del PLAriodic d'Andorra d'avui per entendre que el que discrepi d'aquest (mal)somni liberal sera titllat de mal andorra, de malfiat, de pocasolta, de quinta-columnista, i tot ho que a ells s'els occureixi. Doncs que ho fagin, jo continuare defensant un pais diferent i continuare apoyant amb tota la força que tingui els que defensin un pais que NO es el pais McKinsey. Pero en una cosa concordo amb el que diuen els senyors de McKinsey, i es en dir que el pais no va be. Pero no son malaguanyats el milio d'Euros que s'han gastat quan nomes llegint el Tamarrolandia, gratuitament, s'en haguessin pogut assabentar ? No s'haurien pogut utilitzar per ameliorar la situacio del pais ARA i no al 2020 ? Perque s'ha de deixar de fer volar coloms, de lligar gossos amb llangonisses. El pais de McKinsey es com els famosos joc olympics del sr. Forne, o potser pitjor fins i tot. Perque si els jocs olympics ens prometien una millora global del pais, el pais McKinsey nomes ens promet una millora pels ja privilegiats.

Amics lectors, es molt facil deixarse enganyar per gent com els de McKinsey i els que tenen el seu llenguatje. Es ho que els hi ensenyen a l'escola. Be, no exactament a enganyar, sino a vendre el seu producte, cosa que es del tot llegitima pero que no pot en cap cas ser el futur d'un pais, del nostre pais. El nostre futur nomes el podrem construir entre tots, sense McKinseys, sense assessors que no saben qui som, ni com son, per molt que ens estudiin durant un any, o dos anys o 10 anys. Sabem ho que ha costat arribar on hem arribat com a pais, molts encara s'enrecorden de quant a Andorra es passaba gana. I es va tirar el pais endavant amb tots, junts amb la gent que va venir a treballar, no a especular, amb la gent que va a venir a construirse un futur, no a construir blocs de pisos buits per ubicar-hi empreses fantasmes. Aixo es Andorra, i ells volen una altre cosa, McKinseyLand. MAI !