20.9.06

Rebel.lio a bord

Els anims dins de les files liberals estan molt i molt calents amb la llei d'inversio extrangera i en general amb l'actitud del lider maxim del PPLA, el amo i senyor Pintat de groc. Es veu que aprofitant aquesta setmana de compres a Nova York del cap i el seu fidel ministre Flash, alguns ja s'han començat a moure per preparar-li una sortida. Al corrent critic que s'ha organitzat aquests ultims dies aran de la posta en marxa del carril bus pero sobretot del paquet de lleis economiques i la llei d'inversion extrangeres en particular ja s'hi apunten fins i tot persones que eren dins del cercle de confiança del cap, fins i tot la que anava segona en la seva llista, la Conxita Marsol.

Fins ara nomes han sigut comentaris en privat, ja que en public continua fidel a la linea oficial del partit. Pero ella, com d'altres, s'ha adonat que la situacio es insostenible i que sera molt dificil que s'aprovin aquestes lleis en contra de la majoria de la societat civil, per molt que les raons dels uns i dels altres per oposar-s'hi no siguin les mateixes. El consens que tant reclamava Pintat ha arribat pero no en la forma que ell volia, sino que es un consens, un clam en contra de la seva actuacio politica. Un clam al que fins hi tot s'hi apunten els liberals. En aquest sentit molts temen que la situacio en la cual estan inmersos tingui consequencies terribles pel PPLA. Alguns comenten que si el cap vol fer un suicidi politic, no cal que s'emporti a la resta del partit pel davant.

Mentrestant a casa dels aliats pseudo-centristes la cosa ja esta que bull. L'estudiant Tarrado i el seu company de taula Josep Duro encara no han pait que el congres els obligues a demanar la retirada del projecte de llei d'inversions extrangeres i han maniobrat perque S21 es posicioni a favor del dialeg per forçar un replantejament per part de CDA si no volen que es trenqui la coalicio. Aixo demostra que S21 esta molt feble, ja que Tarrado els ha manipulat nomes per afavorir les seves ambicions personals i nomes pot provocar una ruptura traumatica ja que els opositors dins del partit no estan disposats a baixarse els pantalons. La poca subtilitat en la cual s'estan desarrotlant els esdeveniments fa per aixo que l'espectacle de cara a la ciutadania i els seus electors sigui patetic, i si ja es temien el pitjor en les proximes eleccions, pot ser que es quedin curts.

Tot aquests moviments no han impedit per aixo que el amo i senyor, amb el Flash, marxessin una setmaneta a Nova York de compres a mes de passarse per les diverses recepcions, dinars i sopars per la 61a assamblea general de l'ONU. Quan la majoria dels caps d'estat nomes hi van 2 o 3 dies, ells no, 5 que son pocs. Potser com algun altre cap de govern, es podria trobar que quan vulgui tornar al pais, el pais ja no vulgui d'ell, i que li passi com al Capita Bligh del Bounty, que tingui que pujarse amb el Flash en una canoa per tornar cap al pais.

posted by Tamarroman @ 4:35 p. m.