Llums i ombres
Amics,fa mes o menys 2 anys que des d'aquest blog, a partir de la censura que va patir al Bondia, comento l'actualitat del pais i expresso lliurement les meves opinions sobre els que tenen la responsabilitat de dirigir-lo. Tambe fa mes d'un any, s'entraven a tramit parlamentari el paquet de lleis economiques i que el cap de govern ens explicava que eren la clau de la legislatura, la seva obra mestre. Despres d'un any de paralisi total a nivell parlamentari, avui aquestes lleis continuen en el limb, lluny de ser aprovades per l'oposicio ferma de tot un sector del grup liberal.
Fa un any ja explicava el malestar que existia dins mateix de les files liberals per aquestes lleis i en general per la politica seguida per l'equip Pintat. que ha derivat cap a la prioritzacio de l'interes economic familiar en detriment de l'interes general. Fa un any que el malestar, fins i tot es pot dir el cabreig, continua per molta renovacio ministerial que s'hagi fet. Es culpa a Pintat de la davallada espectacular de popularitat del PPLA davant de la ciutadania i del clima de desfeta que es viu dins de les files del partit en vigilia dels comicis comunals. Alguns dels pesos pesants del partit en la seva fundacio com en Toni Marti o en Candid Naudi ja han abandonat el vaixell, molts d'altres estan a punt de fer-ho. El cap s'esta quedant cada vegada mes sol i el seu marge de maniobra cada vegada es mes limitat. Ara toca per ells començar el campi qui pugui i deixar lligat i ben lligat el pais per supeditar el nostre futur als interessos dels que manen ara quan ja no hi seran, el que podria ser una temporada ben llarga.
Amb tot aixo, la sensacio de la ciutadania es que el nostre pais continua anant sense rumb real, a les fosques i al marge de la legalitat internacional. Som un dels 3 ultims paisos que l'OCDE considera un paradis fiscal, una lacra que ens impedeix entrar de ple en els mercats globalitzats. Una lacra que els liberals fa anys que diuen que solucionaran, pero en realitat no fan res per solucionar. Encara recordo les declaracions de Susana Arasanz o Mireia Maestre fa uns anys que tenien molt clar el que s'havia de fer per sortir de la llista. Han passat els anys, els governs i els ministres, ha passat mes de mitja legislatura Pintat, i Andorra continua com paradis fiscal, sense perspectives de deixar-ho ser. En aquest moment ja no es pot dubtar de que l'interes del PPLA tots aquests anys ha sigut el de mantenir Andorra en aquesta posicio perque els interessa. Si de veritat hi hagues una voluntat real de sortir-ne, faria temps que ja estaria fet.
El mateix passa amb moltes de les promeses dels liberals que s'allarguen en el temps, com les famoses lleis socials o les reformes fiscals. No hi ha cap interes de que surtin a la llum, i es vol que el pais continui en la foscor medievalista de la cual ells no voldrien mai sortir, per molt que la constitucio ens obris les portes de la modernitat. I es que el problema continua sent aqui, el model de societat que va triar sobiranament el poble andorra quan va votar la constitucio, i el model dels Pintat i companyia son oposats i xoquen frontalment. Ells voldrien continuar disposant del pais i els ciutadans com si d'una proprietat privada es tractes, i ara ens anuncien que fins i tot les infraestructures ja no seran nostres sino de concessionaries, evidenment les lligades a la familia al poder.
Andorra no pot existir al marge del concert de les nacions, i no ens podem permetre el luxe de continuar tenint uns dirigents que ens mantenen al marge pels seus interessos personals. Es hora de sortir de l' ombra dels diners de procedencia dubtosa, de l'explotacio dels treballadors, de la destrossa del nostre ambient natural i de la venta dels actius del pais boci a boci. Pero es impossible que un govern com el que tenim ara, amb un marge de maniobra limitadissim, amb uns interessos particulars molt lligats a certes entitats financeres del pais, pugui impulsar els canvis necessaris i evidents. La llum no vindra d'un PPLA dividit, radicalitzat a l'extrema dreta, venut a certs capitalistes i sense lideratge.
posted by Tamarroman @ 9:02 a. m.
<< Home