17.10.07

Llistes comunals i altres

Ahir es van oficialitzar les llistes per les comunals. No entrare en els detalls perque ja els trobareu als diaris avui, pero si vull fer unes valoracions globals. L'unica força realment nacional i que ha guardat una coherencia politica en totes les parroquies ha sigut l'Alternativa. A mes han aconseguit tenir llistes paritaries a nivell de gendre a tot arreu. Ara s'haura de veure si els programes a cada parroquia tambe tenen un marcat accent nacional i una coherencia entre si. Si es aixi, realment s'haura d'aplaudir aquest esforç per fer d'Andorra un pais molt mes coherent i sense privilegis parroquialistes.

Els Verds han fet els deures i es presenten a 3 parroquies amb llistes paritaries, ganes i energia. S'haura de veure quina estrategia adoptent, i sobretot si continuen amb el seu discurs centrat en l'obtencio del vot dels residents, que per molt valid que sigui s'ha de discutir a les generals i no a les comunals, o es dirigeixen mes cap a tematiques de govern comunal que es el que toca.

El PPLA per la seva part, i contrariament a tot el que s'havia anunciat amb bombo i plateret desde fa temps no ha pogut o volgut fer llista ni a Escaldes ni a Encamp, per molt que s'anunciin aquestes llistes com del partit. No es el mateix fer-ho amb les sigles del partit o no. El bulldog Canturri, que ha burdat molt que aixo no passaria, tindria d'assumir la responsabilitat del desgavell i dimitir ja ara del seu carrec al partit, com a maxim responsable de la seva organitzacio. Al mateix temps podria emportarse al nostre amic Gallardo, alias Galahad, que es co-responsable de la situacio. La realitat es doncs que d'unic partit d'implatancio nacional desde els seus inicis, el PPLA s'ha degradat a una força semi-parroquial, ja que a Andorra-la-Vella va de maneta amb el CDA. No espero que presentin programes coherents ja que les promeses que faran en un lloc seran tot el contrari del que dirant a un altre, sempre buscant la demagogia i l'oportunisme parroquialista.

El CDA ja ha oficialitzat la seva mort i la fusio de les seves restes amb el PPLA. La presentacio conjunta per Marsol i Tarrado de la llista d'Andorra-la-Vella es mes que simbolica, es esperpentica. Tant esperpentica com anomenar "Progres Comunal" aquesta llista que reuneix una colla de reconeguts conservadors rancis que no saben ni el que vol dir aquesta paraula. Ara nomes falta que Tarrado s'integri al grup parlamentari liberal per acabar-ho d'arrodonir. Com de totes maneres voten gairebe el mateix, no faria cap diferencia. Mencio a part mereix S21, l'unica formacio pseudocentrista que presenta una llista a correcuita a St Julia, quan a les generals va ser incapaç de fer-ho i quan no han fet cap oposicio al comu actual durant els ultims 4 anys. Quina credibilitat poden tenir ara?

El plat gros son les 2 llistes pseudo-independents d'Escaldes i d'Encamp. Son una burla a l'inteligencia dels electors. A ningu se li escapa que son els mateixos del PPLA, que avergonyts per com han estat governant desde fa anys i panys, ara s'amaguen sota noves sigles. Encara que les circumstancies siguin diferents per cada llista, l'objectiu es el mateix, l'engany. Una gran estafa que consisteix en enganyar els electors, no assumir el balanç del govern, o mes aviat desgovern, del PPLA i provar de perpetuarse a la cadira per continuar els negociets. Com a elector crec que s'ha de sancionar durament a les persones que no tenen el coratge suficient per assumir el que son i d'on venen. Especialment aquelles que han sigut unes de les principals responsables de la situacio que viu actualment el pais. Si el Sr. Marti no podia ja assumir el que fa el PPLA, el que havia de fer, per dignitat, per honradesa, era plegar de consol i deixar la politica.

El Sr. Marti pero ni te coratge, ni te dignitat i d'honradesa poca. A la vista dels resultats de les generals a Escaldes, desastrosos pel PPLA, va començar la seva operacio de cirurgia estetica politica, amb el seu assessor d'imatge pagat a preu d'or amb diners comunals. Una operacio destinada a perpetuar-lo costi el que costi, per ara ja portem 1 milio d'euros pel cap baix, al seient de consol maxim i plenipotenciari. La distanciacio amb el partit, la creacio de l'espectativa, el ara-si, ara-no, les escenificacions dels desacords i dels desamors amb el govern, els intents de consens parroquial, tot ha format part de l'estrategia electoral. Pero el Sr. Marti es mes PPLA que mai, disfrassat de corderet amaga un llop estafador que nomes busca el poder pel seu interes i benefici personal. No ens deixem enganyar mes.

Ara ve l'hora d'escoltar als candidats, als partits, llegir els programes i elegir en consciencia el que pensem que es millor per la nostra parroquia, sense oblidar el pais. Les comunals no son les generals, pero el comu es el primer nivell de l'administracio del territori i per un pais tant petit com el nostre, tenen una importancia cabdal que traspassa la frontera parroquial i te repercussions per tot el pais. Es important doncs que la veu del poble es faci sentir amb força un cop mes.