Trajectories continuistes per llistes reformistes
Sempre he pensat que en una eleccio es mes important fixar-se en els programes que es presenten que no pas en les persones que es presenten. No es pot obviar pero qui son les persones que hauran de complir amb aquests programes. Hi ha d'haver una certa confiança de que les idees que hi han al darrere dels projectes vagin amb consonancia amb les persones a les llistes perque el tot tingui una credibilitat minima. Tambe s'ha de jutjar la capacitat de lideratge, la preparacio i l'experiencia que aporta el cap de llista nacional, candidat a cap de govern aixi com dels que van al darrere i que en suposit de victoria tindran la responsabilitat de govern.
Ahir es va presentar en societat la coalicio reformista. Una coalicio de la cual nomes sabem els noms que la composen ja que ni han presentat un minim full de ruta programatic que ens informaria sobre quina es la politica que volen aplicar. En tot cas l'unic que es pot fer fins ara es analitzar una mica la trajectoria de les persones que van a les llistes per saber una mica cap a on apunten.
El cap de llista nacional es el Joan Gabriel Estany. Ha sigut el sindic de l'ultima legislatura en la que s'ha fet notar un parell de cops per una certa desavinencia amb les formes en que ha actuat el Govern Pintat. Sempre han sigut desavinencies d'ordre formal perque en el moment de votar ha votat sempre tot el que li han manat. El de Cal Sastre es un home de partit, ha sigut secretari general del PPLA sota els governs Forné i ha sigut tambe consol menor de la Massana. Ha sigut un secundari tota la seva vida politica i ara finalment passa a ser l'actor principal, si be no te cap preparacio especifica per aquest rol. No te estudis superiors i mai ha destacat per tenir un talent especial per l'oratoria, ni una capacitat de treball notable. En la situacio en que es troba el pais sembla una eleccio molt fluixa, en quan el pais necessita d'algu que sigui capaç d'assumir decisions difficils i de saber comunicarles adequadament als ciutadans, algun amb una capacitat de lideratge i un minim de coneixements que li permetin discernir el millor pel pais. Sembla extrany que el PPLA i Nou Centre no trobessin ningu amb una preparacio millor per ser candidat a cap de govern. No es que a Andorra hi faltin enginyers, advocats, economistes, metges, doctors de tota mena amb titols que tinguin el perfil necessari per ser un candidat creible.
El mes curios per aixo es que ara es presenti com a reformista una persona que ha sigut sempre un conservador de les essencies del PPLA. O es que el Marc Forne i l'Albert Pintat ja eren reformistes i no ens ho van dir mai? Mes que reformista, el Joan Gabriel es un continuista. Sino nomes cal mirar una mica la resta de les llistes. Hi tenim la Olga Adellach, exministra de medi ambient del Forne, adjudicadora del forn juntament amb la Silvia Calvo, directora de medi ambient que tambe es presenta a la llista territorial dels liberals a Escaldes. Tambe hi tenim al Pere "Bulldog" Canturri, al Sergi Balielles, al Sergi Valdes i al Jaume Serra, quatre defensors del dogmatisme del PPLA mes extrem com han mostrat durant la legislatura Pintat. No podem oblidar tampoc al Jordi Torres, cap dels liberals d'Encamp i maxim exponent del seguidisme politic sense fissures o la Conxita Marsol, ma dreta del Pintat, ministra de la presidencia en funcions que es juga el seu seient al consell en la territorial d'Andorra-la-Vella.
Es clar que tenen tambe algunes sorpreses encara que no tant, com la presencia de la Conxita Mora, fins a les 11.47 d'ahir membre del PS pero que ja feia temps que per actes i declaracions es mostrava mes proxima al PPLA que no pas als socialdemocrates. I que pensar del retorn de gent com el Ladislau Baro o el Gilbert Saboya, que s'han carregat ja 2 partits de centre, experts en canvi de camisa ideologic, i antics opositors frontals dels seus nous companys de viatge.
En tot, les llistes de la coalicio reformista son llistes amb gent d'una trajectoria continuista. No veig en cap dels noms que han presentat la minima il·lusio de reforma, nomes veig la voluntat inequivoca de no permetre un canvi politic al pais, un canvi que comportaria per a tots ells la necessitat de canviar radicalment el seu modus vivendi. Es clar que aquesta coalicio com ens diu la definicio de l'enciclopedia catalana, te el fi de reduir la competencia, pero neix d'un engany perque no s'ha fet a partir d'un programa sino a partir dels interessos comuns de les persones que la conformen, oblidant les necessitats immediates del pais.
Confio en que els ciutadans no es deixaran encegar una altre vegada per una aliança de circumstancies, feta a corre-cuita a fins electorals. Andorra, per la situacio en que esta despres de tants anys de desgoverns liberals, es mereix que tinguem cura a l'hora d'anar a votar i de donar la nostra confiança a la gent que pot de veritat canviar les coses, amb trajectories contrastades, amb idees coherents i amb programes realistes. Han sigut masses anys d'experiments amb nous impulsos dels quals encara en pagarem les consequencies durant molt de temps. No hi ha volta de full, la veritable reforma passa per l'alternança en el poder.
Etiquetes de comentaris: coalicio reformista, eleccions, Gabriel, llistes
posted by Tamarroman @ 9:11 a. m.
<< Home