7.4.08

Desamor

Assistim tots plegats desde fa uns dies a l'esperpent nacional que s'ha montat alrededor de la nova llei de la CASS. D'un costat tenim el govern que per raons que ningu altre sembla entendre, ha emes un criteri negatiu, per molt que es negui oficialment, sobre la llei i la seva viabilitat. De l'altre tenim els grups parlamentaris que hi han treballat desde fa 3 anys en el si de la comissio Ad-hoc i que la defenen amb consens pero individualment. Ja es ironic que despres de tota una legislatura reclamant consens politic, al final vulguin destrossar l'unica llei elaborada en consens. 

S'ha de recordar que si be el govern va beneir en el seu temps la comissio parlamentaria encarregada de formular la llei, no va mai veure amb bons ulls aquesta comissio que es va coure en el Consell General i en la que no va participar mai. En especial, el ministre de finances no va pair que no s'admetes un representant del govern en les converses. Han sigut diversos els intents durant aquest temps, per part de govern, de posar traves a la bona sintonia en la qual ha treballat la comissio. No es sorprenent doncs que ara, al final de la legislatura, intentin descarilar la llei una altre vegada, una llei que no es correspon al model de societat dels caps pensants del govern.

No es per aixo l'unica rao que ha dut govern a posicionar-se tant radicalment en contra de la llei. En realitat hi ha tambe l'enfrontament que existeix entre el govern i el grup parlamentari liberal que desde ja fa uns mesos navega per lliure. El criteri de govern s'ha de veure aleshores com un intent per afirmar la seva autoritat sobre el dels liders del grup parlamentari, tot i que el pais en pagui les consequencies amb una reforma de la CASS paralitzada. No es un secret que al govern i en particular a l'Albert Pintat no li queden gairebe defensors entre els parlamentaris liberals. Aquest enfrontament ja es va poder veure en la negociacio de la llei d'inversio estrangera en que, desobeint explicitament les ordres que provenien del bunker, els consellers liberals van acordar amb els centristes buidar de substancia el texte i deixar-lo molt lluny dels desitjos del cap de govern.

Les raons del desamor entre els liberals son diverses, pero molts assenyalen l'actitut soberbia, prepotent, personalista i dictatorial dels responsables governamentals que han menystingut durant tota la legislatura als consellers liberals, quan son aquests que molt sovint han tingut de sortir publicament per defensar i justificar les decisions de govern mentres els responsables de veritat s'amagaven darrere les portes dels seus despatxos. Alguns altres tambe pensen en el seu futur politic i creuen que es moment de desmarcar-se de l'Albert Pintat i sumar-se als vents renovadors del PPLA o als liders dels grups parroquials de color liberal que van tenir exit a les ultimes comunals si volen tenir esperances de seguir amb la seva comoda posicio de poder.

A la vista de la situacio, i com ja deia en algun post passat, la legislatura esta mes que agotada i al govern, per molta gesticulacio que faci, nomes li queda trobar la data mes favorable per la celebracio de les eleccions generals. Per aixo pero l'Albert Pintat i el seu equip de xoc tindrien pensar amb el pais i la seva gent que esperen un govern que executi les lleis que elabora el Consell General com marca la constitucio, pero que semblen entestats en ignorar. Ells ho entenen d'una altre manera, com a bons amos i senyors que es creuen del pais, ells manen i els altres a callar. Ara fins i tot els seus els hi diuen, ja n'hi ha prou.

PD. Sembla que alguns lectors no s'han adonat que quan es superen els 200 comentaris, els comentaris nous s'arxiven dins una segona pagina. Per accedir-hi s'ha de seguir l'enllaç -El mes nou- que tambe podeu trobar dins de la primera pagina de comentaris.

Etiquetes de comentaris: , ,

posted by Tamarroman @ 5:10 p. m.