La Platacada
Es veia a venir desde feia dies, s'ensumava en l'ambient, es palpava en els passadissos. L'economia del pais esta en pana, aturada en ben mig del millor creixement economic europeu desde fa 40 anys i sense perspectives de millora en el futur mes immediat. L'informe de conjunctura d'ahir de la Cambra de comerç posa en xifres el que tot el pais ja sabia. Tot? Potser no. Desde els seus despatxos del bunker, un grup reduit de fanatics, liderats pel cap de govern, continua negant la realitat economica i social del pais. Desde aquests despatxos es dediquen a fer remodelacions governamentals, no per redinamitzar l'economia, sino per guardar la poltrona el mes temps possible, per seguir abusant del pais i no per servir-lo.I es que el fracas, el desgovern liberal d'Albert Pintat, es tant evident que ningu, fins i tot desde el seu propri partit, ja no hi confia. Aixi doncs per continuar al poder, per seguir fent la politica del qui dia passa any empeny s'ha hagut de resoldre a desferse d'algunes de les peces que tant li havien costat de posar el primer cop. La remodelacio es va imposar, desde dins, a partir de les esferes proximes d'un antic cap de govern, despres del mini-congres a l'hotel Fenix. S'havia donat com a limit el 1er de maig, era aixo o veure's abocat a perdre el suport del grup parlamentari al Consell. Els noms dels que debien sortir tambe estaven clars, el Tortell Pons, el ex-sherrif Cabanes, el esportista d'elit Font, i en Truitot Puigdellivol. Pintat pero volia guardar a qualsevol preu en Truitot: "si marxa ell, marxo jo", va dir. En canvi, volia fer fora al Flash Minoves, una peça que li ha costat molt car i que es podria trobar sota escrutini public ben aviat. La negociacio amb les esferes proximes va ser intensa pero curta: Minoves es queda pero no a exteriors, tambe es queda en Puigdellivol i a canvi es treu a Torres, un ministre que s'autosubvencionava i que vist el pes especific dels liberals encampadans tampoc no era una gran perdua. Els noms dels substituts tambe estaven clars. Les esferes ja s'havien ocupat de convencer a dos del seus proxims colaboradors: El nou sherrif Riberaygua i Jordana. Riberaygua va perdre estrepitosament a les ultimes eleccions juntament amb un dels impulsors de la remodelacio governamental. Jordana va sortir ejectat del ministeri d'ordenament territorial amb l'entrada de Pons i Pintat. Havien de ser el nou nou impuls, i permetre de reconduir la confiança del PPLA en el cap de govern. Pero la realitat ha sigut ben diferent.
Les picabaralles a l'interior del PPLA no han parat sino que van creixent de dia en dia: Consellers generals, com els d'Ordino, i ex-ministres, com el Tortell Pons, enfrentats amb els seus comites parroquials, comites parroquials, com el d'Andorra-la-Vella o el d'Encamp, enfrontats obertament amb la resta del partit, Consols, com el d'Ordino i el d'Escaldes, descontents enfrontats amb tothom, ministres, com la Gil i Gil, desdient-se dels acords passats pels seus consellers generals. Si durant molt de temps, sobretot en l'epoca Forne, el PPLA va voler donar l'image d'un partit unit i monolitic, ultimament no nomes ha ofert mostres de desunio sino que es veuen a la llum publica signes de desintegracio i de final de cicle.
No cal dir que si dins de casa les coses van mal dades per Pintat fora, la situacio del pais no pot ser pitjor ja que a part de la negre conjunctura economica tenim un forat en els pressupostos de l'estat en increment exponencial, els sindicats i les patronals descontents per la vergonya del que ells anomenen les lleis socials i economiques, els funcionaris a punt d'explotar, escandols com el de Valora publicitant el nostre sistema financer arreu del mon, tot un reguitzell d'escandols locals dels mes diversos que van de les escoltes telefoniques al us de la visa governamental per part del ex-cap de protocol. No hi ha res, absolutament res que inviti ja a l'optimisme. Els discursos plens d'excelencia, de sostenibilitat, de seguretat juridica s'esvaeixen davant la realitat de la situacio que es que el pais s'esta fotent una platacada monumental a tots els nivells.
Pero aixo no interessa a Albert Pintat. Ara demana ajuda al PS i al CDA-S21 perque li permetin seguir 2 anys mes (o menys) enganxat a la poltrona que tant s'estima. Ara vol els pactes d'estat que va refusar amb prepotencia fa 2 anys. Pactes pel que sigui pero amb l'objectiu d'assegurarli la seva continuitat. Malauradament, si fa 2 anys tenia algun credit arran de les eleccions, ara ja no li en queda cap. Si fa 2 anys podiem pensar que era un home d'estat, ha quedat clar que el seu unic interes es servirse de l'estat per ell, pels seus. No han sigut 2 anys perduts, sino 2 anys catastrofics que han ficat el pais en un forat del que costara molt treure'l, perque les consequencies d'aquesta PLAtacada es faran sentir per molts anys encara i l'unica cosa que es pot pactar ara es la seva sortida del govern pel be del pais.
posted by Tamarroman @ 1:20 p. m.
