L'escapada dels turistes
Entre ahir i avui s'han fet publics 2 xifres força importants per coneixer la situacio d'una de les activitats mes importants del pais: L'hosteleria. Ahir es publicava al PLAriodic que tenim uns 38000 llits disponibles en els hotels del pais, una xifra que ha crescut en menor manera que d'altres anys, pero que no ha parat de creixer amb força desde el principi dels 90. Avui els diaris ens informen sobre la quantitat de visitants que hem rebut durant el 2006. M'agradaria compartir amb vosaltres algunes de les reflexions que aquestes xifres m'han provocat.
Primer haig de dir que continuo sense creurem la xifra d'excursionistes (persones que venen al pais sense pernoctar-hi) que es divulguen oficialment. Aquest any diuen que han sigut uns 10 milions pero no se com s'obte aquest resultat, si es contant el nombre de vehicles que passa la frontera i multiplicant-lo per una mitjana de persones per vehicle o si es utilitzant d'altres metodes. De totes formes, em sembla molt complicat estimar correctament aquest nombre d'excursionistes ja que tenim una quantitat important de fronterers que no s'han de comptabilitzar i no veig cap mecanisme de control adecuat. Mes credible es pero la xifra de pernoctacions que segons les dades del 2006 han sigut uns 2.2 milions, una baixada de casi el 8% en comparacio als 2.4 milions del 2005.De per si es preocupant la baixada continua de les pernoctacions, sobretot en una conjunctura europea on aquesta xifra i la del turisme en general puja un 4%. Nomes en casos punctuals com Turquia o Israel, segurament degut a les circumstancies geopolitiques del moment, tenen xifres negatives pero no tant com Andorra. No es pot imputar doncs aquesta baixada a una situacio economica global, sino mes aviat a problemes propris del pais. La xifra es encara mes preocupant si a mes es calcula el potencial de pernoctacions que te el pais: 38000 llits podrien acullir uns 13 milions de pernoctacions l'any si tots funcionessin tota la temporada, 10 millions de pernoctacions si en posem la meitat nomes funcionant durant els 6 mesos de la temporada d'hivern. Aixo significa que nomes emplenem un 15-20% de la capacitat hotelera que tenim al pais.Es sostenible per l'industria hotelera del pais mantenir aquests index d'ocupacio durant molt de temps o fins i tot pitjor si la tendencia a la baixa de les pernoctacions continua aquest any? Sembla dificil que un negoci, com un hotel, pugui seguir funcionant nomes al 20% i ser rentable pel seu proprietari per molt que nomes tingui els costos de personal i manteniment. El futur doncs no es presenta gaire agrescador pels hotelers i totes les persones empleades en el sector. Ja fa temps per aixo que desde organismes com la Unio Hotelera o la PIME s'avisa de la mala situacio pero el govern del PPLA ja fa anys que ha deixat de banda el turisme en el seu pla economic, disminuint els pressupostos any rere any, ara fins i tot privatitzant gairebe el ministeri de Turisme amb la creacio d'Andorra Turisme. Una de les poques propostes significatives que ha fet el ministeri encapcelat pel Truitot Puigdellivol desde el principi de la legislatura es la de revisar la classificacio hotelera i que els hotels que de veritat no cumpleixin els requisits perdin les estrelles que ara tenien adjudicades. Algu creu que aixo tindra una incidencia sobre el nombre de pernoctacions? Jo no crec pas. Sembla doncs que s'anuncia a curt termini una crisi important del sector hoteler. Es possible que molts dels establiments mes modestos, gestionats de manera familiar, els hotels de tota la vida al pais, tinguin de tancar ja que son els que mes desprotegits estan davant d'aquestes situacions. Els hotels dels gran grups, en canvi, es poden permetre durant un temps de funcionar a perdua, fins que es reduexi el parc hoteler i recuperin clientela al estar menys repartida. Pero aquesta clientela que any rere any s'esta perdent la recuperarem algun dia? Mentres el pais estigui orientat en la direccio de l'especulacio immobiliaria i financera, es continui malmenten l'entorn natural de les nostres valls i no es posi fre a les salvatjades urbanistiques, sera força complicat, i encara mes si el calentament global redueix la temporada de l'esqui. Aleshores fins i tot els hotels dels grans grups es podrien plantejar desinvertir al pais.Si Andorra als anys 80 va ser l'Escapada, ara veiem que mes aviat s'ens escapen els turistes. Per redressar la situacio, els poders publics han de jugar el seu paper, no desentenerse de la situacio i no deixar que es reguli el mercat per si mateix. Molts dels problemes estructurals que provoquen el descens de pernoctacions provenen d'aquest descontrol i de l'improvitzacio permanent que presideix les actuacions dels govern del PPLA durant tots aquests anys tant en l'ambit del turisme com el de les infraestructures i el medi ambient. Pero tampoc sera suficient que hi hagi un veritable nou impuls a nivell public si els empresaris del sector no entenen que el mercat turistic ha evolucionat, que no busca nomes el luxe o el hotel de gran cadenes, sino que tambe es necessari hotels mes modestos, familiars i mes especialitzats que fidelitzin la clientela. Tampoc no es pot continuar a oferir aqui el mateix producte que s'oferia fa 10 o 20 anys ni una oferta estandaritzada com la que es troba arreu, s'han de crear elements diferenciadors i potenciar els actius del pais. Si no entenen que s'han de pagar sous justos als seus empleats, promoure l'aprenentatge i la formacio continua, oferir qualitat en les instalacions i en els serveis, diversificar l'oferta i aumentar la presencia en les noves xarxes de venda i en nous mercats, prou em sembla que l'escapada dels turistes seguira sent en sentit contrari al que tots voldriem.
La seleccio
Encara que el titol del meu post d'avui porti a confusio, no parlare d'esports, si be aquest pot ser un tema calent en les proximes setmanes. Avui hi han varis assumptes que m'han portat a demanarme en quina societat ens esta transformant el govern del PPLA. Fa uns anys, no fa tants, Andorra era coneguda arreu com una terra d'acolliment. Durant les guerres a Espanya i a Europa, i despres de les guerres, milers de refugiats van trobar a Andorra un pais, una societat que els va acollir i que els va permetre de prosperar. La seva aportacio tambe va permetre al pais en el seu conjunt i als andorrans de prosperar amb els nou vinguts, fent sortir el pais del seu ambit medieval cap a una societat moderna. No importava si eren vells, joves, prims o grossos, amb bona vista o myops, amb diabetis o completament sans. Tots van ser benvinguts i si som el que som ara, es molt gracies a ells.
La situacio ha canviat pero, Andorra ha deixat de ser la terra d'acolliment que era. El govern liberal ha elegit construir un mur invisible pero ben real que s'amaga sota la denominacio de proves mediques als immigrants. Aquest mur permet filtrar amb criteris economics emparats per excuses mediques, com mostrava l'exemple de la Nuria Franco ahir al PLAriodic, qui es apte per venir a treballar al pais i qui no ho es. El que fan ja no es simplement seleccionar qui sera amb tota seguritat una ma d'obra economicament rentable i qui no. Aquest tipus de seleccio ja em recorda terriblement d'altres de funesta memoria que van existir durant el segle XX. I es que quan ja refusen persones que han patit un cancer pero ja s'han curat, o myops o diabetics, els limits del que es moralment acceptable i economicament justificable s'han trespassat de molt. Ens hem de demanar si el govern no intenta imposar una mena d'eugenisme immigratori, una especie de purificacio en l'arribada de nous treballadors.Ara, amics lectors, la cosa no es para aqui. La seleccio no es para als que volen entrar al pais, sino que tambe estan intentant imposarla als que ja hi som. Desde el govern no ens paren de dir que Andorra ha d'anar cap a l'excel·lencia, que els que no podran seguir el ritme del mon globalitzat han de desapareixer, que els que no s'adaptin no tenen lloc al pais. Fins i tot a nivell politic, segons els del PPLA hi han els que estan amb ells i tenen un lloc en el futur del pais a traves del 2020, i els que refusen d'anar amb ells i s'hauran de buscar la vida en un altre pais. Com be deia l'Eusebi Nomen en el seu article de dilluns al Diari d'Andorra, a traves de la llei d'inversions estrangeres, busquen a fer fora els obsolets per renovarlos amb persones que s'adaptin mes al seu concepte de societat. I es que tot l'ideari d'aquesta politica esta basat en un concepte de societat maniquea, on hi han els excel·lents i els obsolets, els que entenen la globalitzacio i els que no, els sans i els que no. Vist aixi s'enten doncs la logica que ja existeix en les famoses proves mediques. El PPLA s'ha proposat crear una nova societat en el nostre pais per l'exclusio i no per l'integracio. Una societat on nomes el que cumpleixin els criteris que ells considerin adequats tenen lloc. Una societat basada en el que ells creuen que sera el futur del pais, amb la gent que ells creuen que seran el futur del pais, una societat seleccionada, docil, manipulada i manipulable. Creuen que aixi Andorra sera els que ells volen, el seu negoci particular, pero es el que nosaltres volem? Es el que correspon a un pais amb la nostra historia? Es ironic que alguns dels descendents d'aquesta vaga d'immigracio que es va refugiar al pais durant els anys de guerres i crisis dels paisos veins siguin impulsors d'aquesta politicia d'exclusio despreciable. Potser que es demanessin el que seria si quan els seus pares o avis van arribar al pais, s'els hagues refusat l'estada perque eren diabetics o myops o havien patit una malaltia qualsevol. Seria Andorra el pais que es ara? Tindrien ells el benestar del cual disfruten ara? Existirien simplement?El PPLA esta jugant amb foc, esta jugant amb el futur de la nostra societat. Ningu pot dir, ningu es pot erigir com a coneixedor de l'evolucio futura de la societat, perque ningu sap com anira el futur per molt que s'encarreguin estudis a McKinsey. Qui sap si el immigrant que es refusa ara no seria el que tindria una idea que obriria nous horitzons de creixement pel pais? Qui sap si el resident que ha de marxar perque ara no s'adapta a les idees que tenen els liberals, no sera d'aqui uns anys el que hagues estat innovador? Una societat que vol caminar d'un pas segur cap al futur no es pot basar sobre l'exclusio de tota una part de la poblacio nomes perque no correspon als criteris del moment d'un partit politic, o d'unes persones dins d'aquest partit, tot al contrari. D'aquesta manera nomes s'anira cap a una esclerosi de la societat que esta destinada a fracassar indubtablement. Andorra nomes continuara sent el que es siguen fidel als seus origens, a la seva historia i a la seva tradicio de pais d'acolliment i d'integracio. Un pais on tothom ha de disposar d'una oportunitat encara que no es correspongui al que ara esta de moda. Un pais on s'ha d'ajudar a tothom i no nomes als que alguns creuen que tenen possibilitats. Un pais obert, sense murs ni barreres economiques o altres. Un pais que no sigui de seleccio, sino d'eleccio.
L'enveja dels Pirineus
Han passat les festes, s'ha celebrat com calia el Nadal i l'arribada del any nou i els nostres politics s'han tornat a posar a treballar de valent. Ara fa uns dies, el nostre amo i senyor va tornar a fer unes declaracions de la seva collita, a les cuals ja comencem a estar tots acostumats: "Andorra es l'enveja dels Pirineus", segons ell. Primer haig de dir qu'em sembla de molt mal gust i poc diplomatic que el Cap de Govern es dediqui a titllar d'envejosos, amb raons o sense, als nostres veins pirenaics. Que dirien els altres paisos europeus si per exemple Jacques Chirac declares publicament que França es l'enveja d'Europa?
Pero em sembla molt pitjor el dir aquestes coses quan a mes el dia a dia demostra que poca cosa es pot envejar a la situacio per la cual esta passant Andorra despres de 13 anys de govern del PPLA. Ens poden envejar potser de tenir una ministra portaveu que amaga informacio als mitjans de comunicacio en la roda de prensa posterior al consell de ministres, i que recorre a series policiaques dels anys 70 per explicarse? Ens poden envejar potser de tenir una cos de policia en el que el ministre esta enfrentat amb el director que al seu torn esta enfrentat amb la majoria del cos? Ens poden envejar que per organitzar tant la policia com els bombers, serveis essencials, s'hagi de recorrer sistematicament a assessors dels paisos veins, pagant-los tarifes faraminosos? Ens poden envejar de que el ministeri d'Esports hagi esdevingut la sucursal d'una empresa privada en la cual nomes falta que el ministre i el director entrin en nomina? Ens poden envejar de tenir una depuradora que no funciona i que costara 10 cops el que s'havia pressupostat? Ens poden envejar de tenir un dels tunels mes cars del mon si es mira el cost per metre de tunel? Ens poden envejar de tenir els nivells de polucio atmosferica mes elevats dels pirineus, dignes de les zones industrials de les grans metropolis, pero que es guarden secretissims per ordres governamentals? Ens poden envejar de tenir el preu per metre cuadrat mes car del Pirineu, el que obliga a bona part de la populacio a tenir que immigrar fora del pais per trobar un habitatge que s'adecua als ingressos? Ens poden envejar de voler fer una legislacio sobre l'inversio estrangera en contra del sentit comu i de la majoria de la populacio, dels empresaris, dels partits, fins i tot el que governa?
Francament, si ens envejen despres d'aixo, encara hi podem afegir un conseller general, el Sr. Verdaguer, que no se li ocurreix res mes en una tertulia, per contrarestar les critiques sobre la privatitzacio de l'esport escolar, que de dir que el Sr. Jaume Bartumeu va tallar la subvencio al Basket Club Andorra quan jugava a l'ACB, oblidant-se pero que aixo va passar sota el mandat del Sr. Forne, del PPLA, i que el Sr. Bartumeu ja feia temps que no era ministre. I es que amb un nivell aixi, de veritat, ens han de tenir enveja, pero enveja dels farts de riure que ens fem al escoltar els nostre dirigents. Mes que l'enveja dels Pirineus, Andorra es la vergonya dels Pirineus i de bona part d'Europa. Continuem sent un paradis fiscal, sense perspectives de sortir de les llistes mes negres mentres governi el PPLA, ja que ells no tenen cap voluntat de sortir-ne, i aixi es segueix penalitzant qualsevol intent de diversificar l'economia del pais. Continuem sense tenir una legislacio europea a nivell laboral, ni lleis sindicals, ni de negociacio colectiva, ni seguretat en el treball i per molt que quan venen representants dels sindicats europeus, s'els prometi que es fara, continuarant sense fer-se perque el govern del PPLA no les vol. Continuem perden attractiu turistic cada dia que passa, el nombre de visitants baixa i el govern del PPLA prova de maquillar les xifres dels vehicles que passen la frontera que inclouen-t'hi tots els fronterers que van i venen cada dia i els camions. Continuem malmeten el patrimoni natural i cultural del pais, sino feu un tomb per Arinsal, La Margineda, Canillo, La Massana, Ordino per constatar com s'imcompleix continuament la llei. Continuem sense residencies pels padrins i els tenim que dur als paisos veins mentres que el govern del PPLA es dedica a bloquejar la construccio d'una residencia a Encamp per pur motius electoralistes i interessos particulars. Continuem exportant la nostra merda als nostre veins tant pels rius com per les carreteres i som incapaços de tenir una politica de residus moderna, sostenible, respectuosa del medi ambient i de la salut de les persones. Continuem sense saber res de qui va filtrar les contrasenyes del andorra.ad, ni perque un xines va assessinar a 2 persones al Roc de Caldes, ni que passa amb el Albatros o l'edifici TUC, ni dels negocis dolços, ni de les companyes d'aigua que funcionen sense les autoritzacions pertinents, ni perque les indemnitzacions per l'hepatitis C no es fan efectives, ni perque no es redacten els reglaments de certes lleis, ni perque continuen fent unes proves mediques seleccionant qui entra o no a treballar al pais.Ara, Sr. Pintat de Groc, despres de llegir tot aixo, i rememorar tot el que encara m'he deixat, s'atreveix a tornar a dir que som l'enveja d'algu? Continuara la seva fuita endevant cap a un 2020 de fantasia que l'hi han venut a preu d'or, ignorant completament la situacio del pais i de les persones que hi viuen al 2007? He d'admetre que vist el panorama, l'enveja la tinc jo d'altres paisos on potser la situacio no es molt millor pero els dirigents tenen el coratge, quan les coses van aixi de malament, d'admetre els seus errors i/o incompetencia per resoldre els problemes, dimitir i demanar al poble que esculli un nou govern en unes eleccions democratiques.
Per 2007, mes Tamarrolandia
Ja hem deixat enrere el 2006. Ha sigut un any de creixement per Tamarrolandia, que ha esdevingut un dels blogs mes llegits i participats en llengua catalana i no sols te resso dins del pais sino tambe a l'exterior. Aquest creixement tambe ha anat acompanyat amb l'aparicio d'una serie de personatges que han provat i continuen provant de desactivar i eliminar aquesta tribuna amb provocacions, insults i amenaces diverses. Aquestes actuacions i d'altres que s'han produit aquest darrer any en contra de mitjans de communicacio i alguns dels seus col·laboradors em porten a reflexionar sobre la realitat de la llibertat d'expressio al nostre estimat pais.La llibertat d'expressio no sembla que sigui encara a Andorra un valor que es vulgui defensar desde totes les intancies politiques, socials i judicials per molt que sigui un dret fonamental reconegut per la nostra constitucio. La llibertat d'expressio sembla limitarse a dir el que conve al govern i al PPLA. Un govern i un partit que no suporten cap critica, que es creuen per sobre del be i del mal i que deslegitimen qualsevol altre manera de pensar que no sigui la seva. L'augment del nivell dels attacs i dels esforços que es fan per silenciar les veus discordants desde el govern i el PPLA nomes poden ser la prova de la feblesa de la seva posicio democratica i s'intenta utilitzar metodes totalitaris per mantenir l'opinio publica adormida.
Tamarrolandia pero continuara defensant que existeix una altre manera de veure les coses, que la transparencia i la lliure circulacio de l'informacio es primordial en un estat de dret modern. Continuara defensant que la llibertat de pensament i d'opinio es inalienable i s'ha de defensar amb tota la força que calgui per continuar a viure en democracia. Tamarrolandia es i continuara sent una tribuna lliure, oberta a tots i sense restriccions que no siguin les de opinar i dir la seva sobre el nostre pais. Per aixo tambe continuara a haver-hi gent que insultara i continuara demostrant que existeixen persones que no es mereixen cap mena de respecte i que supleixen la falta d'arguments legitims per defensar la seva opinio amb l'insult i l'amenaça.Espero que el 2007 sigui un any de consolidacio per aquest blog, i que continui allotjat per Blogger, una empresa de Google. Espero que el 2007 sigui un any on els ciutadans d'aquest pais siguin mes i mes nombrosos a opinar sense por sobre el pais en el que volen viure i que volen deixar als seus fills, nets i besnets. Espero que al 2007, Tamarrolandia contribueixi a fomentar el debat entre les diferents opcions que s'ofereixen a nosaltres i que fins i tot els intolerants acceptint que sense un ull critic i un esperit obert no es possible el progres. Tambe espero que Tamarrolandia sigui al 2007 un dels actors en la campanya de les comunals que tindrem a finals d'any. Finalment us voldria desitjar a tots, fins i tot als que em llegeixen per obligacio, als que m'han insultat a mi i a la meva famila, que em volen fer callar, que em volen empresonar, que m'han amenaçat fisicament i m'han desitjat la mort, un molt bon any 2007 per vosaltres, les vostres families i amics.
