Ni Pintat
Sense voler semblar un profeta, fa un any escribia al final del post Sol contra tots: "espero que algu reaccioni en les files liberals, perque quan tot el mon et diu que es fan les coses malament, no pot ser que tu mantinguis que les fas perfectament. No podem continuar a ignorar, menysprear o enriuren's tant de les veus interiors com exteriors que ens demanen de fer les coses com cal, adaptar-nos al nostre entorn europeu i començar a ser un pais integrat dins del continent. No podem anar sempre sols contra tots, i sortir impunes. Som massa petits per voler anar pel mon com a unics defensors de la veritat, i si no volem que ens obliguin per les males s'han d'agafar mesures ja."
Avui ens trobem en la situacio que ja es podia preveure fa 1 any i fins i tot fa mes que aixo. Des del govern Forne, quan ja van començar a dir pero a no fer res per sortir de la llista de l'OCDE, escudats dins de les especificitats, moguts pels seus propis interessos davant dels interessos del pais, el PPLA ha portat el pais cap un carrero sense sortida. Pero la responsabilitat de l'Albert Pintat, del seu govern i dels partits que l'han mantingut al poder tota aquesta legislatura es majuscula. Ells tenien l'oportunitat de fer els deures, ells tenien la majoria suficient per moure el pais i no han fet RES. Ara el co-princep Sarkozy ens anuncia a traves del Sr. Fremont de que hem fet tard pero a l'Albert Pintat, el que li ha fet mes mal es que no el convoques com a cap de govern sino com a candidat.
Es creia Pintat de que anirien a veure el cap de govern d'un govern que no ha mostrat cap disposicio a cooperar a 2 mesos de les eleccions? Perque? Per donar-li un copet a l'esquena i dir-li ho maco que es Andorra? No el van voler rebre a Paris, no el van voler rebre a l'OCDE, es pensava de veritat que vindrien a donar-li una medalla? Pero alguna cosa bona ha passat. La bofetada publica que han donat al Pintat l'ha fet tornar a la terra i despres de recuperar la consciencia ha decidit que no tenia ganes d'encapçalar la mes que previsible debacle electoral PPLAtetica, que el marron s'el mengi un altre. Quin coratge, quin sentit d'estat, quina barra! Ni pintat!
Com sempre ell ho ha justificat, com ho ha justificat tot durant 4 anys. Tot s'explica. Com explica doncs la situacio on ens trobem ara? Altra vegada el que ell busca a salvar ara es el negoci familiar, no pas el de les canyes, sino el del banc verd i blanc. I es que ja seria ironic que despres d'una legislatura dedicada a arreglar el negoci particular al final s'esmorrones tot de cop sense assegurarse una jubilacio tranquila fora de la politica. El que faci el PPLA ara, poc interessa. El partit esta destrossat, ja s'en ha ocupat ell. Els antics amics ara fan costat al Nomen, darrere els diners de la Maria Reig. Els antics socis pseudocentristes, colaboradors i coresponsables del desastre, s'han reinventat en un partit nou darrere el Mateu, antic ambaixador a Paris que pel vist ha sigut tant util com una estufa al Sahara un dia de sol a les 12 del migdia. El PPLA te mes feina que trobar un candidat, ha de trobar una rao de ser perque el projecte que portava amb Pintat era continuar el que havien fet fins ara. Al desapareixer el candidat, desapareix el projecte ja que s'ha evidenciat el fracas total i absolut de tota la politica que s'ha fet fins ara amb la seva renuncia.
Al final el temps ha donat la rao al PS. Els que havien titllat als socialdemocrates de catastrofistes ara es fiquen les mans al cap. El PS ha avisat, ha aconsellat, s'ha mogut tant dins com fora del pais perque no s'arribes a aquesta situacio. Res no hi ha fet perque els PPLAtetics i els seus aliats necessaris s'han negat en tot moment a reconeixer la veritat que era del tot evident. Permeteu-me doncs que sigui un cop mes pessimista en quan als proxims dos mesos de Pintatisme. Ens esperem temps dificils, amb un ambient enrarit i una pressio externa insostenible.
Les eleccions s'anuncien com l'oportunitat de demostrar al mon que volem un altre model de pais, que no sigui el basat en l'especulacio, el diner negre, el secret bancari i tot el que el PPLA, els seus amics d'Andorra pel Canvi i els seus socis del Nou Centre han defensat i continuaran defensant. Els unics que podem salvar el pais d'on la ficat el Pintat som els andorrans amb els nostres vots. No es tracta d'unions politiques de circumstancies sino d'un missatge clar de la societat. Ara no toca la gran coalicio que nomes portaria a mitjes tintes i a compromisos inassumibles, s'ha de fer taula rasa i començar de nou amb els que han defensat un model alternatiu de pais. S'ha de donar una majoria clara a l'Alternativa i deixar enradere aquesta epoca negre pel pais.
PS: En principi aquest post tenia que ser per defensar la festivitat del 14 de Març. Espero que el PPLA recapaciti i vegi que, encara que ells no creguin en la constitucio com ho han demostrat durant els ultims anys, el pais ha d'estar per sobre de si es perd o no un dia de feina per celebrar aquesta constitucio que despres de tot es l'unic que ens quedara als andorrans com a instrument per reconstruir el pais despres de que ells deixin el poder.
Etiquetes de comentaris: eleccions, Pintat, PPLA, PS
posted by Tamarroman @ 10:13 a. m.
