La cavalcada del rei
Ahir el cap de govern Pintat de Groc va tornar a exercir d'amo i senyor del pais. No nomes va menystenir tota l'oposicio politica i social a la seva llei d'inversions estrangeres i a la manera com ell encara el futur del pais, sino que tambe, amb la seva prepotencia habitual, va defugir qualsevol interes i responsabilitat politica en les proximes eleccions comunals. "Les eleccions locals no son un pleibiscit", segons ell, pero es una manera curiosa d'entendre les comunals, ja que administrativament el nostre pais es basa en el conjunt de 7 corporacions "locals" que tenen una importancia cabdal en el funcionament del pais. Seria molt dificil pel govern de tirar endevant qualsevol politica amb cara i ulls amb l'oposicio frontal de la majoria dels comuns.Per molt que digui l'amo i senyor que la cara del consol es el mes important, jo escolto al carrer i llegeixo aqui mes i mes sovint que no votaran a aquest o aquell senyor, per molt be que faci la seva feina, si es presenta amb segons quin partit. Aixo mostra que els andorrans potser han entes el funcionament del sistema democratic amb partits politics, despres de 13 anys de constitucio, i en canvi l'amo i senyor continua ancorat en el passat pre-constitucional, on el poder es limitava a les 4 families de sempre. Un passat que potser l'amo i senyor voldria fer reviure vist el poc tarrana democratic i autoritari que ens ha demostrat despres d'un any i mig de legislatura on el Consell General i altres institucions democratiques apareixen mes febles que mai i que totes les decisions ja ni es prenen en el consell de ministres sino directament entre els despatxos de l'amo i senyor i la seva ma dreta i veritable cervell de l'operacio, el pornosinistre Mirapeix.
Desde el principi de la legislatura s'han multiplicat els casos on les institucions democratiques han sigut curt-circuitades o ignorades per agafar decisions o fer actuacions, i aquests dies mateixos hi ha el cas de les proves a l'avinguda Meritxell on s'ha ignorat la taula de mobilititat, i en consequencia l'opinio del comu d'Escaldes. L'amo i senyor va decidir que es faria a la vigilia de Nadal i aixi es fara. Ell governa, ell mana i les seves ordres s'han d'acatar, sense discussio, sense oposicio. Aixi quan diu que ha entes el missatge dels "pseudo-centristes" es contradiu amb el que deia la nit mateixa de les eleccion generals quan entenia el missatge dels electors. Que lluny queden aquelles paraules ara. Perque si ens pensavem que l'amo i senyor governaria amb la recerca del consens amb l'oposicio com a maxim objectiu, s'ha evidenciat que l'unic que busca es la majoria absoluta al consell, amb els socis mes minoritaris, per poder fer i desfer segons la seva voluntat.
S'enten doncs tambe que l'amo i senyor no doni cap importancia al resultat de les proximes comunals. I es que per ell, les eleccions ja no importen, la voluntat del poble ja no importa, la democracia ja no importa. Poden tots anar en contra, pero ell te el poder i no pensa deixarlo, passi el que passi. Em temo doncs que el 2007 que ja s'acosta continuara essent un any de promeses incomplertes, de govern autoritari i esclerosat, d'adjudicacions i negociets entre amics, ja no del PPLA, sino de l'amo i senyor Pintat de Groc, que sembla voler començar una nova carrera com Albert 1er, rei d'Andorra. Un personatge que no governa pel poble, que no busca el consens politici i social amb la majoria dels agents i dels ciutadans del pais, sino que busca mantenir el seu poder amb totes les astucies politiques que pugui, fins i tot el donar 2 ministeris a uns partits que no representen junts ni un 11% dels electors.
Potser la proxima calvacada de reis es podria substituir a partir d'ara amb la gran cavalcada del rei Pintat i del seu paje Mirapeix per sobmeter-se a l'aclamacio popular, amb distribucio de caramels del PPLA a tots els que els aclamint i vigilancia intensiva amb tots els que gosin criticar o divergir del pensament unic que cada dia que passa intenta imposar-se. Pero si en una cosa te rao l'amo i senyor en les seves valoracions de finals d'any, es que a Andorra de mes magres n'em vist, i que no dubto jo que el poble d'aquest pais no deixara que continuint sequestrant la seva llibertat i la seva voluntat democratica, no deixara que continuint venent-se el pais, i al final el poble tornara a ser sobera.
posted by Tamarroman @ 11:00 a. m.
