26.7.06

Solidaris o hipocrites?

Molt sovint els nostres dirigents, i una part de la populacio d'aquest pais, es vanaglorien de tenir un pais exemplar a tots nivells i critiquen aquest blog perque, segons diuen, no reflexa la realitat. Pero quan es veuen certes noticies apareixer als diaris em demano sobre que es basen per fer tals afirmacions. Ultimament s'ha fet molta publicitat alrededor del esperit solidari i huma que ha demostrat el nostre pais acollint 5 dels eritreus que va recollir un pesquer espanyol en front de la costa maltesa i que cap pais de la UE volia.

Primer de tot no em d'oblidar que no els vam acollir fins que Espanya ens ho va proposar molt amablement. Haguessim actuat igual sense la demanda espanyola ? S'hagues ofert Andorra per acollir aquestes persones sense l'urgencia humanitaria? No em d'oblidar que aquest acolliment s'ha fet en unes condicions excepcionals, ja que no s'els hi ha donat un estatus de refugiats al pais sino de visitants, i nomes per 3 mesos. El que passara d'aqui 3 mesos, ja ho comentare aqui pero sera segurament força important de cara al futur de casos similars. Pero tornant a ho que deia al principi, sembla curios que el mateix dia que posem davant dels projectors de l'actualitat als eritreus, expulsem cap a Espanya a 4 persones provinents dels paisos de l'Est perque no tenien de que viure al pais i feien musica i mendicitat al carrer. Em demano que passaria si en lloc d'estar al mig dels pirineus, fossim una illa en el mediterrani, tambe posariem la gent que no desitjem en pateres potser ?

Tenim sort que per ara els estats veins tanquen els ulls sobre aquestes expulsions, perque tambe ens podrien dir que ells no tenen perque fer-se carrec de la gent que els nostres dirigents consideren que no son bons pel pais, de la mateixa manera de que ens van dir que no s'havien de fer carrec de les nostres runes. Sembla doncs que hi ha 2 mides per la solidaritat i l'humanisme, depenen de qui demana, depenen d'on provenen. Si som un pais solidari i humanista, s'ha de ser-ho sempre i no nomes quan politicament pot interessar al govern. No es pot estar jugant aixi amb la vida de les persones, utilitzant-les com mercaderia politica.

Dilluns passat el Bondia publicava una entrevista a una responsable de Caritas on s'admitia que al pais existeixen sense sostre, indigents pero que s'amagaven per por a ser expulsats. Aixo ja ho vaig denunciar en un post del 6 d'abril titulat Miseries. En aquest post ja explicava com col.lectius com els nostres avis sobreviuen en el nostre pais en condicions infra-humanes a causa de pensions ridicules. Tambe posava de relleu l'existencia dels sense-sostre. La solidaritat i l'humanisme del nostre pais es tindria tambe d'aplicar en aquests casos i no nomes amb caritats, sino per posarse mans a l'obra i solucionar aquestes situacions. La qualitat de vida, la vida dels nostres avis val igual que la vida de qualsevol altre.

No podem vanagloriar-nos de salvar, que tampoc els hem salvat, a 5 eritreus pero deixar que al pais hi hagi gent que es mori de gana, o que es mori completament desatesa com ha passat en un parell de casos ultimament. No podem vanagloriar-nos de que som solidaris i humanitaris amb 5 eritreus, i anar expulsant als pobres, als sense-sostre, als indigents. Quan alguns es queixen de que denuncio un pais amb problemes quan aqui, contrariament als veins, no es veuen indigents, ni sense-sostres, aqui tenen la resposta, els fem fora per aixo no s'en veuen. Potser seria hora que ens deixessim d'hipocresies i que afrontessim com a pais els nostres problemes, assumint les nostres responsabilitats.

17.7.06

Flash Minoves, agent musical

Avui apareix al diari d'Andorra una noticia en la seccio cultural que ha merescut la meva atencio. Es veu que el nostre gran ministre de cultura, Flash Minoves, ha convidat a la seva cosina americana, Kate Myers, a actuar a l'Auditori Nacional. La noticia no ho seria si no fos que la tal Kate Myers es una perfecte desconeguda en el mon de la canço. Em pregunto doncs quin son el merits d'aquesta persona per fer-se invitar desde els USA per participar a un concert a l'auditori nacional d'Andorra?

Mirant a la seva pagina web, no trobo cap merit especial o destacable. Es evident doncs que aquest noia cantara a l'auditori nomes perque es la cosina del ministre Flash. Cobrara per tant destacada actuacio? Li hem subvencionat el bitllet d'avio i l'estada al pais entre tots els andorrans? Son preguntes qu'em faig d'entrada. Pero tambe em demano com pot ser que un ministre d'un govern d'un pais que es preten SERIO, pot decidir amb tota la cara de fer venir la seva cosina i programar-la en la sala de concerts mes important del pais, tot i vanagloriant-se que vol potenciar els artistes del pais. No es delicte en aquest pais utilitzar la seva posicio publica per afavorir interessos propis o familiars? Aixo es mes propi d'un govern de republica bananera.

Mes curios resulta el diari que la cosina del Flash mante en la seva web. Es pot llegir textualment que en Flash li ha programat concerts a Espanya pero que no li ha indicat encara les dates. Tenim doncs un ministre que es dedica a fer d'agent musical de la seva cosina. Es compatible aquesta feina amb el carrec extremament ben remunerat que te? O es que ja es prepara per quan se li acabi? Utilitza els multiples viatges oficials, els contactes oficials, els cocktails i tuttiquanti per promocionar la carera musical de la seva cosina? En tot cas em sembla una aberracio, un escandol absolut que en qualsevol altre pais del nostre entorn seria un motiu de cessament immediat del ministre i fins i tot d'investigacio per part de la justicia per pressumpte delicte de trafic d'influencies.

Si jo fos un artista del pais avui mateix demanaria publicament la dimissio d'un ministre pel qual la qualitat i els merits d'un artista es mesuren pel nivell de parentesc amb ell. Si jo fos un conseller demanaria publicament la dimissio d'un ministre que utilitza, a vista de tothom, el seu carrec per promocionar la seva familia a mes de tenir activitats impropies del seu carrec. Si jo fos el fiscal engegaria una investigacio per determinar si el ministre ha utilitzat indegudament fons publics i la seva posicio per fins personals com la promocio de la seva cosina. Si jo fos el Cap de Govern cessaria ipso-facto al Flash per salvar el govern d'un escandol public.

8.7.06

Llegats liberals

Fa dos dies, el nostre molt estimat cap de govern titllava de "patriotics" els socis andorrans de l'empresa del forn incinerador per vendre a preu de cost les accions que ells hi tenien. Pero vet aqui que avui, segons publica el Diari d'Andorra, se sap que aquesta empresa tindra que construir un diposit de cendres a corre-cuita. El cost d'aquest diposit pot ser fins i tot superior al del forn, degut a la perillositat de dites cendres, i sembla mes aviat que l'acte "patriotic" era una ganga per sortir d'una empresa que de totes totes no podia ser mai rentable. Els "patriotes" semblen ara mes aviat les empreses extrangeres que encara hi tenen capital. En d'altres paisos aixo s'en diu delicte d'iniciat ja que s'utilitza informacio privilegiada per vendre unes accions abans que baixi el seu valor.

S'entenen tambe mes clarament les declaracions del Pintat de groc sobre la gran experiencia tecnologica de les empreses extrangeres del forn, ja que els hi tocara ara investirla en la construccio del diposit, a carrec de la padrina es clar. Un cop mes es demostra que els tripijocs liberals nomes estan portant a la ruina del pais ja que quan el forn incinerador ja no funcionara, aqui tindrem PER SEMPRE, un diposit de residus altaments toxics (les dioxines i els furans son les substancies quimiques mes toxiques que es coneixen) que les generacions futures es tindran de menjar amb patates. Quina hipoteca mes pesada pel futur del pais ! Estava aixo previst en el pla de McKinsey ? No parlo ja de com es triara el lloc per fer-lo, si ja hi van haver problemes amb els abocadors de runes, podeu imaginar, amics lectors, com sera per acollir residus super toxics. Potser el podrien posar a dalt del pic de Carroi, junt amb el famos telecabina i aixi el transformem en una atraccio turistica.

Tot plegat arriba, i per molt que fem pena a Espanya i que per ara ens deixin baixar la nostra merda, en contradiccio amb totes les directives internacionals, al final ens la menjarem pels segles veniders. Quin llegat mes extraordinari que ens deixara el partit liberal i els seus responsables. Proposo que a l'entrada del diposit de cendres s'installi unes estatues de les persones responsables per la seva construccio, perque aixi les generacions futures els podran conmemorar en actes multitudinaris. Estic segur de que serien tant populars com les esculptures de la ruta del ferro, i permetrien no oblidar mai com el desgovern va permetre que es malmetes per sempre el nostre pais.

Ja es poden anar vanagloriant els liberals d'els seus suposats accompliments. L'estat en que esta el pais actualment i sobretot l'estat en el que el deixaran i que els seus successors tindran obligatoriament de gestionar no es ja penos, sino que es desesperant. Encara hi som a temps pero de canviar de ruta i d'oblidar el forn incinerador pel be del pais, per ara i pel futur. Si que seran uns quans milions d'euros llençats pero s'ha de saber veure quins serans els costos pel pais de les cendres per molts anys a venir. Insisteixo encara hi som a temps perque aquest llegat que els liberals ens volen deixar no existeixi mai, pero hi ha d'haver la visio i la voluntat de fer d'Andorra el pais que tots voldriem que sigues.

Espero que alguns dels politics que es llegeixen aquest blog s'adonara de que ho que esta en joc aqui ja no es la reputacio, els diners o les proximes eleccions. Sino que esta en joc la vida de les futures generacions, dels nostres nets, dels nets dels nostres nets. Nosaltres ja no hi serem, pero haurem deixat un heritatge molt feixuc per ells. I si be l'historia nombrara els culpables de tal disbarat, els responsables ho serem tots els que podiem haver fet quelcom i no vam fer res. No tenim que deixar que el llegat liberal, aquest regal enverinat de dioxines i furans sigui una realitat. S'ha d'aturar aquesta bogeria ara ja.