Tamarrolandia

Un Conte de Nadal - Primera Part

La nit de nadal es una nit magica, una nit d'il.lusions i d'esperances, una nit de retrovalles i de familia, una nit de regals i de sorpreses. Aquesta nit de nadal, el nostre cap de Govern, l'Albert Pintat, es sentia una mica indisposat. Potser havien sigut els turrons o potser les ostres, pero la questio era que el seu estomac no el deixava dormir. Havia tingut una llarga jornada, amb reunions i mes reunions, preparant el proxim consell de ministres i el seu missatge de cap d'any. Va decidir que com els regiraments dels seus intestins eren massa sorollosos per anar al llit, pasaria un moment al seu despatx de casa, revisant algun dels papers pendents.

Va encendre un bon foc a la ximeneia, es va sentar al seu sofa preferit i va agafar una carpeta de sobre un munt. "Actuacions pel transport de cendres" va dir, llegint en veu alta el titol de la carpeta. "Aquesta ja anira be" va pensar. Va anar passant pagines fins que un soroll molt difus va cridar la seva atencio. Hi hauria algu espiant darrere la porta del despatx. Es va aixecar ho mes silenciosament que va poder i va obrir la porta de cop. Ningu ! "No sere un mica paranoic?" va pensar. I es que desde l'afer de l'andorra.ad i el regirament de papers al govern, nomes faltava que l'espiessin a casa.

Al tornar cap al sofa va notar un corrent d'aire que li va gelar l'anima. "Renoi quin fred i aixo que tinc la ximeneia encesa" va pensar i va continuar la seva lectura del dossier. Pero el soroll es va fer sentir de nou, aquest cop mes aprop. Es podia distinguir aquesta vegada com unes cadenes que s'arrossegaven pel terra. "Que pot ben ser aixo, la dona esta dormint i no hi ha ningu mes a casa" es va dir en veu alta com per espantar la por que començava a apareixer. "Deuent ser imaginacions meves, deu ser a causa del sopar de nadal que no l'estic digerint be", pero el soroll es va fer mes precis. De sobte es va obrir la porta del despatx de cop i un vent gelit va bufar, al mateix temps que una figura negre apareixia al seu llindar. "Qui es voste?" es va exclamar tot poruc el Cap de Govern. La figura va avançar i la porta es va tancar al darrere seu de cop. La seva imatge era ara mes precisa. Com si d'un monjo es tractes, portava una capa negre amb caputxa que no li deixava veure la cara a part de 2 ulls que brillaven en la foscor. La capa s'arrosegava per terra i es podia veure un seguit de cadenes que sortien de sota ella. No era una figura molt humana, ja que no es distinguia ni cos ni brassos ni cames.

"Soc el nunci dels esperits del Nadal" va resonar en l'habitacio amb una veu d'ultratumba. "Vinc a avisarte Albert Pintat, ja que aquesta nit rebras la visita dels meus amos", va afegir la figura negre. "Com ? Que ? Qui ? Que hi fa voste aqui ? Que es aquesta farça?" va babiejar el Cap de Govern amb veu tremolosa. "No es cap farça Albert, els 3 esperits de Nadal ja estan en cami per veure't i res no els podra aturar" va tornar a exclamar poderosament la figura del nunci. "Mira que crido al Sherrif Cabanes i et fotra a la Comella" va replicar en Pintat. "Aquesta nit, l'esperit dels Nadals passats, l'esperit del Nadal present i l'esperit dels Nadals futurs et visitaran, estigues preparat Albert, si no ho estas, el castig pot ser terrible" va tronar la veu dins el despatx d'en Pintat, mentres es difuminava vaporosament com un malson a l'alba.

El Cap de Govern estava petrificat en el seu sofa. Estava somiant potser ? o era el ditxos estomac que li feia veure miratges ? "Ara mateix truco al Cabanes que vinguin a investigar aixo" va dir d'una veu mes segura. La seva ma mentres buscava el telefon movil dins de la butxaca del bati que portava posat, quan de sobte un nou soroll de cadenes es va fer sentir de l'altre costat de la porta del despatx. Era mes fort que el soroll precedent, com si les cadenes fossin mes nombroses aquest cop. L'Albert Pintat es va adonar que no es podia moure, estava com paralitzat. Era la por o era una força magica que el mantenia en aquest estat. Dintre seu, notava el cor com se li embalava. "Que em passara ara ?" va pensar, "Com pot estar passant aixo?". Un lament es va sentir que venia de l'altre costat de la porta, "Aaaalbeeeerrrttt....Aaaaaaalbeeeeerrrrt....Aaaaaalbeeeeerrrrrrrrtttttt"...

Continuara !

posted by Tamarroman @ 5:24 p. m.

Ens ha tocat la grossa !

Si senyores i senyors, ens ha tocat la grossa ! Quina alegria es palpa als carrers, com es gasten amb gust, els feliços agraciats, els diners caiguts del cel, com per exemple el comu de la Massana. Ahir mateix van pressupostar per l'any vinent un increment de les despeses de mes de 130%, tot i que el deute, uns 34.000.000 Euros, sigui ja superior al permes per l'actual llei de finances comunals. Pero que no es preocupi ningu, el Pare Noel Mirapeix els hi arreglara i apujara el limit d'endeutament permes. Aleluia !! Aleluia !!

I mirin a Govern, on sembla que treuran els eventuals pero crearan noves places de funcionaris, segons les necessitats que son moltes evidenment. Pero no es tot, perque tambe s'adjudica mes de 1.200.000 Euros per la nova oficina d'alta tecnologia que depen directament del cap de govern. Aquest departament estara encarregat d'establir un pla a 10 anys per modernitzar el pais. Valga'm 10 ! Si d'aqui 10 anys la tecnologia que tenim ara estara completament obsoleta, pero es que hi han diners per gastar de la grossa, i no sabem com fer-ho. A mes a mes, els feliços assessors que treballaran per aquest departament es dedicaran a viatjar pel mon per intentar que empreses de fora d'alta tecnologia vinguin a establirse al pais. Si no hi havia prou intrusisme, ara a mes, el govern el fomentara oficialment. Brindem amb força cava, o millor xampany frances que es mes car i cal gastar.

Ja no cal parlar dels viatges del ministre Flash o dels seus assessors a cimeres llunyanes, on s'allotjen en suites presidencials a mes de 10.000 Euros al dia. Aixo despres s'arregla amb unes cuantes transferencies d'ultima hora que vota el consell general, que per aixo hi son ! Igual els diners cauen del cel i si no els fan servir per aixo, per quina altre cosa ho podrien fer ? Es que aixo de la grossa dona per tot, i mes. Amen !

I si durant les festes veuen algun indigent al carrer, algun sense sostre en el pais de les meravelles, es que ja han begut massa i esta tenin visions. Que segons la Monica Codina al pais no hi ha pobresa, que tothom ha tret la grossa i aqui tot es alegria i xerinola. Nomes s'ha de veure com per certs comerciants i la televisio andorrana que hi ha dedicat les 3 ultimes tertulies, ho mes important es posar i treure estructures de certa avinguda. Si senyors, aqui ens podem dedicar a debatir d'aixo mentres a ningu el treuen del pis on ha viscut durant 30 anys, mentres ningu te problemes per arribar a finals de mes amb uns sous de miseria. Es que ha tocat la grossa i ens han repartit el pastis per tots.

Bones festes a tots, i felicitats als premiats !

posted by Tamarroman @ 4:14 p. m.

Culpables i responsables

Potser avui al mati us heu trobat encuats baixant d'Encamp o pujant d'Escaldes per culpa de les obres a la rotonda que estan fent davant l'antic camping Europa. Segons sembla l'empresa que fa les obres, Cevalls, no ha acabat a temps l'alquitranament que feia de la calçada. Cevalls es culpable de no acabar les obres a temps i d'impedir el transit normal de la carretera i per aixo mereixen de ser castigats amb una bona multa.

Pero Cevalls estava duent a terme unes obres publiques, adjudicades per Govern mitjançant un concurs public. Es doncs Govern el responsable final de les seves obres i de que aquestes s'acabin en els terminis que imposen sense influir en el transit rodat. Es doncs sorprenent que el cap de govern, responsable maxim, carregui en duresa contra l'empresa Cevalls, tractant-los d'irresponsables, i no miri cap el seu govern i en particular el ministeri d'ordenament territorial. Ells son els encarregats de les obres, i ells son els responsables de ho que vagi be i tambe de ho que vagi malament.

Aquest govern ja ha demostrat varis cops que confon culpables i responsables. O mes aviat, que nomes busca els culpables i que mai assumeix la responsabilitat que li escau com en els cas de la STA. Alli tambe, hi ha un culpable de que les contrasenyes es fessin publiques. Pero hi han responsables de que aquestes es puguessin fer publiques, sigui per negligencia, sigui per mala gestio: el(s) ministre(s), el director de la STA, els encarregats de la seguretat de andorra.ad.

Molt sovint, els liberals obliden que governar consisteix en assumir responsabilitats i no nomes quan les coses van be. Si l'exercici de la responsabilitat nomes es fa per penjarse medalles, aleshores el govern no assumeix el que es el seu deure. Culpables i responsables tenen que pagar per els desgavells que es produeixen i es el deure del govern de fer que aixo sigui aixi. Sino, es a la ciutadania a començar a reclamar que els que han estat elegits agafin les seves responsabilitats i deixin pas a gent que es dediqui a governar amb tot ho que aixo comporta.

posted by Tamarroman @ 6:49 p. m.