El Vol de l'Albatros
Aquests dies l'ambaixada francesa organitza un cicle de pel·licules comiques entitulat "Esclats de riure". Sembla que el nostre govern es vol sumar a aquest homenatge a la comedia amb el seu propri titol, "El vol de l'Albatros", protagonitzat pel molt il·lustre humorista Pintat De Groc, el payaso de renom internacional Tortell (Poltrona) Pons, i el comic provinent del mon XXX Ferran "Nacho" Mirapeix amb el suport de la resta de ministres de govern, els assessors PPLAtetics i el grup parlamentari liberal.
L'historia gira alrededor d'un regal de 3.5 milions d'euros a uns famosos empresaris andorrans, fins fa poc proprietaris d'unes plantes de l'Edifici Albatros, inutilitzables comercialment a causa de la construccio d'un vial que venia a solucionar el nyap d'un film anterior, protagonitzat pel tandem Forne-Serra, "Agafa els diners del tunnel i a correr" del cual aquesta obra n'es la continuacio. Al principi de la pel·licula els nostres 2 protagonistes es troben reunits amb un grup d'assessors juridics que els hi expliquen que els famosos empresaris, proprietaris tant de l'edifici com de l'empresa que explota les 2 plantes, tenen totes les de guanyar en la demanda de 2.5 milions d'Euros que han interposat pels danys que el vial ha provocat i que ja han guanyat en primera instancia. Decideixen doncs que en lloc de defensar fins al final els interessos del estat, val mes quedar amics amb els empresaris i els seus advocats i a mes dels 2.5 milions, regalar 1 milio mes per les molesties.
Clar que quan fan numeros, s'en adonen que la valoracio de les plantes correspondria a un preu molt per sobre del que es paga per locals commercials en els millors llocs del pais com l'avinguda Meritxell o Carlemany, quan son uns locals que no tenen ja cap sortida commercial. Decideixen aleshores que val mes amagar la veritable rao del pagament i disfrassar-ho amb un excusa qualsevol. Apareix doncs el tercer protagonista, un home de l'ombra, veritable cervell de l'operacio, un ministre de tarrana molt poc democratic, molt mira al peix, pero amb valiosos recursos en el mon de les finances. Se l'hi acudeix proposar com excusa que el govern es vol estalviar un lloguer i que es poden allotjar en els locals en questio un dels seus departaments, les duanes. Clar que poc s'en adona que els locals son poc adequats a la funcio a la qual s'els vol dedicar i que amb el preu que es paga es podria construir nova de trinca una central de duanes moderna i funcional, i que potser encara en sobrarien.
No obstant, els nostres tres amics decideixen que val mes mantenir tot aixo en secret i redacten una proposicio de llei de suplement de credit argumentant-la evidenment amb la mentida del cual es senten del tot satisfets. "No s'en adonara ningu" pensen mentres ja es freguen les mans de la satisfaccio. Pero vet aqui que el pais es el que es i els rumors s'escampen mes rapid que la llum. Clar que com no trobar estrany que es pagui tant per unes plantes sense valor quan per un edifici sencer que es vol expropiar en el millor lloc del pais no s'en paga ni la mitat. Aixi doncs es passa al climax de la pel·licula, el consell general del passat dijous, on segurament sense ni adonarse, el nostre Tortell (Poltrona) Pons admet, al contestar una pregunta "ben" intencionada d'un conseller del PS, que existeix el famos plet que es volia amagar per aquestes plantes. Vet aqui el que ha dit ! El Pintat de Groc al adonarse de la relliscada prova amb el seu particular estil de recuperar la situacio, pero el mal ja esta fet. En les files del grup de la majoria liberal, la sorpresa es majuscula fins al punt que al final del Consell, els seus dos caps de fila es troben en secret amb en Pintat de Groc per dir-li que ells recomenaran que es voti a favor de l'esmena a la totalitat ja que no volen ser participits d'una mentida tant clamorosa als ulls de tot el pais. En Pintat de groc, visiblement tens i nervios te paraules majuscules pels consellers i els diu que ell es l'amo i senyor i que aqui es fa el que ell diu. Despres de moments de veritable tensio comica, en que s'amenacen de part i d'altre, es decideix que l'endema es reuneixi el grup parlamentari i que es copsi l'opinio de tots els consellers del PPLA. Aixi doncs el divendres, en el secret mes absolut, es reuneixen els consellers liberals i acorden que ara que el Tortell ha destapat el pastel, la situacio es insostenible i que el suplement de credit no es pot aprovar si es que volen mantenir un minim de credibilitat davant de la ciutadania. En assabentarse de la decisio, en Pintat de groc entra en un enuig important i d'immediat convoca un consell de ministres extraordinari pel dilluns seguent. Durant tot el cap de setmana les telefonades dels uns als altres es segueixen en un joc del disbarat constant. Alguns es temen ho pitjor per les seves carreres politiques, mentres d'altres ja mouen fitxa per colocarse en una bona posicio per si s'acaba arribant a les ultimes consequencies.Pero dilluns, en un moment d'hilaritat absoluta, el que es diu amo i senyor del pais, al final resulta que no s'atreveix a fer res i aconsellat per un Tortell i un Mirapeix mes comics que mai decideixen, amb l'aprovacio generalitzada de la resta dels ministres sempre obedients, retirar la llei tal com demana el grup parlamentari liberal pero tambe de tornar-la a presentar aquest cop accompanyant-la amb els motius reals del regalet. Tots els motius reals per aixo? Perque encara no s'enten, ni amb els plets, que es pagui el preu que es paga per una planta baixa i un primer pis. No sera que aquestes plantes estan fetes de marmol vermell de primera qualitat com diu tambe un rumor persistent? Acontentara aquesta solucio a certs consellers del PPLA que deien divendres passat que aquesta llei ja se la podien posar en un lloc poc apropriat el Tortell i el Pintat de Groc? Quantes altres mentides s'amaguen darrere d'altres lleis, com per exemple la llei d'inversions estrangeres, i d'altres actuacions dels nostres mosqueters de l'humor? No sera que pateixen tots del famos sindrome de Pinochio? La resolucio de tot plegat sera en la sequela del Vol de l'Albatros, per la qual el titol encara queda per decidir. I si trobeu que l'historia d'aquest pel·licula es del tot increible, recordeu que de vegades la realitat supera a la ficcio.
L'any social
Us enrecordeu de el que deien desde govern i la cupula del PPLA a principis d'any? Aquest tenia que ser l'any social, l'any en que finalment despres de 13 anys de govern liberal, fessin gala d'aquesta sensibilitat social i humana que sempre diuen tenir en front dels microfons, de les cameres o en les columnes dels diaris, pero que fins ara no havia aparegut en les actes del Consell General. Doncs be, quan ja acabem el 2006, les famoses lleis socials continuen sense entrar a tramit parlamentari i el govern ha continuat incomplint les promeses de legislar en materies que ells mateixos van reconeixer com urgents.Tampoc es que esperes que despres de 13 anys de promeses incomplertes i de govern d'esquena al poble, finalment es decidissin a fer un gest, encara que sigues petit i entrar una llei, qualsevol de les que tenen al calaix, a tramit. No ha sigut aixi fins ara, i sembla dificil que occureixi abans de que acabi l'any. Ha quedat clar aquest any on son les prioritats dels liberals: McKinsey-2020, privatitzacions diverses i variades que van desde l'ITV al esport escolar, inversions estrangeres, sucres, dolços i altres coctels dins i fora del pais. Amb una agenda d'aquest calibre es dificil que es preocupin del benestar de la gran majoria de la populacio d'aquest pais, dels treballadors i treballadores que amb el seu esforç fan funcionar l'economia que els permet mantenir el ritme de vida sumptuos del qual fan gala quotidianament. L'excusa es sempre la mateixa per aixo, l'economia prima, sense economia no hi ha benestar social. Pero es nomes aixo, una excusa, una excusa que permet de mantenir el status-quo, la relacio servil que la majoria de treballadors te amb els seus patrons ja que la sombra de l'acomiadament lliure plana constantment. Una situacio de confort patronal, arrelada en les mentalitats medievalistes i pre-constitucionals de la majoria liberal. Aquesta mateixa mentalitat que els empenyi a mantenir criteris economicistes per l'immigracio, denegant el treball al pais als obesos, als myops, als diabetics, perills unicament pel seu confort comparable als dels grans proprietaris del vell sud america quan refusaven als esclaus si no estaven en bona salud.En la resta dels paisos avançats del mon han entes que progres social equival a progres economic i ja ningu discuteix el rol dels sindicats o l'eficiencia economica de les lleis de regulacio del treball i del contracte laboral. Un treballador protegit, amb llibertat de pensament i d'accio, implicat en el funcionament de l'empresa a traves de comites d'empresa, implicat en el funcionament social a traves de sindicats es un treballador que te un rendiment superior. A Andorra continuem estant a la cua del 1er mon i fins i tot en molts punts, pitjor que alguns paisos del tercer mon com es va demostrar recenment en una cimera iberoamericana. Es una situacio que en d'altres llocs del mon ja hagues provocat una explosio social important.Perque no es produeix doncs aqui? Es facil d'entendre, quan la gent es queda sense feina o expressa algun descontentament s'els invita molt amablement a marxar del pais o s'els hi fa tant prohibitiu viure-hi que marxen naturalment. Francament, qui es quedaria aqui sense cobertura medica, social i sense uns ingressos consequents? I aquestes situacions es produeixen al pais cada dia. Estic segur que molts dels que em llegiu, sobretot desde les files del PPLA, continuareu a viure be sense que us preocupi el mes minim la situacio d'aquesta gent que cruseu cada dia, als supermercats, als restaurants, als carrers. Pero despres, siusplau, no feu cinisme parlant d'humanisme, de preocupacions socials, i de benestar. No voleu la societat del benestar, nomes us interessa la societat dels benestants i potser era aixo al que us referieu quan proclamaveu l'any social.
La Conferencia Gadget
D'aqui uns 15 dies tindrem a Andorra la conferencia "The future of Europe Summit", organitzada per l'Oficina per l'Innovacio Empresarial encapçalada pel Inspector Gadget Robert i secundada pel David Salla. Aquesta conferencia, segons ells d'alt nivell, ha estat organitzada amb la col·laboracio d'una empresa suissa, Smadja & Associates, proprietat del ex-responsable de l'organitzacio de les trobades de Davos i que esta especialitzada en l'organitzacio d'aquests actes.En un principi sembla una bona idea organitzar a Andorra conferencies de tot tipus, incloses conferencies economiques i politiques d'alt nivell. El problema radica molt mes en com s'organitzen i amb quines finalitats. Jo esperaria que l'OIE organitzes conferencies per promocionar les empreses andorranes cap a l'exterior, crear sinergies de col·laboracio entre empreses andorranes i estrangeres, en definitiva crear un benefici pel pais i pel seu teixit empresarial. En canvi ens trobem davant d'aquesta conferencia, en la qual s'invita 28 persones de fora per discutir del futur d'Europa, una Europa a la qual nosaltres continuem sent aliens ja que nomes lligats a ella per un ridicul accord de cooperacio del qual ja s'ha dit varies vegades que no serveix de gran cosa. Ara be, alguns em diran segurament que l'objecte de la conferencia nomes es una excusa per fer venir empresaris de fora i permetre de que coneixin empresaris del pais. Pero al preu que demanen per l'inscripcio, 1300 Euros per persona i per 1 dia i mig de conferencia, em demano si hi ha haura molts participants tant andorrans com de fora.
No ens enganyem, la majoria del teixit empresarial d'aquest pais esta compost per petites i mitjanes empreses que no es poden permetre de gastarse 1300 Euros en una conferencia aixi. I desde fora, m'extranyaria que alguna empresa es volgues gastar 1300 Euros + despeses de viatge i hotels per participar en una conferencia organitzada en l'ultim moment i en la que no hi han noms relletvants ni transcendents. S'ens havia anunciat la participacio d'un membre d'alt nivell de la comissio Europea, el Senyor Colin Wolfe, que apareixia com a ponent confirmat a principis d'octubre, pero ara ja no apareix. En canvi si que hi apareixen dos grans experts en economia internacional, els nostres molt estimats Ministre Flash (que participa en la sessio just abans del coctel i del sopar de gala) i el gran democrata Mirapeix. Em demano seriament quina figura poden fer aquest dos i quins merits tenen per parlar del futur d'Europa al "mes alt nivell" quan son incapaços de promoure un futur viable pel nostre pais. Tambe m'extranyaria que es vulguessin gastar tants diners per participar en una conferencia que dona una imatge molt poc seriosa. En l'ultim mes, la llista dels participants confirmats ha variat ostensiblement, a mes del ja citat Sr. Wolfe, han desaparescut al menys 4 persones mes (suposadament confirmades a principis d'octubre). I quan estem a 15 dies vista, una bona part de les personalitats que estan en el programa no semblen confirmades, amb una falta evident de responsable politics i economics europeus importants. Es per demanarse de veritat de que servira aquesta conferencia i quin es el grau d'implicacio de les persones que l'organitzen i hi participen.Finalment voldria cridar l'atencio sobre el cost de tot plegat. El nostre govern, a traves de la OIE ja ha aportat 250.000 Euros a l'organitzacio. En principi s'havien de cobrir 250.000 Euros mes a traves de esponsors, fundadors amb una aportacio de 40.000 Euros i col·laboradors amb aportacions de 12.000 Euros. Al final hi han nomes 4 esponsors fundadors, l'ABA, la STA, FEDA i Fimarge i un de col·laborador Ferba perque a aquests preus molt poques empreses del pais s'ho podien permetre. D'altre banda amb les aportacions dels participants s'esperaba cobrir 250.000 Euros mes, es a dir que s'espera una participacio de unes 200 persones i ja veurem si s'aconsegueixen. Una altre vegada, la sensacio que es despren de les iniciatives que venen del govern del PPLA es que falta serietat, rigor, pero sobretot realisme. Aquesta conferencia dona tota la sensacio de ser una Conferencia Gadget per cubrir l'expedient, en aquest cas l'ordre que va vindre directament del Cap de Govern Pintat de Groc d'organitzar aquest event, pero sense cap substancia i amb un beneficis dubtosos pel pais tant a nivell economic com productiu. Una nova fantasmada, una nova curtina de fum per tapar moltes de les carencies del pais i molts dels problemes que els liberals refusen de resoldre i que gracies a que sera un gran exit, com segurament dirant desde el mitjans oficials, TelePLA, RadioPLA i el PLAriodic durant uns dies deixarant d'existir.
L'idiotsingracia liberal andorrana
Amics lectors, ja em perdonareu que m'inventi una paraula nova pero en el titol del meu post d'avui. M'ha vingut al cap llegint i escoltant les declaracions dels dirigents liberals en aquesta setmana de viatge turistic a l'Uruguay. Es veritat que a Andorra som diferents, tenim una idiosincracia propia que ve del nostre fet diferencial com a micro-estat, vell de mes de 700 anys, enclavat al mig de les belles muntanyes pirenaiques. Una idiosincracia que ens hauria de permetre d'afrontar el futur amb una relativa serenitat i no pas amb el neguit constant al qual alguns ens someten dia si i dia tambe.
Tot va començar la setmana passada, durant la fira d'Andorra-la-Vella, quan el brillantissim ministre d'agricultura va proposar de reconvertir els nostres camps conreables al cultiu de la remolatxa per la produccio de biodiesel. En els comentaris del post anterior ja vaig discutir les "qualitats" de l'idea, que permetria amb molt d'optimisme produir suficient carburant per permetre el funcionament de 100 vehicles durant uns 6 mesos, aixo si cobrint el pais de remolatxes. Esta clar que algun liberal va trobar que l'idea es justificava en el fet de que aixo seria l'aportacio d'Andorra al tractat de Kyoto, tractat per cert del qual Andorra es absent. Pero el fet que es vulgui justificar una actuacio com la de reconvertir l'agricultura en la remolatxa pel biodiesel, emparant-se en Kyoto, es no ja idiosincracia pero si idiotsingracia, tipica del PPLA en aquests dies de tardor.
Tanta idiotsingracia la podem trobar avui en les declaracions del sempre comic ministre de medi ambient Tuitot Puigdellivol al diari d'Andorra d'avui. Per exemple, "Hauria estat millor posar el forn en un lloc mes planer i allunyat de la populacio", es una grandissima idiotsingracia. Ja em dira el senyor ministre on es aquest lloc al pais, perque ja he establert abans que vivim en un pais enclavat al mig dels magnifics pirineus. No tenim llocs planers lluny de la populacio. I si no existeix un lloc al pais per construir un forn de tractament de residus, no era millor explorar altres vies de tractament de residus que no comportessim tants incovenients? Clar que llegint l'entrevista mes endevant el ministre ens explica que "Podem veure com funciona, sense fum, i amb tots els paràmetres controlats" el que es força sorprenent ja que jo veig fums i passant per la Comella sento olors. Si els parametres estan controlats o no es impossible jutjar-ho ja que el senyor ministre no permet que hi hagi una evaluacio independent del funcionament del forn fins ara. Pero per les manifestacions de certes persones en la prensa de la setmana passada sembla que tot no funciona com tindria.
Ara, potser la pitjor idiotsingracia de totes ha sigut la justificacio del viatge a la Cimera Iberoamericana del Cap de Govern i la seva comitiva: Anar a buscar inversions estrangeres. Francament, algu es pot creure tant PLAtetica excusa? El capital estranger es a Iberoamerica ara? Estan invertint aquells paisos en massa cap Europa? Hem entrat en un univers parallel i no m'en he adonat? Evidenment el que busquen aquells paisos es tot el contrari, i les seves preocupacions estan molt allunyades de les nostres, sino nomes heu de llegir la declaracio final de la cimera que un comentarista anonim ha penjat en el post anterior. Altre vegada nomes hem anat a figurar a la foto, una especialitat del ministre Flash Minoves, pero amb l'aggravant que ens han tornat a exampar en ple exercici de cinisme politic per no dir paraules mes fortes. No se exactament quina es l'imatge que els nostres dirigents, responsables de la politica d'exteriors del pais han anat difonent per alli on han passat, pero es molt greu que la representant de l'UsdA tingui que rectificarla i explicar als altres paisos de la cimera Iberoamericana que el nostre pais, en materia de legislacio laboral i sindical es troba no en el tercer mon sino en el quart, molt pitjor que els mateixos que ens volien posar en exemple. Com pot ser que els altres paisos no tinguin coneixement d'aixo? O es potser que el ministre Flash i el Cap de Govern no expliquen segons quines coses i no es dona una visio objectiva i realista a la resta del mon de la situacio del pais. Potser aixo tambe explicaria aquesta idiotsingracia que consisteix a admetre en segons quins ambits que som un paradis fiscal, i en d'altres a negar-ho rotundament. Aquestes fantasies, aquestes mentides, aquestes idiotsingracies difoses pels membres del PPLA al poder desde fa 13 anys son el producte d'un sistema esgotat d'idees, de recursos i d'excuses. Ja no saben que fer per distreure l'atencio, per justificar l'injustificable i per mantenir un minim de semblança de govern. D'altres anys, amb els trens aeris, el jocs olimpics, l'oficina de patents i altres viatges a la Xina buscant inversions estrangeres, vam riure molt, jo el primer. Pero ara, veient com van les coses pitjor cada dia, les idiotsingracies ja no em fan ni gracia.
