2.12.08

El Flash que volia brillar mes que el sol

Lliurement inspirat per l'esperit de Jean de La Fontaine

Amics lectors, vet aqui l'historia d'alta volada
d'el baco Flash, un porquet d'anomenada
a qui la fama i l'ambicio desmesurada
van dur a la seva desmesa anticipada

El nostre protagonista comença la seva historia
quan acabat els seus estudis d'oratoria
a una escola del pais dels helvetes
de cap als USA va fer les maletes

Alli la sort va picar a la seva porta
quan el seu pais va entrar amb força
i a la seu de les nacions el va reclamar
un tal Oscar, un vell llop de Sant Julia

Ell content va deixar una tesi començada
i a la ONU es va instalar sense cap anomenada
com a representant dels seus companys
prometent de posar-hi tots els seus afanys

Pero molt rapidament va tastar
la mena de vida que tenen alla
els qui amb els diners dels altres viuen,
molts viatges, coctels i alegries.

Aquesta vida, va pensar, es la que jo vull portar.
I la seva ment va fixar per aconseguir el que volia:
"Fama, Gloria, Poder i Riquesa",
perque un flash potser era, pero mes que el sol brillaria.

Mentrestant el consell dels animals, al llop va fer marxar
i en el seu lloc va governar un bou barbut del PPLA.
El Flash, veien l'ocasio, va començar a sortir al diari
i de representant va passar a ser ambaixador plenipotenciari.

No va transcorre gaire temps fins que es va presentar
l'ocasio que en la vida no es pot despreciar.
Quan el mico savi Pintadillo, ministre d'exteriors,
a Madrid el va cridar per arreglar alguns errors.

"Jo fare el que voleu, pero be que ho pagareu",
va llençar en Flash al bou i al mico associat,
"Si jo vaig cap a Espanya, vull un contracte amb molta canya".
Dit i fet, es van posar a lligar-ho ben lligat.

Diners, carrec, excedencies, assegurança i tot blindat,
aixi va quedar el contracte redactat.
Fora de la llei estava pero aixo no els aturava,
i per guardar les aparences, d'amagat tot es cuinava.

A Madrid s'en va anar, amb bona vida, millor sou i mes fotografies.
Pero aqui no es va aturar la carrera del baco de les noticies
perque poc temps va passar fins que el bou barbut al mico savi va jubilar
i per donar un cop mediatic, al amic Flash nou ministre va anomenar.

Un porquet tant jovenet nomes podia ser tendre
pero l'ambicio del baco nomes feia que encendre
els flaixos de les cameres dels periodistes
que amb tant gust degustaven els canapes que els preparaven.

Com no es podia quedar quiet en un pais tan petitet
el mon es va posar a recorrer sense fre i amb xofer.
En el PPLA va progressar i de vicepresident el van agafar
pero mai aconseguir que el poble a l'urna l'anes a votar.

Ell pensava que no es mereixia tal castig de la ciutadania
pero el que no entenia el bon baco, es que el poble entenedor
ja el tenia per un aprofitat que del cuento vivia
mentres pagava la padrina i no tenia cap rubor.

Quan d'exteriors el van canviar, pentaministre el van nomenar.
I el que un toc d'atencio debia ser, recompensa al seu parer.
De cultura i turisme, en un expert es va autoproclamar,
per continuar els seus dispendis de tocinet VIP (veïpe).

Els projectes megalomans van esdevenir quotidians
i dia no passava, sense que als diaris, a la radio o la tele,
apareixes el ministre mes mediatic que han vist els andorrans,
el baco Flash ben nomenat, perque amb llum propria els tenia encegats.

Pero com l'economia fluixejava, el seu estel s'apagava.
Els altres ministres no entenien perque a tots s'els retallava
el pressupost que tocava, mentres a ell li mantenien
una assignacio que cada dia engrandien.

I vet aqui que al volts d'una llei d'ultima hora, va apareixer
el contracte que li donava uns privilegis dignes d'un altre epoca,
quan el pais era feudal i els tenies nomes al neixer,
pero que els temps actuals eren algo que ja no toca.

El public no va entendre que el baco tingues
el que a tothom se li negues,
I el bou barbut i el mico savi, responsables del decosit
junt amb el Flash van esdevir la vergonya del partit.

Quan l'eleccio s'acosta, el poble donara resposta
i als platetics enviara un missatge sense dubtar.
Que si ens volen prendre el pel, es fotran una bona ostia
perque al Flash han apartar i al contracte fer renunciar.

Aqui s'acaba la carrera del Flash i la seva cartera.
Ja mai mes podra obtar a un carrec popular,
perque l'estigma del contracte sense dubte deixa rastre
i val mes que toqui el dos si no vol que el posin ros.

Etiquetes de comentaris: