22.2.07

2007 o 1984?

Ahir al mati, mentres llegia l'article del Ferran Goya m'entraven ganes de plorar. Plorar de desesperacio en veure com el PPLA i els seus dirigents estan reescribint l'historia. Plorar veient que despres de lluitar tant per tenir una constitucio que ens permetes esdevir un pais modern i democratic, les mateixes forces que durant anys van mantenir Andorra en un obscurantisme interessat, l'estant ara pervertint i buidant de substancia. Plorar en veure com volen imposar-nos un nou ordre politic i moral, un ordre on certs drets son mes importants que d'altres, un ordre on les llibertat individuals, les mateixes que desde el 1789 estan universalment reconegudes, es supediten ara a d'altres regles segons la conveniencia del moment.

Les declaracions del Sheriff Cabanes, del Pornosinistre Mirapeix i ahir de la Mateu m'han causat dolor, dolor fisic de veritat. Sento com es trenca alguna cosa dins de mi cada vegada que violen la veritat, la democracia, l'estat de dret i els drets humans. Sento com s'em petrifica la sang quan mostren el seu despreci total cap als principis que tindrien de regir el nostre pais i cap a tots els seus ciutadans. Ja ni s'en amaguen perque ja no poden recular, s'ha de tirar endevant amb la justificacio de l'injustificable i ningu hi posa fre. El seu pensament es l'unic valid, la seva interpretacio de les lleis es l'unica acceptable, la seva visio del pais es l'unica que funciona. No hi han alternatives segons ells, ens hem de resignar i acceptar el seu mandat, el seu dictat.

Que lluny queden els temps on el cap de govern parlava de consens, un consens que no s'ha vist enlloc i cada dia mes es governa per imposicio i per manament. Ara, els ciutadans del pais s'ens dona 2 opcions, acceptar el que el PPLA mana o atenerse a les consequencies. La policia del pensament ja esta en funcionament, costejada per tots nosaltres es clar. Tot es legal, qui en pot dubtar, ja que transformar una democracia en una estat repressiu i autoritari es pot fer en tota legalitat. Quan es comença anar per aquesta via, la de la vigilancia, la paranoia, el control sistematic de la societat, no hi ha aturador. Primer es controlen els mitjans de communicacio, col·lectius com els diaris, la radio, la televisio, i despres els individuals, els telefons, internet. Un cop veuran qu'encara s'escapen alguns del seu control, aleshores ens vigilaran al carrer, al despatx, al cafe, a casa. Sera legal i ens dirant que es per detenir pedofils, terroristes, mafiosos o rojos, els grans enemics de la societat. Mentres ells controlaran el que s'escriu, el que es diu, el que s'opina i el que es pensa en tota legalitat com en el 1984 d'Orwell.


Tantes similituts amb el mon de 1984 fan fredat. En el mon de 1984 tambe es reescriu l'historia segons bufa el vent, com fa el cap de Govern Albert Pintat i com be demostra en Ferran Goya en el seu article d'ahir. En el mon de 1984 s'aplica el doblepensament, el que avui es blanc dema es negre, el que avui es bo, dema es dolent, el que per a membres del partit es acceptable, es inacceptable pels oponents. A Andorra, amb el PPLA tenim innumerables exemples de doblepensament, i Tamarrolandia n'ha detallat uns quants desde fa casi 2 anys. En el mon de 1984, el que diu el Partit i els seus membre s'ha de considerar com la veritat absoluta, i a Andorra, nomes s'ha de veure les declaracions i actuacions dels ministres i consellers del PPLA que no deixen alternatives, com les declaracions del pornosinistre Mirapeix. Encara no estem en guerra permanent com en el mon de 1984, pero mes i mes sovint s'escolten declaracions en contra de suposades "intromissions estrangeres" i a favor d'un nacionalisme exacerbat i excloent.

Tot plegat es per demanarse si Orwell no s'inspiraria avui en dia de l'Andorra del 2007 per escriure 1984. El pas que ens queda per caure en la distopia orwelliana no es pas tant gran com alguns voldrien creure. Potser alguns dels ciutadans del pais ja els va be que el govern controli les seves vides, la seva manera de viure i de pensar. Potser es senten comodes en deixar que el govern s'ocupi de fer desapareixer la critica i les opinions que no els convenen. Potser necessiten la tranquilitat d'esperit que comporta saber que el govern vigila a tothom en tot moment, que la seguretat esta guarantida, encara que sigui a canvi de la perdua de les llibertats individuals. Vull creure per aixo que la majoria no esta d'acord amb tot aixo, que la majoria sent el mateix dolor i la mateixa pena que jo. Per aixo tambe vull fer-me echo de la crida del Ferran al final del seu article d'ahir: Davant d'aquest situacio, els ciutadans hem d'assumir un paper protagonista i lluitar amb tots els instruments democratics al nostre abast per defensar i ampliar les conquestes democratiques, els drets humans i les llibertats fonamentals. No deixem que guanyi Big Brother.

8.2.07

Caient pel forat del conill

Ahir es va fer public l'informe del GRECO sobre l'estat de la lluita contra la corrupcio a Andorra i avui m'hagues agradat comentar detalladament sobre les seves 18 conclusions durissimes. Pero l'actualitat, l'intervencio per la batllia dels telefons dels periodistes del Diari d'Andorra, Toni Solanelles i Ricard Poy, a peticio de la policia, m'ha fet pero canviar d'opinio. Encara que un tema i l'altre no siguin tant separats com podria semblar.

Ja fa temps que desde Tamarrolandia denuncio l'estat precari en el cual es troben les nostres llibertats fonamentals al pais i alguns m'han titllat d'alarmista. Les llibertats d'expressio, d'opinio, d'informacio han estat i continuen sent maltractades pels mateixos poders que les tindrien de garantitzar i defensar. Avui el Diari d'Andorra destapa que Toni Solanelles i Ricard Poy, sense cap indici de delicte que ho fonamentes, han estat vigilats per ordre de la batlle Maria Angels Moreno i seguint les recomanacions de la policia. Tamarrolandia tambe ha sigut i continua sent vigilada, tambe s'ha intentat descubrir desde la mateixa batllia qui soc i qui escriu comentaris que molesten a certes persones que utilitzen la maquina judicial i policial del pais com a institucio de control politic partidista i fins i tot personal. Tambe fa poc el govern va portar a la fiscalia al PS per un presumpte delicte d'opinio en el seu butlleti trimestral PaperS. No oblidem la Noemi Rodriguez, que continua esperant la sentencia del judici intentat pel Sr. Castellet per donar la seva opinio sobre la manera de dirigir TelePLA en l'epoca Forne. Tampoc oblidem el Jaume Cabot, que va denunciar l'afer de les contrasenyes dels correus .ad de la STA i que el ministre Tortell Pons va acusar de ser el culpable de la filtracio i que l'informe de l'APDA ara exculpa completament. I com oblidar la noia acusada de furtar 400 Euros a l'edifici de govern i que va ser engarjolada injustament durant 2 mesos.

Aquestes derives, propries d'un estat totalitari, s'han fonamentat en l'inaccio politica del partit que ha governat, casi en exclusiva, desde l'aprovacio de la constitucio l'any 1993, el PPLA, i que queda ben reflexada en l'informe del GRECO. Aquest informe ens diu basicament que si be hi han accions legislatives que permetrien de garantir en certa mesura l'independencia de la justicia, la separacio dels poders i la lluita contra la corrupcio, en realitat no s'apliquen o no es volen aplicar, es minimitzen els problemes i s'emparen en el "aqui no passa res" o el "tothom es coneix" per justificarse. En quina mesura aquesta inaccio ha sigut/es volguda o en canvi, nomes es una consequencia de l'incapacitat dels dirigents que s'han succeit al capdavant dels ministeris, es una pregunta a la cual us deixo que vosaltres mateixos hi responeu segons el vostre criteri. Pero ja es innegable que els limits democratics s'han trespassat varis cops i que la situacio ha arribat a nivells extremadament preocupants.

Quin sera el proxim pas? Fins on tolerarem que es trepitjin els nostres drets i les nostres llibertats? No espero res de bo venin de govern, ja que son responsables de l'estat en que ens trobem. Demanarlos a ells de depurar responsabilitats es com demanar a algu que salti desde el pont dels Escalls. Tant si el cap de policia o la batlle han actuat amb o sense ordres, amb o sense denuncia, el maxim responsable de tots dos, el ministre d'interior i justicia, el Sheriff Cabanes queda retratat. I de la mateixa manera, el maxim responsable del ministre, el Cap de Govern, queda retratat tambe. Quina confiança podem tenir en aquests governants si deixen que la policia i la justicia ens vigili sense cap rao o si al contrari, ordenen que aixo es faci? Quina confiança podem tenir quan son ells que han nomenat tant al cap de la policia com a la batlle en questio? Quina confiança podem tenir quan son ells els primers en violar les regles basiques sobre les quals tindrien de vetllar? Tant que parlen de seguretat juridica i transparencia i un cop mes s'ha demostrat que passa tot el contrari.

Es hora ja de demanar que pleguin perque o son incapaços o son responsables. Perque s'ha d'exigir que es restorin i es garanteixin plenament els drets constitucionals dels ciutadans. Perque s'ha d'acabar amb aquest cicle d'escandols continuos que estan marcant els casi 2 anys de legislatura Pintat. Perque s'ha d'acabar amb la cultura de la paranoia, de la por, de la repressio que ha fomentat el partit liberal. Perque ningu es amo i senyor del poble andorra i s'ha de retornar la veu al poble perque digui la seva. Perque si no actuem ara, si no es posa fre a aquesta dinamica quan encara hi som a temps, potser aviat ens trobarem que al carrer hi ha el grup paramilitar antidisturbis creat pel Sr. Betriu (l'auditoria francesa sobre la policia demana de dissoldre'l perque no s'enten la seva existencia ni els mitjans que s'hi han posat) per imposar l'autoritat.

Tinc l'impresio de que estem caient pel forat del conill blanc, com Alicia al pais de les meravelles. Pero tinc por que al arribar al fons trobarem que l'estat de dret s'ha transformat en una dictadura de fet. Els democrates d'aquest pais no podem deixar que aquest nou afer desapareixi sense consequencies pels culpables i pels responsables de tot plegat perque ens hi juguem molt tots, s'hi juga molt el pais. Ara ha tocat al Toni Solanelles i al Ricard Poy, pero dema ens pot tocar a tots nosaltres.