Democracia en suspens
La llei d'inversion estrangeres continua centrant l'actualitat del pais per molt que alguns continuin completament aliens a la polseguera que aquesta esta aixecant i que segueixin viatjant alrededor del mon, en una nova demostracio de que el sentit del ridicul no existeix en el govern liberal. Aquesta setmana algunes veus mes, com la de la cambra de comerç, s'han elevat contra aquesta llei que continua consensuant la societat civil en el sentit oposat del que els liberals esperaven.La tossuderia sola no pot explicar que el govern, i sobretot el ministre de Finances, verdader cervell darrere tot aquest muntatge del paquet de lleis economiques, s'entesti a fer passar aquesta llei que una majoria de la societat jutja mal adaptada al pais, arbitraria, injusta, inutil per atraure inversors reals que millorarien el pais pero si molt util per legitimitzar els banquejadors i especuladors que han estat maniobrant en el nostre pais els darrers anys i fins i tot potser per atraure'n de nous. Com s'enten doncs que quan una bona part de la societat civil es manisfesta publicament, el govern l'hi giri l'esquena i vulgui una nova vegada mes imposar el seu criteri ? Nomes es pot entendre si els interessos personals es sobreposen als interessos generals cosa que en democracia es absolutament desastros. El que aquesta llei ens esta demonstrant es que la democracia a Andorra esta en suspens. Sino nomes cal mirar el que esta passant al CDA, un partit suposadament democratic, pres en ostatge pels seus dirigents, l'estudiant Tarrado i Josep Duro, en contra de la voluntat dels seus militants, perque creuen que la D de CDA vol dir Dictatorial en lloc de Democratic. Quan la democracia ja no funciona a l'interior del partit, com es pot defensar-la al Consell General ? Al parell d'aprenents de dictadors, nomes els interessa una cadira ministerial, o potser dos, per sobre del partit, per sobre dels militants i per sobre de tots els habitants d'aquest pais. Tot te un preu en aquesta vida segons ells.Tambe tenim cas del molt estimat ministre de Finances i com he dit abans cervell de la "nova reforma economica", Ferran Mirapeix. Una persona que confessa en private que la democracia no li va i que de vegades s'ha de tallar un braç, o fer marxar uns quants andorrans, perque el pais sobrevisqui. Aquesta persona ja ha demostrat els seus talants democrates, insultant repetidament a tota la ciutadania i alguns dels seus representants. Un ministre que no dubta en assumir les competencies d'altres ministeris, fins i tot quan no li pertoquen, sino nomes cal demanar-li al Forrest Font qui es qui mana a Economia. Tot un exemple de dirigent d'aquest partit tambe molt democratic que es diu PPLA. Quan ja no es respecta el joc democratic dins del govern, quan alguns sequestren el poder i maniobren per controlar l'administracio al seu benefici, com poden defensar el mandat democratic del Consell General i la Constitucio, el seu deure per jurament? Ara som nosaltres que ens hem de demanar quan temps mes permetrem que la nostra democracia sigui presonera dels aprofitats que nomes miren pels seus beneficis personals. Pel nivell dels casi 700 comentaris que s'han fet aqui desde fa una setmana, crec que molta gent ja esta conscient de que no s'ha de permetre mes. Es moment que tots els que pensem que hi ha una altre manera de fer les coses, independement de les orientacions politiques de cadascu, siguem de detres, de centre o d'esquerres, ens unim per restablir el que mai s'hagues tingut de perdre: la nostra dignitat com a pais i com a societat.
Rebel.lio a bord
Els anims dins de les files liberals estan molt i molt calents amb la llei d'inversio extrangera i en general amb l'actitud del lider maxim del PPLA, el amo i senyor Pintat de groc. Es veu que aprofitant aquesta setmana de compres a Nova York del cap i el seu fidel ministre Flash, alguns ja s'han començat a moure per preparar-li una sortida. Al corrent critic que s'ha organitzat aquests ultims dies aran de la posta en marxa del carril bus pero sobretot del paquet de lleis economiques i la llei d'inversion extrangeres en particular ja s'hi apunten fins i tot persones que eren dins del cercle de confiança del cap, fins i tot la que anava segona en la seva llista, la Conxita Marsol. Fins ara nomes han sigut comentaris en privat, ja que en public continua fidel a la linea oficial del partit. Pero ella, com d'altres, s'ha adonat que la situacio es insostenible i que sera molt dificil que s'aprovin aquestes lleis en contra de la majoria de la societat civil, per molt que les raons dels uns i dels altres per oposar-s'hi no siguin les mateixes. El consens que tant reclamava Pintat ha arribat pero no en la forma que ell volia, sino que es un consens, un clam en contra de la seva actuacio politica. Un clam al que fins hi tot s'hi apunten els liberals. En aquest sentit molts temen que la situacio en la cual estan inmersos tingui consequencies terribles pel PPLA. Alguns comenten que si el cap vol fer un suicidi politic, no cal que s'emporti a la resta del partit pel davant.Mentrestant a casa dels aliats pseudo-centristes la cosa ja esta que bull. L'estudiant Tarrado i el seu company de taula Josep Duro encara no han pait que el congres els obligues a demanar la retirada del projecte de llei d'inversions extrangeres i han maniobrat perque S21 es posicioni a favor del dialeg per forçar un replantejament per part de CDA si no volen que es trenqui la coalicio. Aixo demostra que S21 esta molt feble, ja que Tarrado els ha manipulat nomes per afavorir les seves ambicions personals i nomes pot provocar una ruptura traumatica ja que els opositors dins del partit no estan disposats a baixarse els pantalons. La poca subtilitat en la cual s'estan desarrotlant els esdeveniments fa per aixo que l'espectacle de cara a la ciutadania i els seus electors sigui patetic, i si ja es temien el pitjor en les proximes eleccions, pot ser que es quedin curts. Tot aquests moviments no han impedit per aixo que el amo i senyor, amb el Flash, marxessin una setmaneta a Nova York de compres a mes de passarse per les diverses recepcions, dinars i sopars per la 61a assamblea general de l'ONU. Quan la majoria dels caps d'estat nomes hi van 2 o 3 dies, ells no, 5 que son pocs. Potser com algun altre cap de govern, es podria trobar que quan vulgui tornar al pais, el pais ja no vulgui d'ell, i que li passi com al Capita Bligh del Bounty, que tingui que pujarse amb el Flash en una canoa per tornar cap al pais.
Nova Temporada
Amics,Fa mes o menys un any ara, Tamarrolandia va tornar a apareixer desde aquesta pagina, despres de que el Bondia decides tancar els seus blogs aran del exit i de la polemica que el Tamarrolandia original va provocar. Aquesta censura original no em va desanimar en la meva intencio de continuar fent public el meu desencant en la manera com el pais ha estat governat els ultims anys pero dubtava que siguessim molts els que pensavem com jo. Despres d'un any, he vist a traves del creixement que el blog ha tingut en forma de comentaris i de colaboracions, que no soc l'unic que creu que ja fa massa temps que els que han tingut la responsabilitat de governar, el PPLA i els seus intims aliats pseudo-centristes, ens estan prenen el pel de mala manera.Si al principi s'els podia donar com excusa de que eren amateurs i que feien ho que podien amb els recursos que tenien, aixo ja no s'aguanta despres de tots els anys que porten ocupant els carrecs. S'ha pogut veure a mes com en aquest primer any de govern Pintat, tots els defectes, els mals costums i les derives anti-democratiques que van començar a apareixer en els ultims anys del govern Forne s'han accentuat. Els amos i senyors del pais, com els hi agrada autodefinirse, han incrementat el control sobre els mitjans de comunicacio publics i privats. Tambe han incrementat els serveis de vigilancia, mes o menys secrets, sobre les comunicacions del ciutadans del pais, tant els contraris a la seva opinio politica com els afins. A mes, s'han multiplicat espectacularment els diners destinats a propaganda i desinformacio.Pero quan el poble aixeca la veu, es molt dificil que el facin callar. Cada dia mes gent ha anat aixecant la veu en aquest blog, cada dia mes gent ha vingut a denunciar que no els agrada com va el pais. Alguns liberals han provat de desacreditar aquesta crida, atribuint-la a multiples raons. Totes menys la unica rao per la cual existeix: la gent esta descontenta amb el govern liberal, perque no governa pel poble, pel pais, sino que governa nomes pels interessos particulars de la gent que conforma el PPLA. No ha sigut mai questio de fer critica per criticar, ni per una obscura revenja particular, sino per denunciar que ja ni ha prou de veure el que veiem i viure el que vivim cada dia al sortir de casa, com les cues d'avui, o fins i tot sense sortir de casa.En aquesta nova temporada es prepara la discussio del paquet de lleis economiques. Igual que quan el Forne ens va voler vendre l'ISI dient que el turisme pagaria els pressupostos de l'estat, i ara es demostra que en realitat son els treballadors andorrans i residents els que el financien, ens volen vendre que els inversors extrangers salvaran el pais. Pero algu es pensa que una gran companya vindra a invertir al pais per que ens em beneficiem els andorrans? Potser nomes els innocents o els que tenen el cervell rentat pel PPLA. Quins interessos esta doncs defensant el PPLA des del Govern? Els interessos d'alguns d'ells molts rics, o d'altres que especulen, o pot ser de tots els que els hi han venut els negocis i el pais. En tot cas el paquet de lleis economiques, derivades del pseudo-nou informe McKinsey, no son lleis que busquin el benefici del pais i del seu poble. Tots aquells que no han especulat i han probat de guanyarse la vida honestament potser es veuran abocats a vener-se el fruit de molt anys de treball, a causa de la presio que exerciran els que la politica del PPLA defensa. Aixo si, ja no tindrem prestanoms sino socis andorrans, que es molt mes politicament correcte i alguns continuaran creient que el pare noel es vesteix de groc, ara potser amb algunes gotes de pseudo-centrisme. No ens deixem enganyar mes amics ! Tenim de continuar desde aqui a demostrar publicament que la societat andorrana no s'adorm amb les sirenes del PPLA i dels seus nous i benavinguts aliats. La nova temporada politica s'anuncia crucial pel futur del nostre estimat pais.
