El mon dels liberals
Ultimament un amic liberal ha estat participant en el blog fent comentaris molt interessants. Aqui us reprodueixo part de dos dels comentaris que ha fet: I és clar que pot fer el que li doni la gana! Per això l'han votat el suficient nombre de gent com perquè governi. Hostia, és que de vegades titlleu el PLA de fatxa i vosaltres feu servir les mateixes tàctiques que el Libertaddigital o la Cope. Pot fer el que li doni la gana que no sigui il·legal. Allà el partit i la seva responsabilitat amb qui l'ha posat al poder. I de veritat, tan desastrós no serà quan porta 12 anys governant.Repeteixo per si no m'heu entès. La majoria de votants d'aquest país ha triat un model econòmic liberal. I el tria des de fa tres legislatures i el voten des de fa 12 anys. De vegades sembla que critiqueu l'acció del Govern com si fos una dictadura i no ho és. Quan llegeixo aixo, em queda clar que els liberals viuen en un mon parallel. Un mon en que guanyar unes eleccions significa una especie de carta blanca per fer ho que volen. Un mon on les nocions de dialeg i critica no tenen sentit. On la majoria, o la suposada majoria, imposa a la minoria o suposada minoria. On es governa d'esquena al poble i els que critiquen son fatxes quan ells son els que restringeixen la llibertat d'expressio.Voldria recordar als liberals que el fet de que fa anys que governin no vol dir que ho facin be, ni que tots tinguem de combregar amb el seu model. Tambe els voldria recordar que criticar l'accio de govern es un exercici de salut democratica i que els fatxes son els que impideixen aquesta critica. Voldria recordar als liberals que una de les promeses del cap de govern va ser la de dialogar, no de fer ho que li dones la gana. Voldria recordar als liberals que a Andorra som potser 80000 persones (com que es dificil de saber el xifre exacte) i que a les ultimes eleccions nomes els van votar 5100 (A l'Alternativa els van votar 5483, i hi havien mes de 16000 votants registrats). Es a dir que en el mon real, menys d'1/3 dels possibles votants, menys d'1/15 dels habitants, son els que han triat el govern, el model politic i el model economic. Vist aixo, si jo fos liberal, no aniria dient que aqui fem ho que ens dona la gana perque la gent del pais ens ha triat, sino que faria el maxim per governar com es mereix una democracia: Respectan els drets fonamentals de les persones, com el dret d'expressio i d'informacio; respectan les lleis, perque ja fa temps que veiem que el Govern es el primer a incomplir les lleis que vota el Consell General; respectan a TOTS els ciutadans del pais, escoltant ho que tenen que dir, sigui bo o dolent, i mantenint amb l'oposicio parlamentari el dialeg i la col.laboracio que es mereixen. Finalment, comparar aquest blog a la COPE o a LibertatDigital em sembla al limit del insult. Primer perque aixo es una tribuna lliure i aqui es lliure de participar-hi tothom, sigui del partit que sigui o fins i tot que no sigui de cap partit (jo no faig part de cap partit per molt que alguns ho pensin). Segona perque quan dono xifres o quan dono alguna noticia, sempre es contrastada, verificada, verificable (i no soc periodista, que consti tambe) o publicada en algun altre mitja, doncs jo no manipulo. I tercera, perque per molt que als liberals els hi sembli, a mi m'es igual que governi el PS o el PLA o els Verds o el CDA, jo ho que vull es que el meu pais vagi be, que les coses es facin de manera correcte, i que Andorra sigui una illa de llibertat i de qualitat de vida, aixi com de prosperitat economica per TOTS i no nomes per uns quans aprofitats, no nomes pels que creuen que aqui es pot fer el que els dona la gana perque manen. Pero per ho que veig, el meu mon esta molt i molt allunyat del mon dels liberals i per aixo continuare dient la meva.
Censura a ATV
El Periodic d'Andorra d'avui recull una noticia esfareidora per tots els andorrans. El Partit LIBERAL Andorra, a traves secretari general Pere Canturri, ha demanat que es CENSURI les trucades dels espectadors al programa "Taula de Redaccio" d'Andorra Televisio i que es doni mes veu als patetics invitats que el partit LIBERAL envia al programa. El director d'Andorra Televisio, Gualbert Osorio, nomenat directament pel Cap de Govern, ja ha accedit a aquesta demanda i s'en han pogut veure els efectes, segons l'article, en l'ultim programa del dimecres on nomes hi van haver 2 trucades. Es una vergonya que uns autodenominats LIBERALS restringeixin a Andorra la llibertat d'expressio de la ciutadania en un mitja de comunicacio com la televisio publica que paguem TOTS els andorrans a traves dels impostos. La llibertat d'expressio i d'informacio es un dret fonamental recollit en la declaracio universal dels drets humans, ratificada per Andorra dins de la seva constitucio, i el partit LIBERAL acaba de passarsela pel forro amb tota tranquilitat i naturalitat. Aquest acte es digne d'un regim totalitari. Si senyors, ja no s'amaguen que aqui manen ells, que la tele es d'ells i que nomes hem de sentir les seves alabances i sobretot CAP CRITICA. Mutis i a la gabia !!! Aqui ningu pot felicitar als socialdemocrates o altres que els LIBERALS. I despres volen que Andorra surti de la llista dels paradisos fiscals ? Jo crec que amb aquest acte ens tindrien de ficar en la llista dels regims totalitaris contra els quals es fan boicots en altres llocs del mon i en els que els unics que tenen veu i vot son el LIDER MAXIM i els seus LLEPACULS. El partit LIBERAL ha mostrat la seva cara veritable altre vegada, la d'un PARTIT FASCISANT, la d'un partit que no admet ni dialeg ni crititca, la d'un partit en el que els seus membres es creuen els amos del pais, l'expolien i esclavitzen la seva populacio pel seu benefici i sobretot que NINGU DIGUI RES !L'indignacio que em provoca aquest atemptat contra els drets fonamentals dels andorrans es inmens. I ho pitjor es que aixo nomes es la part visible del iceberg de la CENSURA LIBERAL i el control que exerceixen sobre els mitjans de communicacio. Aixi estem, aixi va el pais. Jo espero poder mantenir aqui aquest minim espai de llibertat que encara gaudim. Es una petita veu dins de la foscor i el silenci que es va instalant dins el pais, pero espero que es continui fent sentir i que li doneu mes i mes resso fins que es torni ensordidora pel poder fascista que ens esta ofegant. Deu meu, fins on poden arribar....
Fi de regnats
Ja es oficial. En Xavier Palacios ha estat dimitit com a director general de la STA. Ho que us donava a entendre ja feia uns dies s'ha oficialitzat aquesta tarda. Es patetic veure com fins i tot a l'hora dels adeus el ex-director general no acaba d'entendre ho que ha fet malament i continua queixant-se de les queixes dels usuaris. Pero que no es preoccupi, perque aviat estara colocat dins de govern, probablement dins del departament de noves tecnologies encarregat de les relacions internacionals. Podra doncs viure molt tranquil i continuar a viatjar molt arreu del mon.D'altra banda, en Ramon Cereza, director fins ara de FEDA pasa a ser el director del SAAS. Ja es curios colocar un enginyer industrial en aquest carrec. Pero es que Govern necessitava algu de molta confiança per ferse carrec d'un servei que esta en un estat de caos i anarquia casi total desde ja fa un cert temps i que el canvi constant en les politiques sanitaries de govern nomes fa que empitjora. L'hi espera una tasca ben ardua al futur director del SAAS. Al cap de FEDA, es col.loca Albert Moles, un home de la casa que fins ara era la ma dreta a nivell tecnic de Cereza. Sembla doncs una sol.lucio de continuïtat, pero atencio perque a FEDA s'anuncien curves tambe amb una demanda electrica sempre creixent i un govern que continua ficant ma a la caixa com a la STA. Uns ultims apunt sobre la STA: es contracten 3 linies mes de 156 Mbs, pujan la capacitat del pais en conexions exteriors a 900Mbs. Pero atencio, tenim al pais 10000 usuaris d'ADSL, a una mitja de 512Kbs (soc conservador), fa una demanda de uns 5000Mbs si tots estiguessin conectats al mateix temps. Queda clar que fins i tot amb aquesta mesura, els problemes continuaran ja que hi ha un embut important si tothom utilitza el seu servei d'ADSL. Tambe, nomes es tornaran els diners si l'usuari es dona de baixa i aixo estava cantat. Com sempre, els liberals son mes que previsibles.
Quasi tota la veritat sobre la STA
Si us heu llegit avui els diaris del pais segur que heu vist el comunicat d'excuses de la STA pels problemes de l'ADSL. Segur que tambe heu llegit que el govern esta elaborant un pla per solucionar aquest problemes de la parapublica. Davant d'aquest esforç de communicacio, voldria jo tambe colaborar exposant algunes de les veritats que no surten mai a la llum publica.Si be en Xavier Palacios es el director general de la STA, ell nomes es un executiu en la parapublica. L'organ de direccio es el consell d'administracio presidit pel ministre d'ordenament territorial de torn, ara mateix en Manel Pons. Totes les decisions que concerneixen la STA passen doncs per mans del ministre que te que donar el seu vistiplau a totes les accions del director general. Ultimament per aixo hi ha hagut un canvi en el consell d'administracio. Ha entrat en ell un "assessor tecnic" que es ni mes ni menys que el cap del departament de noves tecnologies (dins del departament de Presidencia, doncs dependen directament del cap de govern), en Jordi Robert. Com veieu el cap de govern te lligat i ben lligat ho que passa dins de la STA i les decisions que s'hi prenen. Es a dir que si es va decidir de limitar el transit p2p, la decisio es va prendre a nivell de govern. Si hi havia problemes amb els ADSL, el govern n'estava sobradament al corrent.Ara potser podeu entendre que desde govern es digui que s'esta arreglant la cosa i que desde la STA es facin excuses publiques el mateix dia. Es que les decisions venen del mateix lloc, i els problemes tambe venen del mateix lloc. I perque dic els problemes? Doncs be, perque la STA te dos funcions principals en aquest pais i cap de les dues son les telecommunicacions per decisio politica. La funcio primera de la STA es de ser una de les mamelles de l'estat. En efecte, la STA fa uns beneficis anuals d'un 40% dels seus ingressos, o que correspon mes o menys a uns 40 millions d'euros pel 2005. I com es doncs que a Andorra NOMES tenim 3 sortides al exterior en materia d'internet (Telefonica, Ono i France Telecom) i diuen que 1 ja esta saturada? Perque es talla el mobil cada 2 per 3? Perque la TDT nomes pot tenir 15 canals que es congelen sovint quan a França o Espanya en tindran mes de 50, i l'analogica cada dia es veu pitjor? Perque surt tant car trucar a qualsevol lloc, no tenim ni les trucades dins del pais gratis ni res de ho que existeix a d'altres paisos amb aquestos beneficis? Doncs perque els diners de la STA no es queden dins de la STA, no serveixen per fer inversions. S'en van via transferencia cap a Govern i alla son utilitzats en viatges del ministre Flash i la seva cort, en tunnels que mai s'acaben, en regalets pels amics, etc..etc...etc...Be, si ja us heu espantat, encara queda la segona funcio principal de la STA que es la de colocar a la gent que no es pot colocar enlloc mes. Si senyors, la STA es una guarderia d'enxufats de tota mena i de tot genere. Us asseguro que el 90% dels empleats de la STA hi han entrat enxufats politicament. Queda clar doncs que el nivell de l'empresa es bastant lamentable, tot i que molts d'ells es pensen que son de ho millor que hi ha al mon, il.lusio que continua sent publicitada per la direccio de la parapublica a cada roda de premsa. L'anunci de una rebaixa de 20% per les trucades a 5 numeros fixes si pagues 6 euros n'es un exemple, ja que es la copia de ho que ofereix Movistar a Espanya desde ja fa bastant de temps. No s'han cansat gaire per trobar aquest tipus d'oferta ! Una ultima reflexio: Si en Xavier Palacios es encara director general de la STA a data d'avui es que despres del afer de les contrasenyes del andorra.ad, algu dins del govern el va defendre davant l'opinio generalitzada. Despres del enrenou que s'ha organitzat aquests dies, no crec que la persona en questio pugui continuar aquesta defensa, ja que cada dia esta mes clar que l'unica manera de calmar els anims dels internautes indignats es de cessar en Palacios (i no us penseu que tornin un sol centim de ho que ja han cobrat). Pero ja us dic ara que els que son responsables reals de la STA i dels seus disbarats continuaran als carrecs i continuaran xumant de la mamella mentres nosaltres continuarem pagant i patin.
Crispacio, prepotencia i ADSL
Fa dies que estic molt crispat i no es culpa del PS com volen fer creure desde les files liberals. El ADSL va lent i, com molts dels 10.000 usuaris que hi ha, segons la STA, en aquest pais, em queixo repetidament sense que es solucioni el problema. Pero vet aqui que la STA, en lloc de disculparse, de emprendre accions per compensar els seus clients a qui religiosament cobra les quotes cada mes, tira pilotes fora, desprioritza les transaccions P2P i diu que ells no tenen la culpa de res.Es mes, ahir el senyor Palacios va arribar a criminalitzar els seus clients, dient que utilitzant programes de P2P es il.legal. Em demano en quina legislacio ha trobat aixo, perque aqui a Andorra, el codi penal no diu pas que la utilitzacio de programes P2P sigui legal o no. Aixo es prepotencia, i una prepotencia que crea crispacio social. Nomes us teniu que sentar en qualsevol bar per sentir com tothom es queixa de la STAFA. Perque es una estafa comercialitzar un producte amb unes certes prestaccions, i la velocitat de l'ADSL es una de les prestacions, per trobarte despres que no compleix amb ho que has signat en el contracte. Aquesta manera de fer es tipica dels liberals. Us en explicare una altre que vaig saber fa ben poc: Us enrecordeu del cas de les contrasenyes del andorra.ad ? Doncs es veu que l'agencia de proteccio de dades va demanar a Govern, el famos informe que van encarregar a T-systems per investigar el cas. Doncs be, el govern ha denegat a l'agencia de proteccio de dades l'access a aquests informe pagat amb diners publics i adjudicat a ull (potser tindrieu de saber que el maxim assessor del cap de govern en noves tecnologies va treballar a una epoca per T-systems). Altra vegada la prepotencia i la crispacio son les 2 armes dels liberals per eliminar tota possibilitat de protesta i amagar els problemes sota les alfombres de govern. Si Govern no fa cas a l'agencia de proteccio de dades, que es un organisme independent pero oficial, per l'assumpte dels emails, creieu que fara cas a l'associacio de consumidors, l'ACU, en el cas de l'ADSL ? Esta clar que no ! Nomes la pressio popular en forma de manisfestacions o protestes multitudinaries podria aixecar la manta sobre alguns dels responsables. Potser la proteccio politica que tenen alguns dels directors, ingenyers i ganduls que treballen a la STA es podria aixecar d'aquesta manera. Pero quan caiguin aquests, que passara ? No s'estaran preparant per privatitzar la parapublica sota l'excusa de millorar el servei ? Ja ho deia en el meu conte de Nadal...aixi que no us agafi per sorpresa. Per cert, si voleu veure una mica quin es l'ambient de la ciutadania per la questio de la STA, us recomano que entreu en el seguent foro: http://staemule.forum.ijijiji.com/foro-4-staemule.html
Un Conte de Nadal - Quarta Part i Final
L'esperit dels Nadals futurs no era com els altres dos esperits, no portava cadenes pesades, no feia cap sorroll i fins ara no havia dit res. L'esperit va penetrar dins el despatx, amb la falç per endevant, com amenaçant el Cap de Govern. En Pintat va poder veure que sota els draps negres que el cubrien, l'esperit era un esquelet descarnat d'ossos poderosos i blancs. La falç s'acostava cada cop mes del cap del Cap i es sentia cada cop mes el tremolor de les dents d'en Pintat. "No em fassi mal", va implorar en Pintat, "jo no he fet res de dolent, nomes soc cap de Govern desde fa 9 mesos, tot ho que passa es culpa d'en Forne, es a ell que tindrieu de tallar el cap, jo soc innocent, fins i tot no volia ser cap de govern pero m'hi van forçar. Jo vull fer un nou impuls. No voldria pas un pintallavis groc?". L'esperit va parar de cop, amb la falç nomes a milimetres del coll del Cap de Govern. En Pintat casi podia sentir la fredor del metall sobre la seva pell."Soc l'esperit dels Nadals futurs", va dir una veu que no tenia res d'humana, "Vina amb mi pobre mortal, vina amb mi o desapareix per sempre". "Vinc, vinc esperit, no m'hi resisteixo", va respondre entre claques de dents en Pintat. Una ma esqueletica va agafar pel cap en Pintat i una boira espessa els va envoltar. "On anem?" va demanar el Cap de Govern. "Cap un futur ben proxim, mortal, al nadal del 2008. Ja hi som casi", va respondre l'esperit. La boira es va esvair i la familiar plaça de la STA va anant apareixent. Les estructures ja no hi eren i havien estat reemplaçades per petits lluminaris. Una cosa per aixo cridava l'atencio, l'edifici de la STA lluia un llempant rotul lluminos "Telecomunicacions d'Andorra, S.A.". Havien doncs privatitzat la STA, es va demanar Pintat. "Totes les parapubliques van ser privatitzades a finals del 2007 quan va ser evident que l'ISI no serviria per cubrir el forat mes i mes gran del pressupost" va dir l'esperit com si li hagues llegit el pensament, "segueix-me mortal". Tot semblava molt fosc, les decoracions tipiques de nadal no estaven enceses, els aparadors de les botigues estaven apagats, no es veia ningu circulant pel carrer. "Despres de privatitzar FEDA, la pujada de les tarifes juntament amb la degradacio del servei han fet que es decidis de no posar il.luminacions, sino seria molt car i podria provocar talls en el suministrament electric", va dir l'esperit. "I els turistes? on son?" va demanar en Pintat. "El turisme va baixar molt a partir del 2006. Els impostos indirectes van tenir un efecte molt negatiu sobre els preus que es van disparar, a mes la posada en marxa del forn amb els seus fums negres i les obres amb les seves cues de mes en mes permanents tampoc van ajudar. Moltes botigues van tancar, sobretot els petits comerços. Ara la gent ve encara per esquiar, pero a la nit ja no son al pais, pero aixo tambe va cada dia pitjor perque l'escalfament del planeta fa que cada any hi hagi menys neu", va respondre l'esperit. Van recorrer els carrers deserts, passant davant de botigues amb el cartell de liquidacio total per cessament d'activitat. Els carrers eren bruts i coberts com d'una capa de cendres. "Les cendres venen del forn incinerador. Es veu que no esta ben construit i per la ximeneia s'escapen cendres toxiques amb dioxines, pero el teu govern no ho reconeix oficialment perque han pagat a uns inspectors de l'OMS perque diguin que no hi ha cap perill", va dir l'esperit. Finalement van arribar a la plaça de les arcades. Alli, sota les arcades, hi havien dotzenes d'indigents amb petites fogueres que els servien per escalfarse. "Que son aquesta gent", va preguntar inquietat en Pintat. "Son els andorrans, mortal. Alguns d'els que no han volgut marxar del pais perque els lloguers son inabordables. Alguns que el nou impuls ha impulsat al carrer a buscarse la vida. Reconeixes aquest home?". Era el pare de la familia que li havien ensenyat els dos altres esperits, no hi havia dubte, pero anava brut i mal arreglat, tenia la cara butida pel fred i els ulls plens de llagrimes. "Si, es ell, la seva nena petitia va morir fa 2 anys perque no li van poder pagar les despeses medicals ja que no va aconseguir mes una feina estable i cotitzar a la CASS. El seu fill gran es va posar a treballar com a contrabandista per ajudar a la familia, pero el va agafar un allau mentre pasava contraban cap França. Com que no hi havien prou efectius en el grup de rescat dels bombers, no van arribar a temps per salvar-lo. El fill mitja, va culpar-lo a ell de les desgracies de la familia, va desapareixer i no en sap res. Ell va anar fent petites feines, va probar de fer sobreviure la seva dona amb la caritat del govern, pero no n'hi va haver prou i fa dos mesos la policia els va fer fora del pis per ordre del Batlle. La seva dona no ho va poder resistir i es va llençar al buit desde la plaça del poble fa uns dies". "Pero no s'han fet pisos socials?", va demanar en Pintat. "Si, pero es van distribuir als funcionaris perque amb l'especulacio que feia pujar els lloguers ni ells els podien pagar. Molts per aixo ara viuen a la Seu o mes enlla. La majoria dels pisos estan buit i serveixen per rentar diner negre", va respondre l'esperit. "No pot ser que aixo hagi passat amb les meves politiques. Els meus assessor de McKinsey m'havien promes una nova edat d'or pel pais si seguia amb les politiques liberals", va exclamar en Pintat. "Per alguns privilegiats si que es una edat d'or, s'en enriquit a costa de la majoria del pais com mai en la historia. Molts per aixo ja ni viuen aqui, perque Andorra ha esdevingut un pais on no s'hi pot viure", va contestar fredament l'esperit "Ara tu mateix has vist ho que passara a Andorra si aneu pel cami que voleu anar. Encara hi sou a temps perque aixo no passi, pero heu de fer un canvi radical, heu de recuperar el sentit comu, heu de treballar pel be general i no nomes pel be d'uns quants amiguets", va sermonejar l'esperit. "Sembles un socialista, esperit", va replicar el Cap de Govern. "Mortal, jo no soc ni socialista, ni liberal, soc l'esperit dels nadals futurs, i ho que veus es ho que esdevindra aquest pais si continues com ara. I aleshores, la teva cadena sera tan llarga que et condemnara per sempre. Tu tens que elegir", va respondre ofuscat l'esperit. De cop i de volta la boira els va envoltar de nou. "Pensa en ho que has vist mortal, pensa-hi be perque de tu depen!", va resonar mentres l'esperit desapareixia. En Pintat es va retrobar sentat en el seu despatx, sol, i tocaven les 4 del mati. "Renoi quina nit" va pensar, "quantes emocions, quin nadal ! Potser es hora d'anar al llit". L'endema al mati va trucar al ministre Minoves: "Juli, despres de dinar, us vull veure a tots al edifici administratiu, tinc que explicar-vos una cosa molt important". En Minoves es va encarreguar de reunir tots els ministres i cap els vols de les 5 entraven tots a la sala del consell de ministres. En Pintat va arribar amb el seu somriure tipic, els va fer seure mentre tots li demanaven el perque d'aquesta reunio urgent. "Companys, Companyes, Bon nadal a tots, avui es un dia gran pels liberals", els hi va dir, "aquesta nit he tingut la confirmacio de que anem pel bon cami !!!". Final
Un Conte de Nadal- Tercera Part
"Es pot entrar?" va repetir la veu a l'altra banda de la porta del despatx del Cap de Govern. Sense esperar la resposta, es va obrir de bat a bat la pesada porta de fusta i una altre figura negre, amb llargues cadenes va fer la seva aparicio davant del petrificat Pintat. Les cadenes eren molt mes llargues que les del anterior esperit, segurament perque durant la seva vida va fer faltes encara mes grosses. Al acostarse, la cara del esperit es va precisar i en Pintat va reconeixer el vell Tod Timar, un dels fundadors del seu partit. "Timar, ets tu? Pero com es que estas aixi?", va preguntar d'una veueta feble en Pintat. "Mestre, soc el esperit del nadal present. Perdoni l'intrusio, pero tinc la missio de fer-li veure la realitat del nadal d'avui en dia i arrossegar aquestes pesades cadenes com a penitencia dels meus pecats. No perdem mes el temps i vingui amb mi, mestre Pintat", va respondre l'esperit. Sobre aquestes, altre vegada es va esvair el despatx i es van trobar aquest cop dins del piset de la familia que havia vist anys abans. Les coses no havien cambiat gaire, pero aquest cop no hi havien les descoracions de nadal, ni cantaven nadales. No es respirava joia, no es respirava esperança en la familia. Els nens havien crescut, el pare havia perdut els cabells i la mare els tenia ja ben blancs. No veia la petita per enlloc. "Son els mateixos que m'han fet veure abans?", va preguntar en Pintat per confirmar l'impressio. "Si mestre, son els mateixos, pero els veu com estan passant el nadal avui en dia", va respondre l'esperit. La mare estava llegint una carta i es va ficar a plorar. "Que li passa a aquesta bona mare?" va demanar el Cap de Govern. "Ha rebut una carta en la cual els nous proprietaris del pis li dieun que pujaran el lloguer de 500 Euros i no tenen els diners per pagarlo. Ultimament els hi han estat fent mobbing perque marxessin del pis, pero el pare va perdre la feina fa 9 mesos quan el petit comerç en el que treballava desde fa 20 anys va tancar perque l'amo va preferir fer llençarse a rentar diners ukrainesos. Des d'aleshores no ha pogut trobar feina, ja que a l'edat que te i siguen andorra, no el volen enlloc." , va respondre l'esperit. "La mare fa feines per les cases d'amagat, perque la majoria de gent que l'emplea no vol pagar les cotitzacions a la CASS i amb aixo sobreviuent. A mes la nena petita esta greument malalta i com que no tenen cobertura de la CASS, els pocs diners que havien economitzat tots aquests anys s'en van per pagar els metges i les medicines""Pero com pot ser tot aixo? I els fills, no ajuden als pares?" va exclamar tot preocupat en Pintat. "El gran estava estudiant per metge, pero ja no li poden pagar els estudis, i no podra acabar la carrera. No li han volgut dir res fins ara que ha tornat a casa per Nadal, pero ja no podra tornar a l'universitat i tindra que posarse a treballar. El petit aquest any acaba el batxillerat i tambe es posara a treballar de qualsevol cosa per ajudarlos. Pero ho molt que poden esperar es cobrar el salari minim de 800 Euros, i amb aixo no aniran gaire lluny els uns i els altres" va replicar l'esperit. "Com ho veu mestre, la situacio no es gens bona per ells. Les ilusions que tenien fa anys s'han esvait despres dels anys de govern liberal que han permes una societat ultra-capitalista on els drets socials no tenen cabuda, on l'economia es basa en l'especulacio, amb fons de procedencia dubtosa, i nomes uns quans privilegiats s'han enriquit a costa de tot el pais. El cas d'aquesta familia no es unic.". Despres d'aixo, l'esperit va agafar en Pintat de la ma i van començar a planejar per sobre les cases. "Miri mestre, miri", va dir l'esperit i per magia les teulades i els murs va esdevenir transparents. En Pintat va poder veure pares que pegaven a mares, nens que ploraven, gent que trucava a les portes reclaman els diners del lloguer, i mes, i mes, miseria molta miseria. "Veu en que s'esta convertint el pais, un pais que podria ser un paradis, i ara es cada dia mes aprop de l'infern i no es perque hi han estructures o no a l'avinguda Meritxell que la situacio canviara" es va lamentar l'esperit."No pot ser, nosaltres, el nostre govern treballara per que aixo canvii, t'ho prometo esperit, nomes fa uns mesos que soc cap de Govern, tot aixo es culpa del Forne. No deixare que aixo continui aixi. Oi que em creus Timar, ja saps que els liberals ens preocupem de tota la societat, passarem lleis socials, amb l'ISI tindrem mes diners a dedicar a ajudar a tota aquesta gent" va exclamar en Pintat amb la seguretat d'el governant recenment elegit. "Aixo ho podra veure voste mateix, perque aviat el visitara l'esperit dels Nadals futurs, i constatara l'accio que la politica seu govern tindra sobre el pais i la familia que li he mostrat." va respondre l'esperit i sobre aixo es van retrobar dins del despatx. "Atencio mestre, perque la seva cadena potser mes llarga i mes pesada que la meva...." va avisar l'esperit i va desapareixer com l'esperit anterior. Aquest avis va espantar encara mes al Cap de Govern. Li tocaria a ell tambe ser un esperit tormentat com aquestos si no ho feia be ? Pero aleshores va pensar que la seva politica era molt diferent d'aquella que havien dut els ultims anys amb el Forne, per molt que ell tambe hi va ser particip. Ell era diferent, ell sabia dialogar, tenia un altre taranna i es preocupava pel futur d'Andorra. Be, quan aquest futur era coincident amb els interessos del partit i del negoci. De totes maneres, amb els liberals, no es podia equivocar, el nou impuls ho posaria tot en ordre. Van tocar les 3 del mati i en Pintat encara esperava l'ultim esperit. Estava impacient per veure ho que donava la seva obra, el seu govern, pero l'esperit es feia esperar. De sobte va començar a tremolar el terra, un aire gelid li va recorrer el cos, pero no es sentia cap sorroll, res. Era un silenci ensordidor, d'aquell que fa xiular les orelles. Era com si tot el mon hagues deixat d'existir de cop fins que la porta es va obrir i la figura imposant i tetrica amb una enorme falç va apareixer davant el Cap de Govern..... Continuara !
Un Conte de Nadal - Segona Part
"Aaaalbeeeerrrttt....Aaaaaaalbeeeeerrrrt....Aaaaaalbeeeeerrrrrrrrtttttt" resonava desde darrere la porta com un lament tetric. El cap de govern estava com enganxat al sofa pero li tremolaven les dents sorrollosament. Finalment, despres d'un instant que va sembla etern, es va obrir la porta i una figura imposant es va avançar en silenci cap dins el despatx. Tambe duia una cadena als peus com el nunci, pero molt mes llarga i espesa, que l'esperit semblava arrosegar amb molta pena. El Cap de Govern no va gosar dir res aquest cop. La figura es va anar precisant a mesura que s'acostava al sofa i finalment en Pintat va poder veure-li la cara. I no era una cara desconeguda, era la cara del Julia Gier. "Aaaaaalllbeeeerrt, soc l'esperit dels Nadals passats, vina amb mi per veure ho que era i ja no es, vina amb mi" va clamar la veu de l'esperit. "No puc enviar-hi el ministre Flash, vull dir en Minoves, al meu lloc ? que a ell li agrada molt mes viatjar i jo tinc altres coses a fer ara que soc Cap de Govern" va contestar en Pintat. "Noooooooo" va respondre l'esperit, "Tu i nomes tu, has de venir amb mi per veure ho que era i ja no es". Dit aixo, l'Albert va notar com començava a flotar i l'esperit l'agafava pel bras sense que ell podes fer-hi res. L'habitacio es va començar a dissoldre i es va sentir com xuclat per una força irresistible. La por li va fer tancar els ulls un segon i quan els va obrir era al mig de l'avinguda Meritxell, davant de la STA. Pero no era l'avinguda com era ara. No hi havien estructures, hi havien voreres elevades. Semblava una imatge treta d'alguna postal antigua. "Que ha passat aqui? On som?" va demanar en Pintat a l'esperit. "Som a Andorra, pero a la vigilia de nadal del 1993, just despres de que s'aproves la constitucio" va respondre l'esperit, "segueix-me Aaaaalllbeeeerttt, et tinc que ensenyar moltes coses". Enganxat per l'esperit dels nadals passats l'Albert flotava per sobre d'Andorra fins que es va acostar cap a la finestra d'un pis. Era un pis qualsevol, el pis d'una modesta familia d'andorrans. "El pare treballa en un petit comerç i la mare esta a casa perque s'ocupa dels dos fills i de la nena nou nascuda. Va neixer fa 9 mesos, just al mateix moment que s'aprovava la constitucio", va explicar l'esperit. "Semblen molt feliços" va dir en Pintat. "Si que ho son, el treball va força be, i amb la constitucio s'obren noves esperances de que Andorra esdevingui un pais modern com ho son els paisos veins. Esperen que hi haura seguretat de la feina, que hi haura una legislacio que protegeixi els drets dels treballadors i tambe protegeixi els empresaris honestos. Esperen que el pare ja no tingui de treballar 50 i 60 hores a la setmana sense que pugui dir res per por de que l'acomiadin. Esperen que amb els andorrans ara mestres del seu futur, l'economia vagi cap amunt i potser podran comprar el pis en el que viuen desde fa 10 anys ja quan es van casar." va afegir l'esperit. "Eren altres temps si. Ho malament que es vivia abans de la constitucio !", va exclamar en Pintat. "No eren temps facils no, pero va neixer una gran esperança per tots. Una promesa de temps millors i la gent veia com una nova epoca començava aleshores, una epoca on el poble era sobera totalment, on els drets dels modestos serien respetats. Tot i els seus defectes, tothom sentia que l'oportunitat per fer d'Andorra un pais modern, on s'hi pogues viure i no nomes per matarse a treballar era massa bona perque els politics la deixeissin passar. Una oportunitat perque Andorra esdevingues un pais de veritat i no una illa, un paradis fiscal enmig d'Europa on tot s'hi val i res no es respecta, ni la natura, ni els homes" va explicar l'esperit. "Mira be, aquesta familia, mira els ulls dels nens, mira els somriures dels pares, Aaaaaalllbeeeeerttt". I en Pintat s'hi va fixar, i una llagrima se li va escapar al sentir com cantaven nadales...el 25 de desembre fum fum fum....La visio es va esvair, i l'Albert i l'esperit tornaven a ser al despatx de la casa del Cap de Govern. "On es ara la familia que m'has fer veure esperit?" va demanar. "Aaaaaalllbeeeeeerrtttt, aixo t'ho mostrara l'esperit del nadal present. Paciencia, perque aviat estara aqui i preparet per tornar a viatjar Aaaaaalbeeeeeerrrttt. No oblidis ho que has vist, no ho oblidis mai Aaaaaalbeeeeeerttt". I dit aixo, l'esperit es va esfumar com els malsons a l'alba. En Pintat estava com petrificat al sofa. Era veritat tot allo que li passava o era nomes un malson provocat per una digestio dificil? Sense temps per pensar mes, un nou sorroll de cadenes arroseguant-se pel terra va resonar de l'altre costat de la porta del despatx. Era un so encara mes fort que el de l'esperit que acabava d'esfumarse, i anava creixent i creixent. De sobte es va parar i 3 cops van resonar a la porta "Es pot entrar mestre?" es va sentir provinent de l'altra banda, "Es pot entrar?"..... Continuara
