24.3.09

Noms o idees?

Avui pensava fer un post sobre la violencia de genere i el candidat que esta investigat per presumptes maltractaments a la seva dona i que ell mateix ha reconegut en un escrit al diari la setmana passada. Pero en obrir el Diari d'Andorra d'avui m'he trobat amb l'escrit habitual del Vicenç Mateu, un dels ideolegs del nou pensament politic d'Andorra, entitulat "Homes Bons" i en el que defensa les llistes obertes, la suma de talents en contra de l'enfrontament politic. Semblen molt bones paraules, pacifiques, obertes, conciliadores davant d'una campanya que s'anuncia tensa vista la situacio en que es troba el nostre pais. 

Pero l'escrit del Vicenç Mateu amaga una perversitat inherent, fundamentada en una visio idealitzada de l'epoca pre-constitucional. Segons l'autor d'aquest escrit, abans de la constitució el Consell General el formaven homes bons que sumaven els seus talents per tirar endavant el pais en nom de l'interes general. Potser oblida que en realitat, el Consell General el formaven els representants de les cases de riques i de pota negra del pais, els cacics, que es repartien al seu gust les parceles, tant de poder com de terreny, del pais sense que ningu els podes discutir ja que la majoria no tenia possibilitats d'accedir al consell. No primava l'interes general, sino l'interes particular d'algun cacic sempre que no entres en conflicte amb l'interes particular d'un altre cacic del pais, on aleshores si que hi havien llargues discussions i conflictes.

El Vicenç Mateu contraposa la seva visio idealitzada del Consell pre-constitucional amb el que tenim avui en dia: un sistema de partits, vade retro, divisions del pais, vade retro, llistes tancades i bloquejades, vade retro, es nega possibilitats, horror, espectable politicomediatic, catastrofe! Ell voldria que sumessim talents, que es pogues barrejar noms, posar altre vegada homes bons al capdavant del pais. Quins homes bons? Esta clar, els de sempre, els que saben, els que tenen talent, els simpatics, els poderosos. Segurament pensa en gent com el Joan Gabriel, l'exemple de l'home bo, simpatic, representant d'aquella classe politica pre-constitucional en que erets al Consell perque erets de Cal X. Aixi ha fet la seva llista CR, la coalicio reformista, basant-se en aquests conceptes de fer politica ancorades en el passat idealitzat que propaguen persones com el Vicenç Mateu i que nomes ha permes que es perpetuessin els mateixos cacics al front del pais. La prova de que l'ideari politic, el model de pais no els importa es que avui en dia, a 1 mes de les eleccions encara s'estan reunint per veure quin sera el seu programa. Aquesta ha sigut la manera de fer del PPLA en els ultims 14 anys, un repartiment de les cadires constant que ha primat sobre qualsevol idea politica que es pogues tenir, ja que despres qui dia passa any empeny.

Perque el que ens diu el Vicenç Mateu es que son igual les idees, els projectes politics, els programes, la preparacio, l'evaluacio, el contraste, els consensos, tot aixo es igual, el que importa es els noms, les persones, que siguin LES bones. Perque perdres en enfrontaments ideologics? perque defendre un cert model de pais? Si el que necessitem son gent de be en el Consell, la seva gent de be es clar. Son coses que ja em sentit en boca d'altres "politics" liberals els ultims anys, com l'Albert Pintat o el Marc Forne. Doncs no senyors Mateu, Pintat o Forne, avui en dia el que jo vull son idees noves, projectes solids, models sostenibles i realistes. M'es igual si el candidat no cau simpatic, si no es de Cal X, encara que si que m'importa que sigui algu amb una experiencia contrastada, amb una preparacio demostrada i amb capacitat de lideratge i de treball. I aixo no es pot fer barrejan noms de llistes, no es pot fer perque aleshores no hi ha projecte que valgui, no hi ha model de pais que s'apliqui sino que tornem a repartir entre uns i altres les parceles de poder i de riquesa com s'ha volgut fer sempre. 

No vull tornar a l'epoca pre-constitucional, una epoca que el PPLA ha intentat prolongar fins avui en dia, vull al contrari que avancem cap al present, cap on son la majoria de la resta dels paisos del nostre entorn, ja no demano cap el futur perque estem molts anys pel darerre de la resta pel que fa a normalitat democratica com ho demostra l'escrit del Vicenç Mateu. Aixo no es ser dogmatic, ni ser tancat, ni negar possibilitats, ni afavorir l'espectacle politicomediatic. Aixo es voler tindre la possibilitat de votar per un model de pais, un model que jo creure que es el millor, votar per la gent que ha concebit aquest model i que per tant es la millor preparada per tirar-lo endavant, votar per una llista que te el suport logistic i popular d'un partit que ha estat preparant el programa politica amb el que es presenta. Si toca, si les urnes aixi ho decideixen, despres el debat dels diferents models es faran al consell o al govern si es en coalicio. Potser no es un model perfecte, potser es pot tambe pervertir pero no te la perversio inherent que tenia l'anterior, on els noms primen sobre les idees.  Jo vull idees abans que noms.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

10.3.09

Trajectories continuistes per llistes reformistes

Sempre he pensat que en una eleccio es mes important fixar-se en els programes que es presenten que no pas en les persones que es presenten. No es pot obviar pero qui son les persones que hauran de complir amb aquests programes. Hi ha d'haver una certa confiança de que les idees que hi han al darrere dels projectes vagin amb consonancia amb les persones a les llistes perque el tot tingui una credibilitat minima. Tambe s'ha de jutjar la capacitat de lideratge, la preparacio i l'experiencia que aporta el cap de llista nacional, candidat a cap de govern aixi com dels que van al darrere i que en suposit de victoria tindran la responsabilitat de govern.

Ahir es va presentar en societat la coalicio reformista. Una coalicio de la cual nomes sabem els noms que la composen ja que ni han presentat un minim full de ruta programatic que ens informaria sobre quina es la politica que volen aplicar. En tot cas l'unic que es pot fer fins ara es analitzar una mica la trajectoria de les persones que van a les llistes per saber una mica cap a on apunten.

El cap de llista nacional es el Joan Gabriel Estany. Ha sigut el sindic de l'ultima legislatura en la que s'ha fet notar un parell de cops per una certa desavinencia amb les formes en que ha actuat el Govern Pintat. Sempre han sigut desavinencies d'ordre formal perque en el moment de votar ha votat sempre tot el que li han manat. El de Cal Sastre es un home de partit, ha sigut secretari general del PPLA sota els governs Forné i ha sigut tambe consol menor de la Massana. Ha sigut un secundari tota la seva vida politica i ara finalment passa a ser l'actor principal, si be no te cap preparacio especifica per aquest rol. No te estudis superiors i mai ha destacat per tenir un talent especial per l'oratoria, ni una capacitat de treball notable. En la situacio en que es troba el pais sembla una eleccio molt fluixa, en quan el pais necessita d'algu que sigui capaç d'assumir decisions difficils i de saber comunicarles adequadament als ciutadans, algun amb una capacitat de lideratge i un minim de coneixements que li permetin discernir el millor pel pais. Sembla extrany que el PPLA i Nou Centre no trobessin ningu amb una preparacio millor per ser candidat a cap de govern. No es que a Andorra hi faltin enginyers, advocats, economistes, metges, doctors de tota mena amb titols que tinguin el perfil necessari per ser un candidat creible. 

El mes curios per aixo es que ara es presenti com a reformista una persona que ha sigut sempre un conservador de les essencies del PPLA. O es que el Marc Forne i l'Albert Pintat ja eren reformistes i no ens ho van dir mai? Mes que reformista, el Joan Gabriel es un continuista. Sino nomes cal mirar una mica la resta de les llistes. Hi tenim la Olga Adellach, exministra de medi ambient del Forne, adjudicadora del forn juntament amb la Silvia Calvo, directora de medi ambient que tambe es presenta a la llista territorial dels liberals a Escaldes. Tambe hi tenim al Pere "Bulldog" Canturri, al Sergi Balielles, al Sergi Valdes i al Jaume Serra, quatre defensors del dogmatisme del PPLA mes extrem com han mostrat durant la legislatura Pintat. No podem oblidar tampoc al Jordi Torres, cap dels liberals d'Encamp i maxim exponent del seguidisme politic sense fissures o la Conxita Marsol, ma dreta del Pintat, ministra de la presidencia en funcions que es juga el seu seient al consell en la territorial d'Andorra-la-Vella. 

Es clar que tenen tambe algunes sorpreses encara que no tant, com la presencia de la Conxita Mora, fins a les 11.47 d'ahir membre del PS pero que ja feia temps que per actes i declaracions es mostrava mes proxima al PPLA que no pas als socialdemocrates. I que pensar del retorn de gent com el Ladislau Baro o el Gilbert Saboya, que s'han carregat ja 2 partits de centre, experts en canvi de camisa ideologic, i antics opositors frontals dels seus nous companys de viatge. 

En tot, les llistes de la coalicio reformista son llistes amb gent d'una trajectoria continuista. No veig en cap dels noms que han presentat la minima il·lusio de reforma, nomes veig la voluntat inequivoca de no permetre un canvi politic al pais, un canvi que comportaria per a tots ells la necessitat de canviar radicalment el seu modus vivendi. Es clar que aquesta coalicio com ens diu la definicio de l'enciclopedia catalana, te el fi de reduir la competencia, pero neix d'un engany perque no s'ha fet a partir d'un programa sino a partir dels interessos comuns de les persones que la conformen, oblidant les necessitats immediates del pais. 

Confio en que els ciutadans no es deixaran encegar una altre vegada per una aliança de circumstancies, feta a corre-cuita a fins electorals. Andorra, per la situacio en que esta despres de tants anys de desgoverns liberals, es mereix que tinguem cura a l'hora d'anar a votar i de donar la nostra confiança a la gent que pot de veritat canviar les coses, amb trajectories contrastades, amb idees coherents i amb programes realistes. Han sigut masses anys d'experiments amb nous impulsos dels quals encara en pagarem les consequencies durant molt de temps. No hi ha volta de full, la veritable reforma passa per l'alternança en el poder.

Etiquetes de comentaris: , , ,