30.11.07

Eleccions

He decidit el meu vot. He vist, he escoltat i he llegit el que tenien a dir els candidats de tots els partits que es presenten a Escaldes i finalment avui m'he decidit. He estat dubtant fins a l'ultim moment pero tenia clar desde el principi que no votaria en blanc, perque amb el sistema electoral que tenim els vots en blanc no son de cap utilitat, al contrari. Primer he descartat l'opcio del PPLA, en aquest cas sota les sigles d'Unio del Poble, que ni te res d'Unio i poc del Poble. Era l'opcio de la continuitat del model actual basat en el "Qui dia passa any empen" que es prodiga al govern i al comu d'Escaldes desde fa anys.

Es un model fallit i que ens porta a la fallida. Un model que renega pero no el Toni Marti, ja que en la seva llista apareixen bon nombre de membres del PPLA per molt que ell hagi escenificat una sortida teatral del parti que va ajudar a fundar. Un Toni Marti que continua en les seves promeses electorals entestat en basar el creixement de la parroquia en una activitat constructora desenfrenada en lloc de voler valoritzar i revitalitzar el que tenim. Un model que prioritza l'especulacio sobre la qualitat de vida, les obres continues sobre el creixement sostenible, els equipaments faraonics sobre el medi ambient, l'inversio privada sobre el benestar de tots els ciutadans, els cops politico-mediatics sobre el treball de fons. Un model que creu que en la caritat com a unica politica social, que creu en la perpertuacio de les castes socials existents en lloc de dinamitzar els ascensors socials. El Toni Marti ha sigut i es particip d'aquest model instaurat pel PPLA i que tant de mal esta fent al pais. A Escaldes tenim exemples molt clars del que ha portat aquest model, com per exemple la situacio en la que es troba tota la part alta del poble. Una situacio a la qual ni la Lydia Magallon, ni el Toni Marti han aportat cap solucio, al contrari, han sigut complices i responsables per les seves decisions i indecisions a que la part alta d'Escaldes sigui una zona en plena decadencia. Ara els assassins de la part alta diuen que la volen fer reviure, quina ironia.

Descartada l'opcio del PPLA em quedaven 2 altres opcions. He llegit amb interes el programa dels Verds i he escoltat atentament a la Jael Pozo i els seus companys de llista, que per cert han estat gairebe invisibles. Moltes de les propostes semblen interessants pero tambe semblen un senzill copiar i enganxar extret d'algun ideari ecologista sense ni adaptar a la particularitat del pais ni concretar en la seva aplicacio. D'altres son completament fora de lloc en unes eleccions comunals ja que toquen competencies que no tenen els comuns. Ja ni discutire la famosa proposicio d'una via rodada en la vall del Madriu que es indigne de un ecologista que es respecti. Tot plegat em fa pensar que els verds tenen una façana pero no tenen substancia. Potser tenen conviccions pero no n'hi ha prou, tambe s'ha de saber ser pragmatic i aplicar el que es pregona de manera realista i no traumatica. L'opcio dels verds no te per ara la capacitat ni de governar una comunitat de veins. Ho pitjor per aixo es que tampoc els hi veig les ganes de governar, sembla que s'acontentint amb aportar idees al debat politic i en criticar tant com poden a l'Alternativa pero poc al PPLA. Suposo que pensen que els votants dels verds nomes es poden trobar entre els descontents de l'Alternativa i que no en trobarant si van a pescar cap als electors descontents del PPLA pero pot ser que hi hagin altres raons mes amagades.

Els Verds doncs tampoc m'han convençut ni per el missatge que han enviat ni per les formes en que ho han fet. Em queda doncs l'opcio de l'Alternativa, l'opcio que havia votat ja a les ultimes generals. He llegit tambe atentament el programa i he provat d'escoltar al Francesc Casals i els seus companys de llista. El problema ha sigut que poc s'els ha pogut escoltar gaire. El Casals va estar ausent tota la primera setmana de campanya i els seus companys no van saber suplir aquesta ausencia de forma adecuada, fent que la campanya sigues bastant decepcionant. A la segona setmana han intensificat la campanya i han suplert la falta de missatge mediatic amb un porta a porta intens a tota la parroquia. Justament aqui es on mes m'ha agradat el missatge de l'Alternativa a Escaldes. Han defugit, com a les altres parroquies s'ha de dir, de grans projectes mediatics, anunciats darrere faristols com si es tractes de l'invasio d'Irak. Han anat a buscar les persones, el poble per implicar-lo en el futur de la parroquia. No es un missatge que va de dalt cap a baix com es el del Toni Marti, sino de baix cap a dalt, com ha de ser sempre. Es la veu del poble que s'ha d'escoltar no la del consol. Es veritat que hi han coses en el seu programa en les quals potser no hi estic completament d'accord, pero en les seves grans linees concorda amb el que jo faria, i en la seva filosofia, instaurant un ideari comu a totes les parroquies, buscant les sinergies, el consens i el dialeg, tambe correspon perfectament al que jo esperaria d'una força que governes al pais cap a un canvi decidit tant en el fons com en la forma.

He decidit doncs que votare a l'Alternativa a Escaldes. Es una eleccio personal i toca a cadascu de vosaltres de fer la vostra eleccio, en consciencia i elegint el que us sembli la millor opcio per la vostra parroquia els proxims 4 anys. Jo tinc clar que vull un canvi en la manera de fer a Escaldes-Engordany, i que a la resta del pais, una victoria clara de l'Alternativa ens portaria cap a una situacio de canvi a nivell nacional i podria impulsar cap a fora del poder al PPLA. Ara ens toca a tots els que tenim la sort de votar de posar la butlleta dins de l'urna. Els que no teniu aquesta sort pero espero que sabreu donar la vostra opinio als que la tenen i aixi potser els hi fareu entendre el que vosaltres creieu que es la millor opcio per la parroquia i pel pais. Que tingueu tots un bon cap de setmana electoral.

26.11.07

Reflexions de campanya

La campanya de les comunals ha passat el seu ecuador i nomes queda la recta final d'aquesta setmana. La primera setmana de campanya ha sigut el que m'esperava, una ocupacio constant en tots els mitjans de comunicacio dels candidats del PPLA, oficials i amagats, seguits d'aprop pels Verds i una quasi inexistencia en els mitjans oficials i amagats de l'alternativa. Destaca de molt el partidisme de TelePLA amb la seva extensio en la xarxa www.informatius.ad en la que s'informa quasi exclusivament de la campanya dels liberals i afins. Fins i tot el PPLA ha reactivat la seva web que tenia mig oblidada i una epoca plena de enllaços pornografics. Una altre demostracio de que el PPLA nomes es recorda de les noves tecnologies quan es l'hora de les eleccions.

Si be la presencia mediatica del PPLA es important, no es pot dir el mateix de la seva presencia en els esdeveniments socials i politics. Ahir mateix en l'esdeveniment central de la campanya a la vall del nord no hi havia cap membre del govern, ni cap dels consellers importants del PPLA. Constrata i molt amb la presencia molt activa de tots els consellers de l'Alternativa i especialment de Jaume Bartumeu en les diferentes campanyes. I es que si l'Alternativa es sent forta i coratjosa d'un costat, el PPLA ha anat a aquestes eleccions mig amagat i amb la conviccio de que el partit esta en fase de desintegracio com ja ho admeten obertament certs candidats.

El PPLA te por del veredicte de les urnes, i els membres del PPLA tenen por del contacte directe amb els ciutadans. Qui no ha sentit aquests dies la frase de "que no s'acostin per casa perque a lo millor en surten mal parats" referint-se a una eventual visita de porta a porta dels candidats liberals. Aixo ha portat el PPLA ha dirigir la seva campanya exclusivament als mitjans de comunicacio, mes docils i menys critics que els ciutadans d'aquest pais. Pel que fa el contingut, tampoc no hi han grans sorpreses. Les promeses s'han anat multiplicant cada dia, i alguns cops freguen la fantasia en el seu estat mes pur. El cas que m'ha sobtat mes per aixo es el que em toca mes directament com a votant, la parroquia d'Escaldes-Engordany. El liberal disfrassat Toni Marti ha multiplicat les promeses electorals enlloc de defensar els 4 anys de consolat que ja porta, i els 12 anys de liberals a la casa comuna amb la Lidia Magallon i ell mateix.

Despres de tants anys de liberalisme exclusiu a Escaldes sembla ser que TOT esta per fer encara. No entenc que despres de tants anys manan a Escaldes no estigui ja tot solucionat i s'hagin de multiplicar les actuacions a cops de convenis urbanistics, acords amb privats, i actuacions particulars. Es que despres de 12 anys patim a la parroquia d'un deficit d'infraestructures? Que han fet doncs? I no parlem de la part alta, aquesta part que els liberals i el Toni Marti han matat completament. Ara diuen que s'ha de reactivar, pero porten 12 anys clavant-li punyalada darrere punyalada. Qui s'els pot creure? No crec pas que els habitants del barri que s'han queixat repetidament de la situacio, que han proposat repetidament solucions al comu sense que s'els escoltes estiguin disposats a creures el que ara, en periode electoral, els promet la mateixa persona que els ha menystingut durant tants anys.

La part alta i Engordany no son pas unes situacions uniques a la parroquia. Existeixen moltes zones on el comu fa anys que no hi ha fet res, ni s'en preocupa i alguns dels ciutadans de la parroquia es senten com ciutadans de segona o tercera per la falta d'interes dels responsables comunals. L'estrategia de Marti i dels seus assessors ha sigut clara desde el principi. S'han centrat en llocs ben visibles i transitats, com el Clot d'Emprivat i l'avinguda Carlemany, llocs mediatics per excelencia intentant de capitalitzar al maxim en vots l'interes que provoquen. Deixant de banda si les realitzacions estan ben o mal fetes, son clarament insuficients i sobretot son clarament discriminatories cap a la resta de la parroquia que ha quedat oblidada.

El Toni Marti es ben reprensetatiu de l'actitut dels liberals aquests darrers anys a Andorra. Es governa de cara a la galeria pero amb actuacions que nomes beneficien a uns quants. No es busca optimitzar ni valoritzar els recursos ja existents, no es busca solucionar els problemes dels mes desafavorits, no interessen les necessitats del poble, nomes es va a buscar a perpetuarse en la cadira per poder arreglar els seus propris interessos. Es una constant que es retroba en tots els programes dels liberals a les altres parroquies com els telecabines a Encamp, poliesportius a La Massana, Naturlandies St. Julia, golfs a Canillo. I el poble? com deia la Trinca.

Finalment m'agradaria opinar sobre el Sr. Marti i el seu faristol mobil. Sembla que es pensi que es presenta a president dels USA amb la seva posada en escena professional digne d'un Bush. Ell d'un costat del faristol, el poble de l'altre. Si aixo s'entendria en un politic d'entitat en unes eleccions nacionals en un pais important, aqui, en un poble al mig dels pirineus de uns 10000 habitants queda simplement ridicul, prepotent i pedant. Si no s'es capaç de fer passar els seus missatges sense l'ajut de posades en escena com aquestes, val mes que plegui.

D'aqui a divendres continuare mirant, escoltant i decidint quin sera el meu vot. Que fareu vosaltres?

9.11.07

Euro Visions

Fa uns dies que ha sortit al carrer la noticia de la privatitzacio de la participacio de TelePLA en el concurs d'Eurovisio dels proxims anys. El diari d'Andorra va ser el primer en desvetllar el rumor que corria desde ja fa dies en els cercles del poder i de la communicacio. Sembla ser doncs que TelePLA es vendra la plaça a una empresa privada catalano-andorrana a canvi d'uns substancials dinerons. Aquesta empresa, segons sembla, participada pel Sr. Enric Canals, utilitzara el trampoli eurovisiu per promocionar una serie d'artistes de segona fila catalana en vistes al mercat nacional espanyol, tot cantant en angles, encara que tambe podria ser en castella, no m'extranyaria pas. Despres d'anys diguen-nos que la participacio a Eurovisio havia de servir per promocionar Andorra i els artistes del pais, ara es fa un espectacular gir a 180º i ens venem aquest recurs pel benefici d'interessos particulars.

Recordem que el Sr. Canals va esser tambe un dels guanyadors l'any passat del primer premi Innovadors, convocat pel govern a traves de l'agencia de l'inspector Gadget Jordi Robert-Ribes. El projecte d'empresa que va mereixer el primer premi compartit de 112.500 Euros, era d'una productora d'animacio audiovisual, en col·laboracio amb els estudis d'Ocon, i una escola de formacio d'animadors. Despres d'un any, aquest projecte continua sense materialitzar-se, pero desconeixo si els 112.500 Euros son a la butxaca del Sr. Canals o encara son al calaix de la OIE.

No se si una cosa guarda una relacio directa amb l'altre pero es curios que d'un any per l'altre el Sr. Canals apareixi en un altre tipus de concurs com a aparent vencedor. El que tambe torna a apareixer en aquestes dates es el mundialment famos "Future of Europe Summit" que tambe organitza el nostre super inspector Gadget Robert-Ribes. Per aquesta segona edicio de la cimera que fa que el mon sencer estigui pendent d'Andorra, tornaran a parlar mes o menys els mateixos ponents de talla mundial que en l'edicio anterior com el Flash Minoves o el Pornosinistre Mirapeix. El tema tampoc difera molt del any passat i s'ha d'esperar que algu fins i tot recicli la seva intervencio, com un gest de bona voluntat per la proteccio del medi ambient.


Sense ser vident, puc afirmar amb molta seguretat que la repercursio, tant mediatica com economica, d'aquesta cimera sera la mateixa de l'any passat, es a dir absolutament cap. Clar que Fimarge, aquesta empresa dedicada a l'evasio fiscal i que patrocina l'esdeveniment, espera del seu costat captar els fons d'alguna empresa o els estalvis d'algun empresari que vindra a caçar al pais aprofitant l'invitacio del nostre generos govern.

Tant pel concurs d'Eurovisio d'enguany, com per la cimera d'alta volada internacional, els diners publics hauran servit pel negoci d'unes empreses privades, les organitzadores, molt sovint estrangeres, i a beneficiar 3 o 4 amiguets del pais proxims al cercle dels promotors dels esdeveniment. Els anys passen, pero l'explotacio a benefici personal i particular de tots els recursos del pais pels governants del PPLA segueix i es multiplica. Despres de vendre tota l'obra publica futura gracies als peatges encoberts del Mirapeix, ara ja es venen fins i tot la minça projeccio internacional que pot tenir el pais, el que fa que em demani si al final d'aquest any ens quedara alguna cosa nostra al pais. Potser es aixi que els liberals entenen que hem de fer el nostre encaix amb Europa, un cop tot sigui ja d'empreses europees, podrem proclamar mes satisfets que mai que som part integre de l'Unio Europea. Visca l'Andorra amb Euro-visio liberal.

4.11.07

Tristor

M'ha entristit molt la noticia de la mort sobtada del Antoni Calvo Armengol. Ens deixa massa jove una de les persones mes brillants que hi havia al pais. Des d'aqui el meu condol mes sentit a la seva familia. Descansa en pau, Toni.