Govern de pandereta
Quin espectacle que s'ha vist en aquesta doble sessio de Consell General de dimecres i dijous, amics lectors. Un espectacle ple d'ensenyaments pel present i pel futur del pais. Ja sabiem que el nivell dels membres de govern era baix, tirant a nul, pero es que en aquests dos ultims dies s'ha superat, de manera negativa, tot ho que hauria d'estar permes en democracia. La legitimitat d'un govern en el nostre pais es basa en dos punts: Una majoria al consell sorgida d'unes eleccions que li fa confiança i el compromis, el jurament sobre l'honor, de respectar i de fer respectar la constitucio i les lleis votades pel consell. Doncs be, en aquests dos dies hem vist i s'ha demostrat que aquest govern ja no te cap legitimitat. D'un costat dimecres, el grup parlamentari que dona suport al govern, juntament amb el grup que va permetre l'investidura del Pintat de Groc, van votar en contra del govern en aprovar la proposicio de llei d'indemnitzacio pels infectats d'hepatitis C. Ja ho poden girar del costat que ho vulguin, aqui no hi ha complementarietats que valguin. El govern demanava el vot negatiu i el grup parlamentari liberal va votar positivament. Ja m'explicaran doncs com es que el cap de Govern no va presentar d'inmediat la seva dimissio i la dimissio del govern, ja que es ho que hagues passat en cualsevol altre pais democratic del mon. Esta clar que el govern Pintat ja no te la confiança del consell, ni del grup parlamentari liberal, i que esta a la deriva. El primer punt de legitimitat del govern, la majoria al consell, ja no existeix doncs.Si no n'hi hagues prou, dijous es va demostrar que el segon punt en que es fonamenta la legitimitat del govern tampoc existeix. En les multiples preguntes que van mig respondre els ministres i el seu cap, va quedar pales que el govern ha incomplit i segueix incomplint tant la constitucio com les lleis del nostre pais. Quan la Gileta no lliure tots els informes que demana el consell, quan el Pintat de Groc no lliura l'informe de T-Systems, incompleixen directament la constitucio que tant van glorificar fa unes setmanes en el seu aniversari i que van JURAR servir el dia la seva presa de funcions. Quan el Xeriff Cabanes lliura autoritzacions de residencia passiva o denega permisos de treball al seu gust, quan el Flash i el Tortell permeteixen que es malmeti el patrimoni cultural del pais, incompleixen les lleis. Aixo nomes fa que sumarse als ja molts incompliments que s'han anat vivin els ultims mesos i que ja he comentat abundanment. Del costat del grup parlamentari liberal els silencis i les cares parlaven tambe. Alguns increduls al que estaven vivint, altres vergonyosos de pertanyer al grup de la ex-majoria que donava suport a aquest govern de pandereta. Altres amb una cara completament tancada, segurament concients de l'espectacle que s'estava donant, retransmes per TelePPLA a tot el pais. Els 14 que conformen aquest grup tindrien de fer un repas a fons de consciencia i preguntarse si estan fent el que es millor pel pais desde les cadires en les que estan. Jo els hi voldria demanar de manera directa: Fins quan permetreu que al capdavant del pais, en el govern d'Andorra, tinguem una banda de delinquents que es permeten contravenir continuament la constitucio i les lleis del nostre pais sense ni inmutarse? I de veritat, si ho permeteu encara, poso en dubte el vostre patriotisme, poso en dubte que us preocupin els vostres conciutadans, poso en dubte que sigueu democrates, poso en dubte que sigueu persones amb cor, amb cap i amb consciencia.Si vosaltres que teniu el poder en aquest pais, senyors i senyores consellers del PPLA, no actueu ja, el poble estara en tot el seu dret per fer fora aquest govern que ja no te cap legitimitat. En aquest blog ja es senten varies veus que crident a fer presio popular en la proxima sessio de Consell per demanar la dimissio del govern. Aixo ja va servir no fa pas tant de temps per fer caure un govern, ens enrecordem tots. Voleu, senyors i senyores del PPLA, tenir un final tant PLAtetic ? Es l'hora de prendre decisions, pero pensant en el pais, pensant en tots els ciutadans per un cop i no nomes, com fins ara, pensant en els vostres interessos particulars. Demostreu que no sou complices de la gran farsa quotidiana del govern del senyor Pintat de Groc, demostreu-li que ell no es amo i senyor d'aquest pais. La ciutadania us esta vigilant, ara us toca moure fitxa.
Amo i senyor
L'amo i senyor del pais, el nostre estimat Cap de Govern, s'esplaia avui amb gust a la premsa. No es el sol, ja que el seu home de ma, el Pere Canturri, aquest clon andorra del gran politic popular Angel Acebes, tambe diu la seva en un article d'un nivell politic excepcional. Dona gust veure els liders del PPLA cridant al consens politic pel be del pais. Dona gust veure com proben de seduir els partits de l'Alternativa amb aquestes iniciatives tant encertades i atractives, insults inclosos.
El PPLA no ha parat en les ultimes setmanes de fer passos importants cap a la recerca del consens politic. Fixeu-vos, no van votar la proposta de llei de l'Alternativa per indemnitzar els que van contractar l'hepatitis C a l'hospital perque ja estaven ells redactant una llei molt mes general i aixi estalvien feina als consellers de l'oposicio. Amb menys feina, els consellers podran doncs assistir als coctels i a les recepcions organitzades pel mes famos representant del nostre pais a l'extranger, l'inigualable Flash. Perque fins ara, per molt que s'els inviti, els consellers de l'oposicio no van gaire sovint a probar l'exquisit xampany, pagat per tots els ciutadans, que ofereix casi quotidiament el nostre ministre.
I es que el consens amb el PPLA es bo, es ho millor pel pais i per la salut dels consellers de l'oposicio. Es molt millor per ells lloar l'accio del govern, en lloc de maltractar la seva salut criticant continuament els nostres infallibles i excel·lents ministres. Aixo es valid tambe per tots els que son tant negatius amb el govern i el partit que el suporta. Ilusos de nosaltres que no veiem la llum i persistim en criticarlos quan no s'ho mereixen. En realitat ens aniria molt millor si els hi besessim els peus i tirressim petals de rosa al seu pas, aclamant-los, i en especial l'amo i senyor, lider maxim e incuestionable, mestre del nostre pensament i director de les nostres vides. Aleluia, Aleluia !
Es veritat, s'ha de lloar ho que han fet els del PPLA en 12 anys de govern al pais. Ho podem veure tots, no hi han indigents o invalids pels carrers del pais gracies a les politiques socials efectives i nombroses. No hi han aturats, ni cues, ni problemes de parking. Els hotels son tots de 4 o 5 estrelles i els restaurants son tots gastronomics. Tothom viu be, feliç, sense cap necesitat que no estigui coberta. Quin exemple per la resta del mon ! Us ho dic, els del PPLA tindrien de dirigir el mon, i aixi extendrien la nostra felicitat a la resta del planeta que pateix les plagues exteses pels rojos crispadors i mentiders. Oh Albert Pintat, alabat sigui el teu nom, salvador de la patria i del nostre planeta. Crec que tindriem de començar a posar cartells gegants amb la seva foto, que deu tenir propietats miraculoses, a totes les cantonades del pais perque ens beneixi d'una prosperitat i una felicitat eternes.
He vist la llum, us ho asseguro, l'amo i senyor del pais m'ha il·luminat amb el seu intelecte superior insuperable. Crec en el Pintat salvador i en tots els seus apostols del PPLA, crec en la santitat de la seva paraula i l'eficacia de les seves accions. Si no hi creieu vosaltres, prepareu-vos perque us cauran a sobre tots els castigs del PPLA, us tractarant de tots els noms i us enviarant al infern dels rojos en les terres barbares. I ho pitjor de tot, no sereu mai invitats a degustar el xampany del Flash.
El pais McKinsey
Us imagineu Andorra al 2020 ? Un pais on paraules com treball i solidaridat han estat reemplaçades per productivitat i competencia. Un pais on ja no hi han persones, sino unitats productives clasificades pel seu poder adquisitiu que sera equiparable a la City de Londres. Un pais on la qualitat de vida ha estat reemplazada pel PIB per capita que sera el doble del que es ara. Un pais on els sentiments no tenen lloc, on la felicitat no te sentit. Un pais on nomes es mira per un mateix i tant se val ho que els passa als altres. Aixo es el pais que ens volen vendre, el pais McKinsey. I jo em demano, es aquest el pais que vull ? Es aquest el pais que volem tots ? Segons ells, els de McKinsey i els liberals que els hi segueixen els pasos, si. El subtitol del informe ho deixa clar: "El pais que volem tots". Doncs sento molt decebre'ls pero NO, NO es el pais que jo vull per a mi ni per la meva familia. No el desitjaria pas tampoc per cap dels meus amics i coneguts. Jo no vull d'un pais on la felicitat es mesura en funcio dels indicadors economics, perque no vol dir res un PIB, si es ja que es pugui mesurar correctament cosa que aqui a Andorra es impossible ja que no hi ha cap comptabilitat a nivell nacional per fer-ho. Mireu, ara mateix tenim un PIB superior a França i Espanya, i que ? Som mes feliços per aixo ? El pais va millor per aixo ? No, esta clar, es evident per tothom amb dos dits de seny que no. I un sou de 5000 Euros, ens fara viure millor ? No, si nomes hi queden a Andorra els que cobrin 5000 Euros perque la vida s'ha encarit tant no haura servit per res. Seria molt facil, ja ara mateix, de conseguir el pais McKinsey, no cal pas esperar el 2020. Foten fora del pais per les bones o per les males tots els que cobren menys de 5000 Euros, doblaria mes que segurament el PIB per capita actual, i nomes es quedaria els que s'aprofiten del pais per continuar a enriquirse a costa de tots. Es aixo ho que volen, un pais nomes per a ells, els oportunistes. El pais McKinsey no es el pais de les oportunitats sino el pais dels oportunistes, dels especuladors, del diner facil, com molts dels que fan diners a la City de Londres. No es pas un lloc on es visqui millor perque sigui un lloc privilegiat, on es recompensi els merits al treball, on la gent sigui solidaria, on les persones s'estimin mes i estimin ho que fan i on viuen. Molts dels que treballen i resideixen durant la setmana a la City, marxen tots els caps de setmana perque alli no s'hi viu.I jo vull VIURE al meu pais, no al pais McKinsey. Esta clar per aixo que vull que el pais vagi millor economicament, pero vull que la millora economica vagi de la ma de la millora social, en igualtat de condicions. No vull que es deixi els meus conciutadans a la cuneta, no vull que la precarietat sigui una consequencia normal d'un creixement economic que nomes pot afavorir als que ja estan mes afavorits. Vull que la millora economica vagi de la ma amb la millora de la qualitat de vida, la reduccio de la polucio, amb el reciclatge dels residus, amb el respecte dels recursos naturals, per tots i amb tots. Vull que es recompensi l'esforç, el treball de la gent del pais i no l'especulacio i l'oportunisme dels inversors, dels aprofitadors extrangers. Vull que pugui educar els meus fills, els meus nets en el respecte del seu entorn, amb els valors que vaig jo mateix ser educat, amb l'ensenyament que jo eligeixi, no que m'imposin uns valors liberals, una educacio on s'ha d'aprendre a ser competitiu.No puc esperar d'un informe que va estar primer sobre els despatxos dels dirigents d'un banc força conegut del pais, client privilegiat dels senyors de McKinsey que els paga molt millor que el govern, i que coneix molt be el senyor cap de govern Pintat de groc, que ens porti cap al pais que jo vull. Quan veig que algu en aquell banc ja volia comprar les muntanyes del pais, alla cap a una parroquia alta, per fer-ne el seu coto privat era tambe sota els consells de McKinsey ? Eren potser les primeres pedres del pais McKinsey ? No em puc estar de tremolar nomes de pensar amb ho que son capaços aquesta gent per arribar als seus objectius. Costi ho que costi, campi qui pugui. Estic segur per aixo que em titllaran de tot per ho que escric avui aqui. Nomes s'ha de veure l'editorial del PLAriodic d'Andorra d'avui per entendre que el que discrepi d'aquest (mal)somni liberal sera titllat de mal andorra, de malfiat, de pocasolta, de quinta-columnista, i tot ho que a ells s'els occureixi. Doncs que ho fagin, jo continuare defensant un pais diferent i continuare apoyant amb tota la força que tingui els que defensin un pais que NO es el pais McKinsey. Pero en una cosa concordo amb el que diuen els senyors de McKinsey, i es en dir que el pais no va be. Pero no son malaguanyats el milio d'Euros que s'han gastat quan nomes llegint el Tamarrolandia, gratuitament, s'en haguessin pogut assabentar ? No s'haurien pogut utilitzar per ameliorar la situacio del pais ARA i no al 2020 ? Perque s'ha de deixar de fer volar coloms, de lligar gossos amb llangonisses. El pais de McKinsey es com els famosos joc olympics del sr. Forne, o potser pitjor fins i tot. Perque si els jocs olympics ens prometien una millora global del pais, el pais McKinsey nomes ens promet una millora pels ja privilegiats.Amics lectors, es molt facil deixarse enganyar per gent com els de McKinsey i els que tenen el seu llenguatje. Es ho que els hi ensenyen a l'escola. Be, no exactament a enganyar, sino a vendre el seu producte, cosa que es del tot llegitima pero que no pot en cap cas ser el futur d'un pais, del nostre pais. El nostre futur nomes el podrem construir entre tots, sense McKinseys, sense assessors que no saben qui som, ni com son, per molt que ens estudiin durant un any, o dos anys o 10 anys. Sabem ho que ha costat arribar on hem arribat com a pais, molts encara s'enrecorden de quant a Andorra es passaba gana. I es va tirar el pais endavant amb tots, junts amb la gent que va venir a treballar, no a especular, amb la gent que va a venir a construirse un futur, no a construir blocs de pisos buits per ubicar-hi empreses fantasmes. Aixo es Andorra, i ells volen una altre cosa, McKinseyLand. MAI !
