L'esfondrament
No se si heu vist la magnifica pel·licula de Oliver Hirshbiegel, "L'esfondrament" ("Der Untergang" en versio original), pero us la recomano. Aquesta pel·licula tracta dels ultims dies del Tercer Reich i els seus dirigents encapçalats pel Hitler refugiats dins del bunker de la cancelleria. Mentres el seu mon s'esfondra al seu alrededor, ells continuen amb les seves rutines, els seus ceremonials, ignorant ho que passa fora del bunker, negant la realitat de la situacio fins que aquesta mateixa realitat els acaba atrapant, acabant amb ells. Veien la pel·licula no he deixat de pensar, salvant les distancies, que aquestes situacions son les que estem vivim al nostre pais.Aqui tambe tenim en un Bunker uns dirigents, encapcalats pel Sr. Pintat de Groc que semblen encaparats a negar la realitat del pais. Fins i tot quan tots els indicadors, que no siguin els del govern, mostren situacions alarmants, ells s'entesten de que la cosa no es tan greu i que Andorra va be, a ple rendiment cap un futur radiant i fabulos. Es dificil concebre en un altre pais, que els dirigents neguin les xifres que els transmet la societat civil, ja sigui desde organitzacions com Caritas o la Cambra de comerç, o desde institucions com l'Institut d'Estudis Andorrans, o desde experts que venen a analitzar el pais com Michel Camdessus. L'unic cas similar que hi trobo es l'entestament d'en Hitler a creure que encara podia guanyar la guerra, quan tenia l'exercit roig ja dins de Berlin. I es que si hi haguessin matissos entre ho que diuen els uns i els altres, entendria que volguessin ser d'un optimisme generos. Pero tot ens indica de que el pais esta somergit en una crisi estructural profunda que te repercussions tant economiques com socials molt greus. Una crisi que no ha estat provocada per la conjunctura internacional, sino pel desgovern de tots aquests anys de liberalisme a l'andorrana. No es pot apelar a la conjunctura quan els nostres padrins malviuen amb unes pensions ridicules. No es pot apelar a la conjunctura quan els lloguers arriben a sostres astronomics que molta gent ja no pot pagar amb uns sous que s'han estancat. No es pot apelar a la conjunctura quan les despeses de l'estat creixent de manera exponencial. No es pot apelar a la conjunctura quan el turisme mundial esta a nivells maxims, mentre que al pais baixen el nombre de visitants. Tampoc es pot apelar a una hipotetica cinquena col·lumna que ha fet tot el possible perque els liberals fracassessin. El fracas es propri i exclusiu als que han estat al poder els ultims 10 anys. Els ciutadans d'aquest pais hem patit i hem treballat per que el pais tiri endavant, pero quan la direccio, o la falta de direccio, que es pren desde el govern i desde el seu cap es l'equivocada poc s'hi pot fer.Clar que la culpa no es nomes del cap. Els seus generals, els seus ministres son els que tindrien d'insistir en fer-li veure la realitat, pero tampoc ho fan. El Flash es passeja pel mon de coctel en coctel, assegurant que ho soluciona tot quan no soluciona res. El Miralmeja s'entesta a perseguir infractors fiscals que ell mateix ha creat amb una llei de l'ISI que ja se l'hi va dir que era completament irreal. El Tortell (Poltrona) reparteix feixos d'Euros de la padrina entre els seus amiguets, tot i guardant-s'en algun per les vaques magres. El Forrest fa de Forrest anunciant lleis que no apareixen mai i que ni ell sap perque serveixen. El Xeriff selecciona economicament els immigrants, alts rossos amb ulls blaus i en bona salut, amb tota naturalitat a pesar de les protestes tant a dins com a fora del pais. El Truitot es ratlla i no te dubtes de que els paisos veins no deixaran de que ens menjem els residus del forn amb patates i punt, tot i que ja no han volgut les runes que generem a tonelades. La Gileta es vanagloria del millor sistema de salut del mon davant de l'OMS, mentres es incapaç d'atendre a les necessitats del pais mes elementals i 4 pobres diabetics extrangers podrien posarlo en perill. La Marsol, el Daban, el Canturri, el Galahad i tots els altres exerceixen de lloros i repeteixen a qui s'els vol escoltar de que tot va be i que no ens tenim que preocupar. Es tot el sistema que ha montat el partit liberal d'andorra en el poder que s'esta esfonsant, un sistema que s'ha podrit i que ha anat podrint el pais. No hi ha res doncs a esperar d'un partit, d'uns dirigents, d'un sistema que viu en una realitat il·lusoria, perque d'ells es impossible que vinguin solucions pel mon real. Tal com va passar fa mes de 60 anys a Berlin, el despertador de la realitat tocara tard o d'hora a les portes del Bunker. S'ha d'esperar que aleshores encara hi quedara algo sobre el cual reconstruir i que no estarem davant un munt de runes, de cendres i d'escories. I es que la tasca que espera als que vinguin al darrere sera feixuga. Hi ha tanta cosa a fer, hi han tants problemes que es van acumulant cada dia que passa, cada dia que el PLA continua al poder, que sera dificil per qui els toqui dirigir el pais despres d'ells. Si volem superar aquesta situacio, com va passar a Alemania, TOTS, haurem d'afrontar la realitat brutal, posarnos la granota de treball i treballar, aprentant-se el cinturo. Nomes aixi podrem fer d'aquest pais una realitat de futur per les generacions venideres, i deixar de costat aquest periode del nostre pais que l'historia ja s'encarregara de jutjar.
Manipulacions aprofitades
Com s'ha pogut comprovar en el post anteriori els seus comentaris, a certes persones de certs partits politics els hi agrada crispar el ambient, crear pors irracionals, sobretot quan estan en manca d'arguments. La desligitimacio d'una opcio politica, com pot ser la socialista, nomes perque es aixo, socialista, ha estat una de les constants de la retorica liberal desde sempre. Ja en les ultimes eleccions vam tenir dret la tactica de la por que consisteix en provar d'espantar una part de l'electorat amb fantasmes que no es corresponen a cap realitat. Que aixo sigui present en temps de campanya electoral, sobretot quan s'acosta la data de la votacio i amb un resultat incert no es del tot sorprenent. Ho es mes quan s'utilitzen aquests metodes en plena legislatura. No es bon signe. La maquinaria liberal ja es troba esgotada quan nomes ha passat un any de les passades eleccions, i encara n'hi queden tres a fer. Amb quins arguments emplenarant el temps que els queda ? Perque de veritat, l'accio empresa fins ara es desastrosa en tot els sentits. M'hagues agradat trobar ni que sigues un minim on poder felicitar al govern liberal i als grups parlamentaris, liberal i CDA-S21 que el soporten. Pero la veritat es que no hi ha res. Els nyaps del reglament dels sex-shops i el nou contracte de l'ADSL de la STA en son els ultims exemples d'una gestio que es ridicula fins i tot en el dia a dia.No es d'extranyar aixi que per desviar l'atencio s'utilitzi de mes en mes sovint la tactica de la crispacio, de la por i de la manipulacio. No es d'extranyar que s'aumentin cada vegada mes els pressupostos per Eurovisio i per TelePla. Diners publics que serveixen per l'enriquiment personal de certes persones implicades i que no compleixen els criteris de promocio turistica a nivell europeu que s'exigiria de la participacio en un festival d'aquesta mena. En canvi si que compleixen els criteris de crear falses expectatives, de desviar l'atencio dels mitjans de communicacio, i de donar temps de pantalla a personalitats que interessen politicament. Quantes persones necessitades s'haguessin pogut ajudar amb els diners que s'han embutxacat els aprofitats? Perque no es retallen aquests diners eurovisius en lloc de retallar els pressupostos del transport escolar? Estem tant sobrats de diners a nivell de l'estat per permetrens dispendis com el que em vist sense que hi hagi un interes politic al darrere? Finalment, mes de 360 comentaris de tota mena en l'ultima entrada em semblen magnifics, encara que alguns m'han criticat perque he permes tot tipus de comentari. La critica es legitima, pero jo sempre he defensat que en aquest blog no censuraria, i ho continuare fent. Els que insulten, els que menteixen, els que volen fer por, es desqualifiquen per si sols. Mantenir els seus comentaris no es podrir el blog sino demostrar com son els uns i com son els altres. No som estupids per molt que alguns ens prenguin per aixo, i sabem d'on venen i perque es fan certs comentaris. Aquestes tactiques ja no funcionen perque la ciutadania jutja per ho que veu al carrer, al seu alrededor, per ho que veu al dia a dia i en el llarg termini. Nomes s'ha d'obrir els ulls per adornarse de com va el pais, i aqui seguire obrint-los.
Critica i crispacio
El primer any de legislatura s'esta tancant amb una evident crispacio. Ha calgut molt poca cosa perque les mascares de consens i cordialitat dels liberals caiessin, fent evident el seu caracter intolerant i poc dialogant. El cumul de critiques internes i externes que hi han hagut desde fa unes setmanes ha desencadenat una reaccio en cadena prou evident cada dia als diaris. Es que la poca capacitat a encaixar les critiques ha sigut sempre una caracteristica del PLA. No es una questio de llibertat d'expressio solsament, sino que criticar es una base fonamental de la democracia. No acceptar les critiques, siguin internes o externes es doncs un comportament antidemocratic. Per aixo, voldria dir a la Sr. Marsol que aquest blog no es antidemocratic, sino que ho es voste. Ho es voste que nega les seves propries contradiccions que estan documentades degudament. Ho es voste quan nega els drets dels homosexuals a donar sang, quan el poble andorra va demanar ja fa mes de 13 anys que es sigues respectuos dels drets humans i no es discrimines a ningu en ninguna circumstancia per rao d'orientacio sexual. Ho es voste quan no accepta les critiques dels sindicats extrangers quan vostes s'otorguen molt sovint el dret a criticar d'altres paisos o be els ciutadans d'altres paisos de manera publica i notoria. Aquest blog, com les manifestacions del primer de maig, son l'expressio del malestar del poble envers dirigents com la Sr. Marsol, que es veu que ens llegeix desde fa un parell de dies. Dirigents que crispen el dialeg politic perque no son capaços d'acceptar que no ho fan be, perque no son capaços de copsar la realitat del pais. Una realitat que el seu negacionisme no fara desapareixer sino que l'exacerbara. Entenc que cabreja i molt que no es compleixin els compromisos que van passar amb la ciutadania quan van sortir elegits, i que ni tant sols son capaços de complir la promesa senzilla del Cap de Govern de fer una llei per indemnitzar les persones contaminades per hepatitis C, cosa que el PS ha proposat de fer amb una llei de 4 punts. Calia esperar 6 mesos per aixo ? Jo crec que amb els recursos intelectuals i materials que s'els suposa, els liberals haguessin pogut ser capaços de fer-la amb una setmana. Clar que pel Sr. Daban, com va dir a la taula de redaccio d'ATV fa uns dies, no es tenia d'agafar les promeses del cap de govern al peu de la lletra. Ah noi, vet aqui ! M'agradaria doncs saber quines son dins de les declaracions del cap de govern ho que s'ha d'agafar al peu de la lletra i ho que no s'ha d'agafar al peu de la lletra. Quan diu que te un pla per sortir de la llista de paradisos fiscals, que passa per la transparencia i els impostos directes, m'ho tinc que prendre al peu de la lletra o no ? Potser nomes es dir per dir. I que fara la UE de les promeses del Flash d'eliminar l'exportacio de sucre abans de final d'any. S'ho prendran ells al peu de la lletra ? O es que el Flash va posar una data nomes per dir alguna cosa com va fer el Cap. Ja veurem doncs si a final d'any encara s'exporta sucre o no. Ja sabem que el compliment dels terminis no ha sigut mai una especialitat liberal, ja que desde que son al poder no s'han complert mai. Recordem el tunnel del Grau de la Sabata, les depuradores, les lleis socials, les runes, l'afer de les contrasenyes de la STA, i tants altres. Aixo crea crispacio, molta mes crispacio que no pas les critiques que venen de fora, perque tenim tots la sensacio de que ens estan enganyant, que ens prenen per rucs. I clar quan s'els demana ho que han fet realment, poca cosa tenen a posar sobre la taula. El PLA dedica mes temps a probar d'enganyar i a desviar l'atencio que no pas a solucionar els problemes o a millorar el pais. No es pot governar nomes de cara a la galeria i no embrutarse mai, no admetre mai que es cometen errors sense agafar responsabilitats. Potser que si acceptessim les critiques dels qui veiem clar en el seu joc del disbarat, aleshores ja hauriem fet un pas important cap un nou impuls real cap a un estat democratic, modern i social sense crispacions.
Cadires musicals liberals
Es força curios el doble discurs que estan utilitzant els liberals ultimament. Ja ho vaig dir en un altre post, que els assessors els hi van dir que en public han de ser conciliadors, positius i sempre deixar entendre de que es preocupen del pais i que estan disposats a treballar amb qui sigui per millorar la situacio. Doncs be, sembla que alguns estan duent els consells politics fins a l'extrem de negar les evidencies ja dins del seu mateix partit.Aquest 2 ultims dies ens han negat varis cops que el Truitot estigui en la corda fluixa quan la veritat es que bastants barons del PLA ja han fet saber al Pintat de Groc que en Truitot no pot sobreviure a la posada en funcionament del forn incinerador. El cessament, que sera amagat com una dimissio per raons personals, sera aprofitat pel Cap per fer neteja d'altres ministres. Alguns d'aquests que saben que no continuarant, ja estan utilitzant els seus ultims dies al ministeri per fer sortir totes les lleis que tenien al calaix. Aixi doncs, el nostre amic Forrest (com et trobare a faltar) ens anunciava avui que abans de finals de mes entrara a tramit 5 lleis. Si senyor, aixi es fa, per molt que algunes d'elles nomes ha calgut treure la pols que s'hi havia aculumat desde que les van redactar ja fa un cert temps.Pero no nomes cambiaran ministres, sino que, al cap d'un any, es cambiaran fins i tot certs ministeris. Alguns ja han posat de manifest que no es poden ocupar de tot i d'altres que es voldrien ocupar de mes coses. Educacio podria veure's ampliat amb ensenyament superior i recerca, mentres que habitatge podria viatjar cap a benestar social. Aixi s'estalviaria un ministeri, i una ministra que va ser imposada en el seu temps pel Lider Maxim Escaldenc pero que aran de la seva perdua d'influencia es ara mes prescindible que mai. Les almoines seran doncs distribuides per d'altres i ja no s'haura de preocupar la Sra. Mateu de si els estudiants andorrans a Barcelona es poden pagar pisos propis a Andorra en acabar els estudis, cosa que no la deixava dormir ultimament. Aquest estalvi ministerial, que no pas estalvi economic, pot permetre aleshores la creacio del ministeri de presidencia que a mes a mes alliberaria a la Gileta de la feixuga tasca de portaveu. El problema d'aquest ministeri es que la lluita interna del PLA per ocuparlo es terrible. Pero no seria sorprenent de veure un actual conseller general, força vocal ultimament, i nou proprietari d'una cadena d'optiques del pais, seure's a la poltrona. Pero be, aixo encara podria variar, ja que els comites de certes parroquies altes ja fa temps que van reclamant el lloc que es mereixen al govern. Finalment, voldria comentar que el despatx del nostre estimat Pintat de groc pot tenir nova decoracio ben aviat, ja que seria el lloc escollit per guardar els frescos del mestre de Santa Coloma un cop s'hagin recuperat. Mentrestant, es veu que s'hi adequaran ja una serie d'esculptures d'un preu similar als frescos, com a mostra de ho que pot ser el futur museu nacional. Per sufragar els gastos, es preveu retallar els gastos superflus del funcionarat com poden ser les paneres nadalenques i altres gratuitats de les que disfruten a mes de la congelacio total de la contractacio d'eventuals. Tot sigui per la gloria del nostre pais que tant discutida es pels diabolics sindicalistes rojos dels paisos veins.
