Pintat en escac
Quin suport li queda a Albert Pintat? Es una pregunta que mes i mes gent s'esta fent a la vista dels ultims esdeveniments. Ja no es noticia que el govern Pintat s'ha caracteritzat per les seves maneres autoritaries i una manera de governar per la força, amb prepotencia i d'esquena al poble que estan provocant una crispacio generalitzada en tota la societat. Si ja sabiem que pels treballadors i ciutadans corrents del pais, el govern Pintat no aportaria cap nou impuls en respecte als governs Forne, era menys d'esperar que pels aliats naturals dels liberals es degrades tant la cosa.I es que no hi queda un sol sector de la societat civil que el govern Pintat no hagi conseguit alienar: sindicats, patronals, col·legis professionals, associacions, grups d'opinio, funcionaris i partits de centre. Fins i tot dins del propri PPLA existeix tot un corrent extremadament critic a les maneres de fer de l'amo i senyor junt amb la seva cort. La divisio interna del PPLA es fa molt evident a Andorra-la-Vella, on ja no troben prou gent disposada a anar a les llistes de les comunals. L'enfrontament entre el Bulldog Canturri i la resta de l'oposicio comunal ja no es un secret, sino pels diaris que no volen publicar el que es vox populi i del qual no s'en amaguen ni els protagonistes. La situacio s'agrava a mes amb l'existencia d'unes enquestes que indiquen que el PPLA de la capital sortiria molt mal parat en les proximes comunals, sobretot si es presentessin certs candidats avalats pel corrent governamental com el ministre Tortell. Amb aquesta situacio, s'enten millor la crida que feien fa uns dies per buscar independents que estiguessin disposats a anar amb la llista del PPLA d'Andorra-la-Vella. El problema es que ja no hi queda cap sector "independent" que tingui confiança amb el partit de l'amo i senyor. El govern esta isolat i no sembla que el taranna vulgui canviar, al contrari. Fins i tot els funcionaris, l'arma electoral sobre la qual el govern Forne es va sustentar durant anys, estan mes que farts de que s'els menystingui per sistema i per ordre directe de la cupula governamental. La situacio de tensio es palpable dins el bunker, fins i tot per gent que nomes hi va a fer tramits. Fora del bunker tampoc esta millor la situacio, algunes reunions recents d'alguns sectors amb representants del govern han acabat com el rosari de l'aurora, amb retrets, queixes, insults i ultimatums directes al cap de govern. El credit del qual disposava el nou impuls Pintat fa temps que s'ha agotat. El govern no disposa actualment del suport suficient per continuar governant, ni dins del seu propri partit que ha posat a Pintat en escac. Varis pesos pesats i comites parroquials del PPLA han demanat per activa i per passiva el cessament de varis ministres actuals i un gir total de la politica governamental, pero el Cap continua pensant que com es amo i senyor aqui imperara el seu criteri. Com que les critiques dins del partit son molt fortes i es vol amagar tant com es pugui, tambe es va decidir postposar el congres del PPLA que s'anunciava mes que calent pels seus dirigents.. El que no podran fer pero es retrassar tambe la data de les comunals, quan la ciutadania expressara molt segurament el seu sentiment envers Pintat i el PPLA. No tinc cap dubte que un resultat desfavorable pel govern significaria un cop mortal a la legislatura, tant pel descredit electoral com per voler governar amb una oposicio ferma d'una majoria dels comuns.Per molt que es vulgui manipular els ciutadans amb TelePPLA, o a traves de les columnes d'algun diari en el cual els articles s'escriuen directament en els despatxos de govern, sera dificil que es pugui minimitzar el nivell de descontentament generalitzat que existeix actualment. Per molt que vulguin desviar l'atencio cap a l'oposicio o els sindicats estrangers com han fet ultimament, la fractura entre el govern i el pais es tant important que no es pot tapar. Es hora doncs que l'amo i senyor faci balanç i decideixi: continuar fins a les comunals, enfrentarse a una campanya dificil i un vot de castig nacional que creara una crisi important, o plegar i deixar que Andorra eligeixi el seu futur en tota llibertat i serenitat. Li toca moure fitxa.
El Pacte
Aquesta setmana, a mes de celebrar els 14 anys de la constitucio, s'hauria de sortir de dubtes sobre el pacte que porten negociant desde fa casi 6 mesos el CDA-S21 i el PPLA i que ha mantingut l'aprovacio del pressupost congelada fins ara. Per molt que diguin els uns i els altres, aquestes negociacions han sigut la rao principal del retard en que es fa l'aprovacio del pressupostos. I es que tant el PPLA com els pseudocentristes s'hi juguen molt i han pensat que valia la pena paralitzar economicament l'estat perque s'acabessin entenen.
Potser molt dels lectors no acaben d'entendre l'importancia d'aquest pacte de legislatura per aixo m'agradaria fer una mica d'analisi per aclarir la situacio. D'un costat tenim el PPLA, un partit en deriva constant cap a posicions d'extrema dreta i amb una majoria relativa al consell. Un partit liderat per un cap de govern amb actituds poc democratiques, que no accepta la critica, que no accepta el proces parlamentari i que promou una tensio politica maxima en defendre numantinament les seves decisions politiques. O s'esta amb ell o s'esta contra ell. Fins i tot els seus col·laboradors mes proxims han patit darrerament el seu ego exacerbat desde que va prendre possessio del seu despatx al bunker. Es evident que amb aquesta manera de governar, o mes aviat desgovernar, excloent a l'oposicio, ignorant les alternatives i radicalitzant les seves propies posicions, es fa molt dificil tirar endevant qualsevol politica amb cara i ulls si no es desde la posicio de força d'una majoria absoluta i incontestable. El PPLA necessita doncs del pacte per continuar en la via de la radicalitzacio i de l'exclusio. Per fer politiques mes i mes inacceptables per la majoria de la populacio, sense tenir que patir la censura de les institucions democratiques.
De l'altre costat tenim el CDA-S21, un partit en busca de poder. Un poder que la ciutadania li ha negat repetidament, ja que va obtenir els pitjors resultats electorals de la seva historia en les ultimes generals i en les ultimes comunals. Un partit sense ideologia, que nomes representa els interessos i les ambicions personals dels seus dirigents. Un partit en desconexio absoluta amb la majoria de la ciutadania i que busca a tot preu un protagonisme que ni te ni pot assumir. Despres de 2 anys de legislatura, saben que les proximes comunals poden marcar la desaparicio del CDA dels comuns on encara exerceix d'oposicio, nomes els quedaria aleshores representacio al Consell que es podria veure tambe eliminada si es convoquessin eleccions ara mateix. Es doncs urgent pels seus dirigents d'aprofitarse del pastis quan encara hi ha una possibilitat. Volen entrar al govern i recollir alguns beneficis durant 2 anys esperant que la situacio fara un tomb, i sino com a minim hauran salvat els mobles.
Es evident que tant pels uns com pels altres s'ha de pactar a qualsevol preu perque no queda cap mes sortida per la via en que s'han anat endinsant. Pero si el PPLA guanya 2 anys mes de legislatura i segurament encara sera una força a tenir en compte per les proximes generals, pel CDA-S21 aquest pacte pot marcar la fi. Un cop es faran particips oficialment de la politica liberal que esta portant el nostre pais cap a un pou on no es veu el fons, amb un desmembrament de l'estat de dret, una politica social inexistent, una politica economica cara i desfasada i sobretot una alienacio total dels ciutadans del pais per part del govern Pintat. Com podra posicionarse el CDA-S21 a les proximes generals si no es com a complice de la situacio? Els sera impossible desmarcarse del balanç que s'anuncia, dels 500 a 600 milions d'Euros de deficit als cuals s'arribara segons ens anuncia l'Eusebi Nomen. De veritat creuen que seguint el "programa" que estant marcant desde el PPLA arribarant a girar la truita de tal manera que d'aqui 2 anys el descontentament popular que ja existeix ara haura desaparegut.
Tots els indicadors estan al vermell desde ja fa mesos, al carrer es palpa quotidianament la voluntat de canvi radical amb el govern actual. Pel CDA-S21 pujarse al bus express del govern ara, es anar directes cap a la desaparicio del partit. Crec pero que aixo importa poc als que han estat negociant, primariament per poder obtenir temporalment una cadira i menjarse algunes molles del pastis abans que desapareixi. On es Andorra en tot aixo? On es l'interes del pais del que tant s'omplen la boca quan parlen aquests politics als cuals nomes els interessa el carrec que ocupen? Queda fora de vista, i prou s'ha evidenciat durant la negociacio que ja ha tingut l'estat paralitzat per interessos partidistes. Si al CDA-S21 els quedava una mica d'anima, el volen vendre per un tros de pastis, pero el que pot semblar un guany immediat els passara inevitablement factura com a Faust.
El que em preocupat de veritat no es tant el pacte i el futur tant del PPLA com del CDA-S21, sino els danys colaterals que aquest pacte tindra. Amb un Consell General encara mes sotmes a la voluntat de govern es molt probable que s'accelerin i es radicalitzin les tendencies que s'han observat els primers 2 anys. La manca de dialeg i la fractura entre els que governen i el poble s'aixemplara amb el consequent empitjorament de la situacio del pais. Seria molt millor per tots, ara que encara hi som a temps, de convocar eleccions, deixar que el poble digui la seva sobre cap on vol anar en el futur, en lloc que 4 politics despres de 6 mesos discutint com es reparteixen el poder, decideixin per tots nosaltres.
