16.6.08

La caixa buida i les butxaques plenes

Els metges andorrans estan molt preocupats ultimament perque a l'edifici administratiu de Prat de la Creu hi ha una brot molt virulent de sindrome de Pinocchio i sembla que no hi ha manera de curar als infectats. Aquesta malaltia que vaig descriure ja fa molt de temps en aquest post ha atacat molt particularment al pornoministre Mirapeix. Ja fa dies que nega una i altra vegada l'evident situacio critica en la que es troben les finances publiques amb la consequent crescuda de nas corresponent. Ho va fer al Consell fa unes setmanes, ho fa davant dels periodistes en entrevistes i compareixenses, ho fa en les reunions politiques liberals, i ho fa davant de qualsevol que li pregunti el perque de la retallada del 14% de les assignacions pressupostaries.

Pero la veritat es que la caixa de govern esta buida, buidissima, no hi han ni teranyines, no hi queda ni la pols. Alguns diuen que fins i tot ja no hi ha caixa, que se l'ha endut una empresa de consultors estrangers com a pagament d'un d'aquests meravellosos treballs d'assessorament que han circulat pels despatxos ministerials tota la legislatura. Els ingressos que ja eren altament exagerats en el pressupost d'aquest any per una questio estrictament d'estetica contable, no arriben ni als nivells minims secrets que tenien marcats a Finances. Les despeses, en canvi, superen ja en molts departaments el que tenien pressupostat. Algun ministeri s'ha gastat mes en menys de 6 mesos que tot el pressupost que tenia per tot l'any i encara tenen algunes partides pendents de pagar.

Es veritat que estem davant d'una crisis economica global, que afecta tots els paisos del nostre entorn, pero la situacio a Andorra es especialment greu per varies raons. Primer, perque mentres que durant les vaques grasses en els paisos del nostre entorn van anar fent una bosseta, preparant per les vaques magres, aqui nomes hem anat ampliant el nostre deficit de manera mes i mes accentuada. Els diversos governs liberals, pero especialment el govern Pintat amb Mirapeix al capdavant de Finances no han sabut, quan la situacio economica amb l'especulacio immobiliaria a ple rendiment omplia les butxaques d'uns quans aprofitats, emplenar les arques publiques amb els diners que tant ens fan falta ara. 

En segon lloc, han seguit aumentant el tren de vida de l'estat a costa del motor economic del pais. En cap moment s'han preocupat per moderar la despesa de funcionament, ni limitar les activitats questionables d'alguns ministres entestats en omplir el pais i part de l'estranger amb coctels de xampany frances, escultures, frescos i museus d'arquitectes VIP. L'alegria amb la qual aquest govern ha disposat dels diners publics es inedita en l'historia del nostre pais. Mai s'havia gastat tant amb tant poc de criteri. I la tercera rao per la qual crec que la situacio es especialment mes greu aqui que en d'altres llocs es la cobardia de tot l'equip governamental, que aculat en un carrero sense sortida a nivell financer segueix negant la realitat. La mesura de la retallada d'un 14% de les despeses es una mesura de cobards perque no afronta en cap moment les causes del problema sino que es com voler aguantar un edifici en ruina amb un clau rovellat. L'edifici acabara caient si no s'apuntala com cal i es reconstrueix sobre uns fonaments solids amb materials de primera.

Aqui es on cou mes, ja que els liberals son els responsables directes de la ruina, amb els pseudocentristes com a co-responsables en haver votat tots els pressupostos presentats fins ara i en haver estat els mes fidels aliats del govern Pintat. No es pot esperar de cap d'ells que tingui la capacitat de reconstruir o apuntalar el que s'han entestat en destruir any rere any, dia rere dia. Han malgastat tot el credit que tenien i no nomes el bancari. Tampoc es pot esperar res dels que anomen la tercera via, la nova Unio Nacional de Centre, una associacio de circumstancies d'ex-ministres i barons liberals especuladors, pseudocentristes especialistes en els canvis de camisa rapids, renovadors conservadors eternament emprenyats amb qui no els digui amen de tot, i elements d'extrema dreta que s'anomenen progressistes pero que no dubten en amenaçar a qui no els hi riu les gracietes. Mentres les seves butxaques s'anaven emplenant gracies a l'especulacio o als favors d'alguns amics al poder ni piulaven, pero ara volen tant si com no veure si arrepleguen els ultims euros que algun funcionari guardava al calaix del despatx per anar a esmorzar a la cafeteria del davant.

La reforma ha de ser estructural, com han apuntat durant anys ja des del partit socialdemocrata, l'unic partit que ha demostrat una mica de criteri, de sentit de la previsio i de visio a llarg termini per la societat andorrana. S'ha de deixar de banda els pegats, els projectes faraonics, el "qui dia passa any empeny" que han caracteritzat els anys del liberalisme a l'andorrana. S'ha d'anar cap a la racionalitzacio, la justicia fiscal, la modestia, la transparencia i la coherencia. Hem de deixar de pensar unicament en buidar la caixa i emplenar les butxaques perque el pais s'esta jugant la seva supervivencia. Hem de pensar en el nostre capital huma, el nostre jovent, els nostres empresaris, els nostres treballadors siguin en la funcio publica o privada, els nostres cervells, els nostres artistes, els nostres padrins. Hem d'apostar per la tecnologia, pel coneixement, per les sinergies entre la societat civil i l'estat, pel benestar de tots i per tots.  Ara que estem davant de la caixa buida, hem de repensar en el nostre model de societat. No podem seguir cap a l'egoisme i el materialisme sense fre, el liberalisme a l'estat salvatge. Hem de tornar cap a una societat mes humana, i que les forces que existeixen en el seu interior es despertin de nou per fer girar el motor del nostre petit pais.

PD. Els comentaris han tornat a superar els 200. Els comentaris nous es troben a partir d'ara en aquesta pagina - El mes nou.

Etiquetes de comentaris: , , , ,